Menorca en els periodistes viatgers. El diari La Nación (1934)

La Nación fou un diari madrileny fundat el 1925 a instàncies de Primo de Rivera. Durant la República arreplegava els monàrquics més radicals. Va tancar arran de l’atemptat que cremà la seva redacció el març del 1936. A partir del 1934 algunes setmanes publicava una secció sobre turisme. Menorca, i en sobre tot Ciutadella, hi va tenir una presència remarcable, amb nou aparicions (cinc articles i catorze fotografies).

De fet, es tractava d’una veritable campanya promocional de l’illa i, en particular dels viatges de l’agència “Instituto Español de Turismo”, amb seu a l’Avinguda Eduard Dato i idèntica denominació que una altra establerta al carrer Montera. El director general era Antonio Berjón, degà de la catedral de Ciutadella, la qual cosa explica l’interès en difondre els atractius d’aquest terme.

L’entitat, activa els anys 1933 i 1934, muntava tot tipus de sortides, normalment coincidint amb festivitats i esdeveniments, com les Falles de València o el Pilar de Saragossa, així com excursions als voltants de la capital (Toledo, el Escorial, Aranjuez). Com és lògic per la personalitat del director, predominen les de tipus religiós, com les peregrinacions a Roma, al monestir de Guadalupe, Lourdes i la Passió de Oberammergau o al Congrés Eucarístic de Buenos Aires, però no desdenyava els viatges a la costa Blava, París o a l’Exposició de Chicago.

El mes de gener encetà les expedicions a Menorca, via València i amb estada a Mallorca, i prest va anunciar l’organització d’un viatge a l’illa per assistir a les festes de Sant Joan. Donaven suport a aquesta publicitat uns escrits que lloaven Menorca, algun signat per A.B, és a dir el degà Berjón.

El diari El Iris de Ciutadella es va fer ressò de les activitats de l’agència el desembre del 1933, comentant l’establiment d’una delegació a Menorca, a càrrec de Joan Moll Casasnovas. El mes següent informava que la direcció de l’Institut havia fundat a la seva seu de l’Avinguda Dato la Casa de Menorca a la capital, amb les finalitats de mantenir vius els sentiments religiosos, fomentar la reunió dels menorquins i ajudar-los en els seus negocis i estudis, per aquest ordre.

El mes següent, El Iris donava compte de “la propaganda turística en favor de Menorca de l’I.E.T. en l’important diari La Nación”, fent menció de les cròniques i les fotografies que fins llavors havien estat publicades. Aquesta sèrie té un contingut bastant repetitiu i el major interès resideix en les imatges. La seva voluntat publicitària queda clara en els títols de les col·laboracions, que són autèntics eslògans turístics de Menorca, qualificada successivament com “isla de los ensueños”, “isla encantada”, “roqueta màgica”, “isla rosada” i “isla maravillosa”. Tot plegat sona a una emulació de la denominació d’illa blanca i blava que propugnava el Foment del Turisme.

La majoria de les instantànies acompanyaven als textos, tot i que algunes es publicaven soles, amb un expressiu peu de pàgina. Moltes són dels voltants del nucli de Ciutadella: el port, l’entrada amb el far i el castell de Sant Nicolau, els horts de sant Joan, així com el carrer Quadrado i la catedral i el molí des Comte. També destaquen les de la costa, amb tres vistes de Santandria, una de la platja de Son Saura i una altra del pont d’en Gil. Finalment, es troben les de coves de Perelleta i la taula de Torretrencada, que enceta la col·lecció. A banda només hi ha una postal d’Alcalfar i la taula de Talatí, en el darrer article.

Al principi, l’autor convida els turistes a visitar Menorca, illa germana de Mallorca, de plàcida quietud i que guarda multitud d’emocions estètiques. L’illa està preparada per oferir als forasters tota mena de comoditats, segons les possibilitats del confort modern. Menorca, per la seva estratègica situació a la Mediterrània, ha estat cobejada pels estrangers, que en diverses ocasions l’han raptat, “per la seva bellesa i gentilesa”, encara que mai se la van fer seva “pel decòrum, honor, noblesa i patriotisme”.

El turisme no consisteix simplement en admirar els encants ja coneguts de la natura i l’art, sinó, en especial, explorar el que és desconegut. El major atractiu de Menorca són les sorpreses que esperen al visitant. L’illa és la roqueta encantada; la vareta màgica del turista la farà obrir els seus encants i meravelles, per obsequiar-lo amb els seus tresors ocults i la possessió dels més purs amors. Berjón sol acabar els seus articles fent una crida als forasters perquè vagin a Menorca i es convencin que l’illa, tan explorada pels forasters com ignorada pels espanyols, és capaç d’omplir les més exigents demandes.

Menorca, per les seves privilegiades condicions climàtiques i el seus bonics paisatges de camps verds, és el paradís retrobat, la terra de promissió. En contra de tota la literatura de viatges, explica que és un verger, de vegetació exuberant, plena de fonts, el perfum de les flors i el cant dels ocells, amb possessions riques en jardins i tarongers.

En una de les cròniques aquest concepte es lliga al de l’illa blanca i blava, blanca per l’escuma i les flors de l’ametller, i blava per la mar, plana i tranquil·la, i el cel. Els horitzons serens i transparents són saturats d’una àuria llum meridional que escalfa el sòl, inflama la sang i infon en l’ànima l’alegria de viure. El religiós afegeix en aquests colors el rosat, per les roses dels jardins, entre les quals sobresurt la rosa mística que, en sentit metafòric, és la Mare de Déu, la moreneta, que té el seu tro i altar en les altures del Toro, aixecada “no en una humana construcció de pedra, sinó sobre els cors dels menorquins”.

Menorca té tres atractius principals. El primer són les platges, en forma de petxina; la seva blancor crea un bell i exòtic contrast amb les aigües blavenques del Mare Nostrum. Les nits estrellades d’estiu són llocs de misteri i somieig on la llum tèbia d’una lluna argentina reverbera de forma graciosa la seva cabellera fosforescent. Els peculiars monuments megalítics (navetes, taules, talaiots, dòlmens i menhirs), d’inapreciable valor com a font històrica i molt abundants, són signe del progrés de remotes civilitzacions i races prehistòriques. En darrer terme, les coves o grutes, algunes batudes per la mar, amaguen un bosc d’estalactites i estalagmites que les equiparen a les cèlebres d’Eboli i Elefantina. Constitueixen veritables ciutats subterrànies encantades, que sembla que alcin en calcaris peveters l’encens de les pregàries per fer descendir les benediccions divines i així entrellacen místicament allò terrenal amb allò celestial.

Així mateix no pot deixar d’esmentar l’afamada caldereta de llagosta que a Fornells, al peu del Toro, a la vorera de la mar, que allà sembla més bé un llac, espera als turistes, saturats de plaers i emocions.

A tots aquests elements materials s’hi afegeix el caràcter dels menorquins, que crea un ambient planer, ple de sinceritat, cavallerositat i gentilesa, i transforma els turistes en veïns. Hi regna la calma, el somni, l’alegria, la joia i la felicitat. Tot plegat fa que el cos es tonifiqui, l’esperit es sublimi, l’existència s’allargui, les malalties desapareguin, la mort s’allunyi i la vida llisqui en mig d’una pau octaviana, riallera i afalagadora.

En una de les ressenyes confronta les illes de Mallorca i Menorca: la primera, major en terra, la segona en aigües; major la gran en població, però la segona en tradicions; la primera en força, la segona en gentilesa i encant. Menorca és la germana menor, amb les mateixes gràcies naturals, i supera la gran en emocions i promeses. Mallorca és massa coneguda i per açò cal descobrir les belleses de Menorca, la qual cosa redundarà en benefici del seu comerç i la seva indústria. Per aquest motiu, acaba amb un text turístic suposadament recollit a Nova York: “Si Mallorca és atapeïda de turistes, no desesperin: Menorca els brinda la seva hospitalitat”.

La darrera col·laboració fou publicada a La Época, diari monàrquic llegit per l’aristocràcia més selecta. Després de recordar la propaganda de Menorca que ha realitzat els mesos anteriors l’Instituto Español de Turismo, explica l’excursió que planeja pel mes de juny, durant la qual, a més de veure les festes de Sant Joan, es visitarien les platges de Son Saura i La Vall, els monuments megalítics, les coves de Binigaus, Fornells, Maó i els pobles de l’illa, i acabaria amb un recorregut de tres dies per Mallorca.