dimarts, 14 d’abril de 2015

La vinya a Alaior els inicis del segle XVIII: un conreu molt dinàmic

Temps enrere la vinya fou a Alaior un conreu molt més estès del que avui en dia podem pensar mirant els escassos vestigis que es troben, tal com alguns indrets coneguts com “sa vinya”, en les quals, en cap cas s’hi veuen ceps, que van desaparèixer ja fa anys o els cellers que hi ha a alguns llocs i que ens indiquen que la fabricació de vi fou una activitat d’una certa importància. Al segle XVIII el vi d’Alaior era apreciat. John Armstrong al  seu llibre Historia de Menorca, quan descriu els diferents vins que es feien a l’illa va escriure:
“El vino de Alayor tiene ciertamente el mejor gusto, y en parte se parece mucho al excelente Borgoña, y es del mismo color. Pero le falta mucho la fuerza del otro y por lo tanto no puede pasar el mar.”

Tanmateix, no era fàcil per ningú saber exactament quanta vinya havia hagut a Alaior. Ja se sap que a Espanya les estadístiques són un invent nou i, a més, les poques que hi ha no són fàcilment accessibles a la gent. Quan vaig fer la meva tesi doctoral, vaig aconseguir elaborar les estadístiques de la vinya d’Alaior, i els altres termes de l’illa, durant els segles XIX i XX, cosa que a fet que el meu estudi hagi estat rebut amb un cert interès a la facultat de Geografia de la UIB, perquè no abunden els estudis amb un enfocament territorial a les Illes Balears. Avui vull presentar el resultat d’un nou treball que ha anat més enrere per esbrinar quina era la situació de la vinya menorquina al segle XVIII.

En primer lloc he d’advertir que les dades sobre la producció de vi no són molt nombroses i es concentren en els anys 1761-1809, tot i que també hem pogut estimar les de la dècada del 1750. Com s’observa a la taula,  durant aquests seixanta anys, la producció de vi del terme va oscil·lar al voltant dels 470.000 litres; les fortes variacions d’una dècada a la següent segurament van respondre més a la resposta dels viticultors davant els canvis en les circumstàncies econòmiques que a l’efecte de la climatologia.

Collita de vi d'Alaior
Anys
Litres
1750-1759
394.115
1760-1769
527.775
1770-1779
453.734
1780-1789
513.712
1790-1799
408.591
1800-1809
513.896
1750-1809
467.076

En canvi, podem saber amb més precisió quina era l’extensió de la vinya, perquè aquesta es recollia en els Llibres de Manifest, que venien a ser com el cadastre de rústica. Aquests s’elaboraven periòdicament amb les declaracions que havien de fer de forma obligatòria els particulars. A partir d’aquestes es calculava un impost directa conegut com la talla, que, per tant és molt similar a l’actual IBI.

Hem treballat sobre les relacions nominals dels llibres de Manifest del 1723 i 1773, per poder copsar l’evolució al llarg del temps de la superfície de vinya. Els Manifests d’Alaior no ens donen una informació tan completa que els de Maó, els quals a més de donar el valor de les terres a efectes fiscals, en molts casos ofereix el nombre de ceps. A partir del nombre de ceps es pot obtenir d’una forma bastant fiable l’extensió sembrada de vinyes, ja que a Menorca les vinyes es plantaven en la formació de “marc reial” en què hi havia cinc pams de separació entre les fileres de ceps, de manera que 12.000 ceps ocupaven una hectàrea. Per sort, a Maó es van inscriure propietaris resident en aquell poble però amb terres a Alaior, i amb aquestes dades hem pogut calcular la relació entre valoració de les terres i nombre de ceps.

De fet quan s’examina la relació entre ceps i valor de les terres, resulta que, aquesta és variable, ja que no totes les vinyes produeixen igual. Els Manifests de Béns introdueixen una distinció entre “vinya”, “mallola” (vinya jove), “vinya vella” i “vinyot” (vinya petita i poc productiva). En els dos darrers tipus de vinya (vella i vinyot) 1.000 ceps es valoraven per 1 lliura. En canvi, les vinyes i les malloles resulten valorades de forma diferent segons els diferents termes municipals de l’illa. Això deu ser perquè hi havia diferents qualitats de terres amb vinyes, cosa que s’observa en les valoracions que es fan fer el 1818 (Estadística de Casanello). Per tant, cal fer una valoració diferent per cada terme municipal i resulta que a Alaior s’obté una mitjana de 710 ceps de vinya per lliura i 640 ceps de mallola per lliura. Aquests valors són semblants als que hem obtingut a Maó, on les vinyes es valoraven a raó de 700 per lliure i les malloles a 625. Com s’observa, les vinyes amb una valoració més alta són les més joves, després les normals i per últim, les més velles i arruïnades. Aquests valors podem completar els valors del Manifest del 1772 i estimar les extensions del de 1723.

D’aquesta manera es comprova com el 1723 a Alaior la vinya ja ocupava una extensió de gairebé noranta hectàrees. La gran majoria eren vinyes normals, amb una extensió molt reduïda tant de vinyes noves com de velles, la qual cosa segurament es pot atribuir a què els que feien el Manifest no es van preocupar gaire en detallar el tipus de vinya que inscrivien, ja que a Maó aquests percentatges són molt superiors.

Extensió de vinya del terme d'Alaior el 1723 (hectàrees)
Tipus
 Núm.
Extensió
 % s. total
Ext. Mitjana
Vinya
195
79,11
88,2%
0,41
Mallola
   8
3,80
 4,2%
0,48
Vinya vella
 10
6,75
 7,5%
0,68
Suma
213
89,66
100,0%
0,42

El nombre de viticultors era molt similar al de parcel·les, ja que hi havia 183 propietaris de vinya, amb la qual cosa, cada propietari tenia una mitjana de mitja hectàrea. Aquests valors revelen que les vinyes eren molt petites, de fet només tretze vitcultors tenien més d’una hectàrea de vinyes, que en total només suposaven 22,50 hectàrees. El propietari més important era Antoni Villalonga i Vidal, que declarava tres propietats: una vinya; tres vinyes, un campet i tanques; i un vinyot i tanques, i la superfície total ocupada pels ceps era d’un total de 4,4 hectàrees.

En el Manifest del 1723 la ubicació de les vinyes és indicada poques vegades i cap es troba repetida. Tanmateix, els pocs topònims que s’indiquen tornaran a aparèixer cinquanta anys més tard. La majoria actualment són ben coneguts, però d’altres ja s’ha perdut la memòria. Són els següents:

camí de s'Alblegai
cova d’en Balle
camí vell de Maó
Almudaina
La cova del terme
Llucassaldent
Borrassos
Creu nova
Llimpa
Biniarbi
camp verd
Rafal
Binicalsitx
Son Estrich
Rafalet
Campàs
pou del penjat
vinyet


Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada