tag:blogger.com,1999:blog-70524393537537216522024-03-17T20:15:04.401+01:00Qui compta, s'erraEl bloc d'Alfons Méndez on trobareu articles sobre història, economia,<br>
viticultura, i moltes coses més de MenorcaAlfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.comBlogger459125tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-8831860457970496172024-03-12T17:20:00.036+01:002024-03-12T17:20:00.266+01:00L’activitat econòmica de la colònia grega de Menorca<p> El nostre coneixement de la colònia de grecs que va haver a Menorca al segle XVIII ha millorat de forma considerable els darrers anys gràcies a la tesina de grau i la tesi doctoral de Pedro Moreno. Un dels aspectes més rellevants que ha tractat en aquests treballs és l’activitat econòmica dels seus membres.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVu411pIba4OMmimucGHrWALZm-TRCgeglQZX2C8Gq10O4zurQdlV91oHQDQ2fm1yMdXxT-hm68BkXbATefefwvuqPsV1okgAA9jqY29IZP2f6igZkR5xsi547s1CO_aeXm8DWZuhLRjJGFpnf91TVVsRMg2c6UzAWY_Ed9rG2f0MXF5iACakeMCCzOYM/s1000/RA%20Mahon%20Vista%20General%20II.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="1000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVu411pIba4OMmimucGHrWALZm-TRCgeglQZX2C8Gq10O4zurQdlV91oHQDQ2fm1yMdXxT-hm68BkXbATefefwvuqPsV1okgAA9jqY29IZP2f6igZkR5xsi547s1CO_aeXm8DWZuhLRjJGFpnf91TVVsRMg2c6UzAWY_Ed9rG2f0MXF5iACakeMCCzOYM/w400-h225/RA%20Mahon%20Vista%20General%20II.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>A banda del comerç marítim, que fou l’ocupació predominant de la comunitat, i a la qual ja ens vam referir fa quinze dies, una altra de les fonts d'ingressos de força grecs era la compravenda d’embarcacions. Dues circumstàncies van esperonar aquesta casta de transaccions. La primera fou el port de Maó, a l’època punt d'encreuament de les rutes marítimes més diverses. La segona, les drassanes que els anglesos disposaven al port de Maó al servei de la Royal Navy, però que en temps de pau van treballar majoritàriament en la reparació de vaixells mercants.</p><p>La compravenda d’embarcacions revestia diferents procediments. Es podia adquirir un buc en un port forà per portar-lo a Maó, condicionar-lo a les drassanes i vendre'l aquí, on el nombre de compradors era potencialment més gran. També es podia obtenir una nau, explotar-la al màxim durant un nombre reduït d'anys i vendre-la per comprar-ne una altra en millors condicions. Finalment, hi havia les adjudicacions en pública subhasta de navilis procedents d’operacions corsàries per a la seva revenda, que foren les transaccions més rendibles.</p><p>Com s’esdevé en la primera, existeix una àmplia documentació sobre aquesta darrera activitat econòmica durant la segona dominació britànica, que recull 26 transaccions entre 1762 i 1777 (dues de preses corsàries) i 20 entre 1778 i 1781. En alguns casos, la mateixa persona primer compra i després ven la mateixa embarcació. En el període 1762-1777 hi ha quatre compravendes, amb una diferència de preu reduïda (280 – 261 peces de vuit) o negativa (1.000 – 1.220), mentre que els anys 1778-1781 trobam quatre operacions, amb diferències de preu molt més grans (1.150 – 843; 600 – 400; 600 – 180; 6.000 – 1.500). En vuit ocasions es transmet la mateixa embarcació, però no coincideixen el comprador i el venedor, per la qual cosa hi ha hagut d’haver una transacció entremig.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrR0380CaWxbcIU1seH1y-OXXthpOhpnP2MYclJSF6ueJISxNlstJWCt5lvcGX0LJiJF4hBURsh5IBfRPJDl_IzR1rAh90elYgL_KU42ouBW6UN0ZWYYmpoKJVp-Zn4E3Ke7aBVxqzRSVFatJabfmQi0-12cHdoF_X6N5HqPMaXDm6pDjBQOYCgKqh-XQ/s2000/corsario5_2000x1365.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2000" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrR0380CaWxbcIU1seH1y-OXXthpOhpnP2MYclJSF6ueJISxNlstJWCt5lvcGX0LJiJF4hBURsh5IBfRPJDl_IzR1rAh90elYgL_KU42ouBW6UN0ZWYYmpoKJVp-Zn4E3Ke7aBVxqzRSVFatJabfmQi0-12cHdoF_X6N5HqPMaXDm6pDjBQOYCgKqh-XQ/w400-h272/corsario5_2000x1365.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Una altra font d’ingressos fou el corsarisme. A partir del mes d’agost del 1778, el general Murray va donar patent de cors per a la captura de d’embarcacions franceses i des de l’abril del 1779 espanyoles, activitat que es portà a terme fins al gener del 1882 i en la qual els grecs es van involucrar de manera decidida, ja fos en el comandament dels vaixells, com a part de la marineria o en qualitat de procuradors, agents, armadors, inversors o simplement com a compradors de part de les preses. Per invertir en el noliejament de les naus corsàries es van formar vuit companyies.</p><p>En total, els grecs van intervenir en les operacions de 47 embarcacions, que van fer 69 sortides, la majoria amb diverses captures. Nicolau Alexiano participà en 27 vaixells, els quals normalment van prendre part en més d’una acció i Canà Alexiano en dues; Jorge Ládico invertí en cinc vaixells.</p><p>En darrera instància, els grecs van intervenir en operacions de crèdit, que van revestir dues formes diferents. La primera tingué per objectiu l’obtenció de capitals per a la posada en marxa de les seves activitats econòmiques després de la dominació francesa, quan es documenten més préstecs d’aquesta mena. La major part de les vegades els prestataris eren jueus de Maó. S’han localitzat nou contractes, la majoria dels quals són préstecs marítims. Els tipus d’interès més freqüents són el 4% mensual i el 10% anual i les quantitats oscil·len entre els 150 i els 960 pesos de vuit (amb una mitjana de 390).</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOWQLUXEzu_H0WSRjf4CmXq87o4s3-vZzg_KdrwcMi642i-iWj-i72kxGmSoWoMWO0EqmGXJezZturXQ7Vmym116L05q3NjzrSlk8WFTfRA8U37q3MVG3rnldtxUYPk9KS_sTThXa8jYHM_GkAejf1XJB2-hQBDW5jlxaWmMlkybMuCuIpBJQ2-Kc9oas/s1200/real%20de%20a%20ocho.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOWQLUXEzu_H0WSRjf4CmXq87o4s3-vZzg_KdrwcMi642i-iWj-i72kxGmSoWoMWO0EqmGXJezZturXQ7Vmym116L05q3NjzrSlk8WFTfRA8U37q3MVG3rnldtxUYPk9KS_sTThXa8jYHM_GkAejf1XJB2-hQBDW5jlxaWmMlkybMuCuIpBJQ2-Kc9oas/w400-h266/real%20de%20a%20ocho.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rals (o peces) de vuit</td></tr></tbody></table><p></p><p>A part d'aquests capitals per engegar negocis, les operacions de crèdit van ser habituals dins de la colònia al llarg el període, en tots dos sentits: el de prestar i el de prendre en préstec. Aquests crèdits són de quatre tipus. El més habitual és el tradicional, amb 17 casos i una mitjana de 575 peces de vuit. L’interès mitjà era del 10,375% anual; el tipus més comú fou del 8% i s'hi aprecia una tendència a què disminueixi: les darreres transaccions redituen entre el 6% i el 8%. </p><p>A banda, hi ha vuit préstecs amb penyora, amb un capital mitjà de 427,5 peces de vuit; vuit més de marítims, emprats principalment per capitans de vaixells mercants i a un interès més gran que el préstec tradicional: una mitjana del 5,625% mensual. Per últim, es va fer ús de la compravenda de censos, que era l’operació més habitual entre la població que posseïa béns immobles i només utilitzaren els grecs que havien adquirit terres a Menorca. Són cinc operacions, d’un capital mitjà reduït: 92,5 peces de vuit.</p><p>El 1782 els Alexiano i el seu bàndol donaren suport als britànics i es tancaren dins del fort de Sant Felip per rebutjar l’atac, amb idèntic resultat que el 1756: l’exili. D’aquesta manera, molts dels membres de la colònia hagueren d’abandonar l’illa després de la conquesta espanyola i els seus béns foren confiscats, així que el seu nombre d’efectius va retrocedir sensiblement. Amb tot, arribà algun grec nou, com Nicola Ciro, que arrelaria i faria certa fortuna. Els documents també mostren l’afluència cada vegada més freqüent de vaixells amb bandera veneciana i tripulació mixta de grecs i ragusans. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3sk0Ef6dbnojZ-OKkq6Aa8BYYLCVhyphenhyphenT7mcmJL1ckDVgpquWrYr9qMpl6y2Sw-bPCg6A2JnvhhyV1Mla31_EiOKK7dhEj-VUaumfNpq_mnCE_xt4cMEpvyFRLEA1NCOleY1oj3ZURnvSuD_RHfzO_X25RM6w0f3xn3XGfiRyyjKv_WbXR09S1lYKm6htk/s1200/marina%20mercant.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="806" data-original-width="1200" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3sk0Ef6dbnojZ-OKkq6Aa8BYYLCVhyphenhyphenT7mcmJL1ckDVgpquWrYr9qMpl6y2Sw-bPCg6A2JnvhhyV1Mla31_EiOKK7dhEj-VUaumfNpq_mnCE_xt4cMEpvyFRLEA1NCOleY1oj3ZURnvSuD_RHfzO_X25RM6w0f3xn3XGfiRyyjKv_WbXR09S1lYKm6htk/w400-h269/marina%20mercant.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>La dominació espanyola veurà l’eclosió de la família Làdico, fins al punt que tractar del darrer període de la colònia és parlar en gran mesura d’aquesta família. Jordi Làdico provenia de Cefalònia, una les illes jòniques. Al contrari que d’altres membres de la comunitat, els seus negocis van progressar de forma pausada, sense comprometre’s políticament amb ningú. Un dels seus fills, Jordi Teodor, durant la dominació espanyola consta com a copropietari o interessat en diferents vaixells i, de forma sorprenent per a la seva curta edat, a partir del 1785 figura com a vicecònsol de Venècia a Menorca.</p><p>Amb l’última dominació britànica de Menorca, entre 1798 i 1802, no es produí el retorn dels hel·lens que havien sortit de l’illa després de la conquesta espanyola del 1782. En aquests tres anys només es pot destacar la intensa activitat corsària que van desplegar els grecs, els quals participaren en trenta vaixells, bastants amb base a Gibraltar. La seva forma d’actuar fou semblant a la de l’etapa anterior. Jordi Teodor Làdico tingué interessos en deu embarcacions, de vegades amb més d'una captura.</p><p>Amb el tractat d’Amiens, del 1802, Menorca s’incorporà de manera definitiva a la Corona espanyola. Entre aquest any i el 1823 hi ha molta documentació, aproximadament 1.200 escriptures notarials. En aquestes, es pot comprovar l’existència d’una notable continuïtat, pel fet que continuen residint a Maó un bon nombre de descendents de famílies presents els anys anteriors. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU3o5aBaErdfuOoQ7Pw1pofOEFtogrJ56HT4ifA0WMdIGEJHb7du6nrSWADa4kQR3zbAA-r8uq0ldwCcYgSANPBc6U_nbOr_YJ1BOraPp8O7Qkrvc7wdm_LDLgcyVEfTCeN7ZilbK0nCzJOm064_aBhrcWWQfj5gJ2FimxJ6a_lqGTfes0k0BE4Dxskpk/s1112/Mar%20Egeo%20zonas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="969" data-original-width="1112" height="349" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU3o5aBaErdfuOoQ7Pw1pofOEFtogrJ56HT4ifA0WMdIGEJHb7du6nrSWADa4kQR3zbAA-r8uq0ldwCcYgSANPBc6U_nbOr_YJ1BOraPp8O7Qkrvc7wdm_LDLgcyVEfTCeN7ZilbK0nCzJOm064_aBhrcWWQfj5gJ2FimxJ6a_lqGTfes0k0BE4Dxskpk/w400-h349/Mar%20Egeo%20zonas.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>En l’àmbit econòmic, la colònia viu un canvi significatiu: la instal·lació a Maó de grecs provinents d’Hidra, Spetses i Psara, tots ells súbdits otomans i no és casual que facin quasi la totalitat dels seus negocis amb Jordi Teodor Làdico, ja que des del 1805 aquest ocupava el càrrec de cònsol de la Gran Porta Otomana a Menorca.</p><p>Potser el començament de la seva fortuna l’hem de cercar en el corsarisme, en el qual ja s’havia destacat durant el darrer domini anglès. El 1804 es tornà a autoritzar un nou cors i Làdico apareix com a agent d’una galiota corsària, que va fer dues preses estatunidenques, que aportaren una substanciosa suma de doblers. El 1806 va finançar el noliejament d’un corsari francès amb base a Marsella. Una altra font d’ingressos fou l’activitat creditícia. Són incomptables els debitoris que figuren en la documentació notarial a favor de Jordi Teodor, atorgats per persones de qualsevol classe i condició de la societat menorquina. Gràcies a un deute no satisfet va aconseguir fer-se amb el lloc de Milà Nou, proper a Maó. Posteriorment adquiriria els llocs de Binifabini, d’Alaior, que començà des d’aleshores a ser conegut com Son Làdico, i Santa Eularieta, des Mercadal.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgx2Le7RP_LMWPpRNa9x0wymJPrgll1vOvN1QwZpIampjMFTxKCl-Po2eqJKxBKBcoNRxqndPfvfV-9l4VFlFv_aleU2_2quZ_qRSiU5GWqOavgduiDA658zJQsiE82BsAfFPBX8P5R7bHwnF-D6l-XLo_8t1QzCcDsC0usJ1EGdLeR1tddgSTeGoI5eA/s1157/Teodor%20Ladico%20Font.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1157" data-original-width="861" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgx2Le7RP_LMWPpRNa9x0wymJPrgll1vOvN1QwZpIampjMFTxKCl-Po2eqJKxBKBcoNRxqndPfvfV-9l4VFlFv_aleU2_2quZ_qRSiU5GWqOavgduiDA658zJQsiE82BsAfFPBX8P5R7bHwnF-D6l-XLo_8t1QzCcDsC0usJ1EGdLeR1tddgSTeGoI5eA/w298-h400/Teodor%20Ladico%20Font.jpg" width="298" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teodor Làdico, fill d'en Jordi Teodor Làdico</td></tr></tbody></table><p>Però segurament, els majors beneficis de Jordi Teodor provenien de la compravenda de mercaderies, sobretot blat, dels súbdits otomans de les tres al·ludides illes. Des del 1805 el veiem negociant amb capitans grecs d’aquesta procedència. A més, acumularia els consolats de Venècia, l’Imperi Otomà, els Estats Units i, paradoxalment (pel fet de ser-ho dels turcs), del nou estat grec. El 1818 va contreure matrimoni amb una maonesa d’elevada posició social, Antònia Font, i el 1821 seria elegit primer batle constitucional de Maó.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-35024471430470329082024-03-05T17:30:00.000+01:002024-03-05T17:30:00.157+01:00Incongruències de la política menorquina d’aigua, energia i mobilitat<p>El canvi climàtic suposa un repte enorme per a la nostra societat. El seu avanç amenaça la nostra forma de vida i exigeix prendre mesures per intentar mitigar la seva progressió i una adaptació de la nostra forma d’actuar per reduir el seu impacte sobre la vida quotidiana. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTdW0T4wa1LvQyypuVU1_X9YlPuG5mMzwNVUh9RgcHjHGLOctQBKS3-sQv9N7Os-o4Wl4q5cAZnKKeOGHOfZr25rki8QoCy9qzeYlwGAvfYiHW0252n9xxGUfbYoYxov3NHsVibmPNebR2zsj_mx50JZHptE9FtEUN2W_pUVeU6Si3u_sB_lxqOE-EJGo/s1600/platja%20canvi%20climatic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTdW0T4wa1LvQyypuVU1_X9YlPuG5mMzwNVUh9RgcHjHGLOctQBKS3-sQv9N7Os-o4Wl4q5cAZnKKeOGHOfZr25rki8QoCy9qzeYlwGAvfYiHW0252n9xxGUfbYoYxov3NHsVibmPNebR2zsj_mx50JZHptE9FtEUN2W_pUVeU6Si3u_sB_lxqOE-EJGo/w400-h300/platja%20canvi%20climatic.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Aquestes determinacions de caràcter general són encara més pertinents a Menorca, pel seu caràcter insular i la seva condició de Reserva de Biosfera. Tanmateix, en els àmbits més sensibles: l’aigua, l’energia i la mobilitat, les actuacions dels nostres polítics són incoherents.</p><p>Fa uns dies ha estat notícia la paralització del parc solar de Trepuconet, per manca de capacitat de la xarxa elèctrica. En realitat s’ha fet pública una situació de la qual qualsevol persona que tengui relació amb la qüestió, des del més humil instal·lador elèctric als més alts polítics insulars, era conscient des de feia temps; de fet era un tema habitual de conversa en el sector.</p><p>És del tot incomprensible que la conselleria responsable d’energia del Consell Insular no hagi mogut els fils davant el ministeri per cercar una solució. La ministra coneix Menorca i la política de descarbonització és una prioritat del Govern, de forma que no crec que fos difícil trobar el sistema de sortejar un entrebanc que és més nominal que real.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXUk6CyRb97gOu3pP1WbWh6ImOrGJMEqulXSxE8p6rpzzlZ3yi3naUBsN6TCN1qrQiV332rHjUfmT2OnwA9Di3SJOuP8dTJTloZtOrRWzSi6B7DzZfM3mBeHVrekoRk-OLHIPNSjaNOcsRPBkSn_qXCsVHOH6D3OM94FVJ4qiWouiuIcUlZNP8I_rsuw/s2048/plaques%20solars%20Menorca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXUk6CyRb97gOu3pP1WbWh6ImOrGJMEqulXSxE8p6rpzzlZ3yi3naUBsN6TCN1qrQiV332rHjUfmT2OnwA9Di3SJOuP8dTJTloZtOrRWzSi6B7DzZfM3mBeHVrekoRk-OLHIPNSjaNOcsRPBkSn_qXCsVHOH6D3OM94FVJ4qiWouiuIcUlZNP8I_rsuw/w400-h266/plaques%20solars%20Menorca.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>La darrera afirmació té a veure amb el fet que, en la pràctica, no es pot produir cap insuficiència de la xarxa elèctrica, perquè en la gestió ordinària hi ha mecanismes per evitar sobrecàrregues. En el dia a dia, el subministrament per energies renovables és prioritari davant de les convencionals, el que significa que la central d’Endesa redueix el seu vessament d’electricitat quan augmenta el d’origen solar. A mes a més, la manca de capacitat de la xarxa té sentit en el cas de la demanda, ja que no es pot subministrar l’energia el que no es pot generar, però no en el de l’oferta, atès que és tècnicament senzill deixar de produir energia si no hi ha prou demanda. </p><p>Si passam a la qüestió de l’aigua, les incongruències no són menors. L’aigua ha estat sempre un factor limitant de la nostra illa. Diverses urbanitzacions no van prosperar per la manca de proveïment. Els menorquins som conscients que es tracta d’un recurs essencial.</p><p>La directiva marc de l’aigua de la Unió Europea estableix la recuperació dels costos dels serveis d’aigua com a mitjà per assolir un consum racional i equitatiu. Exigeix que es realitzin estudis econòmics dels serveis d’aigua per fer possible la imputació de tots els costos en els rebuts dels consumidors. L’exposat és raonable i poques persones poden negar que un bé tan bàsic i que cada vegada és més escàs ha de ser finançat en proporció al seu ús. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWF6rwEZjFSN-qrLDjqiuS7JmtvemU0N2Xsfh2vwjycIeTjS-WsRFXxHL0G7dfpkpvSAM0a074xnYJTB-G38NDkeC6BvQU37EKgykmGf3TUnmgE774gVGfH3Si6l5UUZSJP066wnAZ6THh68pa4FtPMTsJrf1USnAvafJx0D0WjFqEM4fYkPJZlBh7gmc/s425/aigua.pou%20Mao.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="425" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWF6rwEZjFSN-qrLDjqiuS7JmtvemU0N2Xsfh2vwjycIeTjS-WsRFXxHL0G7dfpkpvSAM0a074xnYJTB-G38NDkeC6BvQU37EKgykmGf3TUnmgE774gVGfH3Si6l5UUZSJP066wnAZ6THh68pa4FtPMTsJrf1USnAvafJx0D0WjFqEM4fYkPJZlBh7gmc/w400-h268/aigua.pou%20Mao.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Idò bé, a Menorca, pel contrari, a vegades sembla que la majoria dels municipis competeixin per veure qui té l’aigua més barata. Els que presten el servei directament no fan estudis de costos i és freqüent que les despeses es carreguen a partides generals, de manera que ni tan sols saben quin és el valor real. Els que l’han externalitzat, maniobren perquè les tarifes no pugin, sobretot assumint el cost de les inversions. Anys enrere, a Maó l’oposició del PP va engegar una guerra judicial per impedir l’augment del preu de l’aigua.</p><p>Com que es tracta d’un tema polític sensible, tant el Consell Insular com el Govern Balear donen subvencions molt elevades per afrontar les costoses inversions de la infraestructura hidràulica. Les subvencions tenen el mateix efecte de bloquejar l’increment de les tarifes. L’única actuació coherent és la dessaladora de Ciutadella, que cobra l’aigua a preu de cost i, per aquest motiu, surt més cara que la que s’extreu dels pous. Segurament, si en aquesta es repercutissin tots els costos, el preu estaria més igualat.</p><p>El resultat és una aigua barata, que beneficia, sobretot, als propietaris de piscines i jardins amb gespa, perquè seria senzill limitar les puges als trams de més consum, que són els que generen el problema.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhQCMc0QKWHE7l_lUImrweXr-dBysIrUkmHgmTRbHhUt2XMsSHG4AbcoZku9JSiRjn-G-eb0UmBE8U0TvuxfKsjez72taFii-EuMF7Vj4iT30ehFgV-uLeFjSjBr8FEivz8g_dFp2eYaWmtSC3ynJ-8KnoQnzg3NpLcwSAYV0U7doEc-ZsnPxjRX1J7E/s685/Desaladora-ciutadella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="685" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhQCMc0QKWHE7l_lUImrweXr-dBysIrUkmHgmTRbHhUt2XMsSHG4AbcoZku9JSiRjn-G-eb0UmBE8U0TvuxfKsjez72taFii-EuMF7Vj4iT30ehFgV-uLeFjSjBr8FEivz8g_dFp2eYaWmtSC3ynJ-8KnoQnzg3NpLcwSAYV0U7doEc-ZsnPxjRX1J7E/s320/Desaladora-ciutadella.jpg" width="320" /></a></div><p><br /></p><p>La tercera qüestió és la de la mobilitat. La majoria dels polítics declaren la seva alerta per l’emergència climàtica i advoquen per la descarbonització de l’economia i la neutralitat climàtica, és a dir, la desaparició dels cotxes que empren benzina. Els partits d’esquerra han arribat a plantejar la necessitat de restringir l’entrada de vehicles en temporada turística.</p><p>Aquesta teoria queda en evidència quan contemplam la cursa que fan tots els ajuntaments, d’esquerra i dreta, per crear nous aparcaments: cada pocs mesos algun batle inaugura una altra zona on deixar els cotxes. L’objectiu no pot ser altre que regalar a cada veí una plaça d’aparcament gratuït, la qual cosa no fa més que fomentar la compra de vehicles.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqHOrmg-F_ssIvGzJ9T4cF7DtByIJNaVtOmfpB6EG-UBLYiPw4MyCvGsUZ-NjdbY1R6SbvL1WEEn51l3lMpUhQ5iZm2kvFMSFIn6F7PgIqPGQKjynIwkUNgR99b-NnAtsc_cE5TEbP4IV-Msvwlkx2FMdoZ6rSY_14V5SPCfbK8Vbp5rD2dIbIwW_i15A/s2048/aparcament%20Ciutadella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1158" data-original-width="2048" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqHOrmg-F_ssIvGzJ9T4cF7DtByIJNaVtOmfpB6EG-UBLYiPw4MyCvGsUZ-NjdbY1R6SbvL1WEEn51l3lMpUhQ5iZm2kvFMSFIn6F7PgIqPGQKjynIwkUNgR99b-NnAtsc_cE5TEbP4IV-Msvwlkx2FMdoZ6rSY_14V5SPCfbK8Vbp5rD2dIbIwW_i15A/w400-h226/aparcament%20Ciutadella.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Aquells polítics que són tan estrictes en matèria urbanística, estan en contra del ciment i volen impedir que es construeixi per no destruir el territori són els mateixos que autoritzen l’obertura d’espais per estacionar els vehicles en terrenys on aquest ús no està permès. Així paguen lloguers a promotors urbanístics propietaris de solars sense edificar, punts no urbanitzables o zones verdes, que s’acaben asfaltant, com la Sínia des Cuc de Maó. Pel costat contrari, els governants fan ben poca cosa en favor dels vianants i els ciclistes.</p><p>El resultat és que el parc automobilístic de Menorca i les seves emissions no fan més que créixer i promouen unes pautes de mobilitat insostenibles.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoggwQVNkJG77YEinzNz9539gs5XW5XtXbdjBCrCGOp7p2l_B3ODm1FRgSnJvhcpP9eFY87DqFaSQ9MY2Hlwo6XmgnOaZyKcLIdQqRkSrujfR5XjA1KZ25ueHHRlouLzs814fGAaXPmEL_2fVGZcefjDvT-05ohoD0IdzXFhGJiE86g8Pbb8w8MQxcdLk/s1170/Piscinas-cesped-Menorca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="1170" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoggwQVNkJG77YEinzNz9539gs5XW5XtXbdjBCrCGOp7p2l_B3ODm1FRgSnJvhcpP9eFY87DqFaSQ9MY2Hlwo6XmgnOaZyKcLIdQqRkSrujfR5XjA1KZ25ueHHRlouLzs814fGAaXPmEL_2fVGZcefjDvT-05ohoD0IdzXFhGJiE86g8Pbb8w8MQxcdLk/w400-h190/Piscinas-cesped-Menorca.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Hi ha un divorci hipòcrita entre les bones paraules en favor de la sostenibilitat i els fets. Els menorquins vivim feliços pensant que som un exemple i, en realitat, els nostres polítics ignoren les energies renovables, fomenten el malbaratament de l’aigua i encoratgen un ús irresponsable del cotxe.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-50828734149352336692024-02-27T17:30:00.001+01:002024-02-27T17:30:00.129+01:00 La colònia grega de Menorca a partir de la conquesta francesa (1756)<p>Durant el segle XVIII, es va instal·lar a Menorca una notable colònia grega. Malgrat que el tema ja fou estudiat pels historiadors clàssics menorquins, en els darrers temps s’han publicat nous estudis que utilitzen de forma extensa la documentació arxivística, bàsicament els protocols notarials, per aprofundir en el seu coneixement. En particular, destaquen els treballs de Pedro Moreno: la seva tesina de grau i la tesi doctoral del 2011 a la Universitat de Granada.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxQi-NZgxRGY8JpLyxuNaV6YxnRa-Jvmnf9pH5mr9RSxlv6CU412hCQ3psA59lWQHxf7LFHOde9HYhU92rv2oPPKP5hfy7IXtnM0Qp0fUaTzw7XckLO-4SFkgALFNDJT26OQVBtdX4wAK_8r-EuF1AihA5kvWrZ8e-m9aQ6sTLUS-wjvtupn161ndHYvc/s1311/s'hort%20d'en%20Bouchet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1311" data-original-width="861" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxQi-NZgxRGY8JpLyxuNaV6YxnRa-Jvmnf9pH5mr9RSxlv6CU412hCQ3psA59lWQHxf7LFHOde9HYhU92rv2oPPKP5hfy7IXtnM0Qp0fUaTzw7XckLO-4SFkgALFNDJT26OQVBtdX4wAK_8r-EuF1AihA5kvWrZ8e-m9aQ6sTLUS-wjvtupn161ndHYvc/w263-h400/s'hort%20d'en%20Bouchet.jpg" width="263" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cases de s'hort d'en Bouchet</td></tr></tbody></table><br /><p>Segons aquests estudis, la colònia es va començar a formar a partir del tractat d’Utecht, del 1713, i la seva consolidació tindrà lloc entre el 1730 i el 1745, període en què arriben nous integrants, entre els quals sobresurt Antoni Culuri. Els primers expedients sobre la seva persona són d’octubre del 1737, però es pot deduir que ja residia a l’illa des de feia un o dos anys. Va contreure matrimoni el 1739 amb Maria Anna Tudurí, filla única d’una família de pagesos acomodats, que comptaven amb una respectable heretat als terrenys de sa Punta, en les proximitats del port de Maó, el que va fer possible que l’home molt prest s’integrés en la societat menorquina de l’època.</p><p>La seva activitat fou remarcable. Si bé al llarg de la primera dominació britànica estava immers en la principal ocupació de la colònia grega, el comerç, arran de la invasió francesa va recollir els capitals interessats en diversos vaixells per dedicar-los a l’agricultura i les operacions de crèdit, operacions més escaients en el nou context. Ja en l’etapa anterior havia actuat com a prestador ocasional de doblers, però des del 1756 va expandir aquesta faceta econòmica. El motiu, molt probablement, va ser la guerra declarada entre França i la Gran Bretanya i els seus aliats a conseqüència de la conquesta de Menorca per la primera. Són anys convulsos per al comerç marítim, per la multitud de corsaris de diverses banderes que infestaven la Mediterrània.</p><p>Culuris sembla haver mostrat una prudent simpatia pels francesos, ja que en les fonts apareix viatjant sovint a Marsella i a Perpinyà i efectuant transaccions amb destacats comerciants gals establerts a Maó. Ara bé, mai sol·licità cap concessió dels governants de torn, inclosos els francesos.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiup-3SivdSiZAzXs2DZDvgv8HEpbqrlAvIg1jtQljWuS9rBwN7IN2pOAoIB1DWM6gRiUGh3Ed2JvRteKGn7C3xsLTwFYOZxtyDx7YRKMuGUeNzqyAvCdp2-lIJMB7PdnBrxU8VMtEIMxfiXJr8L7C1J3GJ6DaUdgMPKFgo_iA8yopH-0D_TrwHCeskg_U/s1896/Prise_Port_Mahon_Minorque_20_mai_1756.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1027" data-original-width="1896" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiup-3SivdSiZAzXs2DZDvgv8HEpbqrlAvIg1jtQljWuS9rBwN7IN2pOAoIB1DWM6gRiUGh3Ed2JvRteKGn7C3xsLTwFYOZxtyDx7YRKMuGUeNzqyAvCdp2-lIJMB7PdnBrxU8VMtEIMxfiXJr8L7C1J3GJ6DaUdgMPKFgo_iA8yopH-0D_TrwHCeskg_U/w400-h216/Prise_Port_Mahon_Minorque_20_mai_1756.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Presa del port de Maó el 1756.</i> Jean-Baptiste Martin</td></tr></tbody></table><br /><p>El nostre personatge assolí una elevada posició en la societat maonesa. La seva filla es va casar amb el vicecònsol francès, Josep Bouchet, i el matrimoni es feu construir un edifici, avui en dia en bastant mal estat, dins d’uns terrenys que els maonesos més vells encara coneixen amb el nom de s’hort d’en Bouchet. Els seus béns incloïen diverses vinyes d’una considerable extensió pels voltants de Maó (a Alvafara, Gràcia i el cap de s’Arraval), el molí dels Culurins, que comptava amb una horta amb sínia, altres porcions de terrenys i dues cases i alguns solars a Maó.</p><p>Les seves inversions agrícoles es van centrar en gèneres atractius per a la demanda militar, entre els quals cal esmentar la producció de vi, un article prou valorat per la guarnició francesa, i que venia a la menuda i a l'engròs. També és probable que dispensés farina del seu molí als magatzems que tenia al port de Maó, per atendre el consum de les tripulacions dels vaixells. Pel que fa a l’activitat creditícia, els documents, que no són exhaustius, recullen nou operacions entre 1756 i 1762, amb un capitat acumulat de 4.300 peces de vuit, quantitats que, sense arribar a ser desorbitades, són importants, i a les quals carregava un interès que anava del sis al deu per cent. Tinguem en compte que un bon vaixell de l'època tenia un cost d'entre 1.500 i 2.000 pesos de vuit.</p><p>Durant aquest lapse de temps, altres membres de la colònia també posen fi a les seves empreses marineres o comercials. Jordi Ládico, que havia arribat a Menorca el 1753, no va abandonar l'illa i és força segur que passés la dominació francesa ocupat en la seva modesta botiga-magatzem del port de Maó, que es documenta per primera vegada el 1765.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvT2ruvi0vsx6_uiVrmPpa1JUFzoSRN_vU81L7n4Nvj3YwOwSJVMlbB331ubeh3IuXDLIl7N9PUE7_BnaJGiaBwYGK4xNbJUQoiyGoZYpJwKJ9-I6bTTg1kKSdD_f3-rj05Y5iAeFNkQ3ujqMPFEfWK8QTvckxPm02R_Vjc9yRSAz_aovO_Bjsac4ynM/s984/24%20MAHON.MOLINO.RV%20Ponsb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="984" data-original-width="635" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvT2ruvi0vsx6_uiVrmPpa1JUFzoSRN_vU81L7n4Nvj3YwOwSJVMlbB331ubeh3IuXDLIl7N9PUE7_BnaJGiaBwYGK4xNbJUQoiyGoZYpJwKJ9-I6bTTg1kKSdD_f3-rj05Y5iAeFNkQ3ujqMPFEfWK8QTvckxPm02R_Vjc9yRSAz_aovO_Bjsac4ynM/w259-h400/24%20MAHON.MOLINO.RV%20Ponsb.jpg" width="259" /></a></div><br /><p>Pel tractat de París del 1763, França restituí l’illa de Menorca a la Gran Bretanya. Les propietats confiscades pels francesos foren restituïdes per les noves autoritats als seus anteriors propietaris. Al llarg de la segona dominació britànica les xifres de la comunitat grega mai no superaren les del primer període anglès, però la colònia adquirí una major projecció política i fou l’època daurada de la família Alexiano. </p><p>El desembre del 1763, James Johnson, sens dubte el més corrupte de tots els governadors anglesos, nomenà Teodor Alexiano capità del port de Maó i ambdós utilitzaren aquest càrrec per dur a terme diverses corrupteles ben documentades, tot augmentant les taxes que havien de pagar els patrons de vaixell i els negociants de Maó. A més, Teodor fou nomenat cònsol del Bei d’Alger i agent de les preses de diversos corsaris algerians. El 1767 Alexiano va mantenir relacions amb Turnbull i el seu projecte de reclutar persones per fundar una colònia a la Florida. Amb aquest fi, li va llogar un bergantí per fer el viatge i potser li prestà doblers com a inversor. Així mateix, facilità que més d’una vintena dels cinc-cents grecs que s’embarcaren cap a Amèrica ho fessin des de Maó.</p><p>Durant el segon domini britànic, Menorca s'endinsà encara més en l’orientació econòmica establerta des del 1713, que tenia el seu pilar en les activitats desenvolupades en l’àmbit marítim.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPaxMVdTexh4gVG6NgLVcRm2irWsptOPELfFuqf95rE9DFMvrrN28tdaf1p45hNHR9DsA-jDAsu2f6bviDXSfKir_OZQSJmcV4yz-zU5LOOt71kzzxad7cfplKbXE9nU10ssr0sU5o3mrPhSU0fnCEPYhviuAsZVMgUZk1X3zVzyhrDqRXWoOyaT26470/s1200/Edificio-Aduana_1655545559_151802808_1200x675.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPaxMVdTexh4gVG6NgLVcRm2irWsptOPELfFuqf95rE9DFMvrrN28tdaf1p45hNHR9DsA-jDAsu2f6bviDXSfKir_OZQSJmcV4yz-zU5LOOt71kzzxad7cfplKbXE9nU10ssr0sU5o3mrPhSU0fnCEPYhviuAsZVMgUZk1X3zVzyhrDqRXWoOyaT26470/w400-h225/Edificio-Aduana_1655545559_151802808_1200x675.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El comerç era l’ocupació predominant de la colònia grega. En aquest sentit hi ha constància documental de vuit societats dedicades a aquesta mena de transaccions. El més normal era invertir els doblers en porcions de diversos vaixells, per repartir els riscos. Aquesta mena de negocis justifica que un nombre significatiu d’embarcacions fossin totalment o parcialment propietat de grecs. Les escriptures notarials donen gairebé una cinquantena de bastiments vinculats amb la comunitat, una xifra similar a la testificada durant la primera etapa britànica, però molt superior en termes relatius, si tenim en compte que el període que estem tractant va durar la meitat d'anys. Jordi Làdico i Teodor Alexiano són els individus que posseïen més naus.</p><p>En altres casos, els hel·lens presten serveis als vaixells com a capitans, pilots, contramestres, sobrecàrrecs i fins i tot escrivans. Dels que van ser simples mariners hi ha poquíssimes evidències, ja que els arxius rarament proporcionen llistats detallats de les tripulacions.</p><p>Molt relacionat també amb l’anterior es troba el noliejament de vaixells, és a dir el seu lloguer per al transport de mercaderies. Tanmateix, s'adverteix una caiguda en picat d'aquesta faceta econòmica de la colònia: 16 contractes del 1763 al 1781 enfront de 60 entre 1715 i 1756. Un dels factors que expliquen aquesta reducció és l’activitat corsària que tingué lloc des del 1778 (moment a partir del qual només hi ha dos contractes).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj0dQW3blljmG0MhviZTvuctidJ7rRAuMIDAUtjlaYvSleYz0L6BN0qoAGariCbYHPoLQ_FkkkkOp2gdqfvlImu7GwFqXeFYLb3unXiW-O28KMG4yN7fH9YcDbbgbN2lgC37tJ3_kSDWbwh71nK7D98muvgN6q79f1icUmbFcDAQTJ45vZrEi_N2UGPf4/s1024/Thomas%20Luny%20-%20Merchant%20Vessels%20off%20the%20Coast%201783.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="1024" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj0dQW3blljmG0MhviZTvuctidJ7rRAuMIDAUtjlaYvSleYz0L6BN0qoAGariCbYHPoLQ_FkkkkOp2gdqfvlImu7GwFqXeFYLb3unXiW-O28KMG4yN7fH9YcDbbgbN2lgC37tJ3_kSDWbwh71nK7D98muvgN6q79f1icUmbFcDAQTJ45vZrEi_N2UGPf4/w400-h235/Thomas%20Luny%20-%20Merchant%20Vessels%20off%20the%20Coast%201783.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Com a la primera dominació britànica, la major part d’aquestes operacions impliquen a comerciants grecs que contracten els serveis i les embarcacions de patrons menorquins i el cas invers fou minoritari, a pesar de ser l'aspecte més destacat pels historiadors que han escrit sobre els grecs. Hi havia bons marins a la colònia grega, però aquests solien noliejar les seves embarcacions a comerciants d'altres ports: Alger, Liorna, Nàpols, Marsella, Barcelona, etc.</p><p>Finalment, pel que fa a la mercaderia transportada, quan aquesta consta consisteix, sobretot, en blat importat a Maó i vi enviat a Sardenya i Sicília. A banda, es transportaven fruites, lli i fusta, sense oblidar l’esmentat viatge amb emigrants a la Florida.</p><div><br /></div>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-13131054340204748592024-02-13T17:00:00.044+01:002024-02-13T17:00:00.162+01:00La colònia grega de Menorca al segle XVIII<div class="separator">Com és sabut, durant el segle XVIII, Menorca va experimentar una sèrie d’esdeveniments que la van situar al centre de l’agitada vida internacional. Una de les qüestions més suggeridores d’aquest període és la instal·lació de comunitats estrangeres a l’illa. Malgrat que el tema ja va cridar l’atenció dels historiadors clàssics menorquins, els darrers anys han vist la publicació de dos nous estudis sobre les colònies grega i jueva, que utilitzen de forma extensa la documentació arxivística, bàsicament els protocols notarials. Aquests treballs clarifiquen com va ser existència d’aquests col·lectius i contradiuen algunes de les afirmacions que fins ara es donaven per certes.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZUvv2FH6lgs1rzh4DLOjDQy6wFS3EX0ElaKnox3JDc2mTUxCtQrHQDKe-7O_tvr9C90myzg57ovCr3ByWvh3ZS6EDY1e4bZr7RMAjqWyhjG6kvMTD4aURKMAFYsK_vDj_q_5RQ3wrw6EzX0lm7M0Ouj029YZFLwrahNEnIHTx39RyC1sKMaBGm6Hcmeo/s600/greek-man-ebullient-rich-local-costume-14380720.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="383" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZUvv2FH6lgs1rzh4DLOjDQy6wFS3EX0ElaKnox3JDc2mTUxCtQrHQDKe-7O_tvr9C90myzg57ovCr3ByWvh3ZS6EDY1e4bZr7RMAjqWyhjG6kvMTD4aURKMAFYsK_vDj_q_5RQ3wrw6EzX0lm7M0Ouj029YZFLwrahNEnIHTx39RyC1sKMaBGm6Hcmeo/w255-h400/greek-man-ebullient-rich-local-costume-14380720.jpg" width="255" /></a></div><br /><p>Pedro Moreno ha centrat els seus estudis en la colònia grega, a la qual ha dedicat la seva tesina de grau i la tesi doctoral de la Universitat de Granada. La primera aportació de l’investigador és la de retrocedir la presència hel·lena fins als anys de la guerra de Successió, en la qual sembla que van participar el tinent de vaixell Joan Franc i el seu germà Llorenç, d’aquesta nacionalitat, que vivien al raval del castell de Sant Felip el 1713.</p><p>Entre el tractat d’Utrecht, d’aquesta data, i el 1730 s’assisteix a la gradual formació de la colònia grega. El 1714 un membre d’una de les famílies capdavanteres, els Paleòlogo, signa la compravenda d’un vaixell. De forma significativa, aquesta fou una de les activitats més comunes dels grecs. La majoria dels primers nouvinguts procedien de les illes de l’Egeu i les regions més orientals de la Mediterrània, com Lemnos (d’on venien els Paleòlogo), Xipre, Quios, Rodes, Lesbos o Salònica. En un principi desenvolupaven la seva tasca comercial entre ports bastant propers a Maó, com ara Palma, Marsella, Barcelona, Tunis, Bona, Port Estora o Alger.</p><p>A partir del 1718 l’arribada de grecs augmenta considerablement, fet sens dubte vinculat a la declaració aquell any dels ports de l’illa com a francs i a la nova orientació econòmica de Menorca després del canvi de sobirania, en la qual sobresurt la redistribució de mercaderies. Així, la seva ocupació principal era l’abastiment de comestibles per a les forces angleses i, per aquest motiu, van ser protegits pel governador Kane. D’aquesta manera, en el transcurs de la dècada del 1720 ja s’havien establert a Maó molts dels comerciants i marins més importants de la colònia durant la primera dominació britànica, alguns d’ells lligats per llaços de parentesc.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDejM097g-qLzaqXK2fkpm6Abz_32_SVLj_oTJ8ASq_HkFaMgsddBXM-ptBsbAQBgQDmmCXq2fXNtW5nm71AGS_x-_YIiaGUH8c-YUmSIW0OPeqcZ1Ln4zsbM_XlZzSLlYe2VyRXhoW-g_hMkh6bL7VC1741ls_jHrJaNXlIa4EmCIsffaOfdtLVQD5AE/s854/Myrina_Lemnos-854x480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="854" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDejM097g-qLzaqXK2fkpm6Abz_32_SVLj_oTJ8ASq_HkFaMgsddBXM-ptBsbAQBgQDmmCXq2fXNtW5nm71AGS_x-_YIiaGUH8c-YUmSIW0OPeqcZ1Ln4zsbM_XlZzSLlYe2VyRXhoW-g_hMkh6bL7VC1741ls_jHrJaNXlIa4EmCIsffaOfdtLVQD5AE/w400-h225/Myrina_Lemnos-854x480.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Illa de Lemnos a l'actualitat</td></tr></tbody></table><br /><p>La consolidació d’aquesta comunitat tindrà lloc entre el 1730 i el 1745, en virtut de l’afluència de nous integrants, entre els quals destaca Antoni Culuri, del qual cap historiador n’havia parlat. Tanmateix, es tracta d’un cas particular, amb un perfil diferenciat del gruix del col·lectiu. Està documentat des de l’octubre del 1737, però es pot deduir que ja hi residia des de feia un o dos anys. Va contreure matrimoni el 1739 amb Maria Anna Tudurí, filla única d’una família de pagesos acomodats, amb una respectable heretat als terrenys de sa Punta, en les proximitats del port de Maó, el que va fer possible que s’integrés molt prest en la societat menorquina de l’època.</p><p>El període que va del 1745 a la invasió francesa del 1756 veurà l’apogeu econòmic i demogràfic de la colònia i és ben conegut en la historiografia menorquina. Moreno esvaeix la incertesa sobre les dimensions humanes d’aquest col·lectiu, que, segons les diferents fonts s’havia estimat des de poc més que tres famílies i alguns capitans i negociants a més de tres-centes persones, fins i tot dos mil. En realitat, els protocols notarials redueixen aquestes xifres a uns dos centenars de residents a Maó i Sant Felip. Altres cent estaven relacionats amb el port de Maó a través de la navegació (comerç, bucs de guerra, corsarisme) i unes desenes més eren parents o comerciants que habitaven a Grècia i altres ports de la Mediterrània i tenien algun vincle amb la comunitat grecomenorquina.</p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0kEf4aR3p1w7KgAsTzsz3Fk8wBI-fUGFqUDptD5Ge4crSPBzoDZQwgQEy8e8ewBtkjO1WsBfF5fXdSz59wi3DrmY5RKRx-Uxdc_AxiFjYm24IsNtHr01vx0cEvOCcG7v6j2x51gvF1QTFP9Af1HxN2KNCmVWpv0XXvXtQQtYGPNs0r1hHzIaiqnKi8I/s600/italy-livorno-port-giuseppe-cianchi-scagliola-9500229.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="600" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0kEf4aR3p1w7KgAsTzsz3Fk8wBI-fUGFqUDptD5Ge4crSPBzoDZQwgQEy8e8ewBtkjO1WsBfF5fXdSz59wi3DrmY5RKRx-Uxdc_AxiFjYm24IsNtHr01vx0cEvOCcG7v6j2x51gvF1QTFP9Af1HxN2KNCmVWpv0XXvXtQQtYGPNs0r1hHzIaiqnKi8I/w400-h315/italy-livorno-port-giuseppe-cianchi-scagliola-9500229.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Port de Liorna. Giuseppe Cianchi</td></tr></tbody></table>Els primers compassos de la dècada del 1750 són transcendentals per a la història de la colònia, per dues raons. La primera, perquè són els anys en què es detecta una major activitat econòmica dels seus membres, paral·lela a un nombre més elevat d’hel·lens comptabilitats. La segona, perquè es produeix un canvi de lideratge entre famílies. El maig del 1751 Agi Manolis Cifando, el grec més acabalat i líder de la comunitat menorquina, atorgà procura general a favor de Nicolau Alexiano i se n’anà a la seva Patmos natal. Tal vegada, després d’haver fet fortuna en els negocis, volgué passar els darrers anys de vida al seu lloc de naixement. </p><p>Nicolau Alexiano havia estat preparant el camí per a l’arribada a Menorca dels seus nebots, que fins llavors vivien a Malta i a Liorna. La família dels Alexiano fou incapaç d’integrar-se en la societat menorquina i trencà amb la sana independència del poder polític que el col·lectiu havia mantingut fins aleshores; ben al contrari, procuraria prosperar a l’ombra dels governs britànics.</p><p>L’activitat del primogènit, Teodoro Alexiano, en especial, prest va donar fruits abundants. Gràcies a la mediació del governador Blakeney, el 1753 va obtenir diverses concessions: uns terrenys al port de Fornells per construir i explotar salines, una mina de carbó de pedra a s’Alairó, i terres de conreu a diferents indrets: a les proximitats del castell de Sant Felip, al cap de la Mola, al voltant del port d’Addaia i prop de Tirant i Vilanova. Així mateix, li foren atorgades les concessions de l’estanc de l’aiguardent i del dret d’ancoratge. Finalment, el 1754, sense autorització de la cort de Londres, Blakeney expropiava les finques de Son Camaró i Alfurí de Baix de Ciutadella i en donava possessori als Alexiano, nominalment en representació del cos dels grecs. Aquest fet contravenia el tractat d’Utrecht i anys més tard la corona britànica tornaria les finques als seus propietaris.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4-olDXIV1ZCFtMj0820-mI2op2HKPxOlubc2qVqv1DsvYfIC0cT2cpZzl_HuC9w_DQWofuNZg81vUXdKv7ot9yp8I29AdW6kTZJhJrcu3zozpIdjOrKh_p0vAwVvGcE1Tmoyhj9x42mmYxQBvFtLSoR2BWa04rzlXCWZeHdSTXIYahKgLyZQ1641xKkA/s4080/Tesis.Pedro%20Moreno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4080" data-original-width="3072" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4-olDXIV1ZCFtMj0820-mI2op2HKPxOlubc2qVqv1DsvYfIC0cT2cpZzl_HuC9w_DQWofuNZg81vUXdKv7ot9yp8I29AdW6kTZJhJrcu3zozpIdjOrKh_p0vAwVvGcE1Tmoyhj9x42mmYxQBvFtLSoR2BWa04rzlXCWZeHdSTXIYahKgLyZQ1641xKkA/w301-h400/Tesis.Pedro%20Moreno.jpg" width="301" /></a></div>Els favors s’han de pagar i, arran del desembarcament de les tropes franceses del duc de Richelieu, el 18 d’abril del 1756, un nombre indeterminat de grecs, sota el comandament de Teodoro Alexiano, va participar en la defensa del castell de Sant Felip. Segons la historiografia tradicional, arran de la conquesta francesa els grecs i els jueus van ser expulsats de l’illa. Moreno prova que mai va existir cap ordre d’expulsió i que, simplement, els Alexiano i altres individus vinculats als britànics van sortir de l’illa, la majoria cap a Gibraltar (on marxaren cinquanta-tres grecs i quinze jueus) en els bucs habilitats pels francesos. Tots ells van deixar les dones i els fills a l’illa. A aquests exiliats es podrien sumar alguns propietaris de bucs i corsaris, en nombre reduït. La seva sort va ser la mateixa de la de desenes de menorquins implicats en el cors. Açò sí: els immobles de tots aquells que havien col·laborat amb els britànics varen ser expropiats.<p></p><p>D’altra banda, està demostrat que hi va haver grecs que, malgrat haver-se tancat dins del fort de sant Felip amb els britànics, no van tenir problemes per tornar a Menorca mentre els francesos dominaven l’illa, almenys com a comerciants en trànsit que mercadejaven entre els ports del nord d'Àfrica i Marsella o fins i tot amb el Bàltic, a través del port de Maó, per portar carregaments de blat i altres mercaderies i valors.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW9eEo087WtCdd774VWHafluXTb6KduKbm6YfUz3UmXI5qE-wXH3bdj6LJYtU7t0aI9GwTZHYppiLMZiibfHwjLzpDfr0NBJrqA24deLEycHWisHtd0Vvy-_PLzNnIxf8Dqg8V3oJKaWLXlS-DbU2GFImDotwpF3Qm0H8oJXIMjKobM4ifAShkm_dzPLM/s1200/Sbonski_de_Passabon-Galere_a_la_voille.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="1200" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW9eEo087WtCdd774VWHafluXTb6KduKbm6YfUz3UmXI5qE-wXH3bdj6LJYtU7t0aI9GwTZHYppiLMZiibfHwjLzpDfr0NBJrqA24deLEycHWisHtd0Vvy-_PLzNnIxf8Dqg8V3oJKaWLXlS-DbU2GFImDotwpF3Qm0H8oJXIMjKobM4ifAShkm_dzPLM/w400-h304/Sbonski_de_Passabon-Galere_a_la_voille.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p>L’autor documenta la presència de quaranta-vuit adults i sis fillets, si bé el nombre d’aquests darrers devia de ser bastant superior. En definitiva, durant la dominació francesa va romandre a l’illa el nucli de la colònia grega que, d’aquesta manera, pogué mantenir la seva continuïtat. Cal tenir en compte que es tractava de persones que duien bastants anys a l’illa; molts havien contret matrimoni amb menorquines i alguns havien adquirit terres. Tots tenien negocis i ocupacions estables.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-40322785668593349862024-01-30T18:00:00.048+01:002024-02-03T12:47:35.500+01:00El comerç exterior segons Lindemann (1777)<p> <span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;">El 1786 l’alemany Christoph Lindemann va publicar el
llibre </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify; text-indent: 19.85pt;">Descripció Geogràfica i Estadística de l’illa de Menorca</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;">, de gran
interès per conèixer la situació de l’economia de l’illa i, en especial, el seu
comerç exterior. En el text, que originalment es va publicar el 1777 en una
revista alemanya, utilitza com a unitat monetària el tàler reial, moneda
germànica que tenia un valor similar a la peça de vuit espanyola.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0VxZqctyY65L-UmSLvoyKsGnCki1M5wesiZZso9xjC-PzqoGIK3_pAKIqg2ztgtqG7b-jqC6N3pMYzFRkRHUZD2-d2O9bv3j6bCv5oKUDw7bgnJzGSflrbStoehBza78A0ycT_fgZvygoJmuT42wOvlMmVr_oeWhJRRkQ3T_PyzSqjgWx3ZREIgvLDk/s700/Anton_Schantz_-_Ships_of_the_Royal_Navy_at_Port_Mahon_Minorca_-_(MeisterDrucke-309646).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="700" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0VxZqctyY65L-UmSLvoyKsGnCki1M5wesiZZso9xjC-PzqoGIK3_pAKIqg2ztgtqG7b-jqC6N3pMYzFRkRHUZD2-d2O9bv3j6bCv5oKUDw7bgnJzGSflrbStoehBza78A0ycT_fgZvygoJmuT42wOvlMmVr_oeWhJRRkQ3T_PyzSqjgWx3ZREIgvLDk/w400-h193/Anton_Schantz_-_Ships_of_the_Royal_Navy_at_Port_Mahon_Minorca_-_(MeisterDrucke-309646).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Port de Maó. Quadre d'Anton Schantz.</td></tr></tbody></table><p></p><p style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 4.8pt; margin-top: 0cm; margin: 0cm 4.8pt 0cm 0cm; text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">L’autor fa una exposició molt detallada de les
diferents importacions i exportacions, distingint segons l’origen geogràfic,
per copsar amb quin lloc es produïen desequilibris comercials. Comença
descrivint de forma impressionista les importacions. Així diu que: “Aquell
vaixell és suec, duu cada any un important aplec de llenya, brea, ferro i
altres materials per a la construcció de vaixells. Els diners que reben els
suecs per això sumen uns 13.000 tàlers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">A Maó
està entrant un vaixell irlandès que ens duu patates, mantega i formatge. Un
altre que ve d’Anglaterra, després de deixar la major part del seu carregament
a Gibraltar, porta cervesa anglesa, rom, formatge, carbó, teles angleses,
merceria, tot tipus d’instruments per als artesans, eines, etc. Altres
transporten carn salada per a la guarnició. Amb tot això, d’aquí surten
anualment en lletres uns 25.000 tàlers reials.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">D’Espanya
s’importaven nous, panses, figues, ametlles, anxoves, sal de La Mata, teles fines
i gruixudes per a la roba de feina dels jornalers, escopetes i aiguardent; la
suma no pujava més enllà dels 15.000 tàlers. En contrapartida s’exportaven a
Barcelona 1.500 quintars de llana menorquina per fabricar teixits, per la qual
s’ingressaven 13.500 tàlers, de manera que aquest comerç estava bastant
equilibrat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWilI2hDzXkqjv-y5wFjimLDr58owrJUkXzKD7W88PtNVHn2wfOG4MALfZYV0g8SfXzVhvndqLBPDQMLxopBZFrOFrhomyjJ-gRdBk_YQK8k-PZQSxUKJEqXv9I2tJtUn6KKPgBG5IXQ5bTH5CitBLwIrmAU3rdUSppLn_rOFIp3Crn3hLcXJNFYOjTNE/s448/Thaler.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="448" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWilI2hDzXkqjv-y5wFjimLDr58owrJUkXzKD7W88PtNVHn2wfOG4MALfZYV0g8SfXzVhvndqLBPDQMLxopBZFrOFrhomyjJ-gRdBk_YQK8k-PZQSxUKJEqXv9I2tJtUn6KKPgBG5IXQ5bTH5CitBLwIrmAU3rdUSppLn_rOFIp3Crn3hLcXJNFYOjTNE/w320-h309/Thaler.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tàlers reials</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Lindemann
diferencia d’aquests intercanvis els que es feien amb Mallorca, on s’obtenia la
major part de l’oli que es consumia a l’illa (600 tones, que costaven 50.000
tàlers), una part del qual s’havia de lliurar de forma obligatòria a la
guarnició. A banda, alguns petits balandres menorquins feien altres compres per
un total de 5.000 tàlers, que consistien en aliments (taronges, ametlles i
castanyes), així com vi i aiguardent, perquè els illencs destil·laven una
quantitat molt reduïda. També s’adquirien vestits (gorres de llana vermella i
negra i mantes) i altres manufactures (cistells de vímet i casseroles de fang).
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Amb
tot, si s’exceptua el gra, el principal proveïdor de Menorca era França, on es
feien compres per un import d’entre 150.000 i 180.000 tàlers, que fan exclamar
a l’autor “Vegi tot el que importen” i fa una llarga relació en la qual
s’inclouen la major part dels teixits, draps i vestits (cintes, productes de
seda, capells, trenetes, confecció de punt, teles de cotó i tela per a veles),
a més de multitud de manufactures (productes de ferreteria, faiança, galons,
argenteria, pedres precioses, sabó, llums, productes de bellesa i farmacèutics,
materials de pedra, ceràmica, cuir i pells) i alguns aliments i begudes (vi,
te, cafè, sucre i xocolata). A canvi, no s’exportava gairebé res, llevat una
mica de mel que en ser especialment bona era molt apreciada, així com sal,
tàperes, etc., que no superaven els 2.000 tàlers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Finalment,
havia el comerç amb Gènova i altres places italianes, a on es venia bàsicament
formatge (1.800 quintars, pels quals es rebien 16.200 tàlers) i una mica de vi
(que també es remetia a Gibraltar). A canvi, es comprava tabac, per valor de
8.000 tàlers (una part del qual s’enviava a Espanya de contraban), i alguns
articles (arròs, macarrons, seda, terrisseria i cristall), que pujaven 17.000
tàlers.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssdz5DnLv-ohIixrWW_6s6XdKOZCbejGQmS3RIpAwA-kw2PR9vOi-ngUVrWMT23iCURVABrIUAjwrYpxVZZHU9gsE0i2G9zNJAvhYsv8Ug8eNL4VPNPiGE_G7AHtDXAGnXfGarf3sSvVMoy_kedxF8GOGNdtOX1GvngL_HbTV6cO2mXTLNBfc5jULh4I/s1200/Jabeque-embarcacion-contrabando-XVIII-XIX_1657644421_152159078_1200x675.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssdz5DnLv-ohIixrWW_6s6XdKOZCbejGQmS3RIpAwA-kw2PR9vOi-ngUVrWMT23iCURVABrIUAjwrYpxVZZHU9gsE0i2G9zNJAvhYsv8Ug8eNL4VPNPiGE_G7AHtDXAGnXfGarf3sSvVMoy_kedxF8GOGNdtOX1GvngL_HbTV6cO2mXTLNBfc5jULh4I/w400-h225/Jabeque-embarcacion-contrabando-XVIII-XIX_1657644421_152159078_1200x675.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xàbec del segle XVIII</td></tr></tbody></table><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Pel
que fa al comerç de reexportació, els menorquins tornaven a vendre als
mallorquins diferents productes obtinguts a França, com panys de llana, tela
estampada de lli i altres articles, amb un cost aproximat de 9.000 tàlers
anuals.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En ocasions, els vaixells de
cereals portaven d’Àfrica cuscús (una mena de sèmola), llegums, sabó tou i
pedres de moldre. Cap allà s’exportava una mica de la fusta comprada als suecs,
així com cafè holandès portat des de França.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">El
comerç del gra era el més rentable de tots. Cada any es comprava blat, ordi,
llegums, mongetes i blat d’indi per import de 300.000 tàlers reials, provinents
d’Algèria i Tunis, Sardenya i Sicília i, segons les conjuntures, Itàlia i
França. Una part del gra es quedava a l’illa, ja que malgrat es recol·lectessin
85.000 quarteres de blat, s’havien de comprar 28.000 quarteres més que, a 2,75
tàlers la quartera, feien un total de 77.000 tàlers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">El
mercat principal era Espanya, però també es podia portar a França i Itàlia si
els preus eren favorables. Per a aquest tipus de comerç s’empraven quaranta
vaixells i n’hi havia vint, més petits, que s’utilitzaven en altres serveis. El
nombre de mariners d’aquests bucs arribava als 650 i els que feien feina al
port i els jornalers, uns 50. L’assegurança d’un vaixell carregat amb cereals
era tan alta com la que cobria el seu enfonsament, ja que el gra solia
humitejar-se i es floria amb facilitat. Es podien invertir diners en les naus
esmentades amb prou garanties, sense haver de negociar personalment i traient,
en ocasions, uns guanys considerables. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCe7DOre6CrQOh3QAkzMYxWbYS2tFZFhzdxp7jeKN2WSfD-8K6bDrg4KlLlOKB1LD8HKLWeTVG8fle08XIWC9bOnuOCM4Wzs45eU9nQVbZ4J6aOLzEOiIW5-GsTfyK2WWCFRzL6ORwABSwdZdzBKEuedpi2TEe5Z3T94HzmlYV-dEeiFyimcSFc3wUQLo/s1200/blat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCe7DOre6CrQOh3QAkzMYxWbYS2tFZFhzdxp7jeKN2WSfD-8K6bDrg4KlLlOKB1LD8HKLWeTVG8fle08XIWC9bOnuOCM4Wzs45eU9nQVbZ4J6aOLzEOiIW5-GsTfyK2WWCFRzL6ORwABSwdZdzBKEuedpi2TEe5Z3T94HzmlYV-dEeiFyimcSFc3wUQLo/w400-h225/blat.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Segons
l’alemany, amb aquest mercadeig els comerciants guanyaven 54.000 tàlers: el 8
per cent net de benefici (24.000 tàlers) més una desena part del valor de la
càrrega pel transport i les despeses (30.000 tàlers). El comerç de cereals amb
Espanya resultava una mica complicat, perquè del país no podien sortir diners i
comptava amb pocs productes sobre els quals es poguessin signar lletres. Els
mercaders, emperò, sabien com enganyar els inspectors: “encara que mostrin
lletres, al navili porten diners a sota mà. A l’Àfrica tot s’ha de comprar amb
moneda.” <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Amb
les anteriors informacions, l’autor confecciona dues taules, una de les
importacions segons l’origen i una altra amb les exportacions per tipus de
producte i adverteix que encara que se sumin els guanys provinents del comerç
de cereals, la pèrdua comercial és considerable. De fet, segons els seus
càlculs ascendiria a 269.300 tàlers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Tanmateix,
Lindemann s’afanya a afegir que, atès que la guarnició és la raó per la qual
s’adquireixen tants productes estrangers, és també aquesta la que amb les seves
despeses a l’illa compensa les pèrdues i a continuació passa a anotar les seves
compres de vitualles: 90.000 tàlers de vi, 18.000 d’hortalisses (12.000 per a
la guarnició i 6.000 per als vaixells) i 18.900 tàlers de carn, incloent la de
boví, 9.600 tàlers (600 caps), ovelles, 4.500 tàlers (3.000 animals) i porc,
4.800 tàlers (1.000 animals).</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;"></span></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; margin-left: 3.5pt; mso-padding-alt: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 406px;">
<tbody><tr style="height: 15pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td colspan="4" nowrap="" style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid windowtext; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 304.8pt;" valign="bottom" width="406">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Balança
comercial de Menorca (1777), peces vuit</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 1;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Importacions</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">import</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Exportacions</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">import</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 2;">
<td nowrap="" style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">blat i ordi</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: none; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: 1pt solid windowtext; height: 15pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">300.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">gra</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-top: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">263.140</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 3;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">oli</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">50.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">formatge</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">16.200</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 4;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">tabac</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">8.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">llana</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">13.500</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 5;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">aliments diversos</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">45.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">vi</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">5.000</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 6;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">teixits i altres</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">165.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">mel, tàperes i sal</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">2.000</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 7;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">arròs, seda, terrisseria i altres</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">17.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">llana, lli, etc.</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">9.000</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 8;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">llenya per a la industria naval</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">13.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">tabac</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">3.000</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 9;">
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> </span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> </span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">reexportacions</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">13.000</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 10;">
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Suma</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">598.000</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-left: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Suma</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="height: 15pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">324.840</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
<tr style="height: 15pt; mso-yfti-irow: 11; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 5cm;" valign="bottom" width="189">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> </span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 43.25pt;" valign="bottom" width="58">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> </span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: 1pt solid windowtext; border-right: none; border-top: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 84.35pt;" valign="bottom" width="112">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Dèficit</span></p></blockquote>
</td>
<td nowrap="" style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; height: 15pt; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt; width: 35.45pt;" valign="bottom" width="47">
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">273.160</span></p></blockquote>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">La
suma dels productes anteriors són 126.900 tàlers. L’alemany declara que no
disposa de dades sobre la resta del que consumeixen els militars, però el
manteniment de l’illa li suposa al rei d’Anglaterra 32.000 lliures esterlines,
és a dir 160.000 tàlers i conclou que això posa en evidència el guany dels
menorquins, ja que la guarnició ho gasta tot i encara més. Els propis habitants
han de reconèixer que el comerç es troba en auge i, tot i que les universitats
s’hagin endeutat força, molts s’han enriquit des que els anglesos prengueren
possessió de l’illa. A Maó, on el comerç floreix, regna una gran activitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">Com es
pot comprovar, Lindemann fa un gran esforç per quantificar els intercanvis
comercials, però al final no s’acaba d’en sortir, malgrat que queda clara la
seva postura sobre el bon estat de la balança de pagaments i el benefici que
els menorquins treien de la presència britànica, que es corrobora pel fet que,
tal com ell mateix comenta, a Menorca circulessin uns 500.000 tàlers.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">No és
difícil corregir les incongruències i petites errades que comet l’autor a
l’hora de calcular la balança comercial de l’illa, que hem recollit a la taula.
Així i tot, s’observa que no recull alguns productes d’exportació, com la venda
d’embarcacions. També és probable que infravalorés els guanys de la venda de
grans que, per altres fonts, sembla que eren més elevats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMVqWumxFcO92xCtsRmkGyvkwPRG0T-f0XSIdYTLFhr4pIbYU76k2ZRvOXvgudJRxLcyYSNoOUuiF1SSEAT0I5eSGXLqcfuhJ_WpyzI4jX6BJtfc9etjF35SDZIZ_MLZ0K-6QBWxWSltMZgKeMRRsMC_D2PLLuvuCt8mL-0bwp7hQ1DZchEUoSVYmJZ8/s720/Los-Alexianos.cuadro%20Museo%20Militar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="503" data-original-width="720" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMVqWumxFcO92xCtsRmkGyvkwPRG0T-f0XSIdYTLFhr4pIbYU76k2ZRvOXvgudJRxLcyYSNoOUuiF1SSEAT0I5eSGXLqcfuhJ_WpyzI4jX6BJtfc9etjF35SDZIZ_MLZ0K-6QBWxWSltMZgKeMRRsMC_D2PLLuvuCt8mL-0bwp7hQ1DZchEUoSVYmJZ8/w400-h280/Los-Alexianos.cuadro%20Museo%20Militar.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 19.85pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-weight: bold;">En qualsevol
dels casos, si Menorca s’estava enriquint i corria l’efectiu, el dèficit de la
balança de comercial havia de ser més que compensat amb la resta de fluxos
monetaris. En particular, la balança de serveis, de la qual Lindeman assenyala
els guanys obtinguts amb els nòlits i les assegurances marítimes. Així mateix,
la xifra que indica que rep guarnició és menor que la que apunten altes autors.
Finalment, la Corona britànica no s’emportava els ingressos tributaris; és més,
hi tenia que afegir per fer grans obres, com el castell de Sant Felip o
l’Arsenal. En definitiva, sota el domini anglès Menorca va sortir guanyant de
forma notable en les seves relacions amb l’exterior, que foren una notable font
de prosperitat.</span></p><p></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-59964659110101216202024-01-16T18:00:00.051+01:002024-01-16T18:00:00.138+01:00 La indústria de Menorca en la història. Comerç i manufactura en temps de Christoph Lindemann (1777)<p>La Revolució industrial va arrencar a Anglaterra el darrer quart del segle XVIII, quan es va aplicar la màquina de vapor a la indústria tèxtil, encetant una transformació radical de l’economia que acabaria capgirant tota la societat. Aquest episodi no va ser un fet extraordinari, sinó la culminació d’una sèrie de canvis en l’agricultura, la manufactura i les institucions econòmiques i polítiques, sense els quals hagués estat impensable. Moltes d’aquestes innovacions tenen a veure amb la participació dels agents econòmics en el mercat i, per aquest motiu, el comerç va ser un dels nervis d’aquest procés, a través del qual els agents econòmics sortien del seu aïllament i de cada cop compraven i venien més productes, alguns d’ells a l’estranger.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BzwGdVGooXgWT4ktcvbuY8btc7u0tgFqkBtbPOAXzywX9UZXqNDKrMdtL3OgtPw15GquVseLMADwQrgRa9JW0h3P3Dtir1-_jmhEMvKtNLewqE0BhUQO7bzN5VKZZDVJA45TdIyiF8quixgKW6HGz2NkUCrn553wluverRCN-q-IQ_Xr3pYuMwzwgJg/s1306/Lindemann.1786.Buch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1306" data-original-width="758" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1BzwGdVGooXgWT4ktcvbuY8btc7u0tgFqkBtbPOAXzywX9UZXqNDKrMdtL3OgtPw15GquVseLMADwQrgRa9JW0h3P3Dtir1-_jmhEMvKtNLewqE0BhUQO7bzN5VKZZDVJA45TdIyiF8quixgKW6HGz2NkUCrn553wluverRCN-q-IQ_Xr3pYuMwzwgJg/w233-h400/Lindemann.1786.Buch.jpg" width="233" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del llibre de Lindemann</td></tr></tbody></table><br /><p>Menorca es va integrar en la industrialització en un moment relativament primerenc, a meitat del segle XIX, essent un dels primers territoris espanyols que va transitar per aquesta sendera de progrés. Per aquest motiu, té interès conèixer fins a quin punt l’economia menorquina havia experimentat els primers canvis associats a aquest moviment històric, per esbrinar si allò va ser un miracle fruit de la visió d’uns genis o el resultat de la feina d’una nissaga d’emprenedors que havien aplanat el camí amb anterioritat.</p><p>Un dels autors que poden aportar més llum a aquesta qüestió és Christoph Lindemann, un pastor alemany que era en el moment precís per observar la situació de l’economia menorquina i va escriure un llibre que tenia entre els seus objectius, precisament, la seva anàlisi. Es tracta de Descripció Geogràfica i Estadística de l’illa de Menorca, que va ser publicat el 1786 a partir de documentació del 1777. De fet, la part relativa a l’economia havia aparegut a un diari alemany en aquesta darrera data.</p><p>Lindemann era conscient de la capacitat dinamitzadora de l’activitat mercantil, sobretot quan es desplegava respecte a l’exterior, i de com aquesta havia fructificat a l’illa. Així comenta que el comerç amb altres nacions produeix un esperit i un renaixement il·lustrats que augmenten cada dia més. El menorquí es mostra interessat a practicar totes les artesanies i curiositats. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkqERREmvUPfxQF7XlURpFd9yMobkafHRhvkJevUib8rnW2lBOsgrQpUzVjNRwCUmMQEL7FyY18-ow-0FodApOG7YEYqBUEYHVrE-6eNQZYET5X5xqODcFNnuVzibx05cP3O0Xeb1R_iw4hcxtG40RaaY5da3-tgl7ERvr1Yum5J2H-QwWhOJa0IXtGYM/s1920/Magatzems%20port%20Ma%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkqERREmvUPfxQF7XlURpFd9yMobkafHRhvkJevUib8rnW2lBOsgrQpUzVjNRwCUmMQEL7FyY18-ow-0FodApOG7YEYqBUEYHVrE-6eNQZYET5X5xqODcFNnuVzibx05cP3O0Xeb1R_iw4hcxtG40RaaY5da3-tgl7ERvr1Yum5J2H-QwWhOJa0IXtGYM/w400-h225/Magatzems%20port%20Ma%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p>Considera que un dels punts centrals és la llibertat de comerç que havien introduït els anglesos i, en especial, la declaració del port de Maó com a port franc, alhora que els menorquins conservaven els seus antics privilegis, i troba que “no els anaren tan malament a l’hora de guardar els seus costums i aprofitar molt bé les circumstàncies i els guanys que els donava la guarnició i el comerç florent sota el domini anglès.”</p><p>El menorquí té bones qualitats: és “sobri en la seva situació de pobre i per això té més tendència a estalviar i a recollir en comptes de gastar. Això darrer és l’origen de l’adquisició de grans riqueses.” Informació que contrasta amb el fet que no tots els artesans fossin capaços de guanyar els quatre reials diaris que precisaven per a la seva manutenció. Un teixidor de lli, un vinyater o un cardador de llana només guanyaven tres reials al dia; un pescador solament dos o tres.</p><p>Durant l’Antic Règim, les corporacions gremials posaven força traves a la manufactura. No era el cas de la Menorca britànica. Lindemann assenyala que els comerços i els oficis no es veien dificultats ni restringits per gremis ni corporacions. Tothom podia comprar i vendre com li plagués. Així mateix, qui volgués podia obrir una farmàcia i, en veritat, n’hi havia moltes, tot i que algunes eren de poca importància. Els artesans podien practicar els seus oficis lliurement i era per això que a Menorca la feina d’afaitar era un negoci de perruquer i no de cirurgià, com a altres indrets. Segons l’alemany, l’experiència mostrava que aquesta llibertat per als artesans, comerciants i artistes era lluny de tenir conseqüències desavantatjoses i, molt en contra, ajudava al benestar del poble. Com veiem, l’autor sembla tenir algunes nocions dels avantatges del lliure comerç que estaven propagant els economistes més avançats de l’època, com Adam Smith, que havia publicat La riquesa de les nacions el 1776.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqPZBdbu_c1sv_2g4ArMylkbMtZ_ldHmVWw30naDY8Vm97Tsyc256kuP5RfMoQ-QoY6FreGQX7rDppzqJWdtAI8ScBmLoXP5e-5eiaGc2fe_Aa9uneBteLq34tSs412POkzrecvUc96XMY-0Qs1cuAKL76OmFUqU4jmmDkMSYAKvBrQ1eDATWV5v9kOBY/s807/Lindemann.foner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="807" data-original-width="632" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqPZBdbu_c1sv_2g4ArMylkbMtZ_ldHmVWw30naDY8Vm97Tsyc256kuP5RfMoQ-QoY6FreGQX7rDppzqJWdtAI8ScBmLoXP5e-5eiaGc2fe_Aa9uneBteLq34tSs412POkzrecvUc96XMY-0Qs1cuAKL76OmFUqU4jmmDkMSYAKvBrQ1eDATWV5v9kOBY/w314-h400/Lindemann.foner.jpg" width="314" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foner. Il·lustració del llibre de Lindemann</td></tr></tbody></table><br /><p>Lindemann és un bon observador i ens informa que la pràctica mercantil en alguns casos s’estén entre les dones, que en aquella època tenien bastant restringida la seva capacitat d’acció. Apunta que les esposes dels artesans tenien un negoci a part i venien senalles de Mallorca, ceràmica, arròs, sèmola d’ordi, llimones, taronges, pebres i altres llegums secs i verdura d’horta.</p><p>És cert que la principal preocupació dels britànics era el proveïment de la guarnició i la flota, però alguns governadors també vetlaven pel benestar dels illencs. Lindemann explica que el febrer del 1778, quan va esclatar la guerra entre Anglaterra i França, és a dir la intervenció d’aquell país en la Guerra de la Independència dels Estats Units, els set-cents navegants i mariners del port de Maó van quedar totalment desocupats i sense sou. De sobte, el comerç va baixar i cap vaixell s’arriscava a sortir del port. Sota aquestes circumstàncies, el general governador Murray obrà generosament i va donar feina als pobres apurats en les obres de les fortificacions a costa de la corona d’Anglaterra, una decisió que li donà prestigi.</p><p>Tanmateix, la intervenció dels anglesos no es va limitar simplement a concedir la llibertat de comerç, sinó que va venir acompanyada d’una protecció efectiva de la navegació, sense la qual aquesta es veia entrebancada. Així remarca que els àrabs del nord d’Àfrica eren molt atrevits i agosarats en les seves pirateries, de manera que els nacionals no s’atrevien a mercadejar: “Algú que conegui com els espanyols tremolen en un vaixell mercant quan es veu una galera dels moros de lluny, no es sorprendrà que la seva activitat comercial disminueixi.” Atribueix a aquest fet la decadència del comerç mallorquí, del qual relata la seva prosperitat en l’Edat Mitjana.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLexCADd4Dl98dT6OmR-svvbdOu6EBoIsU1LDEcmbayvtUiOmU9FTZCVy43aqaEexfALWAtDei_IX8rhiID20mZjFKMLqB8szBLp7bLvcAL_8aFaak0EGmR_eTfHSF7zuQsPkmFhyivMNLK5UPmR-z5_iOTzNNhuQZ1mQmQLaHyoszRypS87IsuQHRvDA/s1063/Filadora.LindemannB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="694" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLexCADd4Dl98dT6OmR-svvbdOu6EBoIsU1LDEcmbayvtUiOmU9FTZCVy43aqaEexfALWAtDei_IX8rhiID20mZjFKMLqB8szBLp7bLvcAL_8aFaak0EGmR_eTfHSF7zuQsPkmFhyivMNLK5UPmR-z5_iOTzNNhuQZ1mQmQLaHyoszRypS87IsuQHRvDA/w261-h400/Filadora.LindemannB.jpg" width="261" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fil·ladora. Il·lustració de Lindemann</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><p>Per aquest motiu “Menorca pot alegrar-se d’estar protegida per la corona britànica! Des que els anglesos tenen l’illa sota el seu domini, aquest poble actiu ha despertat una altra vegada al seu geni mercantil. El rei ha donat als menorquins grans avantatges, el seu port és franc i de totes les mercaderies que surten i entren no s’ha de pagar ni el més mínim impost. Sota la bandera d’Anglaterra el seu comerç reneix.”</p><p>Un segon aspecte beneficiós del domini britànic per als menorquins va ser la pràctica del corsarisme. L’autor assenyala que durant la darrera guerra (a partir del 1778), el cors proveïa tots els ciutadans d’aliment i d’abundància. No hi havia ningú que no en tragués profit. En el mateix moment que arribaren les patents de cors tot s’emplenà de vida i d’activitat. Els artesans guanyaven diners amb l’equipament dels corsaris; els metges i els farmacèutics amb el subministrament de medicaments, i els advocats amb el salvament de les sostraccions o el seu repartiment. Els artesans, com els fusters, ferrers, cordadors, etc. tenien en el port uns bons guanys.</p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSik2Vy3zRaDUwH-CrqC7_fgToTKd7aEp60T7zaSt6fx11WgXExV9N2T3U3fwXkoxN3u4NzGcFrbBEvoT4-GTeo8LisjrZ60kxE-z_p5lqwdiPwAt_PYVL9LDReaF8SSHpvUeS7OVbmYXM0S2eowZYSlZU809v5upZwLGoUPTAyC95_wvLes5BgWPNc8/s709/Arsenal.Remigio%20Alejandre.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="455" data-original-width="709" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSik2Vy3zRaDUwH-CrqC7_fgToTKd7aEp60T7zaSt6fx11WgXExV9N2T3U3fwXkoxN3u4NzGcFrbBEvoT4-GTeo8LisjrZ60kxE-z_p5lqwdiPwAt_PYVL9LDReaF8SSHpvUeS7OVbmYXM0S2eowZYSlZU809v5upZwLGoUPTAyC95_wvLes5BgWPNc8/w400-h256/Arsenal.Remigio%20Alejandre.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La drassana de Maó. Postal de Remigio Alejandre</td></tr></tbody></table><div><br /></div>Els anglesos no es van a limitar a promoure el comerç, sinó que també van estimular directament la manufactura. En particular va ser important l’edificació de la drassana del port de Maó, que presentava una bella vista i fou finalitzada el 1772 amb grans esforços, la qual cosa va permetre que els menorquins construïssin el seu primer vaixell aquell mateix any. Segons Lindemann, abans acostumaven a comprar vaixells usats a altres països, sobretot als italians. El 1776 es van fabricar a l’illa dues embarcacions, cadascuna amb una despesa d’uns 8.000 tàlers reials (aproximadament 1.500 lliures esterlines). L’alemany fa notar que els vaixells són molt més cars que les cases dels menorquins (que eren capaços de construir en poquíssim temps amb blocs de marès). A la drassana també es reparaven els bucs. En el moment en què escrivia s’estava calafatant un vaixell de guerra que havia arribat al port feia unes setmanes després d’haver sofert grans danys en una tempesta.<p></p><p>Fora d’aquesta indústria naixent, la manufactura no estava gaire desenvolupada. La filatura es reduïa al treball que feien les mestresses de casa amb el fus. Però, com diu l’autor, “d’aquesta manera no s’avança gaire”. Pel que feia al tèxtil, els teixidors locals produïen una mica per a la població de l’illa. Només fabricaven teles tosques per als vestits dels homes i un material tampoc gaire fi per als abrics de les dones. Eren teles ordinàries que els pagesos utilitzaven per als seus vestits i les dones per als mantons. Així mateix es confeccionaven tovalles i llençols d’un lli bast. La resta s’havia d’importar. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hxsbnBwJMV7RymPXpMOO-FZeSK0s9yjQg9kHpQKS5FIG2kCOLbrl7oWH1QXYKzFCwjm94SxjfQSOj3lg59dSuDMLaeXTXQXzp01D6n1Wmc9xPnyqAwaZOdtmKEyElP-BfNhg4PFhy1nEQcafOBSCrXFmjIH05b4jvYqvOsUHyu10UatmVRyLMdwxO7Q/s1244/Avarca.ArxiducR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="1244" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hxsbnBwJMV7RymPXpMOO-FZeSK0s9yjQg9kHpQKS5FIG2kCOLbrl7oWH1QXYKzFCwjm94SxjfQSOj3lg59dSuDMLaeXTXQXzp01D6n1Wmc9xPnyqAwaZOdtmKEyElP-BfNhg4PFhy1nEQcafOBSCrXFmjIH05b4jvYqvOsUHyu10UatmVRyLMdwxO7Q/w400-h258/Avarca.ArxiducR.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>D’altra banda, la gent senzilla s’elaborava les antigues avarques: “una mena de sabata, més ben dit unes soles, que s’agafen al peu com les dels romans”. Els pagesos duien un tipus de polaina feta de cuir. Així mateix, es fabricaven alguns atuells de fang i teules, però no es feien en nombre suficient ni duraven prou i calia importar-ne una considerable quantitat.</p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-31524250479098109402023-12-27T17:27:00.023+01:002023-12-27T17:27:00.152+01:00Les dues guerres que sacsegen Gaza<p> Darrera de la superfície de les coses hi sol haver altres circumstàncies que no són evidents, però sense les quals no s’expliquen el que passa. ¿Quantes vegades una discussió familiar per una fotesa no amaga una disparitat d’opinions sobre l’educació dels fills, la nostra carrera professional o la manera correcta d’afrontar la malaltia d’un familiar?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiReIJXomPdpARjNr9kzdyVb43LdzBXQL3vKbtA-UkHS8Lr5gkMNlDb47VSiLoxojv6WPbqQnC-novHkZ5GG8VO8Pv47GYw-bAnVUaPxu5j-7niJQdMkHSjOTHOKRH1x9mzEIIQIIqtxMxV30kJRlskZWOJkA9TCP-lRWn-gxHdxgN74_rfXZGQ1F67nGE/s980/Gaza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="980" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiReIJXomPdpARjNr9kzdyVb43LdzBXQL3vKbtA-UkHS8Lr5gkMNlDb47VSiLoxojv6WPbqQnC-novHkZ5GG8VO8Pv47GYw-bAnVUaPxu5j-7niJQdMkHSjOTHOKRH1x9mzEIIQIIqtxMxV30kJRlskZWOJkA9TCP-lRWn-gxHdxgN74_rfXZGQ1F67nGE/w400-h225/Gaza.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Des de fa mesos, a Gaza es lliura una batalla despietada en la qual, a un acte terrorista ferotge l’estat d’Israel està responent amb una desmesura fora dels límits que marca la civilització, sense que les veus que criden per la contenció aconsegueixin aturar les hostilitats.</p><p>En aparença es tracta del vell conflicte palestí, que s’encetà amb la declaració de l’Estat d’Israel el 1948, que els estats àrabs veïns van intentar destruir de forma infructuosa en quatre guerres. L’ocupació israeliana, primer de les terres d’on els àrabs van ser expulsats el 1948 i, més tard, quan l’exercit envaí Cisjordània, ha anat arraconant els palestins, que s’han vist oprimits i relegats com una població de segona a una regió on vivien des de segles. Aquesta injustícia explica l’antipatia que una gran part del nostre país sent envers Israel i la insensibilitat que ha demostrat respecte a l’assalt terrorista que ha originat l’actual escalada.</p><p>Tanmateix, darrera d’aquesta guerra s’hi amaga una altra de ben diferent. No és un lluita per una terra, sinó per unes idees, les de l’islamisme violent. No és cap secret que l’armament que utilitza Hamàs en els seves agressions contra Israel abans, durant i després del cop del 7 d’octubre són finançats per l’Iran i diversos actors d’ideologia gihadista. Gaza és un territori sense recursos, la població de la qual viu en gran part de l’ajuda exterior. És impossible que els seus dos milions d’habitants puguin sostenir una força militar de 30.000 homes, fortament armats, fins al punt que encara avui està bombardejant Tel Aviv i altres zones d’Israel.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznqCNIkQdfLJOqRaq3Ew9m3x40neqMBKlZp9cxi05_Nsg3setENLKYV9O-7xwTQksn_j5_7y4QkiR_sSTHY784wqoPhhkOndhdX9Gu-mPN3YIbKO_HYLhzEmODQxoL_g7X4E2nGfYDEedO9Mm2r-wmDqVR-XPUCZP3Whg_9phzEWjgmoeq4L9kTq0PoU/s2560/hamas-091023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1649" data-original-width="2560" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznqCNIkQdfLJOqRaq3Ew9m3x40neqMBKlZp9cxi05_Nsg3setENLKYV9O-7xwTQksn_j5_7y4QkiR_sSTHY784wqoPhhkOndhdX9Gu-mPN3YIbKO_HYLhzEmODQxoL_g7X4E2nGfYDEedO9Mm2r-wmDqVR-XPUCZP3Whg_9phzEWjgmoeq4L9kTq0PoU/w400-h258/hamas-091023.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Com va dir Napoleó, per fer la guerra fan falta tres coses: doblers, doblers i doblers. A Hamàs no li han faltat per perpetrar l’atemptat de l’octubre i per hostilitzar el poderós exercit israelià que, després de gairebé tres mesos, ha estat incapaç d’acabar de conquerir Gaza. A pesar del bloqueig que pateix el territori des que els jueus el van evacuar el 2005, les armes han arribat de forma fluïda. El moviment islamista li ha donat tot el seu suport perquè per a ell Palestina és un peó en el gran joc que juguen al món.</p><p>Aquesta mateixa operació l’hem vist en nombroses ocasions al llarg d’aquest segle. A l’Afganistan les tropes talibans es van fer amb el poder el 1996. La intervenció americana del 2001, que molts pensàvem que seria la fi del seu regne de terror, va ser un fracàs. Després d’empaitar les forces occidentals durant dues dècades, els americans es van haver de retirar deixant un govern que, a pesar de la reconstrucció del país i posseir un exèrcit i una policia ensinistrats pels occidentals, no va aguantar l’empenta dels talibans ni un mes.</p><p>A Síria, els islamistes es van fer amb el control de la rebel·lió desencadenada inicialment per les forces democràtiques contra el dictador Al-Asad i van sostenir durant una dècada una guerra que haurien guanyat sinó arriba a ser per la intervenció de Rússia. El Sahel africà està en perill permanent de caure a mans de milícies gihadistes. El 2008 el ral·li París-Dakar es va haver de suspendre per l’amenaça que plantejaven als corredors i des de llavors ja no s’ha pogut fer a l’Àfrica.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLLCK2obeVhjEtsm6l7qMbHzMo05aT6zBMq6JrIGaEwdncR7iWDufe6VGWzOyILeR-b1zf-o3wr2Qz9LkZNS0r4keH76DjX4f8SfJ8kIzYQXdEcSvoxXCK0UPqtqYdl_WPeRHakhek74qMBm2efCyZGSUE7X0MX5OYzkXRz6l4NOq-WGKnsoTW_NCTwPc/s1200/Islamismo%20africa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLLCK2obeVhjEtsm6l7qMbHzMo05aT6zBMq6JrIGaEwdncR7iWDufe6VGWzOyILeR-b1zf-o3wr2Qz9LkZNS0r4keH76DjX4f8SfJ8kIzYQXdEcSvoxXCK0UPqtqYdl_WPeRHakhek74qMBm2efCyZGSUE7X0MX5OYzkXRz6l4NOq-WGKnsoTW_NCTwPc/w400-h225/Islamismo%20africa.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Els gihadistes no respecten les convencions de Ginebra sobre la guerra. Els seus atacs són salvatges i tenen la població civil com a blanc; les violacions de dones són a l’ordre del dia. Davant d’aquest enemic, les tropes occidentals, principalment franceses, han hagut de recular i la població i els estats africans han cridat mercenaris russos per intentar combatre’ls amb les mateixes armes i menyspreu dels drets humans.</p><p>L’islamisme i el gihadisme no són un moviment unitari, sinó la confluència de diverses corrents d’interpretació rigorista i agressiva de l’Islam, encara que totes tenen objectius i mitjans similars: sotmetre les nacions musulmanes a l’Alcorà a través de la violència i el terror; l’odi i la destrucció d’Occident i els seus valors formen una part destacada del seu programa. Per açò Israel per a ells és una pedra a la sabata del Pròxim Orient i els palestins són un instrument per aniquilar els infidels. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVJxcN0HwnzyJs-nF-YAn_8cpKMd3TqaITpVbypJ9UNNKDgw2vRWisMJTl9_tKwR_gNJKYcFskwIup6tjcoMoaw0OgdHWQPXzJ6xhrB-7LDVFC05Ne0FoAQOG_BMq_afosujObSaF06weftyCE2hoF-ElPq5Yp4iRnGMUF3ivwzdU-CfqoW3EA3_taqfU/s800/Atocha%20atentado%2011_M.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVJxcN0HwnzyJs-nF-YAn_8cpKMd3TqaITpVbypJ9UNNKDgw2vRWisMJTl9_tKwR_gNJKYcFskwIup6tjcoMoaw0OgdHWQPXzJ6xhrB-7LDVFC05Ne0FoAQOG_BMq_afosujObSaF06weftyCE2hoF-ElPq5Yp4iRnGMUF3ivwzdU-CfqoW3EA3_taqfU/w400-h266/Atocha%20atentado%2011_M.jpg" width="400" /></a></div>Lògicament el seu camp d’actuació no es limita als països islàmics; també actuen al món lliure. La cronologia dels atemptats gihadistes és ben coneguda: l’11 de setembre de 2001 a Nova York, l’11 de març del 2004 a l’estació d’Atocha de Madrid, el juliol del 2005 a Londres, el novembre del 2015 a la sala Bataclan de París, el juliol del 2016 a Niça...<p></p><p>Fa dècades que els palestins van deixar de ser un moviment laic d’alliberament nacional liderat per l’OAP. Com veiem a Gaza, la iniciativa l’ha pres Hamàs, que lluita contra l’opressió israeliana, però com a primera passa per aplicar la seva visió retrògrada de la societat. La brutalitat amb què va escometre l’atac de 7 d’octubre segueix les mateixes tàctiques que apliquen les milícies africanes; la resposta israeliana, per seu costat, té bastants punts en comú amb el modus operandi del grup Wagner.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqnB6A_jEm600zoJMB3z03nJTaHIAeYRh3x3SrR8-cgNDXS4RmdXz0UpIFdIbseYBhAqtUFTsvFO3vASEtKph7LpuEmj7Yb1S2SR6i7aO6WuzuuTRSq3h55EvwHj_c72S36j6IG63PBpVJOEboCYqJS7mrsvNMNgJgpR39QFGqDa2jdyfu8twcjwn7AmQ/s1200/Hamas%20Palestina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqnB6A_jEm600zoJMB3z03nJTaHIAeYRh3x3SrR8-cgNDXS4RmdXz0UpIFdIbseYBhAqtUFTsvFO3vASEtKph7LpuEmj7Yb1S2SR6i7aO6WuzuuTRSq3h55EvwHj_c72S36j6IG63PBpVJOEboCYqJS7mrsvNMNgJgpR39QFGqDa2jdyfu8twcjwn7AmQ/w400-h225/Hamas%20Palestina.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Els Estats Units van caure en la trampa d’alimentar els talibans per debilitar la Unió Soviètica. No hauríem d’ensopegar dues vegades en la mateixa pedra, donant suport a Hamàs, perquè si algun dia triomfés no ens agradaria gens la repressió que aplicaria al poble palestí i els occidentals ens situaríem en el seu punt de mira com a següent objectiu a abatre.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-40144024880791090112023-12-19T17:00:00.001+01:002023-12-19T17:00:00.255+01:00Els Vinent i altres menorquins traficants d’esclaus<p> Els menorquins es van dedicar al tràfic d’esclaus a partir del 1830, empesos per la crisi econòmica que patia l’illa, ocasionada per la fallida del comerç marítim. Segons el llibre <a href="https://amendezvidal.blogspot.com/2023/12/els-traficants-desclaus-menorquins-al.html" target="_blank"><i>Traficants d’ànimes</i>, de Gustau Nerín</a>, la seva actuació es concentrà en tres zones: Guinea occidental, Sierra Leone i Guinea equatorial. </p><p>Els primers traficants de Maó es van establir a la petita illa de Corisco, a Guinea Equatorial. Els més notoris van ser els cinc germans Vinent Vives, fills del capità de vaixell Josep Vinent Manent, que van començar a navegar de ben joves. Eren parents del també maonès Antoni Vinent Ferrer, d’una família lligada al tràfic marítim que s’havia establert a Cuba. A l’illa caribenya arribà a ser un destacat comerciant que des del 1819 participava en el tràfic d’esclaus i a principis de la dècada del 1820 era immensament ric. Ell devia de proporcionar als seus familiars els contactes necessaris per involucrar-se en el comerç esclavista.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOgLgTzKDB9LdjLbJde2SOBA-ezq63iTLCl3kh6MY4U4ohn2mNKN51HEMwRsXI8dS6syTNRLcQdjUeHM973tC_tKImplLpYF8JpPE7FrJrxSYKoEg5DdqifDoHiK5FoCi2lv2u2paqkwJ5TLLp84BimmOwTc_1K8_XF_EV_dCHTGbHdJcSwGjyc0v_I4/s257/Antoni%20Vinent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="170" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOgLgTzKDB9LdjLbJde2SOBA-ezq63iTLCl3kh6MY4U4ohn2mNKN51HEMwRsXI8dS6syTNRLcQdjUeHM973tC_tKImplLpYF8JpPE7FrJrxSYKoEg5DdqifDoHiK5FoCi2lv2u2paqkwJ5TLLp84BimmOwTc_1K8_XF_EV_dCHTGbHdJcSwGjyc0v_I4/w265-h400/Antoni%20Vinent.jpg" width="265" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antoni Vinent Vives</td></tr></tbody></table><br /><p>Es té constància que Antoni Vinent Vives el 1831 capitanejava el vaixell negrer Tres Hermanas (en referència a les seves). El 1835 va obtenir importants crèdits del prestador britànic David William Green, que podria haver utilitzat per al funcionament del seu negoci. De fet, el seu germà Francesc el 1834 era el capità del buc negrer Especulación, que sortí de Cuba en direcció a l’Àfrica en cerca d’esclaus. L’any següent va tornar a fer un viatge d’aquesta mena a la costa africana, aquest cop amb la pollacra Reforma, i el 1838 capitanejà una expedició esclavista amb l’Andaluz. El 1839 feia de capità del Matilde (que va ser capturat pels anglesos a l’estuari del riu Gabon), propietat del seu germà gran Josep, que també estava implicat activament en el negoci, i en el qual Francesc havia invertit 3.500 dòlars. Un altre vaixell seu seria detingut per aquelles dates prop del cap López, situat així mateix al Gabon.</p><p>El 1840 Antoni fou arrestat a Moçambic com a capità del buc de bandera portuguesa Grande Antilla o Gloria, que havia fet escala a Maó. A aquelles altures ja s’havia fet una posició perquè, malgrat l’oposició del governador moçambiquès, gràcies als seus contactes va aconseguir que li retornessin el vaixell i que expedientessin el governador. Aquell any, el buc de bandera nord-americana Caballero va carregar 673 esclaus a Corisco i els descarregà sense entrebancs a Puerto Rico. Seria la darrera vegada: el novembre d’aquell any les forces britàniques van portar a terme un bloqueig naval a l’illa de Corisco. Francesc no hi era; aquells dies navegava per la Mediterrània, probablement per preparar una nova expedició negrera. </p><p>Miquel Pons va dirigir la resistència i fou fet presoner quan els anglesos van atacar. Les factories i els barracons van ser destruïdes, i no tornarien a ser reconstruïts, però les forces marítimes no van poder alliberar cap esclau; probablement havien estat amagats. Pons va ser conduït a Londres per ser jutjat, on es va defensar al·legant que es dedicava al comerç legal i era un simple empleat de la factoria, però refusà d’informar sobre el nom del seu cap. Segons l’historiador Sudiata es tractava de Joan Fales, resident a Cuba. Les autoritats espanyoles van protestar davant dels britànics i aconseguiren que expatriessin Pons a Cuba. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR8vZ71Qdz1dZuRt8pVHklduTDAnuMKX4TXbm5uFyUVD6Hbdx54lsdwXnlAlidKMdShu1wpElX2atrxveaIoEJqsi15I8iyaSXTLC0K3oCEkHPB5pcEQmpL196CfzQUpcm_5pCLPkmhbLrQPEZVCV9Mak0WZrxh9REj8h9_KDYGT56c6X5HMPW8fYuL6U/s900/barco-negrero1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="900" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR8vZ71Qdz1dZuRt8pVHklduTDAnuMKX4TXbm5uFyUVD6Hbdx54lsdwXnlAlidKMdShu1wpElX2atrxveaIoEJqsi15I8iyaSXTLC0K3oCEkHPB5pcEQmpL196CfzQUpcm_5pCLPkmhbLrQPEZVCV9Mak0WZrxh9REj8h9_KDYGT56c6X5HMPW8fYuL6U/w400-h280/barco-negrero1.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br />Francesc Vinent anà a Corisco i carregà el seu vaixell amb esclaus, possiblement els que els seus aliats corisquenys havien amagat. L’any següent, enfront de les dificultats, va vendre un nou contingent d’africans a una altra embarcació i tornà a Espanya. Primer fou empleat de la marina mercant, però el 1859 ja era a Maó, treballant per a una companyia d’assegurances marítimes. Segurament havia arribat abans, ja que el 1854 fou un dels accionistes de la Sociedad del vapor Mahonés. El 1867 obtingué una plaça de funcionari d’administrador de rendes a Hisenda, que ocupà fins a la seva mort, el 1877.</p><p>El que va fer més fortuna fou Antoni Vinent, que es va establir a Cadis el 1844 i, gràcies al capital acumulat, actuà com a banquer, navilier i actiu home de negocis, involucrat en la construcció del ferrocarril. També fou regidor de l’Ajuntament. El 1860 es traslladà a Madrid, on va estendre els seus negocis, essent un dels fundadors del Banco de Castilla i l’Hispano Colonial de Barcelona i participà en el desenvolupament urbanístic del barri de Salamanca. Ocupà multitud de càrrecs empresarials i al mateix temps desenvolupà una activa vida social al costat de la monarquia, fins al punt que el 1868 la reina Isabel li concedí el marquesat de Vinent i passà a ser senador vitalici. Quan va morir el 1887 deixà una herència de setze milions de pessetes.</p><p>Un altre important traficant d’esclaus procedent de Menorca fou Pau Álvarez Sinibel, qui també tenia relacions amb Cuba: el seu germà Frederic era un conegut comerciant de l’Havana. El 1835 es va integrar en l’expedició esclavista del vaixell Iberia. Poc anys després una companyia negrera cubana, els principals socis de la qual eren els empresaris bascos Oñatibia & Co. i Tomàs Irigoyen, van decidir fundar una factoria a la zona de Gallinas (actual riu Moa, a Sierra Leone), i acordaren que el gerent fos en Pau Álvarez, qui n’havia de portar una comptabilitat exhaustiva. Els esclaus s’adquirien a canvi de productes manufacturats europeus, com armes, pólvora, municions, vi i begudes alcohòliques. També calia arròs, aliment principal dels captius. La companyia disposava de tres vaixells per a les connexions entre Cuba i la costa africana. Pau Álvarez venia esclaus no tan sols als socis de la companyia, sinó també a altres compradors. Per realitzar les seves pràctiques, en ocasions col·laborava amb altres tractants de la regió, teòrics competidors seus.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OZf3lyx9pGw1PXHjeyBMWrFDSpfokU0QrLirh5MeP4H5qAoUeB1u-z48JSkAB2d8-WhcKuuOlrbTD2qIJ1dQbRdlDSIeZaEMbTYnbRleLYfSw8lL3ClS4Nq6Cl3bFopcwvMSxs3q0aaKBqdNDa-GcFqso2Blvkk8Y3TkkhFInod3lhOED4EjJq8m0DA/s1184/Ner%C3%ADn.Sierra%20Leone.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="938" data-original-width="1184" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OZf3lyx9pGw1PXHjeyBMWrFDSpfokU0QrLirh5MeP4H5qAoUeB1u-z48JSkAB2d8-WhcKuuOlrbTD2qIJ1dQbRdlDSIeZaEMbTYnbRleLYfSw8lL3ClS4Nq6Cl3bFopcwvMSxs3q0aaKBqdNDa-GcFqso2Blvkk8Y3TkkhFInod3lhOED4EjJq8m0DA/w400-h318/Ner%C3%ADn.Sierra%20Leone.png" width="400" /></a></div><br />La factoria va ser destruïda el 1840 arran de l’atac de Denman, el comandant de la flota britànica a l’Àfrica occidental, que arrasà tots els establiments de la comarca, però Álvarez s’afanyà a reconstruir-la i continuà amb el comerç negrer. El 1841 va ser interceptat per les forces angleses quan viatjava com a passatger de Cuba a l’Àfrica, el que aixecà les sospites que preparava una operació de tràfic d’esclaus amb el vaixell que el transportava.<p></p><p>La factoria d’Álvarez va tornar a funcionar a bon ritme a partir de 1845. Hi arribaven vaixells francesos, sards, alemanys i nord-americans per deixar-hi mercaderies i contínuament en sortien bucs negrers carregats d’esclaus. El 1849 els establiments d’Álvarez van ser arruïnats en un atac de les forces britàniques, encara que l’home reeixí d’amagar tres-cents setanta esclaus que tenia a punt per ser embarcats. Després de l’atac, Pau va abandonar la regió i no es tenen més notícies de la seva implicació en el tràfic negrer.</p><p>Finalment, alguns menorquins actuaven a la zona de Guinea occidental. Devers 1843 fou identificat prop de Bissau Joan Pons; tot i que afirmava dedicar-se al conreu del cacauet, en realitat practicava el comerç d’esclaus. Tanmateix, el més notori era el maonès Josep Vanrell, que treballava per al negrer biscaí Víctor de Barreda, el qual tenia contactes amb Cuba i apareix al districte de Bissau (ara la capital de Guinea Bissau) amb els seus còmplices el 1838. Com en altres casos, les notícies que tenim provenen de les intercepcions per la marina britànica. Vanrell fou detingut al sector de Gàmbia quan capitanejava vaixells negrers el 1842 i el 1843. L’home, seguint la pràctica habitual, tenia una amant esclava negra a la factoria de Barreda. També comerciava amb tabac, barrets de Panamà i vi. El 1847 fou retingut el vaixell Atrevida, del qual n’era el capità, però que en aquell moment estava al càrrec del pilot, el també menorquí Guillem Forbes. De la seva documentació es desprenia que el negoci estava dirigit per Barreda, Vanrell i Forbes. El 1858 Guillem Forbes era professor d’anglès a Maó, on morí en 1870 i fou enterrat en el si de la comunitat protestant.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIN1m5LxkAmUh4Q_F2fjOZjo7YE8myz6U23APUGdYHJTSIj7xcWcmsCPmn8v-jnNH2rYGcXSr-9ZiwNHez2dWkkDSCrwhX1LsTp3Gq-1lVMXYUuD7FtGAhK8EE5SCTEenJpGy3pi2EQnhZeJT-8CMISgioVhugLCrrpn7H6kYFUyXYgXdNuVDY-Pi2crU/s553/factoria%20esclavista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="553" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIN1m5LxkAmUh4Q_F2fjOZjo7YE8myz6U23APUGdYHJTSIj7xcWcmsCPmn8v-jnNH2rYGcXSr-9ZiwNHez2dWkkDSCrwhX1LsTp3Gq-1lVMXYUuD7FtGAhK8EE5SCTEenJpGy3pi2EQnhZeJT-8CMISgioVhugLCrrpn7H6kYFUyXYgXdNuVDY-Pi2crU/w400-h258/factoria%20esclavista.jpg" width="400" /></a></div><br />Malgrat la captura, Vanrell no va abandonar la comarca. No devia durar gaire, perquè a partir d’aquesta data la pressió militar i diplomàtica britànica, aconseguí que els darrers països que el permetien abolissin el comerç negrer, en especial Brasil, que el prohibí el 1850. Paral·lelament, els traficants africans van ser forçats a deixar de vendre els seus compatriotes als europeus, encara que a vegades els empraven en les plantacions locals. Per aquest motiu, el tràfic de persones pràcticament va desaparèixer del tot, després d’uns darrers anys en què els comerciants intentaren substituir els esclaus per treballadors contractats de forma forçada, cosa que els anglesos no van consentir.<p></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-43499562072653437802023-12-12T17:00:00.292+01:002023-12-15T16:26:54.022+01:00La serra de Guadarrama. Viatge al país de l'aigua.<p><b>L'alta ruta de Guadarrama</b></p><p>Emprenem un viatge de sis dies pel Parc Nacional de Guadarrama, a cavall entre Madrid i Segòvia</p><p><b>1a. Etapa. Rascafría - Port de los Cotos</b></p><p>El primer dia ascendim per la vall del Paular cercant el port de los Cotos. La pista al principi transcorre entre pins que, en tota la serra són objecte d'explotació forestal.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioFF0DQKqLUOkYXRQDQYkxg5VMJUeYbrs1UrJh3jh0PGFdnSqFbT7UzieDEzsknH0WPZzk2UCEdTcZVesutzATIsCDok1yZnpAxEAKHmThUxR5pmAgBtGZMZs9lN9i-X24ilRi2PHEi6fPi58GiQArOwcXJ5kx6b2-CRA8LecTOgspZwKlOzIPaKwEsEg/s6000/DSC_0914.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioFF0DQKqLUOkYXRQDQYkxg5VMJUeYbrs1UrJh3jh0PGFdnSqFbT7UzieDEzsknH0WPZzk2UCEdTcZVesutzATIsCDok1yZnpAxEAKHmThUxR5pmAgBtGZMZs9lN9i-X24ilRi2PHEi6fPi58GiQArOwcXJ5kx6b2-CRA8LecTOgspZwKlOzIPaKwEsEg/w400-h266/DSC_0914.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Més amunt el riu Lozoya es va tornant bastant feréstec. Les seves impetuoses aigües formen una estampa estimulant.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNTvVP8FtcV5SN3_zDOiFPJbIkYL72KcYrenjUnVz-jBZpy02sWBHM8vm96yjnDjc2EwSScCspyOkRu5jzIK4H5M_EbQ_3EG3eKcC1lmV1SOl-VFQTuDYUFsnHak5FQtql1I825enjJYaJB0EGvlEDojCgBbVixaSWmp7kzEat7gYJt7JxyYbqc5C8o0/s6000/DSC_0930.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNTvVP8FtcV5SN3_zDOiFPJbIkYL72KcYrenjUnVz-jBZpy02sWBHM8vm96yjnDjc2EwSScCspyOkRu5jzIK4H5M_EbQ_3EG3eKcC1lmV1SOl-VFQTuDYUFsnHak5FQtql1I825enjJYaJB0EGvlEDojCgBbVixaSWmp7kzEat7gYJt7JxyYbqc5C8o0/w400-h266/DSC_0930.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>A la part alta, apareixen les praderies de muntanya i el riu torna més jove, joganer, però sense malícia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGuolqrQJjObw0n-_tpOJvCmF8kQjXFp2Acx1YEE93mVSRCXpUT_4cHp556YF2Z6i2WMju9qmYGORqFmaOv5-LjVXllObiMnxa-PWkgz2Dk4-mGvH8pKFWj_z8xokUP8123miJVH0uP_eHWsvCcRSAHY5R2Z_3J1flxPBkF09dGSpCiXE6V7dS6gRUQYU/s6000/DSC_0959.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGuolqrQJjObw0n-_tpOJvCmF8kQjXFp2Acx1YEE93mVSRCXpUT_4cHp556YF2Z6i2WMju9qmYGORqFmaOv5-LjVXllObiMnxa-PWkgz2Dk4-mGvH8pKFWj_z8xokUP8123miJVH0uP_eHWsvCcRSAHY5R2Z_3J1flxPBkF09dGSpCiXE6V7dS6gRUQYU/w400-h266/DSC_0959.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Des del port, la serralada, suau i sense altures desmesurades, ofereix una vista ben amable.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg83c-P2u99XLMPUx0H_4n0LMsqe5LhMFoPlC_fHaMqnaNgTN1CeiHnBCdcuoqcVAooe8sR1LrzHA_4cX_fWpl5XTthAHTDK2PuPBlPUUnJLPjl50DXztI0dP42cqBenHRbbSqzPFoE1Un6aIt2pcmF2S7Q1c4_G4TAsIn0TQ1ce9lAO90UMvVu1Rss0oY/s6000/DSC_0960.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg83c-P2u99XLMPUx0H_4n0LMsqe5LhMFoPlC_fHaMqnaNgTN1CeiHnBCdcuoqcVAooe8sR1LrzHA_4cX_fWpl5XTthAHTDK2PuPBlPUUnJLPjl50DXztI0dP42cqBenHRbbSqzPFoE1Un6aIt2pcmF2S7Q1c4_G4TAsIn0TQ1ce9lAO90UMvVu1Rss0oY/w400-h266/DSC_0960.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>2a. Etapa. Travessa de la Cuerda larga</b></p><p>El port de Cotos estava cobert de boira. A l'inici del camí trobam pins amb bona part de l'escorxa pelada, d'un vermell cridaner, que contrasta amb les seves fosques fulles. Els següent dies en veurem més.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQQy7DZx2Nw0OH377xiBVsmJHTe1izlTuG2E1HToxn2g8YBWn2pkhgPhKmYrTr1vIVhYfeQk0cbc8m9oalZYrrL8UMj8dSlAdYoskh7lG_Kp0-0WVx1aIA7U_s5FRUFhzFUXfXA7k9QHn1KjUhxBziVGbBu4r1nRmM3QMS_YtZExvWmRkLMxNK1XzibiU/s6000/DSC_0967.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQQy7DZx2Nw0OH377xiBVsmJHTe1izlTuG2E1HToxn2g8YBWn2pkhgPhKmYrTr1vIVhYfeQk0cbc8m9oalZYrrL8UMj8dSlAdYoskh7lG_Kp0-0WVx1aIA7U_s5FRUFhzFUXfXA7k9QHn1KjUhxBziVGbBu4r1nRmM3QMS_YtZExvWmRkLMxNK1XzibiU/w266-h400/DSC_0967.JPG" width="266" /></a></div><br /><p>Abans d'arribar dalt de tot, un mar de núvols juga a obrir i tancar la perspectiva dels pobles de la vall.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZN0_ZPYMwGHW080nPT5NpDFM39s4ihN5LNNu6UFdBGUWh3T2k9FRi8xUUYXjPor9dad9B_OkXvhcKhFQBCaJobflA2lQ9ON_M2vmRqzj7K9C2y85SwMYGnLK49SR73CjSz_RwVilPbJ9ysWg1SpXA_6d463ry8weQz4tgWUKCEUKpgfiCGJF9cGyx7aU/s6000/DSC_0975.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZN0_ZPYMwGHW080nPT5NpDFM39s4ihN5LNNu6UFdBGUWh3T2k9FRi8xUUYXjPor9dad9B_OkXvhcKhFQBCaJobflA2lQ9ON_M2vmRqzj7K9C2y85SwMYGnLK49SR73CjSz_RwVilPbJ9ysWg1SpXA_6d463ry8weQz4tgWUKCEUKpgfiCGJF9cGyx7aU/w400-h266/DSC_0975.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>La Cuerda Larga és una travessa per damunt d'una carena amb vistes a banda i banda, però aquest dia la boira només ens deixa veure el que tenim a pocs metres. Un vent glacial ens gelava la cara, les mans... tot.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8AKqZZfrT81YgL2-m449nNuxyzeP2BL4HkSDeMFnxM8jGmsQUzYQp6k3KOXrPEnGhnBQQ3DuMpDJUemUWlmtfDqx44MkDWvV4KGHP6Sp3pXQ7WGtMnkl7bTQ7fafifVHQ-0F2RjRJzfsavnEiTmwxgjmq5n_wYVT4m1AFEWdZQL-0mbRfbLeE9tPquX4/s6000/DSC_0979.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8AKqZZfrT81YgL2-m449nNuxyzeP2BL4HkSDeMFnxM8jGmsQUzYQp6k3KOXrPEnGhnBQQ3DuMpDJUemUWlmtfDqx44MkDWvV4KGHP6Sp3pXQ7WGtMnkl7bTQ7fafifVHQ-0F2RjRJzfsavnEiTmwxgjmq5n_wYVT4m1AFEWdZQL-0mbRfbLeE9tPquX4/w400-h266/DSC_0979.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>3a. Etapa. Miraflores - Manzanares el Real</b></p><p>Miraflores de la Sierra és un poble molt recomanable. Antigament aquesta font era aprofitada per rentar la roba</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiIyXc5Y12H0IxaBzKGcpPAC8nA9yS4BjczfL4-2BcAikD0nCEew3wOM3DScVgNZXCmz54fd1qBcZRAzMPCUDodwlWYlJ8nbOqVxpgPAkJY4hqONRTod2gGiAJqTfzZPeNVHLhx7nT2xBY7KgyB4n3qsOWOibv82BXnK_hEJwkzxb2XvkfbdBYGZk6Dc/s6000/DSC_0989.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiIyXc5Y12H0IxaBzKGcpPAC8nA9yS4BjczfL4-2BcAikD0nCEew3wOM3DScVgNZXCmz54fd1qBcZRAzMPCUDodwlWYlJ8nbOqVxpgPAkJY4hqONRTod2gGiAJqTfzZPeNVHLhx7nT2xBY7KgyB4n3qsOWOibv82BXnK_hEJwkzxb2XvkfbdBYGZk6Dc/w400-h266/DSC_0989.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Una pujada entretinguda ens mena a l'ermita de Sant Blas, situada en un indret estratègic, entre els cingles de la serra i un pantà.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFziWkPEESa309SIduW3T0i7F-7XZApBLCBGL7rA8EgB8Ee06T3WKoKs38G_arPLuzNmHqf_vVl4u_8KXEYQOAFAGY4Ovj9Q7RAeblRXrKsW5KN8sH_cKbYH3wmknqbQScpwM56ER_uEzBoSDAYhUey1c_3zhuWNPDcPEHqrFDyhNyx4nmMaS-qQ5Q9Uw/s6000/DSC_0993.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFziWkPEESa309SIduW3T0i7F-7XZApBLCBGL7rA8EgB8Ee06T3WKoKs38G_arPLuzNmHqf_vVl4u_8KXEYQOAFAGY4Ovj9Q7RAeblRXrKsW5KN8sH_cKbYH3wmknqbQScpwM56ER_uEzBoSDAYhUey1c_3zhuWNPDcPEHqrFDyhNyx4nmMaS-qQ5Q9Uw/w400-h266/DSC_0993.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Baixam al pantà de Manzanares el Real, sota un cel amenaçador que aquest dia per sort no va descarregar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp1DQ5wHkqZMKMdrdASk6ERUiO_uGwqJMACPAI6XzCCMEVLaNm4I_vLOfaZSY5U1R3mVmbTvHMwYSvn5BbclQs1cxiBI4m6Hyn28WKZHWjhny6S2F-rMh8W2kJ9bld26waeeVRChcG2w8w57UiU13vK2Qi8Zry0SnqEXP9WmgE__BaDwbNP0U_ltwDMgE/s6000/DSC_1001.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp1DQ5wHkqZMKMdrdASk6ERUiO_uGwqJMACPAI6XzCCMEVLaNm4I_vLOfaZSY5U1R3mVmbTvHMwYSvn5BbclQs1cxiBI4m6Hyn28WKZHWjhny6S2F-rMh8W2kJ9bld26waeeVRChcG2w8w57UiU13vK2Qi8Zry0SnqEXP9WmgE__BaDwbNP0U_ltwDMgE/w400-h266/DSC_1001.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>A les rodalies del pantà, estranyes formacions granítiques donen un toc inquietant a la caminada.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS2Z1ZRMnhgYkDqm1RJ7SJHLURGHd-5Umj5zEwG-Rn8namD5Jo2gIXTzOFoLiO_4WIGF08dEt-fnXvfoSpYQDT_iimeRiHdGwvjZkzAvYYMmnGmpDCx8gjfcx-DnuFiuuItbP5eJ8HUw3F9kdaiX2lH8Qx1FQoFR1TcYhnyKjw3qLXgTlxaRi_lBzvw7c/s6000/DSC_1007.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS2Z1ZRMnhgYkDqm1RJ7SJHLURGHd-5Umj5zEwG-Rn8namD5Jo2gIXTzOFoLiO_4WIGF08dEt-fnXvfoSpYQDT_iimeRiHdGwvjZkzAvYYMmnGmpDCx8gjfcx-DnuFiuuItbP5eJ8HUw3F9kdaiX2lH8Qx1FQoFR1TcYhnyKjw3qLXgTlxaRi_lBzvw7c/w400-h266/DSC_1007.JPG" width="400" /></a></div><div><br /></div><div>Uns cavalls que pasturen pacifiquen l'impressionant rocam que domina el paisatge.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqnhXV0ToD3juFSDX_LLJhIyup9SoRJjVx1zRQExcnyFkuVsiH7OQ5D6DO-M7yughAronVBhjzXli6jnsqBEdjWyi5fhF64WDDyu6Of-stgHhX6AuDBU742MOcJoQPBPyY59SC7vo_C76g0Yi7ENaugVaDRrXs__l9e30PwAaXxdL84rM4w-U0RBzb8w/s6000/DSC_0007.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqnhXV0ToD3juFSDX_LLJhIyup9SoRJjVx1zRQExcnyFkuVsiH7OQ5D6DO-M7yughAronVBhjzXli6jnsqBEdjWyi5fhF64WDDyu6Of-stgHhX6AuDBU742MOcJoQPBPyY59SC7vo_C76g0Yi7ENaugVaDRrXs__l9e30PwAaXxdL84rM4w-U0RBzb8w/w640-h426/DSC_0007.JPG" width="640" /></a></div><br /><div><p><b>4a. Etapa. </b><b>Manzanares el Real</b><b> - port de Navacerrada</b></p><p>Sortint del poble de Manzanares el Real enfilam la gorja del riu Manzaneres, aclaparats per les parets de granit, entre les que es veuen quatre faigs.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3Mj7u9EkY5fP7LToTLuex-E_Mnta2CYZEu-etJhwGJ-D5E6xW9940c4hyEigHSn3qAdohAduAK4jI9asgJwwN30whhbxVvWxJuWwi_EQxsgGkl1WItydnUH9rSTWFBgvZuBwXsx8oOZ4x_r23WJC2vRtzYCuwV-r1UsS0pg27a6LkS9TfL3IT2YN6FQ/s6000/DSC_0044.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK3Mj7u9EkY5fP7LToTLuex-E_Mnta2CYZEu-etJhwGJ-D5E6xW9940c4hyEigHSn3qAdohAduAK4jI9asgJwwN30whhbxVvWxJuWwi_EQxsgGkl1WItydnUH9rSTWFBgvZuBwXsx8oOZ4x_r23WJC2vRtzYCuwV-r1UsS0pg27a6LkS9TfL3IT2YN6FQ/w400-h266/DSC_0044.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Cascades d'aigües braves s'enduen tot el que troben.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWn2B2pOsRQwpDGN-405-S5mPyBfQOjJpK5h4t4kMIofEphLyATbzlXcasaEvBGSE4lx70O7crweKpBxaULPxyPPJeyD7WJ1GxnVuI3M2vyphNNgcE-T1xV_IVSJFKoXW-VTEZjjjQYy5mkl4gghVaKFqXEs5dMVHvCc8J1y9y56IzR14XI_1dx-ry1CA/s6000/DSC_0052B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWn2B2pOsRQwpDGN-405-S5mPyBfQOjJpK5h4t4kMIofEphLyATbzlXcasaEvBGSE4lx70O7crweKpBxaULPxyPPJeyD7WJ1GxnVuI3M2vyphNNgcE-T1xV_IVSJFKoXW-VTEZjjjQYy5mkl4gghVaKFqXEs5dMVHvCc8J1y9y56IzR14XI_1dx-ry1CA/w400-h266/DSC_0052B.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Pel camí, les fonts ens alegren amb el so de la seva aigua.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1w2ySs4UF7aVh5kh_jIT1lnNlAW_v3SYUnTAqJvDN-gZw_gLzxUkKK29DoRd7Gg1kf9ZIa6yTgUJPlHXCyrrpb5QrdI6FrxWNWZSMr0yERsYN1POTtzouBoCNyZDkjp1B1gGWVx6xMFbNUboG1LgccSsICDAxT78If7WBcIbD7C1rcMcfqG-3qOYhgA/s4160/IMG_20231025_101812702.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1w2ySs4UF7aVh5kh_jIT1lnNlAW_v3SYUnTAqJvDN-gZw_gLzxUkKK29DoRd7Gg1kf9ZIa6yTgUJPlHXCyrrpb5QrdI6FrxWNWZSMr0yERsYN1POTtzouBoCNyZDkjp1B1gGWVx6xMFbNUboG1LgccSsICDAxT78If7WBcIbD7C1rcMcfqG-3qOYhgA/s320/IMG_20231025_101812702.jpg" width="320" /></a></div><br /><p>El corriol transcorre al costat de parets de roca vertical banyades per un ruixim persistent.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPUIh6eVleDoPn_JPKgJYbcN0iEzDkqlnu0JDkys25pxucq9uSNEtENOQxu6S6t8oo8aI1dnvWIwIS5BrmjE237MHxCzwdxjYEZKIaYQi8YN97Ex4wI8soE4BebqZ1HhPeiE6-mpNRyTeRJ7MwomfCQxKAlZf_Yf3v26zPxkxJoUUqvOm-eokWKHdIpTY/s6000/DSC_0067.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPUIh6eVleDoPn_JPKgJYbcN0iEzDkqlnu0JDkys25pxucq9uSNEtENOQxu6S6t8oo8aI1dnvWIwIS5BrmjE237MHxCzwdxjYEZKIaYQi8YN97Ex4wI8soE4BebqZ1HhPeiE6-mpNRyTeRJ7MwomfCQxKAlZf_Yf3v26zPxkxJoUUqvOm-eokWKHdIpTY/w400-h266/DSC_0067.JPG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>La darrera part de la pujada el riu s'estreny entre els enganyosos prats alpins que, xops d'aigua, ens banyen les botes i els calcetins.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy5SgCi34Fp4iOBtVEeBHkRSGCmTUdBq3z9ofwaIjzFAi4TXZ49tu0JUIUxkOQ4WAB3UoyRCQ_yQ36z5P37KZF0xn0KCfETlf566L2KFMbIY8Xuz_o6sjYJwlbDKb53e4vX_Jtny7RZp1JGjTXpEdOvjX3XbCBCxfY7TLtiEMTGYZvCBWz16MTgsV_DYQ/s6000/DSC_0106.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy5SgCi34Fp4iOBtVEeBHkRSGCmTUdBq3z9ofwaIjzFAi4TXZ49tu0JUIUxkOQ4WAB3UoyRCQ_yQ36z5P37KZF0xn0KCfETlf566L2KFMbIY8Xuz_o6sjYJwlbDKb53e4vX_Jtny7RZp1JGjTXpEdOvjX3XbCBCxfY7TLtiEMTGYZvCBWz16MTgsV_DYQ/w640-h426/DSC_0106.JPG" width="640" /></a></div><br /><p>Des de l'alt de las Guarramillas despedim l'ascensió, amb l'embassament d'on hem partit darrera. A l'altre vessant una forta baixada ens durà al port de Navacerrada.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5QItugJ1gEy1YnhfoNF82GTddLKn2i0Gc6XiXI_pRNdGvgXIvKZKoMbPKUj72a4ClcaD61Ks0eof3ZWJPBwrS0Xw1zRKbpD88FaQCYY6VhUa6h7yCA3WEnKBx-wiZXtzMxXMk2KHl7hplhztTc1AEJLCUzOJVvtEnTDnlIYQ4zV3RGBsZZbAfErVdQR0/s6000/DSC_0110B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5QItugJ1gEy1YnhfoNF82GTddLKn2i0Gc6XiXI_pRNdGvgXIvKZKoMbPKUj72a4ClcaD61Ks0eof3ZWJPBwrS0Xw1zRKbpD88FaQCYY6VhUa6h7yCA3WEnKBx-wiZXtzMxXMk2KHl7hplhztTc1AEJLCUzOJVvtEnTDnlIYQ4zV3RGBsZZbAfErVdQR0/w400-h266/DSC_0110B.jpg" width="400" /></a></div><p><b>5a. Etapa. </b><b>Port de Navacerrad</b><b>a</b><b> - Granja de San Ildefonso</b></p><p>Pel camí, enormes roques de granit apareixen cobertes de verdet i fulles seques de pi.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOZeVcovRMrl_pspiV8HHB_OO91dfVxy4mWY4ZHSPr6zskOjK901PtwuVnorgWzFW58JZ6gDEh5t4ArxypIBsgYAsveuFhmv7x1QRPrMt8NAKK0wQKDHUj3DiClgYXpOtdOAdqNpYdp9jDSG9qpndfah12wlSGMRY-i3x1ILykT_JHwyXFsxhQK9f0DqU/s4160/IMG_20231026_095847703B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOZeVcovRMrl_pspiV8HHB_OO91dfVxy4mWY4ZHSPr6zskOjK901PtwuVnorgWzFW58JZ6gDEh5t4ArxypIBsgYAsveuFhmv7x1QRPrMt8NAKK0wQKDHUj3DiClgYXpOtdOAdqNpYdp9jDSG9qpndfah12wlSGMRY-i3x1ILykT_JHwyXFsxhQK9f0DqU/w400-h300/IMG_20231026_095847703B.jpg" width="400" /></a></div><p>Les fonts són bons llocs on fer un descans i menjar una mica per recuperar forces.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9-ensz9LYijUoye_Q9gHWXXr6EO61DcVXJp6kIrFr9rB6C3xPjgZK7uaaPVV0B2EbHdQlf1Av-ftLJUvVX6mFsMZ-7dQIX2h6jOponqu4UsyYM_OSdutWRy9pXeQu7P2DzdlzWpr8YbaC16B2sHGZaMUsPiMmW4RIh-uCu_KpaQN4Z5ArY2ivcDLWzbA/s6000/DSC_0154.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9-ensz9LYijUoye_Q9gHWXXr6EO61DcVXJp6kIrFr9rB6C3xPjgZK7uaaPVV0B2EbHdQlf1Av-ftLJUvVX6mFsMZ-7dQIX2h6jOponqu4UsyYM_OSdutWRy9pXeQu7P2DzdlzWpr8YbaC16B2sHGZaMUsPiMmW4RIh-uCu_KpaQN4Z5ArY2ivcDLWzbA/w266-h400/DSC_0154.JPG" width="266" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Humils solucions regalen aigua de mil maneres diferents.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVH20XBAmPHKii4bKB_7D_0pw7TDe6__cnIiks_kPnxTEE-2eusU-_Imfe7L7G6tfl6UYFQoBHAgbaSLEU80WyzQFvwsge1ogj-3Gqjyqt651u4r6DZlb5p_j_QyOsLFD1uZeTpPgRnTjBEQbMe3QhwzQShzIBwEvd7FrE2lC9EnrZRkNXAf78WZRqvWE/s6000/DSC_0168B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVH20XBAmPHKii4bKB_7D_0pw7TDe6__cnIiks_kPnxTEE-2eusU-_Imfe7L7G6tfl6UYFQoBHAgbaSLEU80WyzQFvwsge1ogj-3Gqjyqt651u4r6DZlb5p_j_QyOsLFD1uZeTpPgRnTjBEQbMe3QhwzQShzIBwEvd7FrE2lC9EnrZRkNXAf78WZRqvWE/w426-h640/DSC_0168B.jpg" width="426" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Des de l'alt de la Camorca obtenim una visió impressionant de la ciutat de Segòvia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq2mhDh7OYDyc6DwLOwvRG776xzb-kw1ypUKq2labUDcH2wxW0BDrnK2DzL0tTvpc_Nt5YzpgV9G78ru4YSCkXrFFLmjHrtyT3fZZX9tHzPYtuVZm-ZTeUfiFoogZ-EuU-u7PqJ787GuYdJAEATU_bQ0eGMEvudOl3HMAeMEFbmGXWrS1Hlc5N7VPw-AI/s4160/IMG_20231026_121808157B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq2mhDh7OYDyc6DwLOwvRG776xzb-kw1ypUKq2labUDcH2wxW0BDrnK2DzL0tTvpc_Nt5YzpgV9G78ru4YSCkXrFFLmjHrtyT3fZZX9tHzPYtuVZm-ZTeUfiFoogZ-EuU-u7PqJ787GuYdJAEATU_bQ0eGMEvudOl3HMAeMEFbmGXWrS1Hlc5N7VPw-AI/w400-h300/IMG_20231026_121808157B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Després d'una forta baixada arribam al fons de la vall, on les aigües apareixen més domesticades.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimK6zvPnOJvWTTrNOYt_73C-VMSG5jJkwm0BRY9Q-CgWcjDKJtMn-iZYOCW3-6NVBR3_miVw66NaZr_SwWvl4688ugUzff9pCg6ksCVtxL8-IhmZN0VipCZBq-9XOjnEgDLpj8Tb-MQY2i4S7cPJksWc7e1VjI2Ri-sdEWF42x-qT26Y0OtHuQ1cCjmgs/s6000/DSC_0182.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimK6zvPnOJvWTTrNOYt_73C-VMSG5jJkwm0BRY9Q-CgWcjDKJtMn-iZYOCW3-6NVBR3_miVw66NaZr_SwWvl4688ugUzff9pCg6ksCVtxL8-IhmZN0VipCZBq-9XOjnEgDLpj8Tb-MQY2i4S7cPJksWc7e1VjI2Ri-sdEWF42x-qT26Y0OtHuQ1cCjmgs/w266-h400/DSC_0182.JPG" width="266" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Els aqueductes són monuments que glorifiquen la santedat de l'aigua.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPdeQYNTztgEsB-pDPbPnSj19c1UzbO-wgHRwNt4hmygLNzUkXaOejUCOE8ZGzughvPiVA31BpKHMxyuJQKJd8ePrvcssrKOdKp-4Vbdk8Vm7kGV_w1RITMoHVTLWSSnAt8WqsZNrHC9Krz3_Q_pv1QKbe9pfy79qk8Yw3Rng3yKgqF3L1cdGmWAdlQ8k/s6000/DSC_0197B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPdeQYNTztgEsB-pDPbPnSj19c1UzbO-wgHRwNt4hmygLNzUkXaOejUCOE8ZGzughvPiVA31BpKHMxyuJQKJd8ePrvcssrKOdKp-4Vbdk8Vm7kGV_w1RITMoHVTLWSSnAt8WqsZNrHC9Krz3_Q_pv1QKbe9pfy79qk8Yw3Rng3yKgqF3L1cdGmWAdlQ8k/w400-h266/DSC_0197B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><b>6a. Etapa. </b><b>Granja de San Ildefonso</b><b> - Rascafría</b></p><p>La Granja de San Ildefonso és una palau neoclàssic molt xulo, que té davant una avinguda amb grans arbres i darrera uns jardins romàntics.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEXzVpq-R54StxytpiJt25VFZgpTOWFl19LLbUYB0R_9aVYW25OS-GWGjFc96mdoiksbnOT3LwXtfyZCdDvihj8orNpqV7KSOn-AfhKbFVAcy8v92w0YhbANF1nEm202G2k1ucv4pEQF9rnpY3BKk1dWPbo9WQIU_5Qg6l6XJXb_Aezlk09xZqVNv3WFg/s6000/DSC_0212B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEXzVpq-R54StxytpiJt25VFZgpTOWFl19LLbUYB0R_9aVYW25OS-GWGjFc96mdoiksbnOT3LwXtfyZCdDvihj8orNpqV7KSOn-AfhKbFVAcy8v92w0YhbANF1nEm202G2k1ucv4pEQF9rnpY3BKk1dWPbo9WQIU_5Qg6l6XJXb_Aezlk09xZqVNv3WFg/w266-h400/DSC_0212B.jpg" width="266" /></a></div><br />Està situat en un entorn natural preciós, que podem veure quan pujam cap al Puerto del Reventón.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIl841-Mz14FmN6SnwQm6pZqyEfiSfesIGnVDKdulbZ-vvWzdwHJ5nfWbdvtPG2JppO5ztUwRBCZHtjlGn6vwtoybeKh6qz-bWe0riX0Ltw_e5fgJ8NaLLjpkkfEBQHj3e71jkDKfMvxBjEABU8BhAtiY7RPoIlybQj-CHJcWvsNX202I3lSxB9vxxCU/s4160/IMG_20231027_093250748B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIl841-Mz14FmN6SnwQm6pZqyEfiSfesIGnVDKdulbZ-vvWzdwHJ5nfWbdvtPG2JppO5ztUwRBCZHtjlGn6vwtoybeKh6qz-bWe0riX0Ltw_e5fgJ8NaLLjpkkfEBQHj3e71jkDKfMvxBjEABU8BhAtiY7RPoIlybQj-CHJcWvsNX202I3lSxB9vxxCU/w400-h300/IMG_20231027_093250748B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>L'ascenció es feia per una vessant plena d'arbres que va patir un horrorós incedi. Només dalt de tot ens podem fer una idea del que va ser.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtQzizJ3-LqDbvEDzdoU2vCAd3r9-Xo1OReJjykyQeeDx-sTdB8yZo9qWMZo1op9tDOCUel5lRokWcHIieYkWyH5WbGy3uELSFSGfW8Czdr9LYFpCbqQo7dQBcXrZioSx_qpfvbTbQrxBreboV-ySPUG-drgrxr-vsrV1qriqiaUOn_rY-SIIixwZ9Xo0/s6000/DSC_0245B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtQzizJ3-LqDbvEDzdoU2vCAd3r9-Xo1OReJjykyQeeDx-sTdB8yZo9qWMZo1op9tDOCUel5lRokWcHIieYkWyH5WbGy3uELSFSGfW8Czdr9LYFpCbqQo7dQBcXrZioSx_qpfvbTbQrxBreboV-ySPUG-drgrxr-vsrV1qriqiaUOn_rY-SIIixwZ9Xo0/w400-h266/DSC_0245B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Passat el puerto del Reventón, on feia molt de fred, baixam cap a Rascafría i el monestir d'El Paular, on acaba aquest viatge </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMwqQWX2roKHIQ9ELg_paRJLgg2EBspHY75ot_qXVapZV9mTtxIIMFweW7-q6wq8sPepr623ngno83CsCG1HM-1AQODRkem-YWjByXsItFHa3g3nuePjjRb2ijWQRzsEjGfq9N6aZbZi1zj_Dta-asFIzU4o0_6a-sdKVxqMPyCJM4OTZc7b1obS00gY/s6000/DSC_0251.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMwqQWX2roKHIQ9ELg_paRJLgg2EBspHY75ot_qXVapZV9mTtxIIMFweW7-q6wq8sPepr623ngno83CsCG1HM-1AQODRkem-YWjByXsItFHa3g3nuePjjRb2ijWQRzsEjGfq9N6aZbZi1zj_Dta-asFIzU4o0_6a-sdKVxqMPyCJM4OTZc7b1obS00gY/w640-h426/DSC_0251.JPG" width="640" /></a></div><br /><p><b>Rascaf</b><b>ría</b></p><p>Rascafría és un lloc molt ben situat per fer excursions. El poble és agradable. El domina l'Ajuntament, amb les antigues escoles a banda i banda.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq00TZY9jxxBaYyxYfPMN4jlKDWFrSXUT6Kq_MoTSN3bjmYfjTp5lW1eP3XcHX7_l_fLVTAVoOK1h-9SHMg1saAXCbOUNdtQTDreo8wXYHaJIGy20n4bCus47144lsZ1WCPt_QRFzLhTKY4jekHtKm1UUvjfa46SSDOIyBLrAC1-Wlz_ieFcwm1-fCnd0/s6000/DSC_0255_0895.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq00TZY9jxxBaYyxYfPMN4jlKDWFrSXUT6Kq_MoTSN3bjmYfjTp5lW1eP3XcHX7_l_fLVTAVoOK1h-9SHMg1saAXCbOUNdtQTDreo8wXYHaJIGy20n4bCus47144lsZ1WCPt_QRFzLhTKY4jekHtKm1UUvjfa46SSDOIyBLrAC1-Wlz_ieFcwm1-fCnd0/w400-h266/DSC_0255_0895.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>El monument més notable és el monestir d'El Paular que es troba un quilòmetre de distància.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTtw5RLDCcGiDcek8qpJ6e8R-xDgds_qNuv-jv5VFl2iMOx_w_MTvP8LY7n5lx7pcLCKCwUCz15zruaTE0EpjTOMMUHfp-1N9OWQ1_IOOOyXq0vgpDiCguFolcGdJ6EwofIqROwfGz5blTjuK1qt3Jw7b36C0_ongU0JyC5vsY18T65WQxoeLIw0qstPo/s6000/DSC_0261.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTtw5RLDCcGiDcek8qpJ6e8R-xDgds_qNuv-jv5VFl2iMOx_w_MTvP8LY7n5lx7pcLCKCwUCz15zruaTE0EpjTOMMUHfp-1N9OWQ1_IOOOyXq0vgpDiCguFolcGdJ6EwofIqROwfGz5blTjuK1qt3Jw7b36C0_ongU0JyC5vsY18T65WQxoeLIw0qstPo/w400-h266/DSC_0261.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>S'hi arriba per un passeig preciós. Els seus grans arbres ja estaven vestits amb les gales de la tardor. Un bon record d'aquest fantàstic viatge.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWhPDl2COmmTj_g3RbsM_0IyoXpwjElFdyoaA8E7iPHrkxrsQYeZLb8dudwmFidrqxmycug-9JJMVyrrThW4_goEaogRouBYyB1DVH0rfsct01GAYOR0ssLS7yHO5bRF5sy9Kh-ZWiP9qWXtzQU3_HmgExUS0CV8GkNfNFL6CZPQW7rCGydB_Jp6BNWI/s6000/DSC_0274.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWhPDl2COmmTj_g3RbsM_0IyoXpwjElFdyoaA8E7iPHrkxrsQYeZLb8dudwmFidrqxmycug-9JJMVyrrThW4_goEaogRouBYyB1DVH0rfsct01GAYOR0ssLS7yHO5bRF5sy9Kh-ZWiP9qWXtzQU3_HmgExUS0CV8GkNfNFL6CZPQW7rCGydB_Jp6BNWI/w426-h640/DSC_0274.JPG" width="426" /></a></div><br /><p><br /></p></div>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-71249039677884505632023-12-05T17:19:00.001+01:002023-12-05T17:19:00.142+01:00 Els traficants d’esclaus menorquins al llibre Traficants d’ànimes<p>En l’actualitat, la qüestió del tràfic d’esclaus durant l’edat contemporània està cobrant un interès cada cop més gran, segurament per mor de la tensa situació racial dels Estats Units, que promou una revisió del passat a tots els països occidentals. A la nostra illa, darrerament s’han publicat dues novel·les històriques sobre el tema, que l’any passat fou objecte d’una conferència al Museu de Menorca.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCHToyM4KsfgNT88QZWuu_c35T5Z9ql-kaMPl1Ptv9pZ_DKjrayYTFbml8tRy0n98G4WJtP07V-oM_7PbGfKvYcnP330fODjJGV9K1kZGQVt4bPH6imzaOq-EgVRtO4A91nWAwlAx22psNzItTqzp55Xelnz98F6h9qghFjAXPXP1lHVMf5Fe_PG6rIvY/s2544/Ner%C3%ADn.Portada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2544" data-original-width="1651" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCHToyM4KsfgNT88QZWuu_c35T5Z9ql-kaMPl1Ptv9pZ_DKjrayYTFbml8tRy0n98G4WJtP07V-oM_7PbGfKvYcnP330fODjJGV9K1kZGQVt4bPH6imzaOq-EgVRtO4A91nWAwlAx22psNzItTqzp55Xelnz98F6h9qghFjAXPXP1lHVMf5Fe_PG6rIvY/w260-h400/Ner%C3%ADn.Portada.png" width="260" /></a></div><br /><p>Fruit d’aquesta major consciència sobre l’assumpte, s’estan realitzant interessants estudis. Gustau Nerín va publicar el 2015 el llibre Traficants d’ànimes, una notable recerca sobre la intervenció dels espanyols en el tràfic negrer i del qual han begut els que posteriorment s’estan referint a l’esclavisme. Convé indicar d’entrada que el treball aporta un ingent conjunt d’informacions al respecte, però, en agrupar-les per les regions d’Àfrica d’on sortien els esclaus, es dificulta la comprensió del fenomen negrer i requereix una lectura activa per comprendre molt d’aspectes.</p><p>Abans de tot, és necessari assenyalar que Espanya arribà bastant tard a aquest comerç, entrat ja el segle XIX, quan el Regne Unit, la gran potència del moment, havia assumit una activa política abolicionista, que aniria imposant arreu del món a través d’una diplomàcia que sempre tenia com a rerefons la seva potent força militar, fins al punt que els britànics tenien un cos de la Marina a l’Atlàntic per lluitar contra el tràfic, un escamot que, en ocasions, anava més enllà del que l’autoritzaven els tractats signats. És bo recordar que abans que el 1807 prohibissin el tràfic d’esclaus i el 1833 l’esclavitud, els anglesos havien estat els grans beneficiats pel tràfic negrer. Espanyols, portuguesos i altres nacions van ser uns deixebles tardans i quantitativament poc importants al costat de la immensitat de les xifres britàniques (uns 3 milions d’africans només entre 1660 i 1807).</p><p>A Espanya el tràfic d’esclaus es va prohibir el 1817, disposició que es va haver de reiterar el 1835, perquè no havia estat efectiva. Tanmateix, l’esclavitud seria legal a Puerto Rico fins el 1873 i a Cuba el 1880, una incongruència que alimentava el comerç il·legal. El fet que no estigués permès traficar amb esclaus fa que a Espanya no hi hagi documentació sobre el tema i, per aquest motiu, Nerín ha consultat els arxius anglesos, que es refereixen a les captures de vaixells i als atacs a factories africanes. D’aquesta manera, per un costat només coneixem una part del fenomen, ja que és com si féssim la història del tràfic de drogues a partir de les aprehensions de la policia, i de l’altre, no és una font neutra, sinó que té un marcat component despectiu, que en ocasions pot deformar els fets.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisDtjku6D_xtXRnjpiP0tmRYDOJojTgVukRR5hiibUPOXKivHP6pmIWwkEtlD3ZAmWr9SbMiiKy0cSvvDy9XWHVS6zwfWM1YS3ApMQq2crEwARtXJ7nsdoNAraWXz3p4e6haLOxkUPPBPSjJUiq41abD1_Svaef-PRsGOUDIvRjn0qSKY0yBTZRwqRMXY/s270/Trafico%20esclavos%20Cuba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="186" data-original-width="270" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisDtjku6D_xtXRnjpiP0tmRYDOJojTgVukRR5hiibUPOXKivHP6pmIWwkEtlD3ZAmWr9SbMiiKy0cSvvDy9XWHVS6zwfWM1YS3ApMQq2crEwARtXJ7nsdoNAraWXz3p4e6haLOxkUPPBPSjJUiq41abD1_Svaef-PRsGOUDIvRjn0qSKY0yBTZRwqRMXY/w400-h276/Trafico%20esclavos%20Cuba.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>En tot cas, el treball és útil per treure a la llum uns esdevniments que en el seu moment van ser amagats. A Menorca, on el volum que va assolir el tràfic feia impossible que passés desapercebut, la gent en xerrava, però ningú escrivia, per la qual cosa els seus testimonis són paraules que s’ha dut el temps. Nerín reprodueix la resposta que el 1844 va donar el cònsol britànic a Maó al Ministeri d’Afers Exteriors del seu país: “Es diu que en el passat uns pocs individus de Menorca s’han vist implicats en el tràfic d’esclaus”, però “l’odiós tràfic fa molt que ha acabat del tot a Maó i a tota la resta de les illes Balears”. En realitat, en aquell moment, malgrat que el comerç esclavista ja anava de capa caiguda, encara restaven traficants d’aquesta mena, que eren ben coneguts per les autoritats. Alguns eren respectables veïns de diverses cases del carrer d’Anuncivay de la població. Pere Riudavets al seu llibre Historia de la isla de Menorca del 1885, xerra d’una persona que tothom coneix, que es va enriquir gràcies a aquest tràfic vergonyós de persones i arribaria a obtenir un títol nobiliari.</p><p>El motiu principal que va impulsar un ampli col·lectiu de menorquins a dedicar-se a aquest comerç va ser la fallida del model econòmic basat en les activitats marítimes que es produeix aquests anys. A principis del segle XIX Menorca comptava amb la marina mercant més gran de la seva història, que s’havia especialitzat en proveir el litoral espanyol (i en menor mesura la Mediterrània occidental) de blat i diversos queviures, fins arribar a adquirir un cert protagonisme pel que fa al volum subministrat a Barcelona, Alacant i altres indrets. Tanmateix, el 1820 el Govern de la nació va prohibir la importació de grans estrangers i deixà en l’atur un milenar llarg de menorquins, que veien amb desesperació com més de cent embarcacions es quedaven sense gèneres que transportar i s’arruïnava una activitat molt profitosa. </p><p>Els illencs van cercar tot tipus d’alternatives: van canviar de port i fins i tot van ser empleats per turcs i russos. Una d’aquestes opcions va ser el tràfic de persones. De fet, la majoria dels que van intervenir en aquest negoci es limitaven al simple transport marítim. Nerín afirma que la llista de capitans era llarguíssima (Joan Sagrera, Joan Costa, Joaquim Andricain, Antoni Capó, Josep Germà, Mariano Sintes, Joan Bufo, Miquel Abella, Vicente de la Torre, Jaime Moysi...) i que la xifra d’oficials encara era més gran: molts pilots capturats pels anglesos declaraven ser originaris de Menorca. Evidentment, el contingent de mariners devia ser encara major. En canvi, el nombre de traficants negrers no devia arribar als deu, una quantitat bastant menor, tot i que tampoc menyspreable en relació a la població de l’illa. Alguns d’aquests homes de mar eren prou atrevits. El 1841, el capità Jaume Moysi Pons, que treballava pel famós traficant malagueny Pedro Blanco, es va resistir a la marina anglesa quan era encalçat, i a resultes de l’enfrontament van resultar ferits diversos mariners anglesos, un comportament poc habitual, ja que els marins capturats no eren jutjats.</p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqLHNITh7ebsbkZySDuu24cmPpLQDKQITTJuZtniVDz5UsqyiXTltsdfetFm30zmMC5HYUR3LbsWvGDW64i58YpagewRq15XaBY3QONJHm_afux8cqGXQmGEeEaSXv3DaR456hei4rKN5RD8EeJvb18jaOBHPVpCon7qySyLhfOPUwbNFxBGGoccDh0A/s1920/Magatzems%20port%20Ma%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqLHNITh7ebsbkZySDuu24cmPpLQDKQITTJuZtniVDz5UsqyiXTltsdfetFm30zmMC5HYUR3LbsWvGDW64i58YpagewRq15XaBY3QONJHm_afux8cqGXQmGEeEaSXv3DaR456hei4rKN5RD8EeJvb18jaOBHPVpCon7qySyLhfOPUwbNFxBGGoccDh0A/w400-h225/Magatzems%20port%20Ma%C3%B3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Magatzems del port de Maó circa 1830. Museu de Menorca</td></tr></tbody></table><br />A més dels menorquins implicats, el port de Maó també va jugar un cert paper en el tràfic negrer. Com a mínim un traficant català, Jaume Tintó, va utilitzar el nostre port com a base d’expedicions esclavistes. És més, la dècada del 1830 feu construir el buc Paquete Veracruzano a les drassanes de l’illa, que tenien una considerable reputació. És probable que la connexió barcelonina fos la porta d’entrada dels menorquins a aquest tràfic. Alguns capitans maonesos que s’hi dedicaven també van encarregar als mestres d’aixa locals la construcció dels seus bucs.</p><p>Els menorquins apareixen com a traficants d’esclaus la dècada del 1830, quan el tràfic que feien els espanyols, omplint el buit que havien deixat els anglesos després de les guerres napoleòniques, ja estava ben establert. La seva actuació es pot situar en tres àrees ben definides: Guinea occidental, Sierra Leone i Guinea equatorial. </p><p>Els primers que van encapçalar negocis esclavistes sembla que van ser els que s’instal·laren a la petita illa de Corisco, que actualment pertany a Guinea Equatorial. Hi ha informes que apunten que Baltasar Simó fou el fundador d’una factoria esclavista (establiment de recepció, allotjament i embarcament d’africans). Aquesta seria la que gestionarien més tard els germans Vinent Vives. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8JV_9TZkXGzoN_4CT9Ope-e9mr-c1APc21Ezu_fuhXn3_sQFLO3gufym1QUu2NgST5PFhx0bzhU-jpYwFX4jSlA-MG13E76V6UTCgXobh3Sq2B2o_1ccU3kZ5bO-gmI6V56c9f2dcl5JdUCq09VKefgvMVcTMMGwe5qE4MWNyKpXFfg_WnsJM63qTvqQ/s1375/Ner%C3%ADn.Africa%20Central.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1375" data-original-width="1193" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8JV_9TZkXGzoN_4CT9Ope-e9mr-c1APc21Ezu_fuhXn3_sQFLO3gufym1QUu2NgST5PFhx0bzhU-jpYwFX4jSlA-MG13E76V6UTCgXobh3Sq2B2o_1ccU3kZ5bO-gmI6V56c9f2dcl5JdUCq09VKefgvMVcTMMGwe5qE4MWNyKpXFfg_WnsJM63qTvqQ/w348-h400/Ner%C3%ADn.Africa%20Central.png" width="348" /></a></div><br /><p>Un altre maonès, Miquel Pons, va muntar-hi una altra factoria. La primera notícia que tenim d’ell és del 1834, quan feia de capità del vaixell negrer Feliz i esperava que li lliuressin esclaus al Pongo (Guinea occidental). Miquel s’instal·là a Corisco, on forjà la mena de relacions que els venedors d’esclaus africans solien requerir dels seus compradors: es casà amb dones de la zona, amb les quals va tenir fills. Convé remarcar que, com que els europeus necessitaven els venedors locals per aconseguir una font segura d’esclaus, les seves relacions se situaven en un pla de considerable igualtat. Els dirigents africans s’enriquien amb el tràfic. Tant és així que enviaven els seus fills a estudiar a Europa o Amèrica. En ocasions, les poblacions costaneres abandonaven el conreu de la terra per consagrar-se en exclusiva al comerç de persones. Aquest estat de coses canviaria de forma radical uns anys més tard amb la colonització, dirigida pels blancs, que van subjugar completament les poblacions locals, de les quals es van segregar del tot, repudiant el contacte directe amb els indígenes.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-23047210491596212142023-11-29T16:58:00.020+01:002023-11-29T16:58:00.168+01:00 Un crit per la pau i contra la barbàrie a Gaza<p>No eixugam. Quan semblava que l’agressió russa a Ucraïna havia cobert la quota de crueltat del món, el cicle infernal d’acció-reacció de Palestina ens torna a enfrontar amb un altre conflicte, on els enemics ho són a mort i no es donen quarter. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1IBOHJB3njrjyP0a8-4jyww2kJhSLo3vByLnxiIpVR3rl7THSJzQ5lfZKIUVCgxRDyDJv3QMy99RijiPq5l-OPMquRQtofT78NJj9Z8JZWx_ByhVyzcpY_54KovwrBKSBkugpPmCnAjPjMqCDAyJ49Pr7zHUIjWB6G0x94NfLEMO-Si9X0EAVKVsgJVg/s640/Gaza%20destrucci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1IBOHJB3njrjyP0a8-4jyww2kJhSLo3vByLnxiIpVR3rl7THSJzQ5lfZKIUVCgxRDyDJv3QMy99RijiPq5l-OPMquRQtofT78NJj9Z8JZWx_ByhVyzcpY_54KovwrBKSBkugpPmCnAjPjMqCDAyJ49Pr7zHUIjWB6G0x94NfLEMO-Si9X0EAVKVsgJVg/w400-h225/Gaza%20destrucci%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p>És evident que, a dia d’avui els homes de bona voluntat no podem més que exigir que les armes s’aturin i cessi la mort de civils innocents. L’estat d’Israel no pot sostreure’s a les lleis internacionals i la seva democràcia es devalua si defuig de donar un tracte humanitari a un poble, el palestí, amb el qual, per molt que li pesi, comparteix trets culturals i patiments històrics. Una acció desproporcionada no pot més que atiar l’enfrontament i eternitzar una confrontació que ja han hagut de suportar massa generacions.</p><p>Deixant ben clara la nostra repulsa frontal a la violència desfermada per les forces armades israelianes, per justícia hem de manifestar un repudi absolut per l’acte de barbàrie comès pels milicians de Hamàs el dia 7 d’octubre. En aquesta negra jornada, més de 1.200 israelians, la immensa majoria civils desarmats, foren massacrats de forma bàrbara per escamots terroristes que van prendre com a hostatges 240 innocents.</p><p>Crida l’atenció la manca de reacció de la nostra societat davant d’aquesta operació vandàlica. S’han fet alguns manifests en contra de la brutal actuació d’Israel, però l’atemptat salvatge del 7 d’octubre no ha suscitat cap resposta pública de la ciutadania.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyyfXDht_NxcgRXmCvyuvjqqiWgzk0-l8wYFV_qSgv607AsRDF3bmPV9kUmZByCjl_HNUoy-dnaZCDXdjWUzMtq-2FElfQ2AP8_p0hJm-tghvwxMhnNoXTSQewW-so03s3CwgpdEq88nhWhLaUcrHEeu3q13RqnnzB1S6e4LSbTYA_N6vo3Sh3i84hvcQ/s990/Gaza%20matanza%207%20octubre.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="990" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyyfXDht_NxcgRXmCvyuvjqqiWgzk0-l8wYFV_qSgv607AsRDF3bmPV9kUmZByCjl_HNUoy-dnaZCDXdjWUzMtq-2FElfQ2AP8_p0hJm-tghvwxMhnNoXTSQewW-so03s3CwgpdEq88nhWhLaUcrHEeu3q13RqnnzB1S6e4LSbTYA_N6vo3Sh3i84hvcQ/w400-h225/Gaza%20matanza%207%20octubre.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p>L’assalt de Hamàs supera en víctimes els atemptats d’Al-Qaida a Nova York, perquè hi afegeix el terror dels segrestos. A diferència de l'11 de setembre del 2001, en què una onada de solidaritat es va adreçar cap als Estats Units, el poble hebreu no ha rebut un reconeixement a l’immens trauma que suposen aquestes morts per a una petita comunitat de nou milions d’habitants. Aquesta insensibilitat és tant més notòria quan fa pocs mesos ciutadans i governs es van manifestar en contra de la invasió russa d’Ucraïna. Açò ens demostra que la nostra societat té una doble vara de mesurar o potser que, més que la solidaritat el que prima és la geopolítica i és políticament correcte blasmar els russos però no hi ha compassió envers els jueus i moltes vegades tampoc els palestins...</p><p>A diferència d’ara, en aquella ocasió nombroses veus van expressar la seva comprensió davant la resolució estatunidenca de copejar l’Afganistan. Les conseqüències demostren l’error d’acceptar la política de la revenja: els americans van encetar una guerra inútil i iniqua que provocà la mort de 900.000 persones, entre elles uns 330.000 civils i 7.000 soldats americans. Israel hauria d’aprendre d’aquest error i no excedir-se en el seu contraatac, que pot acabar generant més dolor del que ha patit.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkKr0qUEJQnOVt_w1j1Y8HVtAgDGFASnQ4Co6ss8sSn_X45BEAUH88UwXljwzY2c-mP5Ncvkscp2_i3eVy3t_TlVI6HSk9sik35IvyadAPSF_SBlhB4m5VF-6abjxUbsiSGHmlfR3vB5T2pu4ndNUrapEXrrNGsBsmxgyrgIYEmlNcOyu6U9rzRGLUjxI/s1280/11%20S%20Atemptat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkKr0qUEJQnOVt_w1j1Y8HVtAgDGFASnQ4Co6ss8sSn_X45BEAUH88UwXljwzY2c-mP5Ncvkscp2_i3eVy3t_TlVI6HSk9sik35IvyadAPSF_SBlhB4m5VF-6abjxUbsiSGHmlfR3vB5T2pu4ndNUrapEXrrNGsBsmxgyrgIYEmlNcOyu6U9rzRGLUjxI/w400-h225/11%20S%20Atemptat.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El nostre país encara està tancant les ferides del terrorisme sanguinari de l’ETA, que va perpetrar més de 850 assassinats. Així mateix, hem patit el flagell d’Al-Qaida (un grup emparentat amb Hamàs), que ocasionà 193 morts. Amb aquests antecedents hauríem de comprendre la desolació de les famílies de les víctimes jueves, que han experimentat un cop encara més gran. Alguns al·ludeixen al seu cansament davant d’aquest conflicte interminable i l’historial repressor d’Israel, però les accions d’ETA també es van allargar durant dècades i ningú amb una mínima humanitat les justifica per la repressió franquista del poble basc.</p><p>En aquests temps de penediment pels crims produïts en la nostra història, els espanyols tenim un compromís moral envers el poble jueu. L’expulsió del 1492 és un deute històric que encara no hem pagat. És sorprenent que molts dels que critiquen el dia de la Hispanitat i censuren la colonització espanyola d’Amèrica callin davant el crim de l’èxode dels jueus (el qual, per ser justos, hauríem de posar al mateix nivell del dels moriscs). També ens hauríem d’avergonyir que aquí, a Menorca, fins fa poques dècades, per Setmana Santa els veïns sortissin al carrer “a matar jueus”.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHWQr99hNg4pAbjpBr28hTICoXu6rmypvUV3xcAcbswReNho9jhG_eyMeufJgAJ7aAdRQEot1dncZzecCpwycsqKUxNX9ZWsCT-49UlDpMM-IUwuXnj7XucLHrgbxYsc_NsttGjxNWnRWr1_t9iIPH_cVNtMUDd4TQJk_0C6ZqWCyNXTwxxnk1lXcCH5k/s2000/mapa-plan-onu-particion-isarel-palestina.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="2000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHWQr99hNg4pAbjpBr28hTICoXu6rmypvUV3xcAcbswReNho9jhG_eyMeufJgAJ7aAdRQEot1dncZzecCpwycsqKUxNX9ZWsCT-49UlDpMM-IUwuXnj7XucLHrgbxYsc_NsttGjxNWnRWr1_t9iIPH_cVNtMUDd4TQJk_0C6ZqWCyNXTwxxnk1lXcCH5k/w400-h400/mapa-plan-onu-particion-isarel-palestina.png" width="400" /></a></div><br /><p>Com gent de pau hem de rebutjar la violència s’origini on s’origini. La guerra i la violència sempre són la llavor de més guerra i més violència. La història de la terra palestina n’és plena. El naixement de l’estat d’Israel el 1948 fou aprovat per l’ONU per una àmplia majoria i intentava crear un territori segur per a una comunitat que havia patit la major massacre que ha conegut la humanitat: el sacrifici de sis milions de pacífics jueus.</p><p>Aquella resolució atorgava una part del país als jueus i l’altra als palestins, una solució que, anys més tard, tots donarien per bona, però que en el seu moment rebé fortes crítiques. Els països àrabs intentaren aniquilar per les armes l’estat hebreu qui, en revenja, va expulsar la majoria de la població palestina del seu territori, creant una ferida que encara no s’ha curat. Per ser justos, hem d’afegir que Israel s’hagué de defensar en tres guerres més de l’agressió estrangera: el 1956, el 1967 i el 1973. La del 1967 desencadenà l’ocupació israeliana de Cisjordània, un altre acte de fatals conseqüències. La resta és la història d’armes i plors que tots coneixem.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRZ5QqWbtkTo4dnb_rDZ6SgyirK4cMSitE5MD7mFd4IwlgaOk91Vf_K0Au7A7Ks7hwpTEqCwVoHldkl6wXroEYsee8WoTWbewZMOfw6BtlKjg7gY32xpGjYnMLww0gVgB1vOmSSCH1HdtkyaYFlWWiAlAIx5ZMdahOWkBAQHioqdmYyNzWVkRinPlyoz0/s244/Pau%20Palestina%20Israel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="244" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRZ5QqWbtkTo4dnb_rDZ6SgyirK4cMSitE5MD7mFd4IwlgaOk91Vf_K0Au7A7Ks7hwpTEqCwVoHldkl6wXroEYsee8WoTWbewZMOfw6BtlKjg7gY32xpGjYnMLww0gVgB1vOmSSCH1HdtkyaYFlWWiAlAIx5ZMdahOWkBAQHioqdmYyNzWVkRinPlyoz0/w400-h300/Pau%20Palestina%20Israel.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Tenc un somni. Demà s’aturaran els bombardejos israelians i, el mateix dia, Hamàs evacuarà les instal·lacions militars que ha instal·lat a hospitals i escoles i les llançadores de míssils d’edificis civils. Demà els tancs d’Israel es retiraran de Gaza i alhora Hamàs tornarà tots els hostatges jueus a les seves famílies i abandonarà definitivament les armes. El dia després, Israel posarà fi a les colònies jueves en terra palestina; simultàniament els palestins admetran l’existència de l’Estat d’Israel en unes fronteres segures i en pau. És només un somni, però és que no es pot viure de malsons.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-49249616636539565902023-11-21T17:00:00.000+01:002023-11-21T17:00:00.160+01:00 Menorca en els llibres de viatges. L’Arxiduc Maximilià d’Àustria<p>Un altre autor civil de mitjan segle XIX és l’Arxiduc Maximilià d’Àustria, que visità Menorca el 1852 com a part d’una sèrie de viatges que va emprendre entre el 1850 i el 1860. Són visites de joventut, de formació, ja que tenia 18 i 28 anys, i recorden el Gran Viatge dels Il·lustrats. Maximilià va fer editar les seves memòries de viatge en diversos volums en llengua alemanya, sota el nom genèric d’“apunts”. Els d’Espanya, Reise-Skizzen Spanien, van aparèixer el 1855 i han estat recollits en un llibret de Cátedra, publicat el 1999.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPNu6N7rSycy0dkcvICpog1YbXoYnmSDR-WuJ7Zj5m29PmUntkJVzcoWvqW5MGwl3KFiiShTJU3JXZpLcOPkdtL1-2VrRjinc1fbtLOBJuFg1pXyTiLW0MzIZelYWzBsTPdiwzwoxDaflP0jviEO8nvyDBqA8aXtoQisyX9AcrpWSXlMSN9KNktiRZEks/s1000/Por%20tierras%20de%20Espa%C3%B1a.Catedra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="646" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPNu6N7rSycy0dkcvICpog1YbXoYnmSDR-WuJ7Zj5m29PmUntkJVzcoWvqW5MGwl3KFiiShTJU3JXZpLcOPkdtL1-2VrRjinc1fbtLOBJuFg1pXyTiLW0MzIZelYWzBsTPdiwzwoxDaflP0jviEO8nvyDBqA8aXtoQisyX9AcrpWSXlMSN9KNktiRZEks/w259-h400/Por%20tierras%20de%20Espa%C3%B1a.Catedra.jpg" width="259" /></a></div><br /><p>L’Arxiduc Maximilià tingué un vida atzarosa i trista. Va participar en l’Imperi Austro-Hongarès servint la Marina del seu país i fou governador dels territoris italians. Després de la desfeta del 1859, que comportà la seva pèrdua, el 1862 va acceptar la corona de l’imperi mexicà, fruit de les ambicions de Napoleó III. S’hi establí el 1864, però, perdut el favor del seu patrocinador francès, el 1867 les seves tropes van ser derrotades i ell mateix fou afusellat el 19 de juny, malgrat les peticions de clemència de personalitats com Garibaldi i Victor Hugo.</p><p>La part relativa a Menorca ocupa més pàgines que la de Mallorca, el que es deu a l’àmplia notícia sobre l’esquadra anglesa, amb la qual coincidí a l’illa. Als dos llocs, l’austríac no es va moure gaire del port i la capital. Les seves descripcions s’entreteixeixen amb nombroses reflexions: “allà on hagi sang volcànica, un alemany no podrà sentir-se a gust” (parlant del sud d’Itàlia).</p><p>Ja abans d’arribar li desagraden “les baixes, nues i pelades costes de Menorca”, on no hi veu ni un arbre, cap verd alegra la vista ni cap edifici anuncia el punt on s’ha de trobar Maó. De fet, tota l’illa li recorda una gran ona que s’hagués petrificat, sense cap ornament ni al·licient i la regió li va semblar inhòspita, sense la menor empremta de poesia i fins i tot el cèlebre hospital militar li donà una impressió de tristesa i desolació. Aquestes sensacions només s’apaivaguen per l’estima que té pels espanyols: “els orgullosos espanyols, ennobleixen el seu país i gràcies a la seva personalitat fan interessants fins i tot les seves parts més lletges”.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcr3Qf68FdHqHS779ubx-lA1AbGZY-4whS42UN7mC7jl9Ker4EfrD1FnkgbU1lRpbc3BLxxnPiR3AoJyflJgCbkHykR2u5LbzMdMTT1FXU6aXUTGG6KyClHN-dDiG2qjLDLaUM9kAiSYN7dnpyoySB6KEPjQR9mxdW4qiLIs3JVUMwcKIA2Q8rZPIGXQ/s1480/Maximilia%20i%20Carlota.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1480" data-original-width="1240" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcr3Qf68FdHqHS779ubx-lA1AbGZY-4whS42UN7mC7jl9Ker4EfrD1FnkgbU1lRpbc3BLxxnPiR3AoJyflJgCbkHykR2u5LbzMdMTT1FXU6aXUTGG6KyClHN-dDiG2qjLDLaUM9kAiSYN7dnpyoySB6KEPjQR9mxdW4qiLIs3JVUMwcKIA2Q8rZPIGXQ/w335-h400/Maximilia%20i%20Carlota.png" width="335" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Arxiduc Maximilià i la seva esposa</td></tr></tbody></table><br /><p>Maximilià lloa el port de Maó, “el més famós de la mar Mediterrània que, llarg, estret, i amb les seves illes, s’assembla més a un riu que a un port de mar”. “A la seva fi se situa la petita ciutat de Maó que, amb els seus centenars (sic) de molins de vent, ofereix una imatge d’infinita malenconia”. La seva visió es contraposa a la de la flota anglesa, “el més bell i complet exemple al que ha de tendir el nostre gremi” (la Marina). Els seus poderosos pals destacaven de forma estranya, ja que les giragonses del port ocultaven el nivell de la mar i els pals s’aixecaven per damunt de de l’illa com si fossin torres d’una església.</p><p>Va ancorar el seu vaixell prop de l’hospital militar, des d’on desembarcà a una terrible i matadora marina, que fou un autèntic viacrucis que podia servir magníficament com un camí de penitència i li menà a Maó. L’autor afirma que la ciutat, capital de Menorca, compta amb 4.000 habitants, xifra bastant inferior de la real. És una població pobra però feinera i no posseeix cap monument ni res notable, excepte el major orgue d’Espanya, que està instal·lat al cor de la insignificant catedral. La vila és molt neta i té agradables cases, a la manera espanyola, però, com la resta de ciutats del país, un paviment terrible i incòmode per damunt de qualsevol descripció. Aquest fet ja havia estat advertida per altres viatges, i és que Maó no s’enllosaria fins a finals del segle.</p><p>De l’època de la dominació britànica, i per mor de la freqüent presència de la flota americana, s’hi veuen una gran quantitat d’indicacions en anglès, amb símbols americans i anglesos. Els rètols anuncien sobretot tavernes, de manera que tota la ciutat és una grog house for sailors, una licoreria per a mariners. Molts, borratxos, discutien per la ciutat, que era plena d’anglesos. Es va trobar a un, inert, tirat en plena merda, com bestiar.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDq8EyjoPQBcB_O54P1uFl1KqC7xeOU4UY6d156G2kOFeuorDu99-rL5qeYx2srkpjZ2r4id1TIEqdnD255CniWC5S3_ci0R6-kbccbGw3x5fuPP1rKgRg80HOmwvC2efjqM70YboxSTKGQaZOBcPltgI6S_0syFGfGwxSLc7j2nt750Awu9b4687qCDY/s2394/Ma%C3%B3.ArxiducLSalvadorR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1598" data-original-width="2394" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDq8EyjoPQBcB_O54P1uFl1KqC7xeOU4UY6d156G2kOFeuorDu99-rL5qeYx2srkpjZ2r4id1TIEqdnD255CniWC5S3_ci0R6-kbccbGw3x5fuPP1rKgRg80HOmwvC2efjqM70YboxSTKGQaZOBcPltgI6S_0syFGfGwxSLc7j2nt750Awu9b4687qCDY/w400-h268/Ma%C3%B3.ArxiducLSalvadorR.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maó a l'època de Maximilià. Gravat del Die Balearen</td></tr></tbody></table><br /><p>A l’Arxiduc Maximilià li criden l’atenció els molins de vent, que es veuen girar i gemegar per tot. Sorgeixen del terreny pelat com arbres secs, a manera de fantasmes, cosa que multiplica la seva monotonia. Els contraposa als molins d’aigua; si el xipolleig d’aquests és vivificant i poètic i suggereix una fresca vida aquàtica, els braços grisos i llargs dels de vent resulten secs i somnífers i anuncien una regió seca i inhòspita, en el sentit més exacte de la paraula.</p><p>La ciutat, per la part que dona a terra, no està rodejada de cap mur i es perd en jardins i horts, però tots, per a la desagradable sorpresa del viatger, són rodejats de tanques de pedra. L’austríac va fer una excursió per l’interior. El terreny es feia progressivament més pla, només alterat per barrancs i xaragalls. En el seu calorós passeig (era finals de maig), van arribar a un barranc, a les escarpades parets rocoses del qual s’aferraven plantes sempre verdes. A mesura que s’endinsaven, es feia cada cop més salvatge i romàntic (devien arribar als Vergers de Sant Joan): la imatge hauria fet honor al més bell jardí anglès i hagués causat furor com a decoració d’un drama de bandits.</p><p>Per completar l’efecte, van descobrir a mitjana altura de les parets rocoses, mig tapades per mates, l’entrada de fosques coves, a les quals es va enfilar (són les de la zona coneguda com Dalt Gibraltar). Li resultaren extraordinàriament romàntiques i li van fer l’efecte d’estar construïdes especialment per a lladres, bé per recloure els viatgers que passaven, bé com a refugi segur i punt de defensa. Semblaven cambres amb volta i estaven unides per passadissos i proveïdes d’una o més obertures. El sutge i les cendres provaven que, com a mínim, havien servit d’habitatges temporals. Els gravats de les parets demostraven que Maximilià no era l’únic romàtic amant de les coves.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-VIaI9PzzCM1jgnp6CpM5LeMwlIrYVPtfLSsz83vPOCeoRsCaS9333zoQQPG8uoW-1UuPCyCqSRwC52ibkO4oIFU3iouuFhRQ3sTUOu9yP5BXukZGRmke5TNLDH-5q01pZ5-rW8_kXtI0y41wPworHJbqm-Ru7OVbBbEcg6wRwSR9vNpbbU-3XyLFXko/s1267/Colarsega.ArxiducLSalvadorR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1267" data-original-width="1010" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-VIaI9PzzCM1jgnp6CpM5LeMwlIrYVPtfLSsz83vPOCeoRsCaS9333zoQQPG8uoW-1UuPCyCqSRwC52ibkO4oIFU3iouuFhRQ3sTUOu9yP5BXukZGRmke5TNLDH-5q01pZ5-rW8_kXtI0y41wPworHJbqm-Ru7OVbBbEcg6wRwSR9vNpbbU-3XyLFXko/w319-h400/Colarsega.ArxiducLSalvadorR.jpg" width="319" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Palmera dels Vergers. Gravat del Die Balearen</td></tr></tbody></table><p>Després de visitar gairebé totes les cavernes i d’una desagradable topada amb una serp, es van dirigir a la sortida del barranc, que l’autor jutja prou interessant. Hi havia una fresca i verda plaça, a la qual una font amb enfeinades bugaderes, alguns salzes ploraners i una tranquil·la capella donaven un aspecte pacífic i reposat. El barranc desembocava en una planúria lleugerament inclinada i ampla que estava molt ben conreada i tenia algunes palmeres, que eren una poètica mostra de l’excel·lència del clima de les Balears. La travessava una bona calçada que els va menar de nou a la ciutat.</p><p>El capvespre van baixar un altre cop a terra per anar al teatre, que li semblà molt incòmode. A la primera fila de la llotja, hom s’havia de seure en bancs de llenya fràgil, sense pintar i sense respatller. No van entendre res de la peça espanyola que es representava, i van esperar en el seu dur banc, amb impaciència i dolor, l’anunciada dansa nacional i el cant. Quan per fi van començar, es van executar de forma tan dolenta i pesada que els van espatllar els records de Sevilla. El viatger abandonà el teatre insatisfet, amb la reflexió que a una ciutat de 4.000 habitants no se li pot demanar més.</p><p>Al dia següent van visitar l’hospital militar, situat sobre unes roques pelades i calcinades pel sol, que Maximilià afirma que és el més gran del món i potser confon o barreja amb el Llatzeret. Van recórrer les àmplies i desolades sales, de gegantines proporcions, que li van fer pensar que en aquesta mena d’edificis no hi ha ni un hàlit de vida, són com un llit fred de pedra i, en definitiva, res més que un lloc de pas a la vida o a la mort. La institució en aquell moment estava completament buida; es mantenia molt neta i comptava amb sumptuosos magatzems per a mercaderies. Els patis, en els quals creixia l’herba, eren destinats a passeig. El cementiri del còlera estava separat de la resta i era enormement malenconiós i angoixant; feia uns anys aquesta epidèmia havia omplert l’hospital. Darrera de l’illa hi havia un petit port per als bucs que feien quarantena.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Eyo7G2Rkz6w7heLfbJRAVkVA8U2AzxHp3TqTEtoczXZayvm1IRw8D7rzTle0A6bneMDLHkA68njNivGWkm6wXaE5GRpB0zj_HiMmbHPruGxoOqziksThqHZmGr5qjtjnNYkCJlFcY65u4xTNDFyrTXohv0BRSF478KHUMFOzktu-4ZdP7uWfBmVFjUM/s2344/Bellamirada.ArxiducLSalvadorR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1825" data-original-width="2344" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Eyo7G2Rkz6w7heLfbJRAVkVA8U2AzxHp3TqTEtoczXZayvm1IRw8D7rzTle0A6bneMDLHkA68njNivGWkm6wXaE5GRpB0zj_HiMmbHPruGxoOqziksThqHZmGr5qjtjnNYkCJlFcY65u4xTNDFyrTXohv0BRSF478KHUMFOzktu-4ZdP7uWfBmVFjUM/w400-h311/Bellamirada.ArxiducLSalvadorR.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Menorca pelada que veié Maximilià. Gravat del Die Balearen</td></tr></tbody></table><br /><p>La narració continua amb una extensa i admirada descripció de l’esquadra britànica, l’almirall de la qual va convidar Maximilià a pujar als bucs de la flota. Finalitzada la visita, emprengué una excursió a cavall per la superfície pelada de l’illa, on l’única cosa que va observar digna de menció fou un bosquet d’arbres i magraners en fruit, voltats de fresques vinyes, on el rossinyol entonava la seva malenconiosa cançó. Aquest plàcid oasi, que es trobava en un suau pendent on brollava una font d’aigua fresca, li va alegrar el cor. Al vespre, aquest cercador de paratges romàntics i bucòlics s’acomiadava de Maó, sota una lluna esplèndida i un cel estrellat.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-55390612570726530232023-11-15T17:30:00.000+01:002023-11-18T11:42:11.975+01:00 La immigració, una qüestió no resolta de drets humans<p>A mitjans setembre, la diminuta illa italiana de Lampedusa va quedar bloquejada per l’arribada de més de 5.000 immigrants, xifra que iguala a la de la seva població. El mes d’octubre a Canàries en van desembarcar 15.000. No es tracta de fets anecdòtics: el 2022 la Unió Europea va rebre 330.000 persones en situació irregular i quasi un milió de sol·licituds d’asil. Els irregulars són una petita minoria: els vinguts legalment ascendeixen a tres milions.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVLr_cMlf7nphCEDXQde7uL-dp7GvF66xGSlp6HoR_0H8MiOiKz0NrfiXcCJddJvHFaClH58nogpAyhNrExNTLSoxRAEMk926KwK_u51IUoivWEmhd34OAXOonaGFP0gO-OrZyVGrpiroYW7KlDMcq2BDgYJ4hoMk4KWRPbaIiXdCdrLbqpnM8VFvqgik/s1600/Lampedusa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1165" data-original-width="1600" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVLr_cMlf7nphCEDXQde7uL-dp7GvF66xGSlp6HoR_0H8MiOiKz0NrfiXcCJddJvHFaClH58nogpAyhNrExNTLSoxRAEMk926KwK_u51IUoivWEmhd34OAXOonaGFP0gO-OrZyVGrpiroYW7KlDMcq2BDgYJ4hoMk4KWRPbaIiXdCdrLbqpnM8VFvqgik/w400-h291/Lampedusa.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>A la Unió Europea, els Estats Units i la majoria dels països occidentals, la tendència dels darrers anys ha estat d’endurir la política de fronteres i les condicions d’assentament. Al Regne Unit, Itàlia, Hongria i Polònia, partits conservadors i d’ultradreta han actuat en aquesta direcció, però no són els únics. Els països nòrdics s’estan sumant a l’onada, en ocasions de la mà de formacions socialdemòcrates, que han fet un gir radical. A Dinamarca el Parlament aprovà el 2021, amb 70 vots a favor i 24 en contra, una llei per reubicar els sol·licitants d’asil fora de la Unió Europea. A Suècia, una primera ministra del bloc d’esquerra el 2022 va impulsar mesures en aquesta línia.</p><p>El discurs oficial d’Espanya té un caire humanitari i d’atenció a les persones que demanen asil, però a la pràctica s’imposa la fermesa. L’acceptació de la postura marroquina en relació al Sàhara va ser la moneda que es va pagar perquè el govern alauita fos més actiu en relació a la immigració il·legal, com s’ha posat en evidència quan s’han produït allaus de subsaharians. També s’han pres acords amb altres països africans per intentar frenar aquest moviment humà, seguint una pràctica comuna a la resta de països de la Unió Europea. Així i tot, les formacions de dreta són partidàries de restringir encara més les condicions que s’apliquen als immigrants i Vox ha fet un casus belli de la qüestió i promou disposicions dràstiques en tots els àmbits.</p><p>En realitat, és possible que els ciutadans del nostre país tenguin un plantejament més sever en relació als immigrants que la majoria dels polítics. Les enquestes de la Fundació Gadeso, una associació d’estudi de la realitat social de les illes Balears bastant seriosa, mostren que, de manera sistemàtica els habitants de l’arxipèlag tenen una opinió majoritàriament negativa de la immigració (el 58% en el quadern del mes de setembre), el 54% consideren que els immigrants estables constitueixen un problema greu i el 78% creuen que s’hauria d’expulsar immediatament els il·legals.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRG_Md9x5v7i2W7YOi2eAd4ImpTWSyj02Oo4KH6brcI8LKodoU74wNNR_yBOTn7OKUieA-wFlRLWR0IGxgWCcZ-KcduM8OQAaxy1ta4yc8EL7cZRfkv8Jchp-EaWedwak4qScHvqh_L2sibwXdZqfCSN3bzrVk9rj2HbNnvgoW4B7T1OqufGG3VKAyH10/s620/melilla-U13211851116hKm-620x349@abc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="620" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRG_Md9x5v7i2W7YOi2eAd4ImpTWSyj02Oo4KH6brcI8LKodoU74wNNR_yBOTn7OKUieA-wFlRLWR0IGxgWCcZ-KcduM8OQAaxy1ta4yc8EL7cZRfkv8Jchp-EaWedwak4qScHvqh_L2sibwXdZqfCSN3bzrVk9rj2HbNnvgoW4B7T1OqufGG3VKAyH10/w400-h225/melilla-U13211851116hKm-620x349@abc.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>La immigració és un fenomen tan antic com la humanitat, que l’ha tractat de forma diferent al llarg de la història. Pels romans no era cap problema: qualsevol persona que vingués en son de pau podia entrar a les fronteres de l’Imperi. Açò no obstant, els estrangers, com els metecs a la democràcia grega, tenien ben pocs drets i havien de pagar impostos addicionals; fins i tot se’ls aplicaven les lleis amb més rigor.</p><p>Mirades les coses des d’aquesta perspectiva, podríem concloure que la voluntat universalista de la Declaració dels Drets de l’Home és un obstacle per a la lliure circulació de persones. En estendre els drets fonamentals a tothom, amb independència de la seva nacionalitat, religió o qualsevol altre distinció social, se’ls acaba atorgant unes facultats similars a les que tenim els naturals del país, el que és problemàtic. Bona part de la societat no està en contra de rebre immigrants, sinó del fet que tenguin els mateixos drets que ells, en especial pel que fa als serveis públics, però també en altres àmbits, com el laboral. En molts casos no es tracta de gent realment amenaçada per la competència dels que arriben de fora, sinó que estan s’oposen, per principi, a equiparar nacionals i estrangers.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDUqXXnwylIM1NkBtnrE4zlJAov7nZX1yypQvQ1Yz04Oi5Pgsv2EBMxqbd0WkoeeNHd3HT0t4lBtellJLMpOkwZgv5F88sS1zTojdQbDfLrcySLwOB6CADnk8FeZgXLQCeuIIRo4gvS8GNgfzkMFo6gU_3w7hRKxMDuL5ZrZkpt9uAhdaYX8ycgvCPUCc/s266/Inmigrantes%20derechos%20humanos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="190" data-original-width="266" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDUqXXnwylIM1NkBtnrE4zlJAov7nZX1yypQvQ1Yz04Oi5Pgsv2EBMxqbd0WkoeeNHd3HT0t4lBtellJLMpOkwZgv5F88sS1zTojdQbDfLrcySLwOB6CADnk8FeZgXLQCeuIIRo4gvS8GNgfzkMFo6gU_3w7hRKxMDuL5ZrZkpt9uAhdaYX8ycgvCPUCc/w400-h286/Inmigrantes%20derechos%20humanos.jpg" width="400" /></a></div><p>Tanmateix, la immensa majoria dels ciutadans no estem disposats a renunciar a l’universalisme dels drets humans que, de fet, no són més que una generalització laica de l’humanitarisme de la nostra societat. La gent no sol pensar en declaracions abstractes, sinó que es compadeix de la situació penosa de les persones que travessen mars, rius i deserts fugint de la guerra, la fam i la violència, o simplement en cerca d’un futur millor per ells i els seus fills. És una qüestió d’humanitat.</p><p>La immigració posa en tensió la nostra societat, en contraposar dues idees enfrontades: la dignitat universal humana i l’estat del benestar. Històricament, l’Estat social i democràtic va ser concebut per funcionar en l’interior d’una comunitat homogènia. La seva base és la confiança mútua i la solidaritat es limita a individus de similar condició i ve a ser una mica allò d’avui per tu i demà per jo. Quan les comunitats es fragmenten sorgeixen dificultats i aquestes s’exacerben amb els estrangers, perquè molts ciutadans creuen que s’estan trencant les regles del joc i que els nouvinguts no haurien de tenir els seus mateixos drets. Pel cantó contrari hi ha els que apel·len a la compassió i el tractament humanitari de qualsevol persona, ja que totes tenen una dignitat innata, i a la nostra responsabilitat davant les seqüeles, encara presents, del colonialisme i l’explotació postcolonial.</p><p>En els dos casos, es tracta més d’un sentiment que d’un raonament, però són les forces que mouen la nostra societat. Per la seva banda, els polítics, i sobretot els governs, es mouen en el món dels tangibles, del que és possible, i es veuen desbordats per les demandes dels immigrants, com ho mostren imatges com les de Lampedusa, el Hierro o qualsevol indret que pateix la pressió migratòria. El pressupost públic és limitat, els ciutadans exigeixen cada cop més prestacions i els estrangers no són una prioritat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZjy9J5e5uHW-u9zKpgNJE-UQu2hCzliOBHrf_eaXK2mh7eha7dU3mqKvoV-AZR8jEkP75SHX42k_d2l3GDdDOJkdsGmr1UDnlIQZB0R36NwKwPKF12L8JYtW1YajaB70Ffj2SGHUr0EvQMyMds80Py1iI-Odfeo66t7v03bKjTLTngXgmcoTAo4jEF-o/s300/inmigracion-cabeza-o-corazon.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="238" data-original-width="300" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZjy9J5e5uHW-u9zKpgNJE-UQu2hCzliOBHrf_eaXK2mh7eha7dU3mqKvoV-AZR8jEkP75SHX42k_d2l3GDdDOJkdsGmr1UDnlIQZB0R36NwKwPKF12L8JYtW1YajaB70Ffj2SGHUr0EvQMyMds80Py1iI-Odfeo66t7v03bKjTLTngXgmcoTAo4jEF-o/w400-h317/inmigracion-cabeza-o-corazon.jpg" width="400" /></a></div><p>La immigració és el gran tema del segle XXI. En poques qüestions s’entrecreuen d’una forma tan crua sentiments, drets i vulgars recursos econòmics.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-80516176408102271922023-11-07T17:00:00.000+01:002023-11-11T18:05:15.396+01:00Embotits de de Menorca: de la sobrassada a la carn-i-xulla<p>La utilització del porc per a l’elaboració d’embotits és una pràctica ancestral, que enfonsa les seves arrels, com a mínim, en l’antiga Grècia i es va difondre àmpliament en l’època romana. A Menorca, la presència del porc està ben documentada al llarg del temps, des del període talaiòtic (1200 aC.). És de suposar que les tècniques de maneig d’aquest animal no es van fixar definitivament fins a la incorporació de Menorca a la Corona d’Aragó l’any 1287. A partir d’aquesta data és freqüent trobar al·lusions a l’existència de porcs i a la seva carn. Entre d’altres el Llibre del Mostassaf, conjunt legislatiu de normativa alimentària de l’edat mitjana, en la seva part relativa a Menorca, de 1569, xerra de la xarcuteria de porc. A l’edat moderna no és estrany trobar noticies sobre l’exportació de sobrassades.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrwOE1qL2tKuj-iZE8BIhVuTb6JUdxYUbmF6rsNZ2piBfCA58xM03Wcf7jAH-FocfrRTIEqjlKj9zip20qu0SoOpfApIcxSCfH4Y0FebJFEPrLfliLelXQl4o0PaBpN5cPuzidXOCfW-abOw0ucRSki8BR0OH6gqK8yo6V8nhLOPYszqwtqHeosJm-D-c/s960/porquejades.imatgesdenprimer.Gallardo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="960" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrwOE1qL2tKuj-iZE8BIhVuTb6JUdxYUbmF6rsNZ2piBfCA58xM03Wcf7jAH-FocfrRTIEqjlKj9zip20qu0SoOpfApIcxSCfH4Y0FebJFEPrLfliLelXQl4o0PaBpN5cPuzidXOCfW-abOw0ucRSki8BR0OH6gqK8yo6V8nhLOPYszqwtqHeosJm-D-c/w400-h221/porquejades.imatgesdenprimer.Gallardo.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Porquejades a un lloc menorquí. Guiseppe Chiesa</td></tr></tbody></table><br /><p>Diversos autors parlen de la producció i consum d’embotits. Un dels primers és Cleghorn, que el 1751 va redactar una cèlebre topografia mèdica, en la qual indica que la carn més apreciada a l’illa és la de porc, amb la qual es fan grans quantitats d’embotits, i en particular sobrassades, que no tenen res d’envejar als de Bolonya.</p><p>Schroeder, secretari de l’esquadra americana a la Mediterrània, en el seu llibre de viatges del 1846 escriu en el mateix sentit que els porcs són remarcablement bons i ben grossos; la seva carn és molt estimada per preparar un embotit conegut com “sobr’asado”. El marí descriu unes porquejades i una nit s’allotja a les cases d’un lloc. Els pagesos menen una vida pobra: els seus únics aliments són pa, oli d’oliva, vi i sobrassada, però malgrat tot “viuen feliços en la ignorància”. Quasi tot el porc s’emprava per fer sobrassades, que es conservaven anys i eren molt bones. Quan va pujar al Toro, els frares del convent li van donar una benvinguda cordial i li brindaren vi de Maó, sobrassada i taronges.</p><p>L’Arxiduc Lluís Salvador, que al Die Balearen descriu la situació de l’illa els darrers anys de la dècada del 1880, assenyala que els porcs juguen un paper important en l’economia de l’illa. Són semblants als mallorquins. Quan s’engreixen pesen de 200 a 250 kg i en ocasions arriben als 300 kg. Gairebé cada família, per pobra que sigui, n’engreixa un o més. Perquè els animals no estiguin als pobles, hi ha solls municipals als afores. Els pagesos illencs saben fer molt bé la sobrassada, que segons sigui l’edat del porc es condimenta amb quantitats variables de pebre bo; les madones saben aplicar una regla matemàtica.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2aLXNSNSbllT0uAGUfy4VaT2ACn0NQmGAn-hpvnlkGpV9-wBRJhO2ZvGySAVUg-EjmQepK7qFgZ3qlvv2KZ4NN6ASDVk106vk4ArTePhBMheDcFn3bZC2HzBcGFPpxxZQ1Txn_bX6NNkdfD2lG0RBt2DQo_QniEiEPYoc1IAFlRUM7DGOw2Z0vbQ6Ls/s1344/SollR.ArxiducLluisSalvador.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1035" data-original-width="1344" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2aLXNSNSbllT0uAGUfy4VaT2ACn0NQmGAn-hpvnlkGpV9-wBRJhO2ZvGySAVUg-EjmQepK7qFgZ3qlvv2KZ4NN6ASDVk106vk4ArTePhBMheDcFn3bZC2HzBcGFPpxxZQ1Txn_bX6NNkdfD2lG0RBt2DQo_QniEiEPYoc1IAFlRUM7DGOw2Z0vbQ6Ls/w400-h308/SollR.ArxiducLluisSalvador.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Solls. Die Balearen. Arxiduc Lluís Salvador</td></tr></tbody></table><p>Un dels autors amb més ressonància fou el francès Vuillier, que en el seu volum, aparegut el 1893, explica que cada família sempre sacrifica com a mínim un porc, de novembre a finals de gener. Les matances, com se les anomena, donen lloc a interessants festes familiars. Al migdia es fa un gran dinar que consisteix en peix i carn de porc. El plat principal es cou a la brasa; és la pultrú, la botifarra més gruixada de l’any anterior, que s’ha conservat per aquesta circumstància. És enorme: dos o tres quilos. Es talla sobre la taula, encara flamejant, i es menja regada amb mel. L’acte de tallar-la es diu matar sa pultrú. Ja al segle XX, Manuel Amat, en els seus articles al setmanari Mirador de Barcelona, exalta les famoses sobrassades de l’illa i el formatge, no menys apreciat.</p><p>Així com és fàcil trobar notícies sobre la sobrassada, un embotit conegut també a Mallorca i a Eivissa, la carn-i-xulla, exclusiva de Menorca, no ha estat tan estudiada. Com l’altra, s’obté de la matança del porc, que a Menorca rep el nom de “porquejades”, en la qual es matava l’animal, se l’escorxava i es preparaven diferents embotits amb la seva carn. La primera referència històrica sobre aquesta pràctica es troba al llibre del 1786 Descripció geogràfica i estadística de l’illa de Menorca, de Lindemann, que escriu: “Si un menorquí fa porquejades, només fa sobrassades, i per això no fa falta un lloc per fumar, sinó que seca els embotits només amb l’aire”. Aquest comentari és una mica paradoxal, ja que diu que l’únic embotit que es fa són les sobrassades, quan també s’obtenen d’altres, entre ells, la carn-i-xulla.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMXl4SRWj6mjDePD7LycA-QG0BFoElXhkUVD4WGK5UxdYkVRGM9FI8Y3iBXZtvMer8TMjaCtl93GiQgUHgEhOchsqiJeycb4gNr9ZDWG0pjBeTJ4pL3Co9j-ZYaLw2sVmmGLFtdhyphenhyphenGxn38cwOii6VveMT6NI0-25y7yIqi3dUmmMVCZyahi4f4nr9Dlc/s1024/porc%20faixat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMXl4SRWj6mjDePD7LycA-QG0BFoElXhkUVD4WGK5UxdYkVRGM9FI8Y3iBXZtvMer8TMjaCtl93GiQgUHgEhOchsqiJeycb4gNr9ZDWG0pjBeTJ4pL3Co9j-ZYaLw2sVmmGLFtdhyphenhyphenGxn38cwOii6VveMT6NI0-25y7yIqi3dUmmMVCZyahi4f4nr9Dlc/w400-h300/porc%20faixat.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>De fet, Riudavets a la Història de l’Illa de Menorca, del 1885, comenta que a les matances es fan “botifarrons, butifarras, sobresadas y llangonisas”, alhora que explica que la prohibició d’engreixar els porcs a les cases, la carestia del seu manteniment i altres causes han fet que només les famílies acomodades i les gents del camp puguin fer porquejades i la resta s’hagin d’acontentar amb comprar els embotits a les botigues.</p><p>Per clarificar la qüestió hem d’acudir a l’Arxiduc Lluís Salvador qui, amb la seva meticulositat germànica, dona una relació dels plats i postres que es mengen a Menorca, en la qual distingeix entre la sobrassada vermella (que es menja crua, fregida, torrada i amb mel) i la de carn-i-xulla (que només es menja crua). En definitiva, en primer sobrassada era un nom genèric que es podia referir tant a l’embotit que actualment duu aquest nom com a la carn-i-xulla. Altres autors corroboren la vigència d’aquesta distinció. Hernández Sanz, en el Compendio de Geografía y Historia de la Isla de Menorca, de 1908, anota que: “Es objeto de gran rendimiento la industria de embutidos de cerdo: sobressadas vermeyas, sobressades de carn y chua, butifarras, butifarrons blanchs, botifarrons negres, camaots, etc”. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRHs7OBRO5_ZPTSJqdozcV6GpgbxCbBI91PqyHCNQuLaDxyAWkJyeGpbbzSjk5nfE-IBoULOE0qG_aIWvQW9BggtpuzIrh2d7Sioo6oglRXOdcn_t7ZNQStVkojGMDwOJKHtL3y2B6nCGTrpxQLz6g-kZjTEXPz9qW0UYSLv4MHa5Ayr0JpxcFuQlHV84/s659/sobrassada.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="659" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRHs7OBRO5_ZPTSJqdozcV6GpgbxCbBI91PqyHCNQuLaDxyAWkJyeGpbbzSjk5nfE-IBoULOE0qG_aIWvQW9BggtpuzIrh2d7Sioo6oglRXOdcn_t7ZNQStVkojGMDwOJKHtL3y2B6nCGTrpxQLz6g-kZjTEXPz9qW0UYSLv4MHa5Ayr0JpxcFuQlHV84/s320/sobrassada.png" width="320" /></a></div><p></p><p>Fins ara hem trobat informacions sobre la carn-i-xulla a textos històrics; a partir d’ara els llibres de gastronomia ens seran de gran utilitat. Pere Ballester publicà l’any 1923 De re cibaria. En aquest, un cop feta una acurada descripció de les porquejades, dona la relació més detallada de la seva elaboració: “carn i xua.- De la carne magra, especialmente el solomillo, con tocino en cuadritos o pasado por máquina junto con la misma carne, se hace este embutido, llamado también salsitxa y muy parecido al salsichón de Vich. Se ponen dos tercios de carne por una de tocino, y el condimento consiste en sal y pimienta en polvo, agregando bolitas de la misma pimienta para más marcado sabor. Por experiencias, de las cuales he participado como consumidor, puede afirmarse que la salsitxa o salchichón, cuando se come añeja, resulta tanto mejor cuanto más grueso es el embutido. La de bufeta (vejiga) es exquisita; a la vista y casi al gusto se asemeja a la mortadela. Ahumada es todavía más apreciable.”</p><p>Un cop superats els estralls de la Guerra Civil, Menorca és objecte de visita i estudi. Un dels primers en redescobrir els seus valors fou l’escriptor Josep Pla qui en la Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza, publicada el 1948, li dedica el següent elogi: “La riquesa de Menorca rau principalment en l’agricultura [...] Les indústries agràries produeixen dues coses exquisides: les sobrassades vermelles i les de carn i xua, i els formatges, saborosíssims, dits de Maó, que al nostre país no tenen rival.” Com s’observa en aquells moments encara es parlava de les sobrassades de carn-i-xulla.</p><p>També és molt destacable la seva inclusió, el 1973, a la Gran Enciclopèdia catalana, a on apareix dos cops: en una entrada pròpia i en la dels embotits, on figura entre “els embotits més apreciats i coneguts”. Ja en temps recents, no són poques les guies i llibres de cuina que recullen el nostre embotit. L’any 1982 Armengol, a Itineraris per Catalunya i Balears, descriu la gastronomia de Menorca en els següents termes: “És molt anomenada la caldereta de llagosta de Fornells. Formatge de Menorca. Oliago: sopes de pa. Embotits de porc (carn-i-xua). Ginet (ginebra del país, molt aromàtica). Pastisseria.”</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJVpUUcAl_mGKqOmjycxPrTwXNHm5xJTKnYfzsU2Vl3ksgXD5ZNFcpKQLpR_1BZNjJ19uS9PHtmOyeojj7lD1LaMiDGdTvUSXrR6qVJek3s0EFcBvDiujX-l7I6eiESXmJyJtQEAry5gZe4dmsP68gJvEk-Sy8zUThw3m2E15Q0TQ5dsH3vRgu4ylNINo/s634/carnixulla.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="634" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJVpUUcAl_mGKqOmjycxPrTwXNHm5xJTKnYfzsU2Vl3ksgXD5ZNFcpKQLpR_1BZNjJ19uS9PHtmOyeojj7lD1LaMiDGdTvUSXrR6qVJek3s0EFcBvDiujX-l7I6eiESXmJyJtQEAry5gZe4dmsP68gJvEk-Sy8zUThw3m2E15Q0TQ5dsH3vRgu4ylNINo/w400-h399/carnixulla.webp" width="400" /></a></div><br /><p>Com és lògic, la majoria dels llibres moderns de cuina l’esmenten. Jayne Ann Swinbourne, a Cocina práctica de Menorca, del 2001, anota: “Aunque el embutido más popular es la sobrasada, también tenemos los botifarrons, la carn-i-xulla y el camot o cuixot (ya que se denomina de diferente manera en Maó y Ciutadella)”. Així mateix, Les illes a la taula, editat el 2001 per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, explica que la carn i xulla, embotit típic de l’illa de Menorca, és similar a la sopressa o sopressata de la regió italiana del Véneto. Com el seu nom indica, es fa amb carn i xulla picades i assaonades amb sal i pebre. Es menja seca. Finalment, i sens ànim de ser exhaustius, la Guia de gastronomia menorquina, publicada el 1998 per l’Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants de PIME, comenta que “Amb la carn dels porcs engreixats als llocs s’obtenen embotits tan excel·lents com la sobrassada, el botifarró blanc i negre, la carn-i-xulla o el cuixot, que es poden assaborir com a entrants o bé com a companatge en les berenetes.”</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-7405879229267921342023-10-17T16:59:00.002+02:002023-10-20T20:14:27.845+02:00Una ullada a les varietats tradicionals de raïm per fer vi de Menorca<p><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">Des de la declaració del vi de la terra de Menorca, l’interès
per conèixer quines eren les nostres <a href="https://amendezvidal.blogspot.com/2023/09/a-la-recerca-de-les-varietats-de-raim.html">varietats tradicionals de vinya</a> ha anat en
augment. Els estudis recents ens ofereixen una nova perspectiva del tema: ara estem
en condicions de saber com eren </span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">els
raïms dels quals abans només teníem notícia pel nom.</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLXJ27OmzzuwrHS30QJAlmOYh6BkjZ6ckFwBQKUY6Z7yvZzsd3ZnK-kMhZacpuE00ajc61DjMisi8nXVkheyjzy48qDPdDqy798kZyYHF7QMP-3Qo4YAptlBRjXeNPm1tO3Z_6KMH497DAaeT7_Sn16A7bQvhORCyM6rc97Cjdbb6VLTeeizorSxowkz0/s4160/Borras.MG_20160502_175947.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="2336" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLXJ27OmzzuwrHS30QJAlmOYh6BkjZ6ckFwBQKUY6Z7yvZzsd3ZnK-kMhZacpuE00ajc61DjMisi8nXVkheyjzy48qDPdDqy798kZyYHF7QMP-3Qo4YAptlBRjXeNPm1tO3Z_6KMH497DAaeT7_Sn16A7bQvhORCyM6rc97Cjdbb6VLTeeizorSxowkz0/w225-h400/Borras.MG_20160502_175947.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Premsa tradicional. Vinya d'en Borràs</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Entre els blancs, el cartoixà és un sinònim del famós
xarel·lo català. Encara que la varietat més prominent és la blanca, la negra,
que era la de Menorca, també existeix. El cep és vigorós i de maduració
tardana. És bo per menjar i per fer vi, que és consistent i una mica àcid.
Curiosament, el pansal blanc, recollit en la relació del 1899, és un sinònim del
xarel·lo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">El raïm d’en valent, que segons l’Arxiduc és present arreu
i abundant a Maó, dona molt de raïm i proporciona un vi negre molt obscur, però
de poc grau. En canvi, a la relació del 1889 s’indica que s’obté vi blanc. En l’actualitat
perviu a Mallorca i a Eivissa, on tenen plantades les dues varietats. A
Mallorca el valent blanc és corrent a la zona de Felanitx i Manacor. Les
anàlisis genètiques</span><span face="Arial, sans-serif"> </span><span face="Arial, sans-serif">han determinat que, en
realitat es tracta de dues plantes diferents: </span><span face="Arial, sans-serif"> </span><span face="Arial, sans-serif">el valent blanc és una sinonímia del callet
blanc, mentre que el negre (el de Menorca) equival al tinto Velasco.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">Una varietat interessant és el <a href="https://amendezvidal.blogspot.com/2023/10/mes-enlla-dels-noms-descobrint-les.html">negre de Menorca</a>, que el
1990 Perico Serra esmenta a Ferreries. En el treball del Consell Insular del
2003 un raïm conegut amb aquest nom fou trobat a Torralbenc nou i s’hort des
Lluïser (Alaior). El que és significatiu és que la varietat existeix, amb
aquest nom, al banc de germoplasma d’El Encín (i ha estat replantat al de
Balears). Aquest fet ens demostra que els enviaments de ceps que es van fer a principis
del segle XX per fornir el banc de varietats nacional no es van restringir a Mallorca,
sinó que també incloïen varietats menorquines; aquesta segurament no és
l’única.</span><span face="Arial, sans-serif"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9BYO9GC4Khn-2zBT7gWg4MDdLzBZmAvqVkmSUwL7auavuEKpQ7oJ9-XvjqJmWFq6WuQhIIpByh4XRuHNO_AuR-aKjFU69Ul14Lsgzts0B2gktBX78b6Lnc8NZFy1cWWbxnPCQF4dJhjKD36ho1ZM0sYzk-olWIdTwwkoYVMAaigZTbK20Y1gU0LXfg9k/s1034/NegreMenorca.2003.P3080262.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1034" data-original-width="776" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9BYO9GC4Khn-2zBT7gWg4MDdLzBZmAvqVkmSUwL7auavuEKpQ7oJ9-XvjqJmWFq6WuQhIIpByh4XRuHNO_AuR-aKjFU69Ul14Lsgzts0B2gktBX78b6Lnc8NZFy1cWWbxnPCQF4dJhjKD36ho1ZM0sYzk-olWIdTwwkoYVMAaigZTbK20Y1gU0LXfg9k/w300-h400/NegreMenorca.2003.P3080262.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Negre de Menorca. Momplè</td></tr></tbody></table><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">A l’àrea de Ciutadella se citen dues varietats de clar origen
mallorquí: fogoneu i batista. El fogoneu és ben conegut a Mallorca i Eivissa i
fa un vi abundant, però de poca qualitat, que se sol mesclar amb callet i manto
negro, amb el menor percentatge dels tres; pràcticament mai s’utilitza com a monovarietal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">L’esperó de gall no és un raïm tan estès. L’Arxiduc el
documenta com a blanc i el 1990 Serra va comentar que es donava a Son Bell-lloc
(Ferreries). Així i tot, a l’estudi del 2003 es va localitzar la varietat negra
a Can Guillem (Alaior). Es tracta d’un raïm de gra llargarut i corbat, n’hi ha
de blancs i de vermells, de carn sucosa i pell aspra. Poc productiu, madura
tard i fa un vi d’escàs grau alcohòlic. Actualment no és present a Mallorca,
però sí al camp experimental del banc de germoplasma procedent d’El Encín. Potser
és el mateix que el raïm de senyal de gall, tot i que els filòlegs els
registren de forma separada, ja que les dues descripcions coincideixen. El seu nom
prové de la característica forma ovoide dels grans i sembla més a propòsit pel
seu consum.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Un cop repassades les varietats de les quals s’obtenia vi
negre, passarem a les blanques, la més coneguda de les quals és el calop, també
conegut com imperial a Ciutadella i Ferreries. A Mallorca també se li diu calop,
mentre que a Eivissa, el País Valencià i el camp de Tarragona se’l coneix com a
palop. De fet, és possible que sigui d’origen valencià, on ja és esmentat al
segle XVI. És un raïm de gra tardà, gros i llarguer i segons el matís de
coloració del gra n’hi ha de blanc, vermell o negre. És dolç, de pell gruixada,
molt sucós, exquisit per menjar. El 2003 se’l va trobar a diverses finques: </span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">hort de
n’Esquella, Mitjan Lloc i Momplè (varietat negra). </span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">A Mallorca recentment està essent
recuperat i a Menorca el celler Morvedre també n’ha fet una plantació, que encara
no ha comercialitzat el vi.</span><span face="Arial, sans-serif"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbs1Cq_83fa8wQxFLl1_wjhq7Jr1TWatDPOBc0xKLlHp6yUe-QQHwBgcwLws4N16tjJWVBq0DO3VLtlTVBDTJ2akS9t7yOAonGBnyEaxFQ0OGEqoFi8udv_z9rOkZ3Lhf9OYRJac4_CeWKV1c429saMEbj954ao7Y2_jCNP2trSa68JnqlDQjCo7vU2k/s1481/Calop.2003.Hort%20Esquella.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1075" data-original-width="1481" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIbs1Cq_83fa8wQxFLl1_wjhq7Jr1TWatDPOBc0xKLlHp6yUe-QQHwBgcwLws4N16tjJWVBq0DO3VLtlTVBDTJ2akS9t7yOAonGBnyEaxFQ0OGEqoFi8udv_z9rOkZ3Lhf9OYRJac4_CeWKV1c429saMEbj954ao7Y2_jCNP2trSa68JnqlDQjCo7vU2k/w400-h290/Calop.2003.Hort%20Esquella.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calop. Hort de n'Esquella</td></tr></tbody></table><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">També és ben comuna la planta blanca, que és ben present al
País Valencià i a Tarragona, amb alguna citació esparsa a Mallorca. És un raïm
llarg de gra gros, bo, dolç, que madura pel setembre. Fa un vi fluix (de poc
grau alcohòlic) i és millor per menjar, sobretot per postres. En el treball del
2003 se’l<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va trobar a Mitjan Lloc,
Francesc Olives, Esbert Pons (Sant Climent) i Can Guillem. Segons els autors
del treball, en realitat podria tractar-se de dues varietats diferents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">El baberrès o, com indica l’Arxiduc, barba-rossa,
denominació amb què se’l coneix a l’Alguer, és un cep de raïms grossos,
compactes i vermells, molt dolç i bo per menjar, que fa un vi amb grau. El nom
prové, de la forma piramidal del raïm, com si es tractés d’una barba vermella.
A França és considerada provençal, ja que el “barbaroux” és una de les
varietats incloses a la denominació d’origen cassis i a la indicació geogràfica
protegida “Mediterranée”. A més, existeix a diverses denominacions d’origen de
l’illa de Còrsega (on se la denomina barbarossa) i és emprat per fer vins
clarets i lleugers. A la resta de regions és apreciada només per al consum. En
l’estudi del 2003 fou trobada a sa Vinya del camí d’Algendar (Maó), encara que
els autors opinen que el raïm no coincideix amb la varietat estrangera i
s’hauria d’examinar millor.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0B6H_EOIZQw9IIqXX2D1LdDeRaH0CSdi2-yVpg0DGMC0FsDy5U9Ii35LTSRt7xSwoh6AF4pc49eTTMIq8sDMAcA1KGMN0NYduPf6QMK_0Bdgz7hOmK5tHCYqlLbNYtzQ91AX5vG0gac2NUQNGxH1OMoKNSr8R6l-DcgdZeZMc4oK1cg1R1wgSJhTxX38/s1000/BarbarossaVino_Corsica.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="239" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0B6H_EOIZQw9IIqXX2D1LdDeRaH0CSdi2-yVpg0DGMC0FsDy5U9Ii35LTSRt7xSwoh6AF4pc49eTTMIq8sDMAcA1KGMN0NYduPf6QMK_0Bdgz7hOmK5tHCYqlLbNYtzQ91AX5vG0gac2NUQNGxH1OMoKNSr8R6l-DcgdZeZMc4oK1cg1R1wgSJhTxX38/w95-h400/BarbarossaVino_Corsica.png" width="95" /></a></div><br /> <span face="Arial, sans-serif">Pel que fa al raïm de Jerusalem, l’Arxiduc cita el negre,
però en l’estudi del 2003 es va localitzar el blanc en una plantació antiga. En
els repertoris lingüístics s’esmenten les dues varietats, tot i que el </span><span face="Arial, sans-serif"> </span><span face="Arial, sans-serif">més present és el blanc i les característiques
coincideixen (raïm blanc, petit, de grans mitjancers, bo per menjar i no tant
per fer vi). És conegut a Mallorca i el descriu el diccionari català-valencià-balear.
Pot tenir un origen oriental. També està documentat a Sicília i a Sardenya, on
encara perdura avui en dia.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">No pot faltar el moscatell, un dels raïms més estesos per
tota la Mediterrània (França, Itàlia, etc.). És un cep molt antic (se’l vol
remuntar a la </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">vitis apiana</i><span face="Arial, sans-serif"> dels romans)
i per aquest motiu compta amb diverses subvarietats. L’Arxiduc afirma que és un
raïm dolç, que dona un vi d’un bevent molt peculiar.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif">Com s’observa, les varietats autòctones de Menorca són un fascinant
mosaic de raïms de totes les comarques que ens envolten. Uns són d’àmplia
difusió (carinyena, giró (com a possible sinònim de garnatxa) i moscatell); d’altres
són comuns a les illes Balears, principalment Mallorca (d’en valent, fogoneu,
batista); qualcun és català (el cartoixà o xarel·lo), tot i que realment
predominen els de l’àrea catalano-valenciana-balear. Curiosament, diversos
blancs són d’origen valencià (calop, planta blanca, senyal de gall). Els més
peculiars i que, per aquest motiu, caldria investigar millor, ens acosten als
territoris del sud de França i els italians de l’antiga corona d’Aragó (llora o
marsellès, baberrès i de Jerusalem).</span><span face="Arial, sans-serif"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVleQUMmVF9X0mNkbZ3uZsHgdLkFzHiK5R89GwCNbw8e6VbJBe_rQbKyzV8FJgACBAto5fo3jlcTtTqR7Do5YxN8YzQL6C098aIfsYOGEHdI3jzSEMBUgxY-B9aOjW3et5fWx7x68K49BYLgMeDr1ybaDMNWTCJp1-yfqzccxUMXNa2BZHH7lH0vd0w-8/s1763/Jerusalem_2003.Momple.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1763" data-original-width="1430" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVleQUMmVF9X0mNkbZ3uZsHgdLkFzHiK5R89GwCNbw8e6VbJBe_rQbKyzV8FJgACBAto5fo3jlcTtTqR7Do5YxN8YzQL6C098aIfsYOGEHdI3jzSEMBUgxY-B9aOjW3et5fWx7x68K49BYLgMeDr1ybaDMNWTCJp1-yfqzccxUMXNa2BZHH7lH0vd0w-8/w325-h400/Jerusalem_2003.Momple.jpg" width="325" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jerusalem. Momplè</td></tr></tbody></table><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Segons les fonts, la nota distintiva de la major part dels
vins que es feien a Menorca era la baixa graduació i, en certa mesura, el color
claret (capa baixa), cosa que encara era corrent als darrers exemples recollits
fa pocs anys. Sembla que, al començament, les coses no eren així, ja que Armstrong
comentava que la majoria de vins tenien força i només eren més fluixos els
d’Alaior. Tanmateix, Foltz (1843) deia que el nostre vi era similar al claret.
El tema es va anar decantant un cop passat l’oïdi: Bidwell (1876), després
d’indicar que el vi negre de Menorca és “en tots els aspectes millor que els de
l’illa gran”, assenyala que té menys grau i per açò no pot ser un article per a
l’exportació. Pastor, el 1885 assenyalava que el vi de Menorca era “clar, de
bon gust, tot i que de baixa graduació”. Aquestes característiques són
coherents amb la major part de les varietats que hem localitzat i també consonen
amb el costum de barrejar tot el raïm de la vinya, amb independència de la
varietat, tant el blanc com el negre, que ja hem vist a l’Arxiduc i és una
constant en les pràctiques vinícoles tradicionals de l’illa.<o:p></o:p></span></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-62162570332023935302023-10-10T16:34:00.018+02:002023-10-10T16:34:00.151+02:00La desigualtat no desapareix; només es transforma<p> El president de la Federació espanyola de futbol ha dimitit després de donar un petó no consentit a una futbolista. Molt ha tardat: era una exigència tan clamorosa que ningú s’explica que hagi aguantat tant de temps. Actes com aquest, signes d’un masclisme arrelat, fa dos dies eren invisibles i no tenien la més mínima transcendència, però els darrers anys la situació s’ha capgirat i no només en les qüestions de gènere. Es diria que la nostra societat rebutja cada vegada de forma més decidida tota mena de desigualtats.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizGAKGfNtKgv6Zfk38FpsDiZYuKV_Fb7EBGZEqcwFtQZuxm1-0Kd-f7BF3XKofX2GxqgCnDDom6F3bBdFH8JlqGL2baEd7THkFb5ZMzk4nOw2arw7C1g0LRM8ZJzy7vxrCMYGRfYkBFJLivTp1G-ns8kXtnWCVHuxJARKGSIUBz-62I7spqQ9HjQnQ6mQ/s758/rubiales-hermoso-beso-k3lB-U2103265768R9G-758x531@Las%20Provincias.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="758" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizGAKGfNtKgv6Zfk38FpsDiZYuKV_Fb7EBGZEqcwFtQZuxm1-0Kd-f7BF3XKofX2GxqgCnDDom6F3bBdFH8JlqGL2baEd7THkFb5ZMzk4nOw2arw7C1g0LRM8ZJzy7vxrCMYGRfYkBFJLivTp1G-ns8kXtnWCVHuxJARKGSIUBz-62I7spqQ9HjQnQ6mQ/w400-h280/rubiales-hermoso-beso-k3lB-U2103265768R9G-758x531@Las%20Provincias.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El procés va començar fa temps. Encara que ens quedi enrere, la segregació per qüestions religioses tan sols va desaparèixer fa un parell de generacions. Abans era una barrera infranquejable que va provocar milions de morts, com ens ho recorda l’holocaust jueu. Durant segles van ser comunes les matances de protestants, musulmans i qualsevol confessió no acceptada pel poder.</p><p>Fa una dècada es va aprovar el matrimoni homosexual; ara els ajuntaments i les comunitats autònomes van molt més enllà i celebren l’orgull LGTBI penjant banderes als seus edificis oficials, per reivindicar l’eliminació de qualsevol discriminació. Fins i tot s’ha concedit la possibilitat legal a qualsevol persona de triar si vol ser home o dona, esborrant una diferència que havia estat clau en la conformació de les societats humanes des del bressol de la humanitat.</p><p>El canvi també afecta els estrangers. Mentre que la democràcia d’Atenes i tots els règims que van venir després els privava de quasi qualsevol dret, ara açò és mal vist i el que és políticament correcte és concedir-los accés a la majoria dels serveis socials, incloent els que entren de manera il·legal al país. Els immigrants que intenten trencar les fronteres són auxiliats per organitzacions humanitàries. Els que moren en l’intent de travessar mars, rius i deserts causen una fonda impressió en l’opinió pública, que fa uns lustres era bastant indiferent a aquest fenomen.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU8ImodwRye9zYLiJf9cGRW9jQXRQUnSo6EHw5NLwQWleOXKd01SLqxuIBLZcBfNfbmdZ4BCAqmU2fI2LXMmHfeYu7HdLKCapcSSNBa9Nk8-NVf8PP0yuGMgNF4U8cjBl3G3jjpt3qITc9owdQd7TN8vrVK5xVSfcNl2gAyATmbTKK7YvnI5e49N2ElYI/s1020/Bienestar%20animal2.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="574" data-original-width="1020" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU8ImodwRye9zYLiJf9cGRW9jQXRQUnSo6EHw5NLwQWleOXKd01SLqxuIBLZcBfNfbmdZ4BCAqmU2fI2LXMmHfeYu7HdLKCapcSSNBa9Nk8-NVf8PP0yuGMgNF4U8cjBl3G3jjpt3qITc9owdQd7TN8vrVK5xVSfcNl2gAyATmbTKK7YvnI5e49N2ElYI/w400-h225/Bienestar%20animal2.webp" width="400" /></a></div><br /><p>També és moneda corrent desdibuixar les diferències entre persones i animals i atribuir als sers irracionals drets dels humans. És més: n’hi ha qui defensa que són drets naturals i exigeixen que es respecti la seva dignitat, censurant pràctiques que la humanitat ha realitzat des dels seus orígens més remots.</p><p>És cert que la majoria d’aquestes actituds en favor d’estendre els drets a tot tipus de col·lectius són rebutjades per certs grups polítics, però aquests són presentats davant l’opinió pública com extremistes i jutjats moralment com esgarriats als quals cal combatre. Dona la impressió que el sentit de la història va en la direcció de suprimir tota mena de discriminacions en cerca d’una igualtat plena entre tots els grups socials.</p><p>I tanmateix, altres desigualtats augmenten sense que hi donem una excessiva importància. Els futbolistes d’elit sempre havien tingut uns sous generosos, però en general tampoc no donaven per fer-se milionari. Avui, els ingressos anuals dels cracks internacionals superen els cent milions d’euros. El salari mitjà dels professionals de la primera divisió passa del milió; n’hi ha molts que guanyen més de deu milions per temporada que, a més, engreixen amb sucosos contractes de publicitat. A altres esports passa el mateix.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFfoxXlGMxPo_asucEPCycnt9yr5a_GG1AJGKg03NjaE4b8HJ6MX-tQj5WdWYbCVpblGieZJTtCcuxaOkigpCmsVxUu-7J6XLI1O4XN8Nvxyhx0ANLqf96dNW1TEnMpnun9hykd3ZPOSgLquj-wSdW0aUJnxaw32xTzLvSHBfXbvn0fefXCL8fcc6qrA/s600/Futbolistas_mas_ricos_del_mundo_53502_600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFfoxXlGMxPo_asucEPCycnt9yr5a_GG1AJGKg03NjaE4b8HJ6MX-tQj5WdWYbCVpblGieZJTtCcuxaOkigpCmsVxUu-7J6XLI1O4XN8Nvxyhx0ANLqf96dNW1TEnMpnun9hykd3ZPOSgLquj-wSdW0aUJnxaw32xTzLvSHBfXbvn0fefXCL8fcc6qrA/w400-h266/Futbolistas_mas_ricos_del_mundo_53502_600.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Aquests sous estratosfèrics són un fenomen relativament recent, que s’ha consolidat en pocs anys. Són públics i es consideren normals, sense que incomodi el fet que hagi famílies que no poden pagar el lloguer d’un pis o joves que no es puguin emancipar i viure pel seu compte. Són retribucions que pagam entre tots quan ens abonam a les cadenes de pagament per poder veure les retransmissions televisives o compram camisetes dels seus clubs.</p><p>Entre els cantants de moda, actors, models i altres personatges de l’espectacle, el panorama és semblant: Beyoncé, Brad Pitt o els Rolling Stones, van guanyar el 2022 quantitats que superen els cent milions d’euros. A Espanya, també hi ha supermilionaris, com Alejandro Sanz, Rosalía o Tangana.</p><p>Podria semblar que l’esport i l’espectacle no són més que una simple anècdota; ben al contrari: són un simple reflex del món empresarial. Les grans companyies del món són propietat de persones riquíssimes que cada any ingressen més de mil milions de dòlars. S’estima que les retribucions mitjanes dels membres de l’elit financera superen els dos-cents milions.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7svS2pJYONG9vComeu8JugMkmNizeaTgvZPormRs54DEyilN5gkMZHiViKg_3aAaqnPH2UBQChzrhvyguzMZH5WVwqEoiIrIgSou5YiDX9peyiRgJkiYBPizYoEGcsn9BPpI6_hKU5GimzJIA2D8a86o_lGapGhZDmOSA7vtIX1xg4lNbh5kAB2LrZSw/s640/empresariomasricosdelmundo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7svS2pJYONG9vComeu8JugMkmNizeaTgvZPormRs54DEyilN5gkMZHiViKg_3aAaqnPH2UBQChzrhvyguzMZH5WVwqEoiIrIgSou5YiDX9peyiRgJkiYBPizYoEGcsn9BPpI6_hKU5GimzJIA2D8a86o_lGapGhZDmOSA7vtIX1xg4lNbh5kAB2LrZSw/w400-h400/empresariomasricosdelmundo.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>És un fet que les diferències econòmiques han augmentat enormement els darrers cinquanta anys, tant si ens fixam en mesures estadístiques (índex de Gini, distribució per decils), socials (percentatge de ciutadans en risc de pobresa), com índexs populars: els guanys de l’1% més ric o les escales salarials de les empreses de l’IBEX. El resultat és que el patrimoni dels més rics de cada cop és més i més gran. </p><p>Les diferències econòmiques, lluny de reduir-se, s’amplien dia a dia. És freqüent que, en moments de crisi, enlloc de disminuir, augmentin. Podríem dir que els rics són invisibles, però no és així: tots som conscients que en la carrera dels doblers, la major part de la població queda enrere. La desigualtat econòmica és generalment acceptada i quan algun govern pren una mesura en sentit contrari, com la puja del salari mínim interprofessional, és censurat pels poders econòmics (Banc d’Espanya), la majoria dels mitjans de comunicació i els creadors d’opinió. Des dels temps de Margaret Thatcher i Ronald Reagan els rics reivindiquen l’orgull de fer-se milionari i la justícia dels seus sous, per molts zeros que tenguin.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Ok4c6CQuFpPo-h6-AasRf0nXIdQm-FeFT2gT3Ow6KbrZ9TpcbBxULHtixr7XA5vvyvbjJPfVzMUvyep3fgGMg-KsBYFhSTHhPy7mGVGCX7nPBMAQP0uYRlsYTnB3yqpuyNhLgAMUS66UUXXrfM9BICbOQbs_KTs26hYDJUH0fKT6aVxo9VW0TwXEgdg/s935/pobres-espana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="935" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Ok4c6CQuFpPo-h6-AasRf0nXIdQm-FeFT2gT3Ow6KbrZ9TpcbBxULHtixr7XA5vvyvbjJPfVzMUvyep3fgGMg-KsBYFhSTHhPy7mGVGCX7nPBMAQP0uYRlsYTnB3yqpuyNhLgAMUS66UUXXrfM9BICbOQbs_KTs26hYDJUH0fKT6aVxo9VW0TwXEgdg/w400-h225/pobres-espana.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Així, si per un costat les discriminacions per raó de sexe, raça, religió o qualsevol factor social es van esborrant, per l’altre, les diferències econòmiques no fan més que créixer. Ens pensàvem que estàvem avançant des del punt de vista moral, quan només hem trastocat l’ordre de valors i consentim la pervivència d’unes injustícies econòmiques que, al capdavall, acabaran per destruir la cohesió social.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-62120831635612284602023-10-03T16:30:00.032+02:002023-10-03T16:30:00.141+02:00Més enllà dels noms. Descobrint les varietats de raïm de Menorca<p><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">Amb la recuperació de la viticultura menorquina, ha
augmentat l’interès per conèixer quines eren les varietats tradicionals de raïm
que antigament s’empraven per fer vi. En el seu moment, diversos autors van
parlar del tema. </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: justify;">L’</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><a href="http://amendezvidal.blogspot.com/2023/09/a-la-recerca-de-les-varietats-de-raim.html">Arxiduc Lluís Salvador</a>
va incloure al Die Balearen una extensa relació. Aquest llistat fascina els
viticultors menorquins des de fa temps, però l’austríac no ha estat l’únic a
referir-se al tema.</span></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNFmEJw-VWJAUIuWIHfr8g7388F6ecNTwo9TsV8j-wEdFMir2JAW8jvj4sfGACo3rQigdZDq9eQYxoBnDtJijKFzIw0q5i_ba1NEz1HrqLVFByfaD-vyc5_TsT00Yg8mQLwYitlAktlEOSXHgdtWwAIfJ-Ha62fMZ57nqiOUpDQ5pwLZjBONUUNKUk1hs/s960/Vinya%20Toni%20Segu%C3%AD.Foto%20Agust%C3%ADn%20S%C3%A1iz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="810" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNFmEJw-VWJAUIuWIHfr8g7388F6ecNTwo9TsV8j-wEdFMir2JAW8jvj4sfGACo3rQigdZDq9eQYxoBnDtJijKFzIw0q5i_ba1NEz1HrqLVFByfaD-vyc5_TsT00Yg8mQLwYitlAktlEOSXHgdtWwAIfJ-Ha62fMZ57nqiOUpDQ5pwLZjBONUUNKUk1hs/w338-h400/Vinya%20Toni%20Segu%C3%AD.Foto%20Agust%C3%ADn%20S%C3%A1iz.jpg" width="338" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antoni Seguí veremant al seu hort</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una relació del Ministeri d’Agricultura del 1889 informava
de les varietats de vinya de Menorca. Aquestes eren, les blanques: valent blanc
i babarrès i les negres: giró, corignan (carinyena), llora, fogoneu i escursac;
de taula n’hi havia el calop i el pansal blanc. Aquesta i la de l’Arxiduc són les
principals referències bibliogràfiques pel que fa a les varietats existents abans
de l’arribada de la fil·loxera. També tenim dades més recents, ja que els viticultors
que feien vi tradicional a les darreries del segle XX van assenyalar a diversos
diaris i revistes quines eren les plantes que veremaven.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">A Sant Climent, el 1983 el vinyòvol Antoni Segui tenia ceps
que deia que no eren</span><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> dels americans que es van sembrar
després de la plaga de la fil·loxera, sinó els que sempre havia hagut a Menorca,
de les varietats planta blanca, calop blanc i vermell, moscatell i els raïms
negres cartoixans, crinyana i llores. E</span><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">l 1994, Guillem Pons declarava a la mateixa població que e</span><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">l
calop era millor per menjar; per fer vi eren més adequats el de planta, la carinyena
i el berberès, en tots els casos blancs i negres.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A Sant Lluís, Bernat
Seguí el 2004 comentava que les varietats de raïm que feia servir eren la
planta i, especialment, la llora, de gra petit i sucós; el calop, de gra gros i
fort, era més a propòsit per menjar que per fer vi.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A la part de Ponent de l’illa, el 1986 Antoni Bonet apuntava
que, segons les explicacions d’un antic pagès de Ciutadella, devers 1920 les
varietats més apreciades pel consum eren l’imperial, la planta blanca, la de senyal
de gall, el calop, la mamella de monja i el batista. Per fer vi s’utilitzen la
planta rossa, el fogoneu (que l’Arxiduc indicava que era corrent a Ciutadella),
batista, giró i valent.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Finalment, el 1990, Perico Serra de Son Bell-lloc explicava
que les varietats de raïm conegudes a Ferreries eren el moscatell, l’imperial
negre i blanc, el raïm negre, la planta o blanca, el marsellarès i el de senyal
de gall (gra tort). Tots els tipus de raïms es mesclaven i el resultat era un
vi negre claret.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF71FNR_5eZ9R9dJjK1qEMO0xNOrGzV7Om-outG1i4L3N8fja5p-6819rhIZoR__daY8fO2g7GWO_zv-RhJVwO6fQP33cNVS6stQNGWrcd61wgLa_Ilhae1doTlzJiFKWfa1-5BhpQLlPFa17i7ZrgHwS-WTg7HFN3m25vzcukMh7dX2JhRYCv2b84-pE/s1074/Jose%20Cardona%20Pons.1983.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="737" data-original-width="1074" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF71FNR_5eZ9R9dJjK1qEMO0xNOrGzV7Om-outG1i4L3N8fja5p-6819rhIZoR__daY8fO2g7GWO_zv-RhJVwO6fQP33cNVS6stQNGWrcd61wgLa_Ilhae1doTlzJiFKWfa1-5BhpQLlPFa17i7ZrgHwS-WTg7HFN3m25vzcukMh7dX2JhRYCv2b84-pE/w400-h275/Jose%20Cardona%20Pons.1983.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Josep Cardona fent vi. 1983</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">A banda d’aquestes descripcions, comptam amb un treball de
camp que el Consell Insular de Menorca va encarregar el 2003 per esbrinar la
situació del vinyet tradicional de l’illa. Es van trobar dotze vinyes antigues,
cinc d’Alaior (can Guillem, s’hort des Lluïser, hort de n’Esquella i hort de Torralbenc
nou) i set de Maó (verger de Sant Josep, Mitjan Lloc, Momplè, Turonet nou, sa
Vinya, Francisco Olives Pons i Esbert Pons).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tenien les varietats autòctones planta (blanca i rossa), calop
(blanc, vermell i negre), imperial, baberrès, Jerusalem, esperó de gall,
carinyena i negre de Menorca. Els investigadors suggerien que aquest darrer podia
ser la vernassa. Pel que fa al raïm de taula, la diversitat de ceps era menor.
La immensa majoria era de calop o imperial, especialment el blanc, però també
el vermell, negre o rosat. Al seu costat abundava la planta o planta blanca i eren
més rars el moscatell, la malvasia i el raïm vermell.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Segons els autors, els resultats de l’estudi mostraven que
Menorca comptava amb un elevat patrimoni varietal. Existia una certa
variabilitat, tant entre varietats com dins d’una varietat, el que atribuïen al
fet que no s’hagués produït una selecció agronòmica, la qual cosa era una prova
de què podien ser varietats autòctones. Finalment, havien trobat una certa
confusió en el nom de les plantes i l’ús d’un mateix nom per referir-se a
diferents varietats.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En resum, els ceps més esmentats als anteriors treballs són
la planta blanca, el calop blanc o imperial, el baberrès blanc i, pel que fa als
negres, carinyena, llora, giró i fogoneu (a la part de Ciutadella). Altres no
són tan citats, però figuren diverses vegades. Són el cartoixà, moscatell, valent
i senyal de gall. Amb menys freqüència s’esmenten l’estorell, de Jerusalem,
calop vermell i la planta rossa. Finalment són rars el maduixer, grumer,
escursac, batista i l’esperó de gall. Cal fer notar que alguns (fogoneu, giró,
esperó de gall, calop, mamella de vaca) són també propis de Mallorca, quasi
tots en qualitat de varietats minoritàries, però que desperten un interès
creixent.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFi2S3z6cuMj1qSgTNwvtbGrtpmk7Zrk9CvRjt-xeghdzg_2-lPCkmBg6UDisUgIhSdn64irCUMhfrJuBjK6fGTi0BwcohHlCYxThNifUFGghlU1yfzwvIHw48XLaAP40xmkSEwteNBWP3niEjH1lskmtVSMmoR3kDHtsYK908x2G1ZgLh6-0GjUESWPI/s588/solano.R.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="588" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFi2S3z6cuMj1qSgTNwvtbGrtpmk7Zrk9CvRjt-xeghdzg_2-lPCkmBg6UDisUgIhSdn64irCUMhfrJuBjK6fGTi0BwcohHlCYxThNifUFGghlU1yfzwvIHw48XLaAP40xmkSEwteNBWP3niEjH1lskmtVSMmoR3kDHtsYK908x2G1ZgLh6-0GjUESWPI/w400-h240/solano.R.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vinya d'en Solano</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Convé advertir que és notable la continuïtat que existeix
entre un bon nombre de ceps citats a finals del segle XIX i els que apunten les
fonts contemporànies: la major part dels que s’indica que són plantats arreu
han tornat a aparèixer en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’actualitat.
Açò és significatiu, ja que entremig es va produir el tall de la fil·loxera i
virulents atacs de míldiu, la qual cosa implica que es van empeltar ceps
americans amb plantes pròpies de l’illa, sense que s’introduïssin varietats de
fora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Durant molt de temps, les varietats tradicionals eren
simples noms, sense cap documentació gràfica o escrita que els permetés identificar.
Una sèrie de materials publicats els darrers anys ens permeten començar a superar
aquesta barrera. Els primers a veure la llum van ser els reculls lingüístics,
que tenien el seu precedent en el diccionari català-valencià-balear. Més
modernament, el 2001 l’Institut d’Estudis Catalans va donar a llum el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionari dels noms de ceps i raïms</i> de
Xavier Favà, que ha rastrejat el patrimoni cultural de l’àmbit català, tot
comparant-lo amb la terminologia de regions properes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Així mateix, no deixen de ser orientadors els treballs fets
a Mallorca, que descriuen varietats també existents a Menorca. El resum més ampli
d’aquests és la monografia</span><i><span face=""Lato",sans-serif" lang="CA" style="color: #1f497d; font-size: 18pt; mso-bidi-font-family: Lato; mso-fareast-font-family: Lato; mso-fareast-language: CA;"> </span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Varietats de vinya de les Illes Balears</span></i><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">, editada el 2016 per la Conselleria
de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Entre les diferents fonts que maneja hi
ha el banc de germoplasma d’El Encín. Es tracta d’una col·lecció nacional de
varietats vitícoles creada a principis del segle XX, a la qual el director de
l’Estació Enològica de Felanitx va enviar material els anys 1914, 1942 i 1951.
El 1999, tècnics de la Conselleria d’Agricultura del Govern Balear van recuperar
les varietats de les illes Balears, que actualment són plantades a Mallorca i
han servit per fer diversos estudis.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’aquesta manera, podem intentar caracteritzar les plantes
que s’amaguen darrera els noms que hem vist dels ceps. Començant per les
varietats negres, la crinyana o carinyena, potser la més citada de totes, està
escampada per tot Catalunya. És un cep d’origen aragonès, regió on dona nom a
una denominació d’origen. És productiu, de raïms grossos i maduració tardana,
que produeixen un vi amb gran cos, molt de color i bona graduació alcohòlica, qualitats
que han fet que s’hagi estès per Espanya i el Sud de França. Al treball de camp
del Consell Insular del 2003 fou trobat a Turonet Nou i, possiblement, a
Momplè.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><o:p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7CPxQQ6cXGMbPr_zJn1vBlGUk3tXfNxZe49NxdPySSQKR0oheVNUm8j0baWgtWWJvVxDKSwtzBMYO8fieF7rywgL9kvCby84NCI8vto7tKbtHumKvePM8WyTz7KO-v_LMqFVju5ZkuvC9RjqRMl1fhTHZCd55HeQugnFQUtJd0G0R56bK5uq32vb7PqY/s300/Marsigliana_Nera_new.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7CPxQQ6cXGMbPr_zJn1vBlGUk3tXfNxZe49NxdPySSQKR0oheVNUm8j0baWgtWWJvVxDKSwtzBMYO8fieF7rywgL9kvCby84NCI8vto7tKbtHumKvePM8WyTz7KO-v_LMqFVju5ZkuvC9RjqRMl1fhTHZCd55HeQugnFQUtJd0G0R56bK5uq32vb7PqY/w400-h400/Marsigliana_Nera_new.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marsigliana nera, similar a la llora</td></tr></tbody></table><br />La llora o marsellerès és un cep originari de la comarca de
Marsella, famosa pels seus vins a l’antiguitat des de la colonització grega on,
açò no obstant, a l’actualitat no és conegut. En canvi, a Itàlia dona el vi de <i>marsigliana
nera</i> a la zona de Calàbria i Sicília, amb la qual no oblidem que compartim
història, ja que va ser part de la Corona d’Aragó; el rei Carles III fou primer
rei de Nàpols. És present al banc de germoplasma de Balears, en el qual se’l
qualifica de raïm de taula.</o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El giró, segons els filòlegs, és el nom que es dona a la
garnatxa a les Balears i a la comarca de la Marina d’Alacant, un raïm apreciat
arreu de l’àmbit català, espanyol i del sud de França i que, a més de la versió
negra, també en té la blanca. Al treball del 2003 es van trobar uns ceps sense
identificar que, per les seves característiques, coincidien amb aquesta
varietat. Actualment a Mallorca alguns cellers de Felanitx i Manacor estan recuperant
ceps de giró autòcton. Al banc de germoplasma s’hi troben les dues variants, el
giró ros i el negre, que és el més present a Menorca. El giró ros (blanc) és
una varietat autoritzada a les Illes Balears i segurament per aquest motiu ha estat
caracteritzat genèticament i se n’ha fet l’avaluació sensorial, que ha estat
prou positiva.</p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-61559176374486147432023-09-19T16:45:00.036+02:002023-09-19T16:45:00.146+02:00A la recerca de les varietats de raïm per fer vi tradicionals de Menorca<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Amb el redreçament de la viticultura de Menorca, l’interès
per les varietats pròpies de l’illa va en augment. En part, aquest fet respon a
la circumstància que, per fer vins amb la qualificació de vi de la terra, només
es poden emprar les plantes autoritzades. El catàleg és cada vegada més ampli en
relació al vi de les Balears i bastant més reduït per al de Menorca. En aquest
sentit, la finca Morvedra ha plantat prop de dues hectàrees de calop blanc, que
el Govern Balear fa pocs anys va registrar com a vinificable, procedents d’un
cep del lloc de Sant Josep de Ferreries. Segurament serà un procés llarg, però a
ningú li escapa el valor comercial d’una varietat “única” i tradicional en un
mercat vinícola que prima la diversificació i les arrels amb el territori.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9y-2Kf8v8V05XykmiYfk0SPCIaBGxGdTDCiHQgw6NMNeVEREI57rt7s_eKJKkau0FcIRRR0NdIsynXlpbN2g2dtKFbh1lIWWZ-HXVCpus6K4rZ9VW8lD71s14QlRwo4uSXWh9-sApcaJLZlEAiphhw4zpI7lq9t3iSx-ByTXKCa4YFZuzpyAwM93saNA/s639/menorca_vinos_bodegas_menorquinas_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="639" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9y-2Kf8v8V05XykmiYfk0SPCIaBGxGdTDCiHQgw6NMNeVEREI57rt7s_eKJKkau0FcIRRR0NdIsynXlpbN2g2dtKFbh1lIWWZ-HXVCpus6K4rZ9VW8lD71s14QlRwo4uSXWh9-sApcaJLZlEAiphhw4zpI7lq9t3iSx-ByTXKCa4YFZuzpyAwM93saNA/w400-h236/menorca_vinos_bodegas_menorquinas_2.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Les varietats tradicionals de vi de Menorca són fruit d’una
llarga història. El vi servia per alleugerir el dia a dia i era obligat anar a la
taverna a fer-ne un gotet després de la feina. També alegrava les celebracions,
ja fossin una boda o les festes patronals, d’aquí el costum de cantar el “Volem
vi” en les festes d’estiu dels diferents pobles de l’illa. No seria fins
després de la Guerra Civil quan el gin i els seus combinats prenguessin el relleu
com a beguda popular.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Des de la conquesta catalana, la vinya va poblar els camps
de Menorca. Podem situar l’època de major esplendor de la viticultura illenca
en els cent anys que separen el 1760 i el 1860. Durant aquest període, els ceps
ocupaven unes 1.300 hectàrees i donaven al voltant de 3.000.000 de litres de vi,
si bé les collites patien marcades variacions en estat sotmeses als capritxos
de la meteorologia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Al llarg del temps, forasters i menorquins van mostrar la
seva apreciació pel vi de Menorca. Comptam amb multitud de notícies al
respecte. Vargas Ponce, en el seu llibre del 1787, declarava que el vi de taula
menorquí tenia molt bona reputació, en especial el de Maó. El diplomàtic francès
Grasset de Saint-Saveur el 1807 assenyala que: “Els menorquins produeixen una
gran quantitat de vins negres i blancs, més que suficients per al seu consum
particular i de molta bona qualitat. Jo n’he begut de cinc i sis anys
equiparables als nostres excel·lents vins de la Borgonya.” El marí americà Wines,
el 1833 declarava que “El vi que es fa a Menorca és d’una qualitat excel·lent i
es ven barat.”</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA6WQNWpDLiGLNq1Y44PXOZQjRpvsrXVHzNksJDyj21VgqX--UPpVIoMEnfyFypLd85mqqL3CVKaeCt4CqypzIuYXqB-VH2eQkpY4oJCvV7y0rspAm7V3Ij_b2ZLIh9Z4RV-RpaTXfjl68dnSQ8j1zvFTWbu4ukQgzB5CSco0LQZPMdirAnmBZGxL7NYw/s1926/Sta.%20Eularieta1893.terravins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1305" data-original-width="1926" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA6WQNWpDLiGLNq1Y44PXOZQjRpvsrXVHzNksJDyj21VgqX--UPpVIoMEnfyFypLd85mqqL3CVKaeCt4CqypzIuYXqB-VH2eQkpY4oJCvV7y0rspAm7V3Ij_b2ZLIh9Z4RV-RpaTXfjl68dnSQ8j1zvFTWbu4ukQgzB5CSco0LQZPMdirAnmBZGxL7NYw/w400-h271/Sta.%20Eularieta1893.terravins.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Anunci del vi de Santa Eularieta. <i>El Bien Público</i>, 1893</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Pel que fa a l’opinió dels illencs, deixam constància de la
nota que va publicar el diari </span><i><span style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: ES;">El Bien Público </span></i><span style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: ES;">el </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">1892
amb motiu de l’arribada d’un carregament de vi mallorquí: “</span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Llamamos la
atención de los consumidores para que no se dejen dar gato por liebre pagando a
buen precio y como a vino del país el que ha venido de Mallorca.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Alguns autors esmenten que es feia vi blanc, tant dolç com
sec, encara que remarquen que es tractava d’una producció minoritària i per açò
la generalitat dels comentaris es refereixen al vi negre. Un dels primers a escriure
sobre el tema és John Armstrong, qui fa notar al seu llibre del 1752 que: “Els
vins negres de Menorca no són del mateix aspecte i gust a tota l’illa. El de
Ciutadella és un bon vi, d’un vermell més pujat que la resta i molt fort. El de
Maó és més estimat; és d’un bell color ametista, suau al paladar i de prou
força per conservar-lo alguns anys i ser enviat a Anglaterra. El d’Alaior té el
millor gust i una part del que es fa se sembla al de Borgonya i té el mateix
color, però li falta el grau dels altres i per açò no pot travessar la mar."</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Al segle següent, Bidwell, el cònsol britànic a Palma, el
1876 deixava constància que, al seu parer, “El vi negre [de Menorca] és un vi
pur, substanciós, més o manco del mateix preu i qualitat que el vi de taula
francès, al qual s’assembla considerablement; en tots els aspectes és millor que
el de Mallorca. Té menys graus, però els suficients per conservar-lo”. Un autor
mallorquí, Pastor, convenia el 1885 que: “</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">En San Luís, Ciudadela, Alayor y otras comarcas de
Menorca obtienen un vino claro, de buen sabor, aunque poca graduación,
condiciones que reúne el de San Luis hasta el punto de merecer que se le diera
el nombre de Burdeos de las Baleares.” </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib-Tryu9xYECDF3A-p9xQSJGTaDgx8dZSS5x2mn1CZpm4JyuQf6KwAVGiHk4j3nfzKjtj974X30jQxLqHiGYgyQOQVcm6GTs78uWwESxUw0aSxG88XWwDOBdHNQwemnCGugVxPMELsyLaXn8fzRJua2CyUCHh2poma2s7BDHW25eiyiJkTv5G-g7_XaqE/s1385/S'Auba%201995b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1003" data-original-width="1385" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib-Tryu9xYECDF3A-p9xQSJGTaDgx8dZSS5x2mn1CZpm4JyuQf6KwAVGiHk4j3nfzKjtj974X30jQxLqHiGYgyQOQVcm6GTs78uWwESxUw0aSxG88XWwDOBdHNQwemnCGugVxPMELsyLaXn8fzRJua2CyUCHh2poma2s7BDHW25eiyiJkTv5G-g7_XaqE/w400-h290/S'Auba%201995b.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vinaters tradicionals. Revista s'Auba, 1995</td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En definitiva, el vi negre de Menorca es caracteritzava
perquè, en general, era gustós, suau (estaríem temptats a dir que era
“elegant”), de poca capa i baixa graduació, la qual cosa ens suggereix la mena
de varietats que podrien ser emprades en la seva producció, tot i que alguna
d’aquestes característiques també ens remeten a les tècniques de vinificació
emprades: la poca intensitat del color podria venir originada pel fet que, com es
feia més recentment, es mesclessin raïms blancs i negres.</span> </p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Convé advertir que preferim el terme “tradicional” al
d’autòcton, ja que cal desterrar la idea que a Menorca hi hagi les mateixes castes
de vinya des de la nit del temps: els ceps propis de l’illa han experimentat
canvis amb el pas dels anys. En aquest sentit, Riudavets el 1885 indica que,
després de la invasió de l’oïdi (devers 1858), moltes vinyes es van abandonar, encara
que els propietaris </span><span style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: ES;">“vuelven a plantar nuevos viñedos, importando nuevas
especies y procurándose braceros de fuera”</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">. Aquest fet concorda amb el que va
passar a Espanya quan es va fer present aquesta plaga, el primer atac important
de malalties americanes que patí el Vell continent. Llavors, els viticultors
van cercar les plantes més resistents a la malaltia.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">La principal descripció històrica de les varietats antigues
de vi ens la proporciona l’Arxiduc Lluís Salvador en la seva obra Die Balearen,
del 1890, qui, amb el seu esperit enciclopèdic, apunta un llistat complet amb
el nom de cinquanta tipu<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">s de ceps</span>,
més que a Mallorca, la qual cosa ens torna a demostrar la vitalitat de la
viticultura menorquina de l’època.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgItvtAFuE3eYtyHYxpiw3JmFBEK1GBAUPgzOoYvD2Ri08Kh2TWd6lFjGe7qwm9f3hBN0aTt0HFfzCfcqHy2sFMUOaz0VyeNLBEcSPHh4EfLRoa2McJB4cLI4FI5yJXIQLGXGz9OILh-KqSF9Wq5VMH5cij-lPcCWA3Gu08ZrPw4VyLxR4ZyIgJFAOQbf8/s2733/Arxiduc_Varietats02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2733" data-original-width="1817" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgItvtAFuE3eYtyHYxpiw3JmFBEK1GBAUPgzOoYvD2Ri08Kh2TWd6lFjGe7qwm9f3hBN0aTt0HFfzCfcqHy2sFMUOaz0VyeNLBEcSPHh4EfLRoa2McJB4cLI4FI5yJXIQLGXGz9OILh-KqSF9Wq5VMH5cij-lPcCWA3Gu08ZrPw4VyLxR4ZyIgJFAOQbf8/w266-h400/Arxiduc_Varietats02.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Relació de raïms. Arxiduc, 1890</td></tr></tbody></table><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Dels ceps esmentats per l’Arxiduc, 19 són blancs (38%) i els
31 restants, negres (62%). Pel que fa al seu ús, 20 s’empren per fer vi negre
(40%), 7 per elaborar vi blanc (12%) i 3 per vins generosos; 14 s’aprofiten
exclusivament per al consum com fruita (28%) i dels 6 darrers no se’n donen més
detalls.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p>L’Arxiduc assenyala el lloc de Menorca on es poden veure
les diverses classes de vinya. La majoria són pròpies d’un terme municipal,
però un grupet tenen una difusió general, com ara, pels vins blancs, el babarrès
blanc, el calop o imperial, el de senyal de gall, la planta blanca i el
moscatell. Entre els negres, destaquen el cartoixà, la crinyana, el de Jerussalem,
el d’en valent, l’estorell, el giró i la llora o marsellerès. Al consum es
destinaven altres castes de raïm, entre les quals es trobaven la vernassa i la planta
blanca.</o:p></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">A banda dels llistats, l’Arxiduc ens explica l’estat de la
viticultura de l’illa, subratllant el paper dels ceps més característics. “L<span style="mso-bidi-font-style: italic;">a verema es fa en dues tongades: la primera
empra tot el raïm que madura més prest i subministra també el vi més bo, cosa
que acostuma a succeir amb les millors varietats, com planta blanca, estorell,
baberrès, giró, etc. La segona verema es dedica a la crinyana, calop, llora,
etc; els raïms que encara no estan completament madurs es deixen a la planta i es
tallen més tard per al consum. El vi d’aquesta segona verema no cau tan bé ni
és tan fort com el de la primera.</span>”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8EmQZE7oklwr-zhuY1q2U0I_-io05uKUI1rK0Aamff7An3efBjOKQC-MD1n5_Ai6wvQ19QMs15mLFeZ_2qkkPJDc7Uwt_x88N9vQfI4yOW3UdeH07EGfC76VV4H4Y9YbeW_ZpX5rw3xAtSVqeuZUBBX1cTwOhC53Z1Qm4J1Gz-PV2myVGkqkOAEGeSSg/s1141/Arxodic_Varietats03V.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1141" data-original-width="793" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8EmQZE7oklwr-zhuY1q2U0I_-io05uKUI1rK0Aamff7An3efBjOKQC-MD1n5_Ai6wvQ19QMs15mLFeZ_2qkkPJDc7Uwt_x88N9vQfI4yOW3UdeH07EGfC76VV4H4Y9YbeW_ZpX5rw3xAtSVqeuZUBBX1cTwOhC53Z1Qm4J1Gz-PV2myVGkqkOAEGeSSg/w278-h400/Arxodic_Varietats03V.jpg" width="278" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Un poc més endavant, parlant sobre la manera d’elaborar del
vi, comenta que:<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> “es fa vi de
determinades classes de raïm, per exemple de baberrès tot sol, d’esturell,
d’esturell negre i llora junts, de llora i giró junts, de planta blanca i carinyena,
etc; però és una pràctica de només uns pocs propietaris i el vi obtingut mai es
destina a la venda”</span>.<o:p></o:p></span></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-56063519785549707172023-09-05T17:00:00.000+02:002023-09-05T17:00:00.141+02:00Algunes coses fan olor de podrit al regne de les plataformes digitals<p> <span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Internet està canviant la nostra forma de vida a gran
velocitat. Un dels camps on l’impacte és més radical és el de les compres digitals.
Seria el 2017, quan els apòstols del canvi saludaven l’eclosió de l’“economia col·laborativa”,
el principal exponent de la qual era Airbnb, que permetia als turistes
allotjar-se a cases particulars “amb benefici per les dues parts”. Ignoraven els
ensenyaments del pare de l’economia, Adam Smith, que explicava que en qualsevol
intercanvi obtenen un benefici tant el comprador com el venedor, i és que “no
és per la benvolença del carnisser que menjam carn, sinó pel seu propi interès.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLrvNWderSmXsyRkKaISiRIafkENciHKuoJ_llXLCbvOy4SHUIM5P2JxBgEt5hvrH-Slcy0Obtd-0HibUxzhc3jPM6jtUrGeuFhh-9QRog7xX_Px86lj9u2AFvUUun1L4LfXP7QlknT0iEjbdkrXddqmm9KsQpMEe38EQ3QbxSIc7lNMhPDZ0vFkCr3t4/s1024/Airbnb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLrvNWderSmXsyRkKaISiRIafkENciHKuoJ_llXLCbvOy4SHUIM5P2JxBgEt5hvrH-Slcy0Obtd-0HibUxzhc3jPM6jtUrGeuFhh-9QRog7xX_Px86lj9u2AFvUUun1L4LfXP7QlknT0iEjbdkrXddqmm9KsQpMEe38EQ3QbxSIc7lNMhPDZ0vFkCr3t4/w400-h225/Airbnb.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">La gran transformació ha vingut de la mà de les plataformes
digitals: Airbnb, Amazon, Booking, Ebay, Facebook, Glovo, Instagram, Spotify, Twitter,
Uber, WhatsApp... Companyies que canalitzen una fracció creixent de les nostres
compres. Els primers anys s’emfatitzava el seu caràcter benèvol, pels avantatges
que aporten als consumidors, però, amb el pas del temps, han augmentat les
crítiques, en especial en relació a la manipulació del debat públic i la difusió
d’informacions falses i missatges d’odi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">En canvi, la seva vessant econòmica ha quedat en l’ombra, un
fet paradoxal, perquè parlam d’empreses amb una facturació fabulosa, que ha propulsat
els seus propietaris al cim dels rànquings de multimilionaris del planeta. Algunes
exhibeixen el seu poder: Spotify és la patrocinadora del Futbol Club Barcelona,
capdavanter d’un dels esports que mouen més doblers.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSODhX7QuGEH4JbomTzKiYIgM71dQ5TqIX4ruJ7zyDado9IpI3_HxcJnE9tXzXyPaWQu7-jya_c2gW_RYNKPyYYeite_u_h80_3nY66yUHpuF0D2hhDMIOMRQrEM2BjWG9G3rA1gTDTDtw5chNvdPK_H99nCtEZrhm1VDqq1Trah972G_mjE0OQbixcbw/s3142/Musk%20rico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1767" data-original-width="3142" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSODhX7QuGEH4JbomTzKiYIgM71dQ5TqIX4ruJ7zyDado9IpI3_HxcJnE9tXzXyPaWQu7-jya_c2gW_RYNKPyYYeite_u_h80_3nY66yUHpuF0D2hhDMIOMRQrEM2BjWG9G3rA1gTDTDtw5chNvdPK_H99nCtEZrhm1VDqq1Trah972G_mjE0OQbixcbw/w400-h225/Musk%20rico.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Elon Musk, propietri de Twiteer, l'home més ric del planeta</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Només en alguns pocs casos han saltat a la llum pública conductes
abusives, com l’extraordinària elusió fiscal que protagonitzen: són les societats
que menys impostos paguen del món. Aquesta situació no ens hauria d’estranyar, ja
que es tracta de multinacionals, la majoria americanes, i aquestes sempre han desenvolupat
pràctiques depredadores per reduir a la mínima expressió la seva contribució a
les arques dels països on treballen (i també als Estats Units), la qual cosa va
ser criticada ja la dècada del 1960, sinó abans. Així, si bé és cert que les
plataformes estan canviant el nostre estil de vida, el seu comportament econòmic
és idèntic al d’altres grans corporacions del passat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Una altra qüestió conflictiva ha estat el compliment de la
llei. El caràcter global de les plataformes dificulta extraordinàriament el seu
control per l’administració. Airbnb defuig de forma sistemàtica d’aplicar la
normativa turística i permet la comercialització dels allotjaments sense
comprovar si estan en regla, davant la impotència de les autoritats. L’immens
poder econòmic que tenen fa que recorrin qualsevol sanció fins a les darreres
instàncies i que comptin amb els millors advocats per obrir escletxes en lleis
i reglaments, beneficiant-se del caràcter garantista de la legislació, de
manera que, a la pràctica, es fa impossible perseguir aquests grups, que funcionen
com una versió sofisticada de la màfia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rNiMiArTcV1rfDFwkQGZkkmxZ2HvKQrGllh5t4LpNRRprQGF1CYcTwiPmpbC0WY6U8WxVd9rhl8lTEx_nVTSdMY3GwCyB9iF8gThzWGDpeW949maQai9gthB_HcPjSJ-GezvV2QFF_QtHAzQsGH8f25_hhmupmIz51Hpi5092GgLdnGPG5PeqO0HWXw/s1600/turismo%20ilegal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="901" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2rNiMiArTcV1rfDFwkQGZkkmxZ2HvKQrGllh5t4LpNRRprQGF1CYcTwiPmpbC0WY6U8WxVd9rhl8lTEx_nVTSdMY3GwCyB9iF8gThzWGDpeW949maQai9gthB_HcPjSJ-GezvV2QFF_QtHAzQsGH8f25_hhmupmIz51Hpi5092GgLdnGPG5PeqO0HWXw/w400-h225/turismo%20ilegal.jpg" width="400" /></a></div>Les plataformes vinculades a la comunicació, com Facebook,
Instagram i Twitter, utilitzen diverses pràctiques per capturar les dades que
li faciliten els seus usuaris, la major de part de les ocasions sense ser-ne conscients,
que després venen a les empreses per multiplicar l’efecte de la publicitat.
També intervenen cada cop més en la distribució de les notícies periodístiques,
la qual cosa els proporciona més guanys. Açò, si atenem a l’inquietant lema “la
informació és poder”, els atorga un control formidable sobre la política
mundial. El seu comportament ha fomentat el naixement de companyies dedicades a
la manipulació dels processos electorals, que han afavorit grups radicals, com
els promotors del Brexit o l’elecció de Donald Trump als Estats Units.<p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Tots els conflictes en què es veuen envoltades les
plataformes venen donats perquè ens enfrontam a autèntics monopolis o empreses
dominants d’àmbit mundial. En la majoria dels seus mercats, són l’única o la
major companyia amb diferència. Avui dia, la contractació individual d’hotels i
cases particulars, la compra de llibres, l’escolta de música, l’enviament de
missatges i fotografies són acaparades a gairebé tot el món per una o dues
empreses. Algun país, com la Xina, ha aplicat una política proteccionista i compta
amb versions locals d’alguna d’aquestes plataformes, que actuen com a monopolis
regionals.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzY22L_GVraNeGG_V4bMN_rp6oAVzxlNvaesGWLsZ8mKgppuDM7PoyvpsRIRsWiyNGTF_Lk8z2idZoiCWIMYSfaZg2FKVsS01g8cXLMQrNjTKIv1Bf5_LIEk-Nf5uqVY0vaGIW5N9QhO-3h7yOBcGocB02N9JIMu2nYPerqc1L1B8o9waqGxXrFagYcp0/s1200/glovo%20falsos%20autonomos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzY22L_GVraNeGG_V4bMN_rp6oAVzxlNvaesGWLsZ8mKgppuDM7PoyvpsRIRsWiyNGTF_Lk8z2idZoiCWIMYSfaZg2FKVsS01g8cXLMQrNjTKIv1Bf5_LIEk-Nf5uqVY0vaGIW5N9QhO-3h7yOBcGocB02N9JIMu2nYPerqc1L1B8o9waqGxXrFagYcp0/w400-h225/glovo%20falsos%20autonomos.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Les pràctiques que estem comentant són característiques d’un
monopoli i no esgoten el repertori d’aquests pirates moderns. Per llegir els llibres
electrònics que distribueix Amazon hem de comprar un dispositiu Kindle i no
podem utilitzar els dels competidors, el sistema clàssic per crear un mercat
captiu: en aquesta nova economia, la lliure competència es veu severament erosionada.
Parafrasejant Lenin, podríem dir que la globalització de les plataformes és una
fase superior del capitalisme, superant, fins i tot, l’antic imperialisme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Els monopolis digitals utilitzen algunes estratègies econòmiques
pròpies. Han renunciat d’exprimir els consumidors, elevant els preus, la qual
cosa els hauria creat problemes amb els organismes que vigilen la competència.
Els seus beneficis provenen d’altres fonts, la primera d’operar en un mercat
mundial, de manera que compensen uns marges més reduïts amb un volum de vendes
més alt, un comportament que també trobam a altres multinacionals. També escanyen
els seus treballadors, amb pràctiques avantatgistes: exigir-los que es facin
autònoms, cas d’Uber o Glovo; en </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">altres ocasions
les seves víctimes són els proveïdors, com fa Spotify amb els autors de música o
Ebay, Booking i Airbnb, gràcies a unes comissions molt fortes que els permeten
guanyar més que venedors, hotelers i llogaters. És fàcil trobar a Internet
amargues queixes sobre aquest fet.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic-Xr1n41oTh55ryrudihijv4wz3UUPVhw10zUSCKIuqM_BR6xg8fJS4zKSZD9OXhi6jKXb04_NdSLfJ4WuwUzzPyOnQiouqzvR_4ZK2rlSDQTLkv2tomNbVYai5WgpbmG5Xq-XGNl3Gvsg-5e2Js7cTno66dkiPmoGOOrO9HHK5S-SIi7vQ9RzwZ7YpU/s930/Plataformas%20monopolio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="930" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic-Xr1n41oTh55ryrudihijv4wz3UUPVhw10zUSCKIuqM_BR6xg8fJS4zKSZD9OXhi6jKXb04_NdSLfJ4WuwUzzPyOnQiouqzvR_4ZK2rlSDQTLkv2tomNbVYai5WgpbmG5Xq-XGNl3Gvsg-5e2Js7cTno66dkiPmoGOOrO9HHK5S-SIi7vQ9RzwZ7YpU/s320/Plataformas%20monopolio.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif;">Les plataformes donen la falsa sensació que ofereixen els
seus serveis de franc. Res més enfora de la realitat: són monopolis rapinyaires
que exploten a molta gent per enriquir-se de forma obscena.<o:p></o:p></span></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-6577756438012200672023-08-29T16:30:00.005+02:002023-08-29T16:30:00.146+02:00UNA TRAVESSA PER LA VIA ALTA DELS ALPS APUANS (ITÀLIA)<p><b>1a Etapa. Carrara - Refugi Carrara di Campocecina </b></p><p>Aquesta interessant ruta comença a la ciutat de Carrara, coneguda des de l'antiguitat pel seu marbre. Es tracta d'una notable població situada prop de la costa, a cinquanta quilòmetres al nordest de Pisa. El seu nucli antic és digne de veure.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTUwQUAAdVKDLO2sJeo8T7lFTOfUUr5u3RKhHA2tstwbV-Gzt4T_LEB1LY3nRP2WsKTWz7QEk_R19xyYzHLSXC6jbjnZL15G4DWYhaL8HQAVGanItUrPMVghM76OEGHQHXu4xDsxXcebKgaPAIMHbePyZzkcBGA-6v88qesziRo16HMLBeRSUK8EcmR_c/s2560/P5210015.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTUwQUAAdVKDLO2sJeo8T7lFTOfUUr5u3RKhHA2tstwbV-Gzt4T_LEB1LY3nRP2WsKTWz7QEk_R19xyYzHLSXC6jbjnZL15G4DWYhaL8HQAVGanItUrPMVghM76OEGHQHXu4xDsxXcebKgaPAIMHbePyZzkcBGA-6v88qesziRo16HMLBeRSUK8EcmR_c/w400-h300/P5210015.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>L'inici de la ruta ens mena per la muntanya d'Istro, amb una vista impressionant de les canteres de marbre que, literalment, es mengen les muntanyes</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN3RG3iRADfA1hM4GAUoDKeCUFxpAwp9RAKOYi6oHMgJHoBuQfBoimIoiPVjNU4ytVWoMuJbMHpLYk5NsyrGdKm2tWHK2G3S8Xui0AID7QPkjXwiVxJ_He5kT0LOUyr3jSMjXB-bveA2koFS264JhygcUThHOkSGZdwgN3c52CBsS5Mip0PgzmorPQKgE/s2560/P5210039B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN3RG3iRADfA1hM4GAUoDKeCUFxpAwp9RAKOYi6oHMgJHoBuQfBoimIoiPVjNU4ytVWoMuJbMHpLYk5NsyrGdKm2tWHK2G3S8Xui0AID7QPkjXwiVxJ_He5kT0LOUyr3jSMjXB-bveA2koFS264JhygcUThHOkSGZdwgN3c52CBsS5Mip0PgzmorPQKgE/w400-h300/P5210039B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Prop del refugi, trobam una curiosa exposició d'escultures de marbre del país a l'aire lliure.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECrK3WCuxbXZIq-fF-O_t0vzEzZ-NmuTnW4mPp6Txo11hnVx0DzVCVLXrAizhofkzWozoI2vRjStHbPQBVmfDWutxmThkwOle6XR8moIL2NNPw48KPiUUqBd7h2RBz-0VXvzaueJnTIFIsMuX6GTAYzPCGpsKK_677_SCdMMaMfVE9x5ciB_WIHeJlpI/s2560/P5210048.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECrK3WCuxbXZIq-fF-O_t0vzEzZ-NmuTnW4mPp6Txo11hnVx0DzVCVLXrAizhofkzWozoI2vRjStHbPQBVmfDWutxmThkwOle6XR8moIL2NNPw48KPiUUqBd7h2RBz-0VXvzaueJnTIFIsMuX6GTAYzPCGpsKK_677_SCdMMaMfVE9x5ciB_WIHeJlpI/w400-h300/P5210048.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>2a. Etapa.</b> <b>Refugi Carrara di Campocecina - Refugi de l'Orto di Donna</b></p><p>Ens dirigim a Monte Sagro i la pujada ens brinda unes vistes impressionants de les canteres i al fons, la ciutat de Carrara i la costa de la Ligúria.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVWxM_HSJDLqM33bKlegI7gePWD0rHsXGoK_nZdBPWSE8-szuVk7pLl-W_RzfL0i5lbySmtmXxyXiqmWO8BRQYSk2tFwT_3FOn5JZLBayy04QPuKa4wknxgXDjEjy2PwLHtl_JgI4L556TFZlty9KXKB_vaaftGo1oNSzzt7Lj949erwgsRatRFYJA-8Y/s3264/P5220062.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVWxM_HSJDLqM33bKlegI7gePWD0rHsXGoK_nZdBPWSE8-szuVk7pLl-W_RzfL0i5lbySmtmXxyXiqmWO8BRQYSk2tFwT_3FOn5JZLBayy04QPuKa4wknxgXDjEjy2PwLHtl_JgI4L556TFZlty9KXKB_vaaftGo1oNSzzt7Lj949erwgsRatRFYJA-8Y/w400-h300/P5220062.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Cap a l'interior, s'estenen amples valls poblades de frondosos arbres: un mar verd.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzQVM2XMKvsHR60ZT-E3Gfg9F7nZ_c-_iRHY35GdDHthKjEkqJrIyt-ONl2eWFVt2QFSU6hqRGhuPMPuHZF0qbUUwSQIBxDntG5GOX0jLU9EU2orZ3DAz03xugmGRETOJZky28YXxkXbZ1QuzEjDOX_0xuClNIuiPfCiYmEYHUSv8urSMFHvE4t5KJ5w/s3264/P5220069B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzQVM2XMKvsHR60ZT-E3Gfg9F7nZ_c-_iRHY35GdDHthKjEkqJrIyt-ONl2eWFVt2QFSU6hqRGhuPMPuHZF0qbUUwSQIBxDntG5GOX0jLU9EU2orZ3DAz03xugmGRETOJZky28YXxkXbZ1QuzEjDOX_0xuClNIuiPfCiYmEYHUSv8urSMFHvE4t5KJ5w/w400-h300/P5220069B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Les muntanyes, sense ser excessivament altes, tenen uns cims vius que justifiquen el seu apel·latiu d'"Alps".</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLeIlWdvMWGrlWvdhHrX-qvhLe2c4qz9ipUfXX17ZV_isbmCN4YrD_2m2mzVnFGWZjgVH5nN_FJhc4TdlwimfHRxN_7BACL7NRINWg_M94egh56zCmD4ENd-aIeddnHUHZhTQJbLStHJJN_HPKvwyvl5qF-kURS3hBCKRfe7okq4LcVQ1lwH9TqysVPY8/s3264/P5220088.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLeIlWdvMWGrlWvdhHrX-qvhLe2c4qz9ipUfXX17ZV_isbmCN4YrD_2m2mzVnFGWZjgVH5nN_FJhc4TdlwimfHRxN_7BACL7NRINWg_M94egh56zCmD4ENd-aIeddnHUHZhTQJbLStHJJN_HPKvwyvl5qF-kURS3hBCKRfe7okq4LcVQ1lwH9TqysVPY8/w400-h300/P5220088.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>En alguns racons d'aquestes aspres muntanyes resten glaceres, un fet insòlit a finals del mes de maig i a escassos quilòmetres de la costa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi11sJmXGGyDR0staq28A8uyTNyvppRmK6oTlkeQn_9-q8CgsDc3vQs4WRdEzPwBO9_yaGi-GXYbKPRwS77DBejEjHckCUM-cZB6C7jHrYeCZlUWbalQmu-spYPlAi7BjeT2Y-mS_VB-Hcd0A2KQ5zAzGS5mirhWr184rQAq8fxgtVfr7DeBw2r9lHsUoE/s3264/P5220106B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi11sJmXGGyDR0staq28A8uyTNyvppRmK6oTlkeQn_9-q8CgsDc3vQs4WRdEzPwBO9_yaGi-GXYbKPRwS77DBejEjHckCUM-cZB6C7jHrYeCZlUWbalQmu-spYPlAi7BjeT2Y-mS_VB-Hcd0A2KQ5zAzGS5mirhWr184rQAq8fxgtVfr7DeBw2r9lHsUoE/w300-h400/P5220106B.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>Les carenes de les muntanyes ofereixen paissatges d'una bellesa corprenedora.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wjqXL8x6cEsHQLeQoSBxKc-5eCvdY75TqDybQcUT9XG4bLU0Y8rkaepLx48TwiouAr9kpQI3aqsAUzmEV4S-VD38A9Y7J5zyyX3zjg2GLLKUOiW-V39Xb0Sh89GxfNgQx_hoOMFNEd7F6Xqk5igxVrNWb6tqqkAV2v0P5sxt99Yuvafr5xwuSJIo6Ak/s3264/P5220115B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wjqXL8x6cEsHQLeQoSBxKc-5eCvdY75TqDybQcUT9XG4bLU0Y8rkaepLx48TwiouAr9kpQI3aqsAUzmEV4S-VD38A9Y7J5zyyX3zjg2GLLKUOiW-V39Xb0Sh89GxfNgQx_hoOMFNEd7F6Xqk5igxVrNWb6tqqkAV2v0P5sxt99Yuvafr5xwuSJIo6Ak/w640-h480/P5220115B.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>El dia s'acaba. Travessam diversos colls que ens van acostant al cim de les muntanyes on es barregen arbres i dur pedreny.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9KIW01b9q5V0nA13f2L3EQ1QJhV5g1n2UhWnG6VkdtNmBvd9d5q_y87NPj7FD4UqumyIfF4xuDZfkLMlcHaX3F0CgbEcBZGcK2b9Ro666kZQjGyw_CNUBrpVC_LoLjHoxDB5URtntIfLWI48wTVhcNFlsUS1f1c9No0UzVfWuIEbPLqiuBA6ARj0LSb4/s3264/P5220125B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9KIW01b9q5V0nA13f2L3EQ1QJhV5g1n2UhWnG6VkdtNmBvd9d5q_y87NPj7FD4UqumyIfF4xuDZfkLMlcHaX3F0CgbEcBZGcK2b9Ro666kZQjGyw_CNUBrpVC_LoLjHoxDB5URtntIfLWI48wTVhcNFlsUS1f1c9No0UzVfWuIEbPLqiuBA6ARj0LSb4/w400-h300/P5220125B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><b>3a. Etapa.</b> <b>Refugi de l'Orto di Donna</b><b> - Refugi Puliti</b></p><p>El matí és molt luminós. Les muntanyes presenten uns caires vius, com dents de tauró.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF18MWSUMJtYUf2ze5dFlBPrzW8HU0J2vBBAmcOEyS2YRuAkGNkaR-0qDQSni2gsWlNY4w4gm1FfCVSYHgI5UMWy0bF_XU5H60-v3GAsPc8KrMZa0SbaUmJ0oY2D7LOr9_AFiStPLXufGhDgUVkEpusrhjh0NA9SYCLK968ZZ9SyHHRsTYRNMI6g6pdGk/s3264/P5230129.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF18MWSUMJtYUf2ze5dFlBPrzW8HU0J2vBBAmcOEyS2YRuAkGNkaR-0qDQSni2gsWlNY4w4gm1FfCVSYHgI5UMWy0bF_XU5H60-v3GAsPc8KrMZa0SbaUmJ0oY2D7LOr9_AFiStPLXufGhDgUVkEpusrhjh0NA9SYCLK968ZZ9SyHHRsTYRNMI6g6pdGk/w400-h300/P5230129.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Algunes formacions que hi ha al costat del camí adopten formes estranyes que desvetllen la imaginació: estic vegent un caragol?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBJSPC3aBdlAub8s8U6_QJzsGJt3hXaiNcQyO87IXAqFt5WLWudbzEnCwZWx6PmQu1xI0u1xXS86Ms1hBhqfuGDNmgsrj2dbVrM97u6hsIAKuCWQED4jQiCGcRHQDt-AneWrViuflg7WZpMeVg5o37VLXBb-rvquGGFNzxbiqsY6aGw1hPZ5gAgBgoqo/s3264/P5230163B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBJSPC3aBdlAub8s8U6_QJzsGJt3hXaiNcQyO87IXAqFt5WLWudbzEnCwZWx6PmQu1xI0u1xXS86Ms1hBhqfuGDNmgsrj2dbVrM97u6hsIAKuCWQED4jQiCGcRHQDt-AneWrViuflg7WZpMeVg5o37VLXBb-rvquGGFNzxbiqsY6aGw1hPZ5gAgBgoqo/w400-h300/P5230163B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Les muntanyes segueixen mostrant el seu aspecte contundent, puntejat per les omnipresents canteres de marbre.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnvx4J297Ys_d7N8nY-2pRZ7g6wCHs3JAqDsf4egvz_fo-_a05IsOxI9WK3jvVMXosebOk5lwnxdFoGCpfgkcbSy9LtXzfDCWxW8Z57iSljsyDefC4OzgbvsLM2ONRv_1Pno7sK0v_r47TmO1sQFG4ECy-q0_sfuO6V-VFAFPQMYm1UzYf2LKs9KV8rc/s3264/P5230193.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnvx4J297Ys_d7N8nY-2pRZ7g6wCHs3JAqDsf4egvz_fo-_a05IsOxI9WK3jvVMXosebOk5lwnxdFoGCpfgkcbSy9LtXzfDCWxW8Z57iSljsyDefC4OzgbvsLM2ONRv_1Pno7sK0v_r47TmO1sQFG4ECy-q0_sfuO6V-VFAFPQMYm1UzYf2LKs9KV8rc/w400-h300/P5230193.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>A estones, el camí s'endinsa en els boscos de faigs. Regna la pau i el cant del poput, que no ens abandona mai.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVcE57I_5lM_1bBGjl0VtsAy2yFjL5-cXKQF_bZLhUaFmQm-2Q2ayVNGE0fNyiUPaEiyc0fJ8OOssQlBcTLt4-xKjohxCvT4YyyEOnNmtFRgw9AP-31T8D5XfXNtQjCjTVepMR4Y7udFIGC3GAsVOe0RBvqlxGJglPgRhunIkkTCjnr8zuwFgeAFmre3A/s3264/P5230200.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVcE57I_5lM_1bBGjl0VtsAy2yFjL5-cXKQF_bZLhUaFmQm-2Q2ayVNGE0fNyiUPaEiyc0fJ8OOssQlBcTLt4-xKjohxCvT4YyyEOnNmtFRgw9AP-31T8D5XfXNtQjCjTVepMR4Y7udFIGC3GAsVOe0RBvqlxGJglPgRhunIkkTCjnr8zuwFgeAFmre3A/w400-h300/P5230200.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>En ocasions sorgeix la meravella d'aigua que és una cascada enmig del bosc.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS_iOtMYtUAmi2pdUGU0GSxGPiYDbYao1B2xyIVt75QEioIppOOC8xVEKxwiNrPvTFdDEp5aeGqCTSXQnCBqUnfbcINOuSGt0HUn8_nPEb62Iu0e4gF4QaWhxaa18pzloPO5GQSkAVmP55Lb9krNXWqQfGUVWUouN5CA9NC-TuoKbOCojJUzLdvl_Lb5U/s3264/P5230205.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS_iOtMYtUAmi2pdUGU0GSxGPiYDbYao1B2xyIVt75QEioIppOOC8xVEKxwiNrPvTFdDEp5aeGqCTSXQnCBqUnfbcINOuSGt0HUn8_nPEb62Iu0e4gF4QaWhxaa18pzloPO5GQSkAVmP55Lb9krNXWqQfGUVWUouN5CA9NC-TuoKbOCojJUzLdvl_Lb5U/w300-h400/P5230205.JPG" width="300" /></a></div><br /><p>El refugi és a la vessant de la muntanya. Al fons de la vall s'hi trobat el poblet de Campo dell'Orzo.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGo0kAFC-QqoENjFPLyo3hugjXUKvRmCh287EUt5XcgE7ThE5o7d7S5JVDLMYSWkYxO-Z-NbyTOZERChzWLZKPtiYulUVgBZxkVlSGDenklpbU-8E5tzpxuRoC4kvmiMO8NE3i-Zn9QIiomhZC2dtbtjFPlCjDm3oDqoikO0TpgfNQl9TqKu-dxKNvGys/s3264/P5230220.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGo0kAFC-QqoENjFPLyo3hugjXUKvRmCh287EUt5XcgE7ThE5o7d7S5JVDLMYSWkYxO-Z-NbyTOZERChzWLZKPtiYulUVgBZxkVlSGDenklpbU-8E5tzpxuRoC4kvmiMO8NE3i-Zn9QIiomhZC2dtbtjFPlCjDm3oDqoikO0TpgfNQl9TqKu-dxKNvGys/w300-h400/P5230220.JPG" width="300" /></a></div><br /><p><b>4a. Etapa.</b> <b>Refugi Puliti</b><b> - Refugi del Freo</b></p><p>Sortint del refugi trobam un calvari. Les creus afegeixen un toc de patetisme al paisatge</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZSPG02mw69JRU3JwcKDQQpa0fLN5rjoQ7Qz8nD0hN46SULpfS_eOCipn4Im80EqVxidh1II6NITiLnc26NDX1GHOEfKAiSAdSOh14feVyjVKoAyZCY9TbaHHItueXRoEEFtAn77tbS7tFiCuj1Vf2R3ytd0MTItVuoBfZhMd21sTE23TEjCCeFhxYqM/s3264/P5240235.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZSPG02mw69JRU3JwcKDQQpa0fLN5rjoQ7Qz8nD0hN46SULpfS_eOCipn4Im80EqVxidh1II6NITiLnc26NDX1GHOEfKAiSAdSOh14feVyjVKoAyZCY9TbaHHItueXRoEEFtAn77tbS7tFiCuj1Vf2R3ytd0MTItVuoBfZhMd21sTE23TEjCCeFhxYqM/w640-h480/P5240235.JPG" width="640" /></a></div><br /><p>Ens espera una altra dura ascensió a aquestes muntanyes dels Alps apuans.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69y9JoQKBV2Es-1on5YzkvnLhmYIerzQxV6J8BPmsXP12BejChxPbjkMM7gTbyKdE6ZMTMtLk-RRwvRAMhZQjaYkAyzzX2dS-RKVNuev-IdHFKUd0z1oXYwyJp28NfP2oeDNC6eby4s7TWZGbgI1jPPQIb1oJEC_og3LEgAlp1DplDWkiyNosx0HitN0/s3264/P5240242.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69y9JoQKBV2Es-1on5YzkvnLhmYIerzQxV6J8BPmsXP12BejChxPbjkMM7gTbyKdE6ZMTMtLk-RRwvRAMhZQjaYkAyzzX2dS-RKVNuev-IdHFKUd0z1oXYwyJp28NfP2oeDNC6eby4s7TWZGbgI1jPPQIb1oJEC_og3LEgAlp1DplDWkiyNosx0HitN0/w400-h300/P5240242.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>De camí, valls tapissades de boscos. Al fons, les cases d'un poble reposen tranquil·les.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfO9hWRw2opZKzG3Eke2MwIVTks3InWfR8SsoqdTwAzP5T6BQs-IQsBrF-AhBeZCbetwE7E_dHSIGCxGdqd6lpBziVHkBdTi8D3I7bQ_1YTY1xTd1srySu_hYg4NX4jUjMZBoidECtBe6dU-kPSAlIr6VDFmlVcaBc9Lk6bLmBF79ata9bJ6tfsFZDwuo/s3264/P5240247B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfO9hWRw2opZKzG3Eke2MwIVTks3InWfR8SsoqdTwAzP5T6BQs-IQsBrF-AhBeZCbetwE7E_dHSIGCxGdqd6lpBziVHkBdTi8D3I7bQ_1YTY1xTd1srySu_hYg4NX4jUjMZBoidECtBe6dU-kPSAlIr6VDFmlVcaBc9Lk6bLmBF79ata9bJ6tfsFZDwuo/w400-h300/P5240247B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El camí s'estreta i el grup ascendeix per la carena rumb al cim.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQsuWP9JLsDpTrkXtgaQZNqFKTFz6HRk_s0108pr4I5uGNZsPTTmHcBlJcmhJcKGDwSJuO2VHZJSObRxON_0sE6wcGaB0x9Jl64xRjkwvAEjmhdFUMwBKjhSwjne5Po7XHMjkKNcP0HYfqouxceR9L3hD16oQHnObROu8bqRPiZBDcVkFATvoYtxI7bvw/s3264/P5240264.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQsuWP9JLsDpTrkXtgaQZNqFKTFz6HRk_s0108pr4I5uGNZsPTTmHcBlJcmhJcKGDwSJuO2VHZJSObRxON_0sE6wcGaB0x9Jl64xRjkwvAEjmhdFUMwBKjhSwjne5Po7XHMjkKNcP0HYfqouxceR9L3hD16oQHnObROu8bqRPiZBDcVkFATvoYtxI7bvw/w300-h400/P5240264.JPG" width="300" /></a></div><br /><p>Les vistes són espectaculars. Roques verticals i mars d'arbres.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcQV3x1DsQTiTNwsqV26d7e_mLevEWuuyR17W803GJn6irjC7vHXiYvx9kkfs3alXLsbjnyeu5crdXgqXTXq8IJvrvsddfqIZeHJvDbJ5ttyfEfCpLlgdM-1CC0Q00o9IJMTPRxKDS6z-_GGfH6jmzW5fKxFIs_jjg0j5quVIEPmj1UXErxtEqhgHQ8w/s3264/P5240278B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcQV3x1DsQTiTNwsqV26d7e_mLevEWuuyR17W803GJn6irjC7vHXiYvx9kkfs3alXLsbjnyeu5crdXgqXTXq8IJvrvsddfqIZeHJvDbJ5ttyfEfCpLlgdM-1CC0Q00o9IJMTPRxKDS6z-_GGfH6jmzW5fKxFIs_jjg0j5quVIEPmj1UXErxtEqhgHQ8w/w300-h400/P5240278B.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>Algun cop trobam antics camins de muntanya enllosats que ens recorden que aquest paratge ha estat transitat des de l'antiguitat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmL4HrmrKmjB5R9CpSghi48-cQPuczBBqKpGsQ0XflSqtL1XwDfCQ_rr1wlB79TdxUOjQbGz2T05zvDhoM0XuFlJKqqKQAmmSlOlTB2Jku1lUoFfOrLnvYoftziy-e1RKd5FGjuYkxkJ35DgXRrTWsXwRXBVphEI-fV8l9xQrVURx-qGedSYlh7T3CEHA/s3264/P5240304.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmL4HrmrKmjB5R9CpSghi48-cQPuczBBqKpGsQ0XflSqtL1XwDfCQ_rr1wlB79TdxUOjQbGz2T05zvDhoM0XuFlJKqqKQAmmSlOlTB2Jku1lUoFfOrLnvYoftziy-e1RKd5FGjuYkxkJ35DgXRrTWsXwRXBVphEI-fV8l9xQrVURx-qGedSYlh7T3CEHA/w300-h400/P5240304.JPG" width="300" /></a></div><br /><p><b>5a. Etapa.</b> <b>Refugi del Freo</b><b> - Refugi Forte dei Marni</b></p><p>De bon matí, els cincles de les muntanyes i les valls que s'arrauleixen als seus peus ens saluden.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3LG7nfRFvWNXFAufk8lnmtBPjiO-Pc1RRVO4qJY9xVIF6dhulpg8hQDhKXPUsfJGKrlTdKrTvYGa2wxcO29A60W1uwgN5rGEsUTG04MvSmBt0AZ8dfCYizyp3fXAVz50gd4P1ffQ4op8kslaxf9eRyncuPL9UjcFhThSUo6TLGhb6AMqVbJvSWoRAC4/s4160/P5250360_IMG_20230525_103101114B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3LG7nfRFvWNXFAufk8lnmtBPjiO-Pc1RRVO4qJY9xVIF6dhulpg8hQDhKXPUsfJGKrlTdKrTvYGa2wxcO29A60W1uwgN5rGEsUTG04MvSmBt0AZ8dfCYizyp3fXAVz50gd4P1ffQ4op8kslaxf9eRyncuPL9UjcFhThSUo6TLGhb6AMqVbJvSWoRAC4/w640-h480/P5250360_IMG_20230525_103101114B.jpg" width="640" /></a></div><p>Al capdamunt de la muntanya de la Pania della Croce (1.858 m.), una creu de ferro domina un paisatge immens. Al fons, les llacunes de Luca</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj1cMYYbniURpakjZi606yhVtYxYZEY61kffTi44RbXy9yfW7gy5DBqdDdvh9IG1zTJkNVztqtzE_s2PmJJzb9EMmrqV1hS0bHHwyX59zm62PV7m79SsmVvj-g9GUnMepvVWof28-ziJvP4obxo9MKYomAbkxO_DXDlMwZrUISu-DffIETE1FMcqC-b0M/s3264/P5250369.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj1cMYYbniURpakjZi606yhVtYxYZEY61kffTi44RbXy9yfW7gy5DBqdDdvh9IG1zTJkNVztqtzE_s2PmJJzb9EMmrqV1hS0bHHwyX59zm62PV7m79SsmVvj-g9GUnMepvVWof28-ziJvP4obxo9MKYomAbkxO_DXDlMwZrUISu-DffIETE1FMcqC-b0M/w300-h400/P5250369.JPG" width="300" /></a></div><br /><p>Des del cim es domina bona part dels Alps apuans. Un cordó de muntanyes tanca l'accés a la mar. Penjats de les muntanyes, jeuen pobles de llenyataires i pastors.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyJpgJhdwaQisqRMoP3wOjR2q9blfi02NGU7HaAaXITCNrYm3SKqE3T5St5HpdtVfeIVOtVqhZSbr8FbG22Xi_Qz31bKmLGpi6aAOCg-P8GTya_tZIBXgZ8Hk63yUomP1RIU4nD092sVPyPo6yyDd5BdmuDC6Jtmzyo-cJ4PGnZLtxl-JzCW3h8UJiXaE/s3264/P5250371B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyJpgJhdwaQisqRMoP3wOjR2q9blfi02NGU7HaAaXITCNrYm3SKqE3T5St5HpdtVfeIVOtVqhZSbr8FbG22Xi_Qz31bKmLGpi6aAOCg-P8GTya_tZIBXgZ8Hk63yUomP1RIU4nD092sVPyPo6yyDd5BdmuDC6Jtmzyo-cJ4PGnZLtxl-JzCW3h8UJiXaE/w400-h300/P5250371B.jpg" width="400" /></a></div><p>Avui el camí rodeja l'estranya figura de l'Uomo morto...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCPTBLBIDY84uua6edouM03cKyDXqsaPv_PHWyH6nUjFa_N7vjsYWyDAm8sGyrxoC-ArZv2e9cXpeZiJ0AVOhJ5hrDbipoQjt9rySkS2KXgjTAnKkr2QWHifp40dedelT4or6DBWw-IdB4zvfCqnAmbpw7s37lahSJx6eP4K95A0r8-HFSDdonRacIZ30/s3264/P5250387.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCPTBLBIDY84uua6edouM03cKyDXqsaPv_PHWyH6nUjFa_N7vjsYWyDAm8sGyrxoC-ArZv2e9cXpeZiJ0AVOhJ5hrDbipoQjt9rySkS2KXgjTAnKkr2QWHifp40dedelT4or6DBWw-IdB4zvfCqnAmbpw7s37lahSJx6eP4K95A0r8-HFSDdonRacIZ30/w400-h300/P5250387.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Al fons de la vall, les teulades d'un rosari de pobles fan un fort contrast amb el verd fosc de faigs i pins.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjYm3YcQQzn0yAv3BP2Su1YHQSaNlQIRZf_fPgxxwDaOkw8zgCQ-chs5pgaJ99VUESnJDxypmBnWW0Xh_JhR4wXFHQ4NSEd-_9B5IqRKgaqk-8-RY_n2HpIz7rNFaNP4tGyS85YySfGKQ0hROL1g-vJZluiMpWLLddzJI1KAT6lCfsYntPFZT2kBD9iR0/s3264/P5250402B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjYm3YcQQzn0yAv3BP2Su1YHQSaNlQIRZf_fPgxxwDaOkw8zgCQ-chs5pgaJ99VUESnJDxypmBnWW0Xh_JhR4wXFHQ4NSEd-_9B5IqRKgaqk-8-RY_n2HpIz7rNFaNP4tGyS85YySfGKQ0hROL1g-vJZluiMpWLLddzJI1KAT6lCfsYntPFZT2kBD9iR0/w300-h400/P5250402B.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>El refugi del Freo és un dels més pintorescos d'aquesta ruta.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv9RyeRHc3STOMLijUUVz8NzLqjuA3jLHPvXXL2J5PWWMOSyFwEMYE7qoqu0ulU6ZJ3IQvEWDjZQXlLGUhHxhlr0w5CO8HfA2mJfIshUl9Us0UYkXGfGRhM8RYfRoQArlCWBHRNyRFugd7zw-pk2hEmCnSl5J_lUpg70lzcfjNZfIf8qQmxIJa1mSMkbU/s4160/P5260436_IMG_20230526_082939273B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv9RyeRHc3STOMLijUUVz8NzLqjuA3jLHPvXXL2J5PWWMOSyFwEMYE7qoqu0ulU6ZJ3IQvEWDjZQXlLGUhHxhlr0w5CO8HfA2mJfIshUl9Us0UYkXGfGRhM8RYfRoQArlCWBHRNyRFugd7zw-pk2hEmCnSl5J_lUpg70lzcfjNZfIf8qQmxIJa1mSMkbU/w400-h300/P5260436_IMG_20230526_082939273B.jpg" width="400" /></a></div><p><b>5a. Etapa.</b> <b>Refugi </b><b>Forte dei Marni a Paese di Casoli</b></p><p>Sortint del refugi vorejam extranyes formacions rocoses que apunten, orgulloses, cap al cel. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK71v5tLJ-zjMzhachFKes7CrXcjtqwCvHMqoek9va9D8y9u33WlXasthLReQMm821ZtBYLpXhz2Jt7Nit1VMUG7Mw7ezPrnFD55DIJeGkXQzj7f3cS_jI9g3swVrN5vPqz4KDDySQ3Cedouo9ZgWKpViEGa3mmCjvm4FSDf5e68bxk4F0v86y-7u-gCA/s4160/P5260437_IMG_20230526_092529279.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK71v5tLJ-zjMzhachFKes7CrXcjtqwCvHMqoek9va9D8y9u33WlXasthLReQMm821ZtBYLpXhz2Jt7Nit1VMUG7Mw7ezPrnFD55DIJeGkXQzj7f3cS_jI9g3swVrN5vPqz4KDDySQ3Cedouo9ZgWKpViEGa3mmCjvm4FSDf5e68bxk4F0v86y-7u-gCA/w640-h480/P5260437_IMG_20230526_092529279.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>Vaques alpines despedeixen la nostra ruta. El final es pressenteix molt a prop.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv44CngUUhtQQcoeqIBoh4GMme5B0XTnCYDo3daOR7rJt8ubo6Th0JMkrDTbXm_hpAZStEwJwDGxl5hxxjyZOA4e_U6GK6Njt1LraCRyDcyBlOeVtrgmwAxfMWxcFkNuS_u4GYvJt5BZbd2A4gsU7UM0Fpnv-A5JwLYrwxMhHmcVl9XEVre6twINaD-a4/s3264/P5260476.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv44CngUUhtQQcoeqIBoh4GMme5B0XTnCYDo3daOR7rJt8ubo6Th0JMkrDTbXm_hpAZStEwJwDGxl5hxxjyZOA4e_U6GK6Njt1LraCRyDcyBlOeVtrgmwAxfMWxcFkNuS_u4GYvJt5BZbd2A4gsU7UM0Fpnv-A5JwLYrwxMhHmcVl9XEVre6twINaD-a4/w400-h300/P5260476.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Paese di Casoli és un poblet de mutanya molt divertit on dinam satisfets d'aquesta ruta de 80 quilòmetres de la Via alta dels Alps Apuans.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAMLYPVFFQyzVZ-8KxY8mDMdgDBTmhPKWk8ugrHV2SSBFvBjxArp3fMOpyEQMmBzc2uPVIyyL4c8tD1KG-AWGzSwVywOoe3GlfNPFgmSdb0IR8TCfvDHfOwGMy8_7e-G6bu75jmRC7sM8VBnPjQ1exdICz7Sx0QhuOMS8QrGxFDFuAJMpRiZuqoKQHcbA/s4160/P5260515_IMG_20230526_124905908B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAMLYPVFFQyzVZ-8KxY8mDMdgDBTmhPKWk8ugrHV2SSBFvBjxArp3fMOpyEQMmBzc2uPVIyyL4c8tD1KG-AWGzSwVywOoe3GlfNPFgmSdb0IR8TCfvDHfOwGMy8_7e-G6bu75jmRC7sM8VBnPjQ1exdICz7Sx0QhuOMS8QrGxFDFuAJMpRiZuqoKQHcbA/w300-h400/P5260515_IMG_20230526_124905908B.jpg" width="300" /></a></div><br /><p><b>6a. Etapa. Pisa</b></p><p>Després d'e cinc dies d'excursions, fem una fantàstica visita guiada per la ciutat de Pisa que, tal i com ens havien anunciat, ofereix molt més que la cèlebre torre. Carrers, places, esglésies i altres monuments formen un conjunt harmoniós</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhscvPtW74INpAgViT26CGCX-3wxGRPl8mMerVrETSvZiY23nHuKEKlm_ys37D9ddUd0g47PoOjTcxrMoPQ482VqwIYQ4iPlFpnf960ubHbqMhYWJsRGilwTOU3EZAavnWnSIwt7DpGv2Az-Pk2Hx_6Q9j_uxpWVJge-ef99I0WEhBiGL_psW-tYJrhzko/s4160/P5260517_IMG_20230526_193434328.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4160" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhscvPtW74INpAgViT26CGCX-3wxGRPl8mMerVrETSvZiY23nHuKEKlm_ys37D9ddUd0g47PoOjTcxrMoPQ482VqwIYQ4iPlFpnf960ubHbqMhYWJsRGilwTOU3EZAavnWnSIwt7DpGv2Az-Pk2Hx_6Q9j_uxpWVJge-ef99I0WEhBiGL_psW-tYJrhzko/s320/P5260517_IMG_20230526_193434328.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div>La plaça del Miracle conté un meravellós conjunt: baptisteri, catedral, campanari i cementiri.<div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHgzdxYAf6Cc5T2SShWGgoTvivf4e5wrTXlmiQ64Ye7m95VzLHc9oa2u3la79cfEoNL_B5ToiX5IGcQJpkgY2I7LcDpLamJLuIaELGjG_Cl8QaiSDUbzXQGg2Rpx23jgO9v7zA4-hT8D3MUANKWT_9fBjus_8jue8pqDGasCxAvojSfi8bI7lUWccAi9A/s3264/P5270522_567.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHgzdxYAf6Cc5T2SShWGgoTvivf4e5wrTXlmiQ64Ye7m95VzLHc9oa2u3la79cfEoNL_B5ToiX5IGcQJpkgY2I7LcDpLamJLuIaELGjG_Cl8QaiSDUbzXQGg2Rpx23jgO9v7zA4-hT8D3MUANKWT_9fBjus_8jue8pqDGasCxAvojSfi8bI7lUWccAi9A/s320/P5270522_567.JPG" width="240" /></a></div><br /><p>Els edificis es van aixecar amb dècades de diferència i cadascun és construït a la seva manera, però el resultat fou un conjunt molt coherent.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCfL7V4Jl5dUJoI36GFmVY9-O_Uqn2w4JneVJGVhmlALtLrTgu9656frCKiFu_cGNIOdLOiuoJJYfuHSKnO0m81Qvaf04jV9A_mLf9LCKcAeN30tTx_eFzGn3_hqkrkhsZ9wBYcirCCm_qtXxJzotl6GF_wMC5Hlr4YRGIhw1nv3A6yt6k9qQWrpOTdpk/s3264/P5270528_595.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCfL7V4Jl5dUJoI36GFmVY9-O_Uqn2w4JneVJGVhmlALtLrTgu9656frCKiFu_cGNIOdLOiuoJJYfuHSKnO0m81Qvaf04jV9A_mLf9LCKcAeN30tTx_eFzGn3_hqkrkhsZ9wBYcirCCm_qtXxJzotl6GF_wMC5Hlr4YRGIhw1nv3A6yt6k9qQWrpOTdpk/w400-h300/P5270528_595.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>La catedral és una meravella. És plena de detalls fabulosos, tant a l'exterior com a l'interior.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxufp4hIST3vWQ9ExX2PRUuJsLNHVKEcimIUAceOse0XttKm4gz8g-SVippKHs2AZQobwzkIt4adevfncT3rpzt5SDK3v8eIlErKsNZ1ovyr0StmZ8gRIo0128JC9mvpck3poa-oHdQpHwC6cMoNXg_DWZioDNnirAyZ4Yyru3lfkClkT_pfjciotUSSY/s3264/P5270536.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxufp4hIST3vWQ9ExX2PRUuJsLNHVKEcimIUAceOse0XttKm4gz8g-SVippKHs2AZQobwzkIt4adevfncT3rpzt5SDK3v8eIlErKsNZ1ovyr0StmZ8gRIo0128JC9mvpck3poa-oHdQpHwC6cMoNXg_DWZioDNnirAyZ4Yyru3lfkClkT_pfjciotUSSY/w400-h300/P5270536.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Les naus estan decorades amb molta delicadesa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqfmfbBVea3tzNiECPoJdzE4Rxq6cYVh7IOsRbi6gDDgGUbSxoof7cHghFTjX8k_b651RKrwSPo5y2V2JazYp7OXoFfFCk5n2CyC52sxz_Inn78YUZSUN1oqg-ZbNI2-nHuOUjGOcnLiELYt7sscl7ceLbR2DONozq7APNDkIvDRIkDvhmFoafdqx2zr4/s3264/P5270562.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqfmfbBVea3tzNiECPoJdzE4Rxq6cYVh7IOsRbi6gDDgGUbSxoof7cHghFTjX8k_b651RKrwSPo5y2V2JazYp7OXoFfFCk5n2CyC52sxz_Inn78YUZSUN1oqg-ZbNI2-nHuOUjGOcnLiELYt7sscl7ceLbR2DONozq7APNDkIvDRIkDvhmFoafdqx2zr4/w400-h300/P5270562.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>El cementiri és famós des de l'antiguitat pels seus frescos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKTLAJ_Xd8s3XDRpG2XOJNYqcRSmR-ZSMSQXDGuFRWCsM5bo-ydyAvB3akjciIqDD0HqAJemL6YFy0ABpe7P_XbEgDn7gqCl_gOXP14C0P6utOBFrOMJpjmbxqQPtY2ikEVRGzqvrOBLOylaVk19xJnTrEJXz3anQUxVpKk2KDnqXW_mVJPabMjwI0-uA/s3264/P5270580B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKTLAJ_Xd8s3XDRpG2XOJNYqcRSmR-ZSMSQXDGuFRWCsM5bo-ydyAvB3akjciIqDD0HqAJemL6YFy0ABpe7P_XbEgDn7gqCl_gOXP14C0P6utOBFrOMJpjmbxqQPtY2ikEVRGzqvrOBLOylaVk19xJnTrEJXz3anQUxVpKk2KDnqXW_mVJPabMjwI0-uA/w640-h480/P5270580B.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>Ens despedim amb una darrera mirada a aquesta meravella que és la torre de Pisa. Gràcies a Viajes a Pie per aquesta extraordinària experiència.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOedeuA-RYG3DgXsZ1IICgUD6xRCNMtqMf9IqXcdXzZ4gl49WSjI8ilHek9ulkoI74P_nwVzzMx8rzTJYspNhpTCzpYkJTpzJxbb0GT6otvHn9iyQzahg3YR-CDKtBZHLpX8mFLmls8qEotTrzE8X_mUx2hybAevYjT3Ai_YciGfUvP8rJdldehPQfdJ0/s3264/P5270521_569.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOedeuA-RYG3DgXsZ1IICgUD6xRCNMtqMf9IqXcdXzZ4gl49WSjI8ilHek9ulkoI74P_nwVzzMx8rzTJYspNhpTCzpYkJTpzJxbb0GT6otvHn9iyQzahg3YR-CDKtBZHLpX8mFLmls8qEotTrzE8X_mUx2hybAevYjT3Ai_YciGfUvP8rJdldehPQfdJ0/w300-h400/P5270521_569.JPG" width="300" /></a></div><br /><p><br /></p></div>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-62591333194431619832023-08-01T13:30:00.338+02:002023-09-09T18:35:40.941+02:00UNA VISITA A L'ANGLATERRA AMB CARÀCTER: BRISTOL I EL SUDOEST<p><b> Dia 1. La catedral de WELLS i GLASTONBURY</b></p><p>La catedral de Wells és un edifici magnífic, tant per l'exterior...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8NeFfATgdx76P6iZ0ysy_LL8kQv6GT1d1krZnnNO4EIDLu6fDsr2qevSWVyRhWrzgNZfiTHNtqhkU2faBRVzll-ZeWivrsQXd2zQutF95A_TfVDeFZZSPTrwOO5yzLuNeUD-xumXsQ6XfbwxqOeP63Y1PO7KELGMPETe2ehQ7pDUfnnI3ZaDpRvanhtk/s6000/DSC_0437.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8NeFfATgdx76P6iZ0ysy_LL8kQv6GT1d1krZnnNO4EIDLu6fDsr2qevSWVyRhWrzgNZfiTHNtqhkU2faBRVzll-ZeWivrsQXd2zQutF95A_TfVDeFZZSPTrwOO5yzLuNeUD-xumXsQ6XfbwxqOeP63Y1PO7KELGMPETe2ehQ7pDUfnnI3ZaDpRvanhtk/w400-h266/DSC_0437.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>Com l'interior. La sala capitural s'eleva sobre un mar de columnes en forma de palmera excepcionals.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhj3f-UABoyuNtUuKzQ2H9H8a3s_qNY9ydGsBAEMJUWhRF39sb4UszIS9u3Garq7Jxj7V8zgR-NnVa8Mk-v3VgEULc6EP68TU9bq5acsQLUpF4x3-ZvW8l0-nEzi9Tnn4ms4o62IPHKBvgHKOHdMRoCYiyoHiwjQO7V0wd0ybiTXJOWf4aIm4_TxRUIE/s6000/DSC_0457.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhj3f-UABoyuNtUuKzQ2H9H8a3s_qNY9ydGsBAEMJUWhRF39sb4UszIS9u3Garq7Jxj7V8zgR-NnVa8Mk-v3VgEULc6EP68TU9bq5acsQLUpF4x3-ZvW8l0-nEzi9Tnn4ms4o62IPHKBvgHKOHdMRoCYiyoHiwjQO7V0wd0ybiTXJOWf4aIm4_TxRUIE/w266-h400/DSC_0457.JPG" width="266" /></a></div><br /><p>Al costat, el palau episcopal, voltat d'una murada amb un fossat ple d'aigua, és un entorn molt evocador.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7rkhBYAkj6BXJzBlcZ_U_JfISOJvPZUaWzal5ksGmC5ew5AP4WaXrDJJXsc_J0XwhOHFwvVyx6dXCS2ntsUjuHykixzJrDDwrdvzFNgd91QDJuGFZp0hd8hcMajGr10I2ev8IcfssE7_nWYXzl7t5TD638lEkCllUv4BZI4ur_ShwKcfTlhDvHbe6dR4/s6000/DSC_0459.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7rkhBYAkj6BXJzBlcZ_U_JfISOJvPZUaWzal5ksGmC5ew5AP4WaXrDJJXsc_J0XwhOHFwvVyx6dXCS2ntsUjuHykixzJrDDwrdvzFNgd91QDJuGFZp0hd8hcMajGr10I2ev8IcfssE7_nWYXzl7t5TD638lEkCllUv4BZI4ur_ShwKcfTlhDvHbe6dR4/w400-h266/DSC_0459.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>A la ciutat de Glastonbury, famosa pel seu festival, l'abadia en ruïnes és una fantàstica fantasia romàntica. Al seu interior s'hi troba l'<i>autèntica</i> tomba del rei Artús, cap dels cavallers de la taula quadrada.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQpu01noLtGtfi9_amDsQ_JvdKWHOZZku8Xx51KiIKzTk-WSIYYa4_VO0Wneo2WHXb3HV_scSa3cdK3R_0tMKXeAmSzNKVukGopVCY1MM4JfXlf7n4ZY5g43mI6hhmK1vGADD4TTkKc6Y-tSZbtY0ePI60pzCr1Ua1-ECLqEayLHHzj5vyBzuxrhaIhMs/s6000/DSC_0476.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQpu01noLtGtfi9_amDsQ_JvdKWHOZZku8Xx51KiIKzTk-WSIYYa4_VO0Wneo2WHXb3HV_scSa3cdK3R_0tMKXeAmSzNKVukGopVCY1MM4JfXlf7n4ZY5g43mI6hhmK1vGADD4TTkKc6Y-tSZbtY0ePI60pzCr1Ua1-ECLqEayLHHzj5vyBzuxrhaIhMs/w400-h266/DSC_0476.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>La vila gaudeix d'un entrenyable ambient hippy. Al capdamunt hi ha un turó amb una torre. En ser un pujol aïllat, la vista s'estén per molts milles a la rodona, oferint una encantadora visió dels camps anglesos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkqzFvL2uBJNt6pYSWuMfjzvE3nHdDtfYjQ99_z-jjEn_MpQXYS-FHo9sib6ZXYXfvW9V5adgro--B_6wemy8GkNzgMYR4qK9vAPpGR9phmV17t8dIcC0twoyEtqOkK8MdsxAspUK0p7do0FxPlT83Liw-rFF7xfIJ3ZM9WK1glcxaeix0TdZM7zHvu_E/s6000/DSC_0494.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkqzFvL2uBJNt6pYSWuMfjzvE3nHdDtfYjQ99_z-jjEn_MpQXYS-FHo9sib6ZXYXfvW9V5adgro--B_6wemy8GkNzgMYR4qK9vAPpGR9phmV17t8dIcC0twoyEtqOkK8MdsxAspUK0p7do0FxPlT83Liw-rFF7xfIJ3ZM9WK1glcxaeix0TdZM7zHvu_E/w400-h266/DSC_0494.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>DÍA 2. Meravelles de BATH</b></p><p>La ciutat de Bath és famosa des de l'antiguitat per les seves aigües termals calentes. Els romans hi van edificar uns banys ben sumptuosos. </p><p>L'entrada estava dominada pel relleu d'una gorgona, que avui en dia encara es pot veure al museu.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Xd2YSLNlUEGP-7UsOdBLlG-cuU1JJuKEcyl3Ek4MiG4agEL9qbI7SsqJwG4inr8N302XGnsP4nX6_PJ0qNfPlrOv8yaLIh1suNeGdFcy4V8_2hv8LSilrlh5oCmxRNk8VsqGkpBnmm9BlWdtOOdRdsO16RoWevINTvWE1xaoEod_lA0kEpYWh281jEA/s6000/DSC_0495.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Xd2YSLNlUEGP-7UsOdBLlG-cuU1JJuKEcyl3Ek4MiG4agEL9qbI7SsqJwG4inr8N302XGnsP4nX6_PJ0qNfPlrOv8yaLIh1suNeGdFcy4V8_2hv8LSilrlh5oCmxRNk8VsqGkpBnmm9BlWdtOOdRdsO16RoWevINTvWE1xaoEod_lA0kEpYWh281jEA/w400-h266/DSC_0495.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>El bany gran és espectacular.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCL1STOgYIasq92jfssDrhuXtyy_zEfg021w4XaXKtg859s-UMLSLMogFytUeWiBJCBiNb1ysK_CihcL-CY2tS5RiFMlRY0wdX46UukIHSP6RR3vvhCC_VrA2a0gii5TM1x6EX0oKbtuRd1YZ3IQuo9ahi1pucICcCVUAQMA6B4pdUfesRYAnbmoW8oDI/s6000/DSC_0503.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCL1STOgYIasq92jfssDrhuXtyy_zEfg021w4XaXKtg859s-UMLSLMogFytUeWiBJCBiNb1ysK_CihcL-CY2tS5RiFMlRY0wdX46UukIHSP6RR3vvhCC_VrA2a0gii5TM1x6EX0oKbtuRd1YZ3IQuo9ahi1pucICcCVUAQMA6B4pdUfesRYAnbmoW8oDI/w400-h266/DSC_0503.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>A l'edat mitjana, a sobre es va construir una catedral molt polida.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThFqxCiYoR2oJppRXI0kmhYBWTC_Ix4pQ4-TijQvq9QS501y-ewNrE7YXW90aTUpSYe1V7ZcM3sO6dvoQcg2qmcZ1-6hVfxZFKpBnaYJjWTSngwy8OuDUYLykwZ8khO4p0_ruUq7dnf1nsAv86nA8sObniCb2sS0jr60gxW-gItbg0HGteUZcECdhVY4/s6000/DSC_0517.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThFqxCiYoR2oJppRXI0kmhYBWTC_Ix4pQ4-TijQvq9QS501y-ewNrE7YXW90aTUpSYe1V7ZcM3sO6dvoQcg2qmcZ1-6hVfxZFKpBnaYJjWTSngwy8OuDUYLykwZ8khO4p0_ruUq7dnf1nsAv86nA8sObniCb2sS0jr60gxW-gItbg0HGteUZcECdhVY4/w266-h400/DSC_0517.JPG" width="266" /></a></div><br /><p>Al segle XVIII es va posar de moda prendre els banys i s'hi van aixecar edificis notables, com aquest pont damunt del qual es van construir tot d'edificis.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicERVObyu2bHKZGhxH9-5XkQ8LMX1y3dwAp7XR91a5enxSgMIlknfs804boPOTYFMftRsOl1B_S8cFm8j0uUUEH_QtYM9Cb4kHtuVcH5d-4e2xmKKAhQ55YJnms6vpnejIDdT2zpen5Tr5ppXxZAr9EEbSJ5RkS6RgGkZkIKw6YFCkSrAa8sk4QUKuq3A/s6000/DSC_0528.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicERVObyu2bHKZGhxH9-5XkQ8LMX1y3dwAp7XR91a5enxSgMIlknfs804boPOTYFMftRsOl1B_S8cFm8j0uUUEH_QtYM9Cb4kHtuVcH5d-4e2xmKKAhQ55YJnms6vpnejIDdT2zpen5Tr5ppXxZAr9EEbSJ5RkS6RgGkZkIKw6YFCkSrAa8sk4QUKuq3A/w400-h266/DSC_0528.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>La plaça redona del Royal Crescent té un sabor ben anglès.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdr_mAASzpDV3FeHY9xjK8r0CQNYh1SZt37HOef2Yjd_m9fEm94sj9834D3BVwJPuaE7SVcVNL7LixmCGMTfR5ou9Fa8PhsumU14X7I_rMSJtrfqo975Opnyf9n-VaUexVoYJx-1mEVl9mgRlH3G2mzykKe5DSgZmeOI6mwL5qHmfdsEcVLftb2Izj4k0/s6000/DSC_0544B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdr_mAASzpDV3FeHY9xjK8r0CQNYh1SZt37HOef2Yjd_m9fEm94sj9834D3BVwJPuaE7SVcVNL7LixmCGMTfR5ou9Fa8PhsumU14X7I_rMSJtrfqo975Opnyf9n-VaUexVoYJx-1mEVl9mgRlH3G2mzykKe5DSgZmeOI6mwL5qHmfdsEcVLftb2Izj4k0/w400-h266/DSC_0544B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><b>Dia 3. Aires rurals als COTSWOLDS</b></p><p>A la comarca dels Cotswolds hi ha una sèrie de poblets de gran caràcter, que es consideren dels més bells d'Anglaterra.</p><p>Vam visitar Castle Comble, que es redueix pràcticament a un sol carrer.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ggCj9W41uzxV4Vumo7DyqNAfF8G2v7isVJ_8zv86cmK5jqI-251RLdN1ARjND35la8wYgjsHsGNa5l8zdIATes7o6zSZUaEYxfoMpdyVSw05aEIsbj0QlH58cagEUPATGHJ2oJ16BRF-YlwOSgzGJBeihJjiKV5fPUVjFEdZUZoKUR9y4-CpbX5wIzs/s6000/DSC_0555B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ggCj9W41uzxV4Vumo7DyqNAfF8G2v7isVJ_8zv86cmK5jqI-251RLdN1ARjND35la8wYgjsHsGNa5l8zdIATes7o6zSZUaEYxfoMpdyVSw05aEIsbj0QlH58cagEUPATGHJ2oJ16BRF-YlwOSgzGJBeihJjiKV5fPUVjFEdZUZoKUR9y4-CpbX5wIzs/w400-h266/DSC_0555B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Els pintors es reparteixen per reproduir les vistes més pintoresques del llogaret.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIlHLBsDTqrr-4OrQZbOppFWaBgxmLDfRvxojwgpGVqP3ChRE0MrltXH7f3fFboylNwCqm7TIRO98De9cWRbiR-x_Qo1kKTfWyj23kIEIFRPCws3051nGxG2m7vl_BBVuDaMMNN1Jx7M1Z2ZH7USHuRqcGA2yRBoIP8zYWNuN8Qqz1PYdffWvs5EdaZ4/s6000/DSC_0567.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIlHLBsDTqrr-4OrQZbOppFWaBgxmLDfRvxojwgpGVqP3ChRE0MrltXH7f3fFboylNwCqm7TIRO98De9cWRbiR-x_Qo1kKTfWyj23kIEIFRPCws3051nGxG2m7vl_BBVuDaMMNN1Jx7M1Z2ZH7USHuRqcGA2yRBoIP8zYWNuN8Qqz1PYdffWvs5EdaZ4/w640-h426/DSC_0567.JPG" width="640" /></a></div><br /><p>L'església parroquial té un aire de castell que justifica el nom del poble.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ip6-HtrTi4R3CuLq2E6wcOPLtWSQN-Un-JRc0SUZz3bsJSPbMZEyPNnk-wd2qxyIj6SOFWO8QipxGNPg3QcD1dzUyP_AXzgSowjWmNgZQu1T1eB2mRYfUvROyv-eVyIR4d5D09FljUk2dHwradmzSuIabBsiCB-gRlv76hyqW_ijqrFt7g0hODVEG0o/s6000/DSC_0587B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ip6-HtrTi4R3CuLq2E6wcOPLtWSQN-Un-JRc0SUZz3bsJSPbMZEyPNnk-wd2qxyIj6SOFWO8QipxGNPg3QcD1dzUyP_AXzgSowjWmNgZQu1T1eB2mRYfUvROyv-eVyIR4d5D09FljUk2dHwradmzSuIabBsiCB-gRlv76hyqW_ijqrFt7g0hODVEG0o/w266-h400/DSC_0587B.jpg" width="266" /></a></div><br /><p>La segona parada va ser Lacock, conegut per la seva badia, secularitzada i reconvertida en un evocador palauet.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHLU7a8AqVYAARl5MeOLYyJ8EuMy9rfLB3eAwXTzxTrypfJTCzD0mHEe8bv_jZmrsUSqJJaQ67EjTbjqU2n0BOfd2P1LIlfijSPYIfmOYBS-ABh-J3qoVg0mrkgigmh7cTV07jRYQg9M619_Mppe2kSvJ3AeZniwsyFNhGR9_XfvA-Vn2rtQS7ndgXyBk/s6000/DSC_0603_612B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHLU7a8AqVYAARl5MeOLYyJ8EuMy9rfLB3eAwXTzxTrypfJTCzD0mHEe8bv_jZmrsUSqJJaQ67EjTbjqU2n0BOfd2P1LIlfijSPYIfmOYBS-ABh-J3qoVg0mrkgigmh7cTV07jRYQg9M619_Mppe2kSvJ3AeZniwsyFNhGR9_XfvA-Vn2rtQS7ndgXyBk/w400-h266/DSC_0603_612B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Diverses generacions de propietaris van anar condicionant l'edifici segons el gustos canviants de les èpoques, deixant elements ben curiosos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv1hCXeO8BVBvpJmKRHbSV42tjlcIgviSzGfBLRYojqoaYln5salr4AolV84A5TdL3105Z0whRzdtHaOzJmXJLLv4F_uA32_vUpt-uNjGhLHqP9I9pWegTolHz8-E3NmvydtrzXGITCTNgbjm9rT_75G-panqg82c_Ot5IBH90Eizyj2eYh6G1Qw5ZVo/s6000/DSC_0603B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzv1hCXeO8BVBvpJmKRHbSV42tjlcIgviSzGfBLRYojqoaYln5salr4AolV84A5TdL3105Z0whRzdtHaOzJmXJLLv4F_uA32_vUpt-uNjGhLHqP9I9pWegTolHz8-E3NmvydtrzXGITCTNgbjm9rT_75G-panqg82c_Ot5IBH90Eizyj2eYh6G1Qw5ZVo/w266-h400/DSC_0603B.jpg" width="266" /></a></div><br /><p>El poble de Lacock també està format per edificis de sòlida aparença, que formen un conjunt molt típic.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVmx-3B0qwCJN-LWcwXQZcuMT70RINZN7XDKqBkuLJgWevvrdI2G9TGwiVnG0mhLUoxk2TK1OMVG-mbPgJLrBv2FWbk5mqHcMtmN6xn3x6wVsnR5zpGYpGyWBWyFejIjNiUzsga2Z_pFwQtm9CFOTpj_OB4XT08MOobJop8MEfYZrKlRhZWp8oN0aVwes/s6000/DSC_0623.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVmx-3B0qwCJN-LWcwXQZcuMT70RINZN7XDKqBkuLJgWevvrdI2G9TGwiVnG0mhLUoxk2TK1OMVG-mbPgJLrBv2FWbk5mqHcMtmN6xn3x6wVsnR5zpGYpGyWBWyFejIjNiUzsga2Z_pFwQtm9CFOTpj_OB4XT08MOobJop8MEfYZrKlRhZWp8oN0aVwes/w400-h266/DSC_0623.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>Dia 4. L'antiga vila de GLOUCESTER</b></p><p>Situada en la mateixa regió dels Cotswolds, Gloucester és una interessant ciutat d'origen romà que comptà amb una església romànica (normanda segons la terminologia anglesa) molt potent.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIDgZrGbobVaOzyqekoU8HI5UW1Gq72MTXaHrNGzaL3EXY2oHMx_A0LvOfdL0qqN-NDNhJdGPzhtr7vrR_kQ9IAIz6d0p5mrLDbPNJ1_ERxdN4zecXEwTUVXUcI9ilFJ2jD8ebIr0b_I8a5Pjq8PiwHOxBv9gGROmWnB3qAepLLaVOgadyCQUZQuaWl54/s6000/DSC_0651_679.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIDgZrGbobVaOzyqekoU8HI5UW1Gq72MTXaHrNGzaL3EXY2oHMx_A0LvOfdL0qqN-NDNhJdGPzhtr7vrR_kQ9IAIz6d0p5mrLDbPNJ1_ERxdN4zecXEwTUVXUcI9ilFJ2jD8ebIr0b_I8a5Pjq8PiwHOxBv9gGROmWnB3qAepLLaVOgadyCQUZQuaWl54/w400-h266/DSC_0651_679.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>El seu claustre és una meravella que, per ell tan sols, ja justifica la visita a la ciutat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZNLqm6xKDJ69Bx54YoCI6Z7nWbo2JNSLyAl2ZlYt-d9bPmrEoI3JSoNYVfNJZH8cUJDae2FYx145ePHl9wnDeWx7_3A33e-JKU2hvkDiEhWbIilMTFdOpzG5eA0nX494sHk0TZMy00ygGlr1o8JMMOJi8e-u_T43Tpq-jNDdKlXbCvdjzQ2l5zSvFU2Y/s6000/DSC_0665B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZNLqm6xKDJ69Bx54YoCI6Z7nWbo2JNSLyAl2ZlYt-d9bPmrEoI3JSoNYVfNJZH8cUJDae2FYx145ePHl9wnDeWx7_3A33e-JKU2hvkDiEhWbIilMTFdOpzG5eA0nX494sHk0TZMy00ygGlr1o8JMMOJi8e-u_T43Tpq-jNDdKlXbCvdjzQ2l5zSvFU2Y/w640-h426/DSC_0665B.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>Des del claustre, la torre de la catedral, s'alça imponent, com totes les d'aquesta part d'Anglaterra.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKgXyROLLqYMa6GbwWocqkysbm8kNhyCA8dH-mkpltp19oDmnJqLMLEUmaglh0j-X9xuhe_Ea-f37ws1Io5x46xK_fFAaLDBNASvlsc5C7cjwYjkyTpl54fvseXjI-qawTPLnXFZk8khNdsSC5vVLofxZFh2pVDO4cleUyxiL78CyQvudloBXXMfUFTdU/s6000/DSC_0669B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKgXyROLLqYMa6GbwWocqkysbm8kNhyCA8dH-mkpltp19oDmnJqLMLEUmaglh0j-X9xuhe_Ea-f37ws1Io5x46xK_fFAaLDBNASvlsc5C7cjwYjkyTpl54fvseXjI-qawTPLnXFZk8khNdsSC5vVLofxZFh2pVDO4cleUyxiL78CyQvudloBXXMfUFTdU/w266-h400/DSC_0669B.jpg" width="266" /></a></div><br /><p>El port fluvial de Gloucester fou important per abastir les Midlands, escenari de la Revolució Industrial. Avui en dia s'han reconvertint en una animada zona de serveis.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxjBzZ1EjzN8GwavcFDCgvoPUBpXrIIX0LiSi-V81NkJOvpq5-_Rw9aAQy2asB6Hd4CARx8kGuMLaOxKjmbeGEvTBUzMzbfD8xpshb0QGHgFSJsrH-3hudO7bqr-GElzo8tCeRyX0oRVf8NsSZg8rg9tR1TRN3ryIcvS4dDDhLQf2IVi_-8NQZ6D_rb0w/s6000/DSC_0708.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxjBzZ1EjzN8GwavcFDCgvoPUBpXrIIX0LiSi-V81NkJOvpq5-_Rw9aAQy2asB6Hd4CARx8kGuMLaOxKjmbeGEvTBUzMzbfD8xpshb0QGHgFSJsrH-3hudO7bqr-GElzo8tCeRyX0oRVf8NsSZg8rg9tR1TRN3ryIcvS4dDDhLQf2IVi_-8NQZ6D_rb0w/w400-h266/DSC_0708.JPG" width="400" /></a></div><br /><p>La ciutat de Gloucester té diverses cases que són un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta regió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4jE8q0aRVdK86gi-EsNfQ4PwiwZa9UBeHE7haE-UYC4QkcxSe3zn6El9GHtNXrX4cu0O8ZpgtcNRkg3OXucbD9ZETmtuhgmMMTfQ3ukhTWS4B8QGxo_0N2LG4zrK8UaaWz2ei-mytA5oT4B72sVk1N5vpAlOuKqxqh7ShUNBxKaZSSzEExtazEV7DfKs/s6000/DSC_0714.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4jE8q0aRVdK86gi-EsNfQ4PwiwZa9UBeHE7haE-UYC4QkcxSe3zn6El9GHtNXrX4cu0O8ZpgtcNRkg3OXucbD9ZETmtuhgmMMTfQ3ukhTWS4B8QGxo_0N2LG4zrK8UaaWz2ei-mytA5oT4B72sVk1N5vpAlOuKqxqh7ShUNBxKaZSSzEExtazEV7DfKs/w400-h266/DSC_0714.JPG" width="400" /></a></div><br /><p><b>Dia 5. L'emoció de STONEHENGE</b></p><p>El complex megalític d'Stonehenge s'alça majestuós en una suau elevació del terreny. Ni que sigui d'una mica enfora, estar a la vora posa la pell de gallina</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2i1fys83o-OEIxC9naJrB_t17f4d2KRkvyYkPd8lv1-fW-FETVI1YqRNxQUoF-T0h8O6OQdF8OxIxHq-koccXTrxe4QJLM09MAQ1gyjIU3zaAtOGQfhrTLl6BvI-eT3l_CuVgm0p5t_X4KjzxqXMUVnjVk99n9slJ7BkOkmjbyGJ6yhenaKzgkKrRPE/s6000/DSC_0729.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2i1fys83o-OEIxC9naJrB_t17f4d2KRkvyYkPd8lv1-fW-FETVI1YqRNxQUoF-T0h8O6OQdF8OxIxHq-koccXTrxe4QJLM09MAQ1gyjIU3zaAtOGQfhrTLl6BvI-eT3l_CuVgm0p5t_X4KjzxqXMUVnjVk99n9slJ7BkOkmjbyGJ6yhenaKzgkKrRPE/w640-h426/DSC_0729.JPG" width="640" /></a></div><br /><p>Donar voltes al monument és una experiència hipnòtica. Tants anys sominant en veure'l i a la fi poder ser aquí. Al seu costat se sent un alè de vida i de mort ben especial.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTSOOfnbGo7mWBg-dUhIgm8M0KhPyzjrD8OFURgHJ6CxHYrZt7rMd_QaEYNYjnKuQw7-iH2v8plONrbu1-OXX6FXidOhhp4qDzjWPda9ZWJ889hsxJFzR0Sq8tnTD80OhllUodqvQBkZmMGZx7VaJYsQC6CNO2ESJUGpaAULrBft6FXX_YFD1Kd5r5iKg/s6000/DSC_0736B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTSOOfnbGo7mWBg-dUhIgm8M0KhPyzjrD8OFURgHJ6CxHYrZt7rMd_QaEYNYjnKuQw7-iH2v8plONrbu1-OXX6FXidOhhp4qDzjWPda9ZWJ889hsxJFzR0Sq8tnTD80OhllUodqvQBkZmMGZx7VaJYsQC6CNO2ESJUGpaAULrBft6FXX_YFD1Kd5r5iKg/w400-h266/DSC_0736B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>A pocs quilòmetre s'hi troba Salisbury, una notable vila, que compta amb una magestuosa catedral. Contribueix a donar-li grandiositat el fet d'estar aïllada en una àmplia esplanada. Les cases gregorianes se la miren de lluny, com escolans de missa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9vlc9Zh7vr_fmg2iP0o7x_3f4rytxkjn8aEnK5ZzvFBzEVwI9WJLWWNmZzA1SkCjCMSLZylKmHEMasYuWNXkT57_MQyqallbPMWhwXoikWr9rQsYAzJno_nVngjpPlFoR40YW73SqPs7kdqq1ryqx_tPn4ruvB2plw1TqiwdsMDw5OT1csoxD3cGwFfE/s6000/DSC_0753_768B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9vlc9Zh7vr_fmg2iP0o7x_3f4rytxkjn8aEnK5ZzvFBzEVwI9WJLWWNmZzA1SkCjCMSLZylKmHEMasYuWNXkT57_MQyqallbPMWhwXoikWr9rQsYAzJno_nVngjpPlFoR40YW73SqPs7kdqq1ryqx_tPn4ruvB2plw1TqiwdsMDw5OT1csoxD3cGwFfE/w400-h266/DSC_0753_768B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Les parets de la sala capitular del claustre són adornades amb uns excel·lents relleus, que formen un conjunt fabulós.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjduZS2pX7Sg2OMb-mRRDzqkBiqmeOL_j0-SFUOBNJYCBvuXHF4_9Aew33Fldd9LxY3bY5FCdrHB0gQApLjkGr9ybSWVKvDc6vi_i7wvn7XEHHtC8ELC7kyLB1t8rHaqTc7rkOg7rq7Cc3I-WcNP1zF_aL9PZdNNWDLh-Vv741gx7e35iYT2Qyu8J1gxTk/s6000/DSC_0757B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjduZS2pX7Sg2OMb-mRRDzqkBiqmeOL_j0-SFUOBNJYCBvuXHF4_9Aew33Fldd9LxY3bY5FCdrHB0gQApLjkGr9ybSWVKvDc6vi_i7wvn7XEHHtC8ELC7kyLB1t8rHaqTc7rkOg7rq7Cc3I-WcNP1zF_aL9PZdNNWDLh-Vv741gx7e35iYT2Qyu8J1gxTk/w400-h266/DSC_0757B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Alguns dels edificis dels voltants tenen una gràcia especial.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1FPzvK_yc8jHpBaVhXI4ySm7Rv3JomDBOHRShXdoP_8UUjY95kf9PnfZtf2xpRGe2v6TTG3WTeDdTUqjxSL9LxjEYTAn02JyNJlreDOBJFEO8fmpj2QfnVU-wXUtCIqmUHOAWzLR5F-FaMRLMQ-olXfs-wLHh959ItnYTn0ADXXZpi3KJYMg8WHk0R8/s6000/DSC_0778B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1FPzvK_yc8jHpBaVhXI4ySm7Rv3JomDBOHRShXdoP_8UUjY95kf9PnfZtf2xpRGe2v6TTG3WTeDdTUqjxSL9LxjEYTAn02JyNJlreDOBJFEO8fmpj2QfnVU-wXUtCIqmUHOAWzLR5F-FaMRLMQ-olXfs-wLHh959ItnYTn0ADXXZpi3KJYMg8WHk0R8/w400-h266/DSC_0778B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>L'església de sant Thomas Becket és molt notable. Els seus frescos criden l'atenció.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihGJWYXlz7pTo1OPyDTNi0UcUbGrVYqWC0OVL1DrjRpmNwAzO_Zu7pN_trfmGBhQA3rP1_IrrpSGpKVtVCBZjqnVdHKUfhLdH-ppyaSNNil6GZrGqbWkV3d3ARNzT-SaPQ-5v66PCBYVlbar1_GXFSndKq66UsD37n4H7T2ruE5bhgdgdIHBOS-WtR5GE/s6000/DSC_0782B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihGJWYXlz7pTo1OPyDTNi0UcUbGrVYqWC0OVL1DrjRpmNwAzO_Zu7pN_trfmGBhQA3rP1_IrrpSGpKVtVCBZjqnVdHKUfhLdH-ppyaSNNil6GZrGqbWkV3d3ARNzT-SaPQ-5v66PCBYVlbar1_GXFSndKq66UsD37n4H7T2ruE5bhgdgdIHBOS-WtR5GE/w400-h266/DSC_0782B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><b>Dia 6. Al cor de la Revolució Industrial: BRISTOL</b></p><p>Bristol és una de les ciutats més grans d'Anglaterra. Antiga ciutat industrial, avui en dia ofereix uns passejos agradables</p><p>L'església de sant Pere, a Castle Park és un lloc molt convenient per descansar el capvespre.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xjQ9VApvToP9U_fTr7FarnIShZXDTsYz_4B6XixxWqxX252ouzJm5Lc7xJLuOZFq6FX7uNwawrqPwr3q3s5n360yjTpI5_g80YaCrvs2h-4HU1v3FLSd9vhQ5PMNTdC7in0LhXkpNIpnLoDpWTpgGpvZwAI3yGWoZ9VUtwWjX_Qd3N8QWFtjeZkU1DY/s6000/DSC_0789_723B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xjQ9VApvToP9U_fTr7FarnIShZXDTsYz_4B6XixxWqxX252ouzJm5Lc7xJLuOZFq6FX7uNwawrqPwr3q3s5n360yjTpI5_g80YaCrvs2h-4HU1v3FLSd9vhQ5PMNTdC7in0LhXkpNIpnLoDpWTpgGpvZwAI3yGWoZ9VUtwWjX_Qd3N8QWFtjeZkU1DY/w400-h266/DSC_0789_723B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>L'edifici més remarcable és la catedral, especialment si rep l'avara llum del sol anglès.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3gBXfDKrZSbhI_5O3hK3rghJdy_Jb4-T_SnhOZE4zkUMJYMRqx6hQRNQNrQC6fOdzuOcJnJ3yDghgNt6iDl9MtquoW9QUnzGpMfr7_j3TF4yeRy-WNmpIl1XIWwxA7vmks8PsoqP2gXZlwvRz8-KA8zvVmTel-cd3krgk7lPCv2dL9X3LoDixgTZU5L0/s6000/DSC_0790_847.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3gBXfDKrZSbhI_5O3hK3rghJdy_Jb4-T_SnhOZE4zkUMJYMRqx6hQRNQNrQC6fOdzuOcJnJ3yDghgNt6iDl9MtquoW9QUnzGpMfr7_j3TF4yeRy-WNmpIl1XIWwxA7vmks8PsoqP2gXZlwvRz8-KA8zvVmTel-cd3krgk7lPCv2dL9X3LoDixgTZU5L0/w426-h640/DSC_0790_847.JPG" width="426" /></a></div><br /><p>L'interior és tan harmoniós com l'exterior.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipa4UwWrIElRVbIy72JqdGyrgPs3B8stO22cCasSWJLcRzZ3wc6azjWV7AnlDJ0cgMno-dTZcBXZicFsjTgQdvyRCPXyS0w0PM1snlBoi54xheJZmZqSHzPO9ySqszE9KUHqJzAJRCtNG-Ew3pip-ml2dpDB0TJOOykz8HJ97E-hQd_fZVtivT-PtBt_s/s6000/DSC_0791B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipa4UwWrIElRVbIy72JqdGyrgPs3B8stO22cCasSWJLcRzZ3wc6azjWV7AnlDJ0cgMno-dTZcBXZicFsjTgQdvyRCPXyS0w0PM1snlBoi54xheJZmZqSHzPO9ySqszE9KUHqJzAJRCtNG-Ew3pip-ml2dpDB0TJOOykz8HJ97E-hQd_fZVtivT-PtBt_s/w400-h266/DSC_0791B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>L'ajuntament s'emmiralla en una piscina que li confereix una gràcia especial</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiDlhxsBojZs-7NEQOpUyoeRT3hH1ClZb3yigBAA0UmIFg5q4Uhh5KGaMa6FEShjWJKBSsk82MN7fpt2Ex6ehQ8Lc0ycSbGMoVMvj96Fp0fZUQ5LnHMqttZs_wQaPbDev35_3CeFIginOKbah_apyZPkJW2GDkO6UdsXvp_hmGEf3mjggNmyaQ7DMHfsg/s6000/DSC_0801_849.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiDlhxsBojZs-7NEQOpUyoeRT3hH1ClZb3yigBAA0UmIFg5q4Uhh5KGaMa6FEShjWJKBSsk82MN7fpt2Ex6ehQ8Lc0ycSbGMoVMvj96Fp0fZUQ5LnHMqttZs_wQaPbDev35_3CeFIginOKbah_apyZPkJW2GDkO6UdsXvp_hmGEf3mjggNmyaQ7DMHfsg/w400-h266/DSC_0801_849.JPG" width="400" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div><div>El port de Bristol era el segon més important d'Anglaterra, després de Londres, i avui en dia ofereix bones vistes de l'skyline de la ciutat.</div><div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5JxVyb6AHL7D6HrPlr8C5BXmNKOti1AH_601jZI7FEfuzpy-3CGm6Sq3-kze5XvuTU-thRVCoDtP7voA2VM34qj0xKTwKGFso6JqgckKoit5GNN26cmevjUFkMzd1BBDyaE6ttBB-muqGyaIpZP-DQFnEGmkh9eoywC6TnFVhsb1kq2j27P8Hw5Z-Ow/s6000/DSC_0829B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5JxVyb6AHL7D6HrPlr8C5BXmNKOti1AH_601jZI7FEfuzpy-3CGm6Sq3-kze5XvuTU-thRVCoDtP7voA2VM34qj0xKTwKGFso6JqgckKoit5GNN26cmevjUFkMzd1BBDyaE6ttBB-muqGyaIpZP-DQFnEGmkh9eoywC6TnFVhsb1kq2j27P8Hw5Z-Ow/w400-h266/DSC_0829B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Al port s'hi pot trobar el S.S. Great Britain, que va sortir de la drassana de Bristol el 1843. Amb 98 metres d'eslora, era el vaixell més gran del món i el primer transatlàntic propulsat per una hèlix.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOQWtZW5FFen9Q3WsXEdz4c8FL8DkCbWx6-C2kIC_JW4ux5_Rg6GsQuhv55InGbM4f6wjxks6AD2Y7lXGik04NUB2D4ub9S5FGeyyqzcZ3KtvyD4kj5eerkR7jCkEaPSkRPLCajf66omqZIYgQu3285RBh6_nRHQsBEBfZ3Cm2cgkCX0u8oD2wnH3T_M/s6000/DSC_0830_820B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhOQWtZW5FFen9Q3WsXEdz4c8FL8DkCbWx6-C2kIC_JW4ux5_Rg6GsQuhv55InGbM4f6wjxks6AD2Y7lXGik04NUB2D4ub9S5FGeyyqzcZ3KtvyD4kj5eerkR7jCkEaPSkRPLCajf66omqZIYgQu3285RBh6_nRHQsBEBfZ3Cm2cgkCX0u8oD2wnH3T_M/w400-h266/DSC_0830_820B.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>A l'extrem oest de la ciutat s'aixeca el pont penjant de Clifton que, inaugurat el 1864, encara està en ús i causa admiració per la seva airosa lleugeresa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvaSybTQ8ZaqImNjkl2NOeP_Km9BhZEs7PhYROKrpOPlr14cgzgeJsM7ozkCPUvNknQuySm5NJw2KSkZP-nEvdK_Txqd8UXbVzIj7XQkkSFhUJB5-R3vez_YROCxf8pzpOjZBOY6gj-gmhOoBhO7Hh-2bRbkRyx2B2MamnHYZ_WlCI0gzqjzSufC-n4TE/s6000/DSC_0861B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvaSybTQ8ZaqImNjkl2NOeP_Km9BhZEs7PhYROKrpOPlr14cgzgeJsM7ozkCPUvNknQuySm5NJw2KSkZP-nEvdK_Txqd8UXbVzIj7XQkkSFhUJB5-R3vez_YROCxf8pzpOjZBOY6gj-gmhOoBhO7Hh-2bRbkRyx2B2MamnHYZ_WlCI0gzqjzSufC-n4TE/w640-h426/DSC_0861B.jpg" width="640" /></a></div><br /><p>Malgrat ser una ciutat moderna, Bristol conserva algun racó antic, com l'illa de cases que hi ha al costat de la capella dels tres reis.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7VoR7X6Vcy2tiYuJSfAscsp1mRAT4i9ZLZX--07R5vkklS3nQAZdvYI3h6LrMmNywApuYGvV-eF5T1snclQcJYoCO6NBUe6cqxbMvyuzYCBLeRFKbzAfARZOdj4G9DjKTseOuUup6wtQsCX8GIHh1dm2kmgwYAYNgMR0ks-F9iuhsBj3_508L3evORis/s6000/DSC_0872B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6000" data-original-width="4000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7VoR7X6Vcy2tiYuJSfAscsp1mRAT4i9ZLZX--07R5vkklS3nQAZdvYI3h6LrMmNywApuYGvV-eF5T1snclQcJYoCO6NBUe6cqxbMvyuzYCBLeRFKbzAfARZOdj4G9DjKTseOuUup6wtQsCX8GIHh1dm2kmgwYAYNgMR0ks-F9iuhsBj3_508L3evORis/w266-h400/DSC_0872B.jpg" width="266" /></a></div><div><br /></div>Al centre hi ha alguns edificis notables, com aquest de Corn Street, prop del mercat.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP0_aaOlELZstMiEsa8ynhV9bc4EYZxvAJCyTzjuqHqvhetLprbAkIGfj6333ydks5miQgiqVXVPLflKAWGiC4bwCdSQGT4D0ihC7V4tRyGHggHSFW9r1M1PDfgPwH6KkzWB3udGfQSYUykKMYdkJ_jzw7P4X3brh-7LyBCrMU6bG6NlhYm_7zDgAEBlo/s6000/DSC_0874B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP0_aaOlELZstMiEsa8ynhV9bc4EYZxvAJCyTzjuqHqvhetLprbAkIGfj6333ydks5miQgiqVXVPLflKAWGiC4bwCdSQGT4D0ihC7V4tRyGHggHSFW9r1M1PDfgPwH6KkzWB3udGfQSYUykKMYdkJ_jzw7P4X3brh-7LyBCrMU6bG6NlhYm_7zDgAEBlo/w400-h266/DSC_0874B.jpg" width="400" /></a></div><br /><div><p>El mercat cobert de Sant Nicolau ofereix la seva animació al visitant i a nosaltres ens va acomiadar d'aquesta entranyable visita a la vella Anglaterra.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLGmq-nDY5RB9C8Yn89BNDaAUEVHCZXE-F9eZjndKfjkqIxUX6Oc3VwK5bFxMMqBA7IJ-GSx6F0e9SqQ0HogqVIkNxfAGU5vfK1VHadNY2oGoP1jMPoY2RNwSnflx0waLAFl1PNvGEvYc2pnALFn8jFEXEM75KtjF-PKkqBMk4FpXPgnKHmV28PpBB5s/s6000/DSC_0879B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLGmq-nDY5RB9C8Yn89BNDaAUEVHCZXE-F9eZjndKfjkqIxUX6Oc3VwK5bFxMMqBA7IJ-GSx6F0e9SqQ0HogqVIkNxfAGU5vfK1VHadNY2oGoP1jMPoY2RNwSnflx0waLAFl1PNvGEvYc2pnALFn8jFEXEM75KtjF-PKkqBMk4FpXPgnKHmV28PpBB5s/w400-h266/DSC_0879B.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /></p></div></div>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-80486085155035407902023-07-12T16:30:00.001+02:002023-07-12T16:30:00.140+02:00Perquè és necessari lluitar contra la inflació?<p> Fa poc més d’un any (el febrer del 2022 el Regne Unit, el març els Estats Units i el juliol la Unió Europea), els bancs centrals de tot el món encetaven una agressiva onada de puges dels tipus d’interès per combatre la inflació, que han elevat el preu del diner del 0% a entre el 4% i el 5%, segons els països. Quasi des del començament, s’aixequen veus crítiques que denuncien la inconveniència d’aquesta actuació, uns perquè la consideren poc efectiva i altres pels seus efectes negatius sobre el creixement econòmic.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy2m6g3R5BCLHWQaRacscNuKscWvvZHI5_7WIGZ4kPU3g1JcAj00_C34UrSmUqRxOotWLs4HUhCW3SVG37AIuI1YDridIYQTcyzc-xeijQduOTeaMQenH_JVu9B-TR8DSY57ROm65vlBTgNyjcz_xhlV7XBD-elnffHO0j54hlLLi72pCCZ-a8ehqviV8/s950/subida%20tipos%20interes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="950" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy2m6g3R5BCLHWQaRacscNuKscWvvZHI5_7WIGZ4kPU3g1JcAj00_C34UrSmUqRxOotWLs4HUhCW3SVG37AIuI1YDridIYQTcyzc-xeijQduOTeaMQenH_JVu9B-TR8DSY57ROm65vlBTgNyjcz_xhlV7XBD-elnffHO0j54hlLLi72pCCZ-a8ehqviV8/w400-h236/subida%20tipos%20interes.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Les reticències contra la política monetària contractiva són un clàssic. S’han manifestat cada vegada que els estats han afrontat increments del nivell de preus, sempre amb idèntics arguments. Tanmateix, la realitat demostra que les nacions que han fet cas d’aquests cants de sirena han fracassat, i han patit majors puges de preus que han castigat la seva economia.</p><p>L’eficàcia del tipus d’interès per frenar les puges de preus és clara. Per no avorrir als lectors citant experiències pròpies i alienes, és millor descriure el procés de transmissió que permet escapçar la inflació. L’augment del tipus d’interès fa minvar el consum i la inversió. Les persones hipotecades, en haver de destinar més doblers al pagament dels seus crèdits, disposen menys per a l’adquisició d’altres articles. Els que compren a crèdit, per exemple cotxes o electrodomèstics, o simplement paguen amb la Visa, també es queden amb menys recursos després de pagar les quotes mensuals i han de reduir el seu consum.</p><p>En minvar la despesa de les famílies, els empresaris tenen més dificultats per pujar els preus, ja que corren el risc que els consumidors vagin a la competència cercant alternatives més barates, ja es tracti de serveis, com bars o perruqueries, ja sigui qualsevol objecte venut per les botigues. D’altra banda, els que planegen adquirir un habitatge a crèdit ho tindran més complicat, i així disminuirà la venda d’immobles o es vendran només els més econòmics. Açò suposarà un fre a la inversió residencial, un dels sectors que habitualment s’encareix en èpoques de bonança.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIlX1cIRYwjEiIgtz8kMs8KoHJtK73wGKtZ16ZYUkUTJGCnwlLc18rffC6lXqn5MzYi4IcYSrtyTzVFQz7sJcz-_jZ2JmJ60KTWqT4p6KECftLUeHK7pVtrL8sagHh15vBpH-gzZV45mOzPZy548z_y-HYhhcElbonU9DP5EjUh9t_gZeC2iAt6XNQDY/s1600/subida%20cesta%20comprar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIlX1cIRYwjEiIgtz8kMs8KoHJtK73wGKtZ16ZYUkUTJGCnwlLc18rffC6lXqn5MzYi4IcYSrtyTzVFQz7sJcz-_jZ2JmJ60KTWqT4p6KECftLUeHK7pVtrL8sagHh15vBpH-gzZV45mOzPZy548z_y-HYhhcElbonU9DP5EjUh9t_gZeC2iAt6XNQDY/w400-h225/subida%20cesta%20comprar.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Les empreses també es veuen afectades i de dues formes. La primera afecta les que volen invertir i és similar a la dels ciutadans que compren cases. Per aquests motiu és esperable que els hotelers renovin menys els seus establiments i, en general, els empresaris s’ho pensin dues vegades a l’hora d’ampliar els seus negocis o comprar maquinària. D’altra banda, les companyies solen necessitar finançament a curt termini per pagar salaris i proveïdors. Si aquest s’encareix i tenen problemes per pujar els preus perquè el consum va a la baixa, hauran d’ajustar-se el cinturó, contenir despeses i postergar els plans d’expansió. Açò afectarà els seus subministradors i els treballadors, que veuran congelats els seus ingressos. En conjunt, l’economia s’anirà refredant, hi haurà menys activitat i el cost de la vida es moderarà.</p><p>La restricció dels tipus d’interès serà mal vista per col•lectius ben determinats: els endeutats –tant famílies com empreses–, els que fan compres a crèdit i els negocis que volen créixer. En tots aquests casos, els perjudicis són sensibles i fàcils de quantificar. En canvi, els beneficiaris són els que disposen d’estalvis (que els veuen més remunerats) i tots els consumidors i les empreses, pel que fa a les compres de proveïments, però es tracta de la suma de quantitats petites i difícils de calcular. A més, són costos que no es produeixen, perquè s’evita la puja de preus, de manera que molts cops els afavorits per aquesta política no són gaire conscients de la bondat de rebaixar la inflació. Per tant, hi ha una asimetria, perquè alguns grups es queixen dels perjudicis, mentre que els que guanyen no diuen res.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHf_8lL1rgEEx6jeMruOwpvpZA6zyJpQ-nTF2EXIZBCwgy-GQg9cOFkRxpr5QheoWn_vsilVKAj-T9fjsSNm4LDpaDTvaLZxwhZMAIu-qXsFx-2ge0d5Ckb1t0z0bguQjbKvN51ncGMpInRK9_YYt8ejjaHx8rVqHF9tHYK9YrSZBS41GCiEyOEgVnTQs/s1200/inflacion%20tijeras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHf_8lL1rgEEx6jeMruOwpvpZA6zyJpQ-nTF2EXIZBCwgy-GQg9cOFkRxpr5QheoWn_vsilVKAj-T9fjsSNm4LDpaDTvaLZxwhZMAIu-qXsFx-2ge0d5Ckb1t0z0bguQjbKvN51ncGMpInRK9_YYt8ejjaHx8rVqHF9tHYK9YrSZBS41GCiEyOEgVnTQs/w400-h225/inflacion%20tijeras.jpg" width="400" /></a></div>L’explicació anterior ens fa veure que la política antiinflacionista té característiques de bé públic. El mercat falla i cal que les autoritats la implementin. És per aquest raó que s’ha encarregat a unes institucions específiques, els bancs centrals, el seu desplegament, de forma independent del govern, perquè sempre serà una actuació amb un cost polític que cap president voldria posar en marxa. Aquesta és la causa de què les nacions on el banc central depèn del govern, com l’Argentina, Veneçuela o Turquia, experimenten altes taxes d’inflació.<p></p><p>L’exemple d’aquests països també ens serveix per comprendre els efectes socials de les puges de preus. Alguns dels crítics dels bancs centrals es presenten com defensors dels treballadors, ja que censuren que es dificultin els increments salarials i que es returi el creixement econòmic, la qual cosa pot fer augmentar l’atur. Es tracta d’una visió basta miop. Si no es posa límits a la inflació, els salaris pugen, però també els preus, en una carrera en la qual guanyen sempre els més forts: les companyies amb una demanda solvent i els treballadors millor organitzats; en conjunt les empreses tenen més força que els empleats. Per empitjorar-ho, la inflació acaba minant el creixement. El resultat és sempre una redistribució negativa de la renda. Cauen els petits negocis i les persones amb ocupacions precàries ho passen pitjor per arribar a final de mes. És el que passa amb l’augment de cost de la cistella de la compra.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDDeY2hD9AbOY6i49rKq4RrI8WqGuRkK48RORt_iGhGLfVIUZuRja7VX2cRqGHnNbMj94-BMq9h7ZhMPu6bC30EQW06fM6B8HqHMBZPZTajviR6S0m10uvqOWZjw_B-L2eKkXvmOxh2yBnPc2jSBpuNAWXKZsvvOvnUsvo_OrBDtgro3Y_XLAi-MfMEHg/s1200/inflacion%20y%20pobreza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDDeY2hD9AbOY6i49rKq4RrI8WqGuRkK48RORt_iGhGLfVIUZuRja7VX2cRqGHnNbMj94-BMq9h7ZhMPu6bC30EQW06fM6B8HqHMBZPZTajviR6S0m10uvqOWZjw_B-L2eKkXvmOxh2yBnPc2jSBpuNAWXKZsvvOvnUsvo_OrBDtgro3Y_XLAi-MfMEHg/w400-h225/inflacion%20y%20pobreza.jpg" width="400" /></a></div><p>Es pot discutir fins a quin punt han de pujar els tipus d’interès. És possible que, per a Espanya, on la inflació està bastant continguda, s’hagi sobrepassat el punt òptim, però, com en totes les famílies, “avui per tu i demà per jo”. Hi hagut èpoques en què ens hem beneficiat d’uns tipus baixos, perquè convenien a altres nacions. A més, en el context internacional, els interessos d’Europa són inferiors als d’Estats Units, el Regne Unit i la majoria del món.</p><p></p><p>Els arguments econòmics i els antecedents històrics són contundents: cal aturar la inflació i és el millor que es pot fer per a la gran majoria dels ciutadans.</p><br />Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-7473541972962457142023-06-21T16:30:00.001+02:002023-06-21T16:30:00.148+02:00No prenguem el nom de l’energia en va<p> La guerra d’Ucraïna no és un conflicte més. A diferència de la de Síria del 2011 o la de l’exIugoslàvia del 1991, ens està afectant directament, i a través de l’increment de la inflació, amenaça amb provocar una crisi econòmica. No és la primera vegada. Ja va passar amb la guerra araboisraeliana del 1973 i amb la invasió d’Iran per l’Iraq el 1980, que comportaren un brusc augment del preu del petroli i menaren l’economia internacional a una severa depressió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLPAz5m56LFMuWU05vetGb_wkxocXhcoaxRFJFQP_2jt9SLOBuLE9VlKupg4nu7V-GyRl5ylKlcQEBUpkawxlQ-8ICgo7pyBs44IXNK04URlG42XAT6L8n6z4V1x71GS5tNKZ2loufW31AZz09L2Pva6riTjlxKEJE7AUTT60jRC4HaHUaBtIjgogS/s825/increase-energy-prices.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="825" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLPAz5m56LFMuWU05vetGb_wkxocXhcoaxRFJFQP_2jt9SLOBuLE9VlKupg4nu7V-GyRl5ylKlcQEBUpkawxlQ-8ICgo7pyBs44IXNK04URlG42XAT6L8n6z4V1x71GS5tNKZ2loufW31AZz09L2Pva6riTjlxKEJE7AUTT60jRC4HaHUaBtIjgogS/w400-h219/increase-energy-prices.png" width="400" /></a></div><br /><p>La pujada del preu del gas i el petroli està tenint importants repercussions en un tema en què existia un ampli consens: la necessitat de reduir les emissions de CO2 per mitigar el canvi climàtic. En pocs mesos, pràcticament tots els països occidentals han posat en ple funcionament les centrals tèrmiques i fins i tot han reobert les de carbó. El Regne Unit ha autoritzat l’obertura una mina d’aquest mineral, una rectificació històrica respecte als temps de Margaret Thatcher. Bèlgica, el Japó i altres estats han prorrogat la vida útil de les plantes nuclears, que fa dos dies semblaven condemnades a mort.</p><p>La invasió russa està posant de relleu el paper cabdal de l’energia a les societats contemporànies i deixa al descobert la frivolitat amb què s’havia pres Europa la qüestió de la transició energètica, que per alguns països en realitat es basava en la substitució del carbó nacional pel gas rus.</p><p>Els polítics no han tingut en compte que l’energia és la clau de volta del progrés econòmic, un fet que fou subratllat la dècada del 1980 sota l’influx de la crisi energètica. Després d’analitzar la Revolució Industrial, l’economista Edward Wrigley va arribar a la conclusió que, sense la introducció del carbó, el procés tècnic s’hauria enferritjat i l’economia hauria decaigut en un estat estacionari. Els processos industrials exigeixen una provisió constant d’energia i matèries primeres i per açò no es pot créixer de forma sostinguda comptant únicament amb la força de les persones i els animals.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvs0FGA9Dh9gCUDkloIA5Xdccr7pPpUumSs711VfoJy0bMjRBOw3xDE_dKBsjZBXVLxmnswYgJCZuFpE2FpVgbRv7dlu9_VEIEZEEZTV3D-EfGmyNw6wAGrmbZvyZL0YlufFoXNeXkgB0cn0ur3nIJh2EgGkxPf0abXQRZL6qLJrqZscO8PegSqzN1/s600/Arando_con_bueyes_en_Armentia_(Vitoria-A)_1959.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="600" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvs0FGA9Dh9gCUDkloIA5Xdccr7pPpUumSs711VfoJy0bMjRBOw3xDE_dKBsjZBXVLxmnswYgJCZuFpE2FpVgbRv7dlu9_VEIEZEEZTV3D-EfGmyNw6wAGrmbZvyZL0YlufFoXNeXkgB0cn0ur3nIJh2EgGkxPf0abXQRZL6qLJrqZscO8PegSqzN1/w400-h254/Arando_con_bueyes_en_Armentia_(Vitoria-A)_1959.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>La història parla. Al segle XVII, Holanda experimentà un desenvolupament notable, que la convertí en la primera potència comercial i manufacturera d’Europa, però al final de la centúria entrava en decadència per la impossibilitat de mantenir l’impuls de les indústries tèxtil, cervesera, de refinament de sucre i de construcció naval sense una font d’energia barata. L’estancament era el destí que els economistes clàssics auguraven a qualsevol creixement econòmic, la qual cosa va fer que Carlyle qualifiqués l’economia de ciència lúgubre.</p><p>Les primeres màquines de la indústria tèxtil del segle XVIII no haurien pogut ser perfeccionades i revolucionar la producció sense l’aplicació de la màquina de vapor, que permetia que un treballador posés el funcionament un conjunt d’aparells. Sense el carbó, la indústria metal•lúrgica no hauria pogut prosperar i fornir l’acer imprescindible per construir els enginys més avançats del tèxtil i, per suposat, el ferrocarril, que fou el nervi de la industrialització.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzLQxThCRQhs_7JSVplW6axLcV7V7H2HS2YcAZnVTDXdnZibxprWQ1skxYCadlxRCJv6cN-8PRNNT3JMog3Onb4m8quOvWCvwmcK3zAcQlJrjU73YXM6ew1y95mqaJy67DlBZoN9lNWMB6LWuRHJWSGhhadkAb8g1SeC8O3QaXJHFGw1_6fkH3b7n/s261/tren%20carbon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="193" data-original-width="261" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqzLQxThCRQhs_7JSVplW6axLcV7V7H2HS2YcAZnVTDXdnZibxprWQ1skxYCadlxRCJv6cN-8PRNNT3JMog3Onb4m8quOvWCvwmcK3zAcQlJrjU73YXM6ew1y95mqaJy67DlBZoN9lNWMB6LWuRHJWSGhhadkAb8g1SeC8O3QaXJHFGw1_6fkH3b7n/w400-h296/tren%20carbon.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El carbó també reduïa la pressió sobre la terra, ja que no calia tenir tants boscos per combustible; els teixits de cotó van causar una reducció dels ramats d’oví; els maons i les teules substituïren la llenya per fer cases. D’aquesta manera, la terra es va poder dedicar només a proporcionar aliments a una població en augment. Durant el segle XX, l’energia elèctrica i el petroli van propulsar una nova revolució en la indústria i les comunicacions. Sense aquestes noves formes d’energia, el món tal i com el coneixem seria inimaginable. L’energia és la base de la nostra civilització i cada vegada que hi ha hagut dificultats, com succeeix actualment, l’economia mundial ha entrat en crisi.</span></div><p>La immensa majoria de les persones no volen prescindir dels avenços de la vida moderna. Els apòstols del decreixement són una variant dels antics malthusians i, si se’ls escoltés, el nostre nivell de benestar s’estancaria i es causarien greus estralls socials, especialment en els col•lectius més desvalguts, els més sensibles a la marxa de l’economia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHm0_xp15l5Ji_pXXxm2FA0z0qkbmUHEXe5u-SxEbjdYUGRHwf14fkWZtHvenJLB_y_IHPbnIQ2dwp_qJYOUIc2rKpIymPpjDJ-ihYwPu9FPyVDrD4v3AThNBLmQIk-vu37BQuXrIMm1NxDYIRaZhUeyqr83Rv_nMGlVjz3yG8_6xA6qvydaNIOXvI/s1080/Energia.vida%20moderna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1080" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHm0_xp15l5Ji_pXXxm2FA0z0qkbmUHEXe5u-SxEbjdYUGRHwf14fkWZtHvenJLB_y_IHPbnIQ2dwp_qJYOUIc2rKpIymPpjDJ-ihYwPu9FPyVDrD4v3AThNBLmQIk-vu37BQuXrIMm1NxDYIRaZhUeyqr83Rv_nMGlVjz3yG8_6xA6qvydaNIOXvI/w400-h250/Energia.vida%20moderna.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Per mantenir les nostres condicions socials cal un subministrament energètic segur i econòmic. La transició a fonts energètiques sense efecte hivernacle només es podrà aconseguir si aquestes poden substituir les actuals d’una forma competitiva. Per aquest motiu, és una mala idea pensar que basta amb subvencions, ja siguin directes, a les instal•lacions, o indirectes, donant ajuts per la compra d’automòbils o altres estris elèctrics. Produir energia és fàcil, però la clau és que sigui barata, perquè les indústries puguin obtenir articles de manera econòmica.</p><p>Més enllà de l’impacte de la guerra, l’increment del preu de l’electricitat que experimenta tot el món, no només Espanya, és un reflex del cost de la transició energètica. És cert que es tracta d’un pas indefugible per al nostre benestar futur, però no és gratuït. Les subvencions només són útils per ajudar a fer el salt inicial que creï la massa crítica que consolidi el desenvolupament tecnològic i industrial i han de desaparèixer tot d’una.</p><p>L’energia nuclear haurà de tenir algun paper, en el present l’actual de fissió i en el futur la fusió. Per açò moltes nacions estan reactivant els seus programes nuclears. Encapçala la llista la Xina (amb tretze noves plantes), seguida de l’Índia amb set i Corea del Sud amb quatre, però n’hi segueixen estats de tota mena: Finlàndia, Emirats Àrabs, Rússia, França...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKRPdjWEEid9FKMM9qZT1JkVt-nj-J-qp2haxJU8-IGvwUm8_waqUcAVHaJ_CB7Uc1s_PaOPvfq-QxvENXYW62wQHygP8LoIFkx7VG_N02J2tFE1F37E7g90NWSAogRc-EamtepimvDm-Z_BhrSH-uDKwtUhZxjCx5TNX0Y815hFpxs216pPj_aV0/s1600/energia%20solar%20avanzada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKRPdjWEEid9FKMM9qZT1JkVt-nj-J-qp2haxJU8-IGvwUm8_waqUcAVHaJ_CB7Uc1s_PaOPvfq-QxvENXYW62wQHygP8LoIFkx7VG_N02J2tFE1F37E7g90NWSAogRc-EamtepimvDm-Z_BhrSH-uDKwtUhZxjCx5TNX0Y815hFpxs216pPj_aV0/w400-h180/energia%20solar%20avanzada.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Els catalitzadors del procés només poden ser el desenvolupament tecnològic i la racionalitat econòmica, que esperonen el perfeccionament de les instal•lacions actuals (solars i eòliques) i la creació de noves (hidrogen) i així fan possible que siguin una opció competitiva enfront del vell món carbonitzat. No hi ha dreceres. La neutralitat energètica és l’única opció davant l’emergència climàtica, però no pot obviar la centralitat de l’energia per al benestar dels ciutadans. </p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-73095896172261570232023-05-09T19:00:00.000+02:002023-05-09T18:59:55.420+02:00L’habitatge no és un gran problema: té moltes solucions<p>L’habitatge s’ha convertit en objecte de desig. Els partits polítics competeixen per posar-se la medalla d’haver arranjat definitivament la qüestió. Tanmateix, no és un gran problema que es pugui resoldre amb un cop de vareta màgica, sinó que, en existir una gran diversitat de situacions, caldrà prendre diferents tipus de mesures i, en ocasions, actuacions benintencionades poden empitjorar el resultat final.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9adVbQ9mYQPr6rNzYazeW567hlliZSB56zVZi6QxyZNCRV9kxVO-ME_yIXyTWpjgDqXRegDvqOomUxvj_C8rYxCY4zVo9Zglpu6bSp1y2N1JRxeEVwb638CEJyXrdGvHF-K061UCOGEZ0g5NYoEVJyAyHcR7IX__t1sWelwiwTWc5v-7NoWQ2xOn8/s900/Derecho-vivienda-digna-900x450.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="900" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9adVbQ9mYQPr6rNzYazeW567hlliZSB56zVZi6QxyZNCRV9kxVO-ME_yIXyTWpjgDqXRegDvqOomUxvj_C8rYxCY4zVo9Zglpu6bSp1y2N1JRxeEVwb638CEJyXrdGvHF-K061UCOGEZ0g5NYoEVJyAyHcR7IX__t1sWelwiwTWc5v-7NoWQ2xOn8/w400-h200/Derecho-vivienda-digna-900x450.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Cal remarcar el fet que, tot i que el dret a l’habitatge figura a la Constitució del 1978, els poders públics no l’han tingut entre les seves prioritats fins èpoques ben recents. Així mateix, la crítica que ara es fa al govern de Pedro Sánchez d’actuar de forma efectista també es podria fer a José Maria Aznar, que va anunciar que havia enllestit el tema amb la liberalització del mercat del sòl, la qual no va tenir els efectes beneficiosos que s’havien esbombat.</p><p>Totes les promeses que fan els polítics són populistes, perquè ofereixen solucions senzilles a un tema endiabladament complex. En aquest sentit, l’aprovació d’una llei de l’habitatge és un fet ambivalent. Per un costat, posa el focus en els obstacles que han d’afrontar les persones amb menys recursos per poder disposar d’habitatge a un cost raonable. Pel cantó contrari, el seu contingut no resoldrà la qüestió, la qual cosa pot generar una sensació de frustració que desacrediti les receptes que es proposen, que no estan mal encaminades, tot i que no acabin de donar en el clau.</p><p>És evident que es tracta d’un tema on es mouen molt d’interessos. L’Associació de Constructors d’Espanya demana un pacte nacional perquè les noves generacions puguin tenir un habitatge propi. És clar que es refereix a cases en propietat, però aquests difícilment estaran a l’abast dels més humils, que s’hauran de conformar amb pisos de lloguer, d’aquí la importància d’ampliar el parc públic d’aquesta mena de promocions que, a diferència de la major part dels països europeus, a Espanya ha estat negligit fins fa poques dates i està cridat a ser un dels puntals de la política d’habitatge.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgr3gZHpQrmKPxBLKB9066Qp-KHCGNtWfyuUYwxemZK1wjiVpGoma-v5qcmDTMJTAPc0g8DX6Xl-FDF6HITvDISsImIK9eRm28ciW6s5_LJoJAzn2M07-WKgF_ejeKBqMkC3QjyG1-9u-sQnrg3fy6Iw58hyW9AILf_Ld-BNa0iWx5-93bYqngPKDQ/s685/ibavi-entrega-mao-primeros-pisos-protegidos-obra-nueva-anos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="685" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgr3gZHpQrmKPxBLKB9066Qp-KHCGNtWfyuUYwxemZK1wjiVpGoma-v5qcmDTMJTAPc0g8DX6Xl-FDF6HITvDISsImIK9eRm28ciW6s5_LJoJAzn2M07-WKgF_ejeKBqMkC3QjyG1-9u-sQnrg3fy6Iw58hyW9AILf_Ld-BNa0iWx5-93bYqngPKDQ/w400-h266/ibavi-entrega-mao-primeros-pisos-protegidos-obra-nueva-anos.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>És legítim que tothom cerqui el seu interès, però no hauríem de creure que aquest coincideix amb l’interès general, i molt menys amb el de les persones menys afavorides. També és necessari considerar que, tal i com assenyala Miquel Puig en el seu llibre Els salaris de la ira, els rendistes tenen un enorme poder de mercat que els permet pujar els preus de forma continuada i absorbir un percentatge de la riquesa cada vegada més gran. Fora bo limitar els seus guanys, perquè s’obtenen a costa no tan sols dels veïns, sinó també dels empresaris: demaneu el que paguen botiguers i restauradors pel lloguer dels seus establiments...</p><p>La situació de l’habitatge és diferent al llarg de la geografia. Un encert de la Llei de l’Habitatge és posar el focus en les àrees que defineix com “tensionades”, la majoria de les quals són a grans ciutats i al litoral. Evidentment, Menorca entrarà amb facilitat en aquesta categoria. Els poder públics només han d’intervenir on hi ha dificultats i no crear problemes on no n’hi ha.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTH6phE4RkuHA07UPmuXln-WF7pz02ueqYqB2vZkShU-41yLT8Z9z5oO7n79MsVjXcflE0gTe3bkDIafvYEDW4hK_ywVbfmTaBLAkFdCSytkQUgLla8iEJKBXF-yOhSP0Tp4xxg0Z3bb2lKiBGtmS0PxYgRCyB8fkPLFp_NBoH-maGCP_N0fUysTrA/s1920/PROGRAMA%20FOMENTO%20ALQUILER%20%20PORTADA%20CS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTH6phE4RkuHA07UPmuXln-WF7pz02ueqYqB2vZkShU-41yLT8Z9z5oO7n79MsVjXcflE0gTe3bkDIafvYEDW4hK_ywVbfmTaBLAkFdCSytkQUgLla8iEJKBXF-yOhSP0Tp4xxg0Z3bb2lKiBGtmS0PxYgRCyB8fkPLFp_NBoH-maGCP_N0fUysTrA/w400-h225/PROGRAMA%20FOMENTO%20ALQUILER%20%20PORTADA%20CS.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El fet crucial és que l’habitatge no és un producte únic, sinó que existeix una gran heterogeneïtat, tant d’oferta (des dels xalets de luxe als pisos i cases més corrents) com de demanda, en funció de la renda i la situació familiar de cadascú. Les autoritats, a l’hora de posar límits al preu del lloguer o d’ampliar l’oferta de sòl, s’haurien de centrar en els més humils i en les capes mitjanes i deixar fora de les restriccions els nínxols de mercat elevats.</p><p>El paràmetre bàsic que acaba marcant l’evolució dels preus del mercat immobiliari és el sòl. Les disposicions públiques no haurien de restringir amb caràcter general aquesta oferta o, al menys, haurien de deixar espais suficients per a desenvolupaments destinats a la majoria de la població. En aquest sentit, tal i com altres ja han assenyalat, els paràmetres que marca el PTI de Menorca van en la direcció contrària, perquè impliquen una densitat excessivament baixa, que impedeix la construcció en altura, que és la que resulta més econòmica.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqyB3pi-t-ofXZP4P_VqDs_SysPjf8sVtAivNVQRmD9xt3LbBHOdMfsuXBPhW9vN1MH_mH3TQV4LfvytsG2ifZDUdYyTCr-u-YbBUQ7lmjQGhyTdrZxyh6zNwJ-TrWLypy8LHlJ43i7X-joYgWpfTT8fQ4VOSNFPoyt-xzDSCyyyssOLoxw6Y4cqcj/s1024/turisme%20barris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="1024" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqyB3pi-t-ofXZP4P_VqDs_SysPjf8sVtAivNVQRmD9xt3LbBHOdMfsuXBPhW9vN1MH_mH3TQV4LfvytsG2ifZDUdYyTCr-u-YbBUQ7lmjQGhyTdrZxyh6zNwJ-TrWLypy8LHlJ43i7X-joYgWpfTT8fQ4VOSNFPoyt-xzDSCyyyssOLoxw6Y4cqcj/w400-h211/turisme%20barris.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Els diferents mercats estan relacionats. Les normes dictades per fomentar l’accés a l’habitatge serviran de poc mentre els propietaris puguin oferir tota mena d’habitatges en lloguer vacacional, el qual té avantatges fiscals, perquè en molts casos eludeix l’impost del valor afegit i l’impost a les estades turístiques, la qual cosa agreuja el problema en les zones turístiques.</p><p>Pel que fa a la mesura estrella de la Llei de l’Habitatge, la imposició d’un sostre al preu del lloguer no és cap panacea. Malgrat que ja s’aplica un límit del 2% des del 2022, les rendes han pujat de mitjana més del 6%, i a les províncies dinàmiques ha excedit el 10%: el 14,2% a Balears, el 16,4% a Barcelona i el 15,5% a Madrid, perquè sempre hi ha excepcions, com els nous contractes. Les experiències de París, Berlín i Catalunya mostren que és un precepte poc efectiu que, fins i tot, afecta més als habitatges luxosos que als modestos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGOT3HCOi6JWaMdomuJW-Rnr7Rb6-xMiarFM0t2gvb2a_F-jZ_Ls9y52HgThuD1NzN9SeyvcF8wyHjmP2sIVPnat7w4uW6x4eo2YDV-n3xq2yqFXnQ7LCtfhwPVTHWpz5Oe4_2JvxaTvhWd12v625Axw0Yv69boZV6S7LnwM0e_QHCUjHUX78H7GYt/s655/fiasco%20tope%20alquiler.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="655" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGOT3HCOi6JWaMdomuJW-Rnr7Rb6-xMiarFM0t2gvb2a_F-jZ_Ls9y52HgThuD1NzN9SeyvcF8wyHjmP2sIVPnat7w4uW6x4eo2YDV-n3xq2yqFXnQ7LCtfhwPVTHWpz5Oe4_2JvxaTvhWd12v625Axw0Yv69boZV6S7LnwM0e_QHCUjHUX78H7GYt/w400-h225/fiasco%20tope%20alquiler.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>El problema de fons és que s’està reduint l’oferta de lloguers. El gran error de la legislació del Govern en matèria d’habitatge és que sembla feta en contra dels llogaters. Al respecte, les dificultats per desnonar els inquilins que no paguen i, encara més, els ocupes, causen una fonda preocupació, que els nous entrebancs de la Llei aprovada no fan sinó agreujar. No hi ha dreceres: si es vol limitar el rendiment dels propietaris d’habitatges sense retreure l’oferta, se’ls haurà de compensar amb una major seguretat per a la propietat.</p><p>Per fer front als reptes de l’accés a l’habitatge de forma efectiva, cal superar el partidisme i emprendre un conjunt coherent d’actuacions, unes proposades per l’esquerra i altres per la dreta.</p><div><br /></div>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052439353753721652.post-51796819018019114662023-04-12T16:50:00.003+02:002023-04-12T16:50:00.174+02:00En l’economia, cada cosa al seu temps<p><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; text-align: justify;">No hi ha res pitjor que fer les coses a destemps.
Les millors intencions poden tenir conseqüències catastròfiques si no es fan en
el moment apropiat. A l’economia que, al cap i a la fi, es refereix a les coses
de menjar, aquest principi és ben pertinent. La política econòmica hauria
d’actuar en el punt adient per resoldre les dificultats actuals i no atiar el
foc quan el que cal és abocar-hi aigua. La cosa no és senzilla, perquè els problemes
van canviant amb rapidesa i el que és necessari un dia al cap de pocs mesos pot
ser contraproduent.</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; text-align: justify;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmyq1Xr_vWVyU6VQRhKuA4XbsrhS0-iobxEttUQ4ZtAUxBDOFQxDg-02N01d0fS_XQc3n-WEC2e6Ugfo6MvnHswQ7nl_f7J6_FWPDIflUwX8Fc4uG6giFWOCUoBwylcuhLES3Ca4jJnWBmgIDLBys4RprcY0BP-uxTVNM4Xw-ku4SoPdHMv83a-n9e/s350/Despilfarro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="350" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmyq1Xr_vWVyU6VQRhKuA4XbsrhS0-iobxEttUQ4ZtAUxBDOFQxDg-02N01d0fS_XQc3n-WEC2e6Ugfo6MvnHswQ7nl_f7J6_FWPDIflUwX8Fc4uG6giFWOCUoBwylcuhLES3Ca4jJnWBmgIDLBys4RprcY0BP-uxTVNM4Xw-ku4SoPdHMv83a-n9e/w400-h296/Despilfarro.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;">Durant la Covid, els governs i els bancs centrals es
van aplicar a donar suport vital a les empreses i els ciutadans per ajudar-los
a superar una ensorrada històrica. Encara no n’havíem sortit del tot, quan es
va presentar un episodi inflacionista d’oferta d’unes dimensions equiparables a
la crisi del petroli de 1973-1984. La successió dels reptes ha posat a prova
els reflexos de les autoritats i ha deixat en evidència els errors que s’havien
comès els anys anteriors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Així, hem vist atònits com, mentre els bancs
centrals de tot el món endurien la política monetària, la majoria dels governs
seguien desplegant polítiques fiscals expansives que tendien estimular
l’activitat econòmica, la qual cosa no fa més que impulsar la demanda i, per
tant, pressiona els preus a l’alça. L’actuació histèrica de les autoritats
monetàries contrasta amb l’autisme dels ministres d’Hisenda.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Una de les característiques del capitalisme és
l’existència de cicles. Des del segle XIX, anys d’efervescència han vingut
seguits de períodes de depressió, en uns moviments que, tot i ser de durada i
intensitat irregulars, mai es deixen de fer presents. Arran del crack del 1929,
els historiadors econòmics van arribar a la conclusió que les mesures preses
per les autoritats, lluny de mitigar la crisi, havien provocat el seu agreujament.
Per aquest motiu, després de la II Guerra Mundial molts autors defensaren la conveniència
de procedir de forma cautelosa per prevenir la multiplicació dels danys. Era la
política econòmica anticíclica, expansiva davant de les dificultats i
contractiva per evitar que es desboqués l’eufòria d’empresaris i consumidors.
Les receptes s’anaren refinant fins formar un manual d’instruccions ben assentat.</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqPJkuwa-BAop3gbX0VWTamKIrSAl_ZzhmMEnCXP2vbTL7JioYhl7ImxMlpbQb95vBla_g1thKwgYE5vd2IKH6KnXILQaNR0QSUkv2d_DKDWHRgdiLCwfibj6oBd4u_M0Q5cymgICoMnr5cFtGhxjgR0N18SruWfc22rq3qLAce_mSJztSUw8txsL/s885/Politica-anticiclica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="885" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqPJkuwa-BAop3gbX0VWTamKIrSAl_ZzhmMEnCXP2vbTL7JioYhl7ImxMlpbQb95vBla_g1thKwgYE5vd2IKH6KnXILQaNR0QSUkv2d_DKDWHRgdiLCwfibj6oBd4u_M0Q5cymgICoMnr5cFtGhxjgR0N18SruWfc22rq3qLAce_mSJztSUw8txsL/w400-h226/Politica-anticiclica.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;">Tanmateix, arran de la caiguda del mur va sorgir un
estat d’opinió que sobrevalorava les qualitats del capitalisme. El seu triomf
sobre el socialisme va crear el miratge d’un sistema gairebé perfecte, i, a
partir d’aquell moment, sense contratemps ni cicles. L’esdevenidor es
presentava com una progressió eterna envers la prosperitat. La llarga expansió
dels anys que encetaven el nou segle van apuntalar aquesta idea que, tot sigui
dit, era un mite que no comptava amb cap argument, ni des de la teoria ni la
història econòmica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">No és d’estranyar que la crisi del 2008 deixés
sonats els apòstols del supercapitalisme, com un boxador que ha rebut un cop baix.
En Guillem López ha assenyalat de forma gràfica que la macroeconomia està </span><i style="font-family: Arial, "sans-serif";">lost in translation</i><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">, com el protagonista
de la pel·lícula de Sofia Coppola, que vaga per Tòquio sense entendre-hi res.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz6wGSmF0wnuvZimzr2h8uwTPL2wFiUIKKClUjqfhkDL7kds169FlQDsE0cIXd0u8hgDY30JYzErhr9bNkiK60a5F3As4pbiyD1wUaeq5XrYomuOLyZHWYbgGzjfslsG2FQcf4UiU2VH3S67jmmVxziMaOPHJPG8YIojmxz6gLcKfnSLXL7H3WXMeK/s265/lostintraslationcartel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="188" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz6wGSmF0wnuvZimzr2h8uwTPL2wFiUIKKClUjqfhkDL7kds169FlQDsE0cIXd0u8hgDY30JYzErhr9bNkiK60a5F3As4pbiyD1wUaeq5XrYomuOLyZHWYbgGzjfslsG2FQcf4UiU2VH3S67jmmVxziMaOPHJPG8YIojmxz6gLcKfnSLXL7H3WXMeK/w284-h400/lostintraslationcartel.jpg" width="284" /></a></div><br /><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">No hi ha més que veure els bancs centrals que,
enlloc de preocupar-se per aplicar els instruments més adients en cada moment, han
actuat com a zombies. Com que la política ultraexpansiva per fer front a la
debacle bancària del 2008-2010 va funcionar, més tard van seguir administrant
els mateixos remeis, amb independència del que requerís la situació. Durant
alguns anys l’economia va resistir els excessos de Mario Dragui i companyia
però, quan fa poc més d’un any, la combinació dels colls de botella provocats
per la Covid i la invasió russa d’Ucraïna generaren un còctel inflacionari
explosiu, van descobrir que el rei anava despullat i es van posar a correcuita
a pujar els tipus d’interès i rebaixar la quantitat de liquidat que saturava
l’economia.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Tanmateix, un cop perduda la cultura anticíclica, el
Banc Central Europeu i la Fed americana, enlloc d’esperar que les mesures
implementades poguessin sortir efecte, s’han obcecat en l’espiral alcista, com
si l’acció de les seves actuacions fos instantània. Potser és un reflex de la
cultura actual de la immediatesa, en què si no es contesta un Whatsapp en
qüestió de minuts, l’interlocutor ja es pensa que l’altre s’ha mort.</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMHcTgpUaWezQ3ZCqeZeehhJbD6KfSVIAumU0ZgQwxmd6PFsEC-L9-dvsnrIOc-tGdqJRQelP3526JvFgg8S2KSs0wDWnVRu_6JrwWKmt8Y3Wf0XNSTA6STTYB1DkyMf0Hd9njn1LtzwG--fD7MHYhaZyFAaXypxUQzXvld98Rdk9ALqrs8MbFsYyN/s610/Subida%20tipos%20interes.Lagarde.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="610" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMHcTgpUaWezQ3ZCqeZeehhJbD6KfSVIAumU0ZgQwxmd6PFsEC-L9-dvsnrIOc-tGdqJRQelP3526JvFgg8S2KSs0wDWnVRu_6JrwWKmt8Y3Wf0XNSTA6STTYB1DkyMf0Hd9njn1LtzwG--fD7MHYhaZyFAaXypxUQzXvld98Rdk9ALqrs8MbFsYyN/w400-h224/Subida%20tipos%20interes.Lagarde.jpg" width="400" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Les empreses i els ciutadans firmen contractes amb
els bancs i les revisions de les seves condicions en molts casos es produeixen
al cap d’un any. Per aquest i altres motius per l’estil, les repercussions de
la política monetària s’allarguen en el temps. Un enduriment excessiu d’aquesta
l’únic que aconseguirà és que, a més de reduir la inflació, s’acabi produint el
temut refredament econòmic,</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";"> </span><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">que potser precipitarà
una crisi. Llavors, baixaran els interessos en picat...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">El mateix argument, però en sentit invers, es pot
aplicar als governs. Ja fa més d’un any que no és hora de multiplicar la
despesa per expandir la demanda, sinó de plegar veles i deixar de gastar, per
no inflar el globus inflacionista.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Aquí pequen tant els grans com els petits. Gran, la
Unió Europea, que davant l’encongiment econòmic temporal de la Covid va llançar
el programa d’ajuts </span><i style="font-family: Arial, "sans-serif";">New Generation</i><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">,
que mesclava l’objectiu d’auxiliar de forma puntual els agents socials amb
l’intent de reforçar alguns sectors en què Europa s’està endarrerint, com
determinades tecnologies, o que cal reforçar, com les energies renovables per fer
front al canvi climàtic. Per assolir aquestes fites no convenia córrer i s’haurien
d’haver supeditat a l’estat cíclic de l’economia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7yezS8v1pgexsXRQHZBezDAqRqtIG0HwpliYQMNYCC43bHVGdnJgOz58URh_PEBX13b4ABv2xSCA5W2hRNjyPgxzWR5jR1atgwi7EGCG50wMsAPp3fsSQCTg2R7AYlXBpKjn-FerphFgaYoNaB5x1ctdpRxv7pXMbT1cNMaS6mWi2DQwfEpiLLOTk/s500/Vals%20consum%20Consell%20Insular.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7yezS8v1pgexsXRQHZBezDAqRqtIG0HwpliYQMNYCC43bHVGdnJgOz58URh_PEBX13b4ABv2xSCA5W2hRNjyPgxzWR5jR1atgwi7EGCG50wMsAPp3fsSQCTg2R7AYlXBpKjn-FerphFgaYoNaB5x1ctdpRxv7pXMbT1cNMaS6mWi2DQwfEpiLLOTk/w400-h400/Vals%20consum%20Consell%20Insular.png" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: Arial, "sans-serif";">Petit, el nostre Consell Insular, que llança un
programa de vals de consum, com si els comerços seguissin sota l’efecte de les
restriccions de la Covid, quan els consumidors patim les puges encadenades de
preus. Els dos milions d’euros segur que haurien trobat actuacions més
oportunes, per exemple, donar suport a les persones amb dificultats per omplir
la nevera o accedir a un habitatge.</span><p></p>Alfons Méndezhttp://www.blogger.com/profile/12045007547505887906noreply@blogger.com0