dimarts, 14 d’octubre de 2014

La vinya des Castell el 1723: una expansió fulgurant.

El terme des Castell, tot i que actualment no destaqui per les seves vinyes, va tenir en el passat una producció de vi prou important. El fet d’incloure en el seu territori la fortalesa de Sant Felip va fer que al segle XVIII fos el primer territori de l’illa en rebre l’estímul que suposava la crescuda guarnició del castell. En aquestes línies examinarem l’evolució del conreu de la vinya.

Es Castell compta amb un article pioner sobre l’extensió de la vinya del terme el 1723, publicat per Josep Sastre el 2003 a la revista s’Auba, i del qual en parlarem un poc més endavant. A la meva tesi doctoral vaig estimar la producció de vi als diferents termes de Menorca a finals del segle XVIII i també vaig elaborar diferents estadístiques de l’extensió plantada de vinya als diferents districtes d’illa al segle XIX. Darrerament he trobat més dades a l’Arxiu Històric de Maó amb les que he millorat les estimacions de la producció de vi del XVIII i he calculat la superfície de vinya d’aquest segle.

Pel que fa a la quantitat de vi, les dades procedents dels recomptes que feia la Universitat de Maó ens proporcionen una informació suficient per conèixer a grans trets el volum de la collita a la segona part del segle XVIII. En el cas des Castell, aquesta oscil·lava al voltant dels 450.000 litres; les majors collites es van recollir les dècades del 1760 i 1780, amb una producció de 485.000 litres, mentre els anys 1750-59 la collita només va arribar als 390.000 litres i la dècada del 1790 fou de 400.000 litres.

L’extensió de la vinya es pot conèixer a través dels Llibres de Manifest, que venien a ser com el cadastre de rústica. Aquests eren elaborats periòdicament per les Universitats, els antics ajuntaments de Menorca, amb les declaracions que feien de forma obligatòria els particulars de les seves propietats, detallant si eren cases, terres de conreu, vinyes o horts. La valoració d’aquestes propietats servia per calcular el valor a pagar d’un impost conegut com la talla, similar a l’actual IBI.

El treball de Sastre que hem esmentat al començament es va fer a partir del llibre de Manifest del 1723. Hem revisat els seus càlculs i hi hem afegit els del 1772, per comptar amb un altre punt de referència i poder copsar l’evolució al llarg del temps de la superfície de vinya. Finalment aquests valors es poden comparar amb els que s’obtenen d’una font diferent, l’Estadística de Casanello, del 1818.

El Manifest del 1772 ens dóna una informació més completa que el del 1723, ja que el primer només proporciona el valor de les terres a efectes fiscals, mentre que en el segon en molts casos ofereix el nombre de ceps. A partir del nombre de ceps es pot obtenir d’una forma bastant fiable l’extensió sembrada de vinyes, ja que a Menorca les vinyes es plantaven en la formació de “marc reial”, en què hi havia cinc pams de separació entre les fileres de ceps, de manera que 12.000 plantes ocupaven una hectàrea.


Ara bé, quan s’examina la relació entre ceps i valor de les terres, resulta que aquesta és variable. Els Manifests de Béns distingeixen entre “vinya”, “mallola” (vinya jove), “vinya vella” i “vinyot” (vinya petita i poc productiva). És molt comú que les vinyes velles i els vinyots es valorin a raó d’una lliura mallorquina per cada 1.000 ceps. En canvi les vinyes i les malloles eren valorades de forma diferent segons els diferents termes municipals de l’illa. El motiu deu ser l’existència de terres amb vinya de diferents qualitats, tal i com s’indica de forma expressa en les valoracions fetes el 1818 a l’Estadística de Casanello. Per tant, cal fer un càlcul diferent per cada terme municipal i així resulta que as Castell s’obté una mitjana de 770 ceps de vinya per lliura i 560 ceps de mallola per lliura, uns valors diferents dels de Maó (710 i 625, respectivament). Com s’observa, les vinyes amb una valoració més alta són les més joves, després les normals i per últim, les més velles i arruïnades. Amb aquests valors podem completar les extensions de vinya que manquen al Manifest del 1773 i estimar les del 1723.

Josep Sastre en el seu treball relatiu al 1723 va prendre 450 ceps per lliura de mallola i 500 ceps per lliura de vinya, sense que expliqui d’on provenen aquests valors. També hem detectat que va ometre d’alguns propietaris en relació als que consten al document original, la qual cosa fa que el nombre de parcel·les passi de les 192 que ell comptabilitzava a les 212 reals.

La vinya des Castell el 1723 (hectàrees)
Ubicació
Núm.
Extensió
Ext. Mitjana
Biniarroca
   7
    4,52
0,65
Biniatap i Rafal
 60
  31,26
0,52
Binimaimó
   4
    2,07
0,52
Toràixer
 28
  19,77
0,71
Trebalúger
 92
  61,03
0,66
Trepucó
 10
    6,35
0,63
Sense determinar
 11
    3,86
0,35
Suma
212
128,84
0,61

 Tal i com s’observa a la taula el resultat és que as Castell hi havia quasi 130 hectàrees de vinya. El paratge amb més ceps, amb diferència, era Trebalúger, que acumulava quasi la meitat de la vinya del districte. A continuació se situaven Biniatap, Rafal i sa Creueta, amb el 24% i Toràixer, amb el 15%, de manera que en aquests tres indrets comptaven amb el 87% de la vinya del terme.

  Les vinyes més grans es trobaven a Toràixer i les més petites a la zona de Biniatap i Rafal, així com a onze punts que el Llibre de Manifest no indica on són. La gran majoria de les vinyes eren normals, ja que només l’11,4% eren malloles (vinyes noves) i el 6,8% eren vinyes velles, la qual cosa indica un conreu molt estabilitzat.

Aquestes parcel·les pertanyien a 170 propietaris, de manera que la superfície de vinya mitjana per propietari era de 0,77 hectàrees. Per tant dominava la petita propietat, de fet les vinyes de 135 viticultors no superaven l’hectàrea, i només sumaven 80,7 ha, mentre que, pel costat contrari, les vinyes d’onze propietaris superaven 1,5 ha, i en conjunt sumaven 21,6 has; el més gran d’aquests grans propietaris era Llorenç Xeres, qui tenia 2,5 ha (una vinya de 1,8 ha a Trebalúger i una altra de 0,7 ha al Rafal).

Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada