Menorca en els llibres de viatges. Lady Sheppard

Lady Sheppard és el pseudònim de l’aristòcrata anglesa Margaret Kinloch Forbes (1880-1963), qui a partir del 1925 residia llargues temporades a Fornalutx, prop de Sóller. És l’autora de dos llibres de viatges sobre Mallorca, un de Txecoslovàquia (1938) i un altre de Suècia (1956). En “A Cottage in Majorca”, del 1936, explica el seu recorregut per Menorca i les Pitiüses, quan encara no havia decidit establir-se a Mallorca.

A diferència d’altres viatgers, el trajecte marítim de l’escriptora de Barcelona a Menorca va ser plàcid. Quan es va aixecar del llit, el vaixell entrava en el llarg port de Maó, “tan meravellós i protegit que ben mereix els versets atribuïts a Andrea Doria”. L’autora és extremadament sensible al llegat britànic; en passar pel poble des Castell se’n recorda que els anglesos la van batejar com Georgetown.

La primera impressió de Maó, que Sheppard qualifica de “petita i neta ciutat que s’alça abruptament de la vorera de la mar”, és un xoc entre l’Est i l’Oest. Aquí hi conviuen el passatge cobert d’aparença sinistra del pont des General, “que probablement sigui la construcció morisca millor conservada i més autèntica de les Balears”, i el carrer del Doctor Orfila, que amb les seves portes angleses, les ventalles georgianes i els boínders, es podria trobar a qualsevol ciutat del segle XVIII de les illes britàniques. L’hotel on s’allotjà tenia calefacció central i era net. El seu propietari estava encantant davant la perspectiva que l’escriptora s’hi instal·lés uns dies, ja que potser seria l’única estrangera que passaria en tota la temporada.

Sheppard fa una curosa selecció del que hi ha a la població. El mercat, amb les seves parades al voltant del claustre del Carme, és un dels més pintorescos que mai hagi vist. L’autora va gaudir molt comprant aquí i a les botigues; els toffees i els pans, d’origens anglesos, estaven exposats als aparadors. També hi havia vells llibres i gravats francesos; a les botigues de records s’hi trobaven molts mobles anglesos, però puntualitza que des d’aquella època els antiquaris han descobert Maó i s’han endut totes les coses de valor.

Com que havia sentit parlar de les restes prehistòriques de l’illa, va anar a veure el talaiot de Trepucó, bastant prop de la ciutat. Es tracta d’una gran piràmide de marès amb una cambra circular al centre. L’origen d’aquests edificis encara intriga als arqueòlegs i segons una teoria són simples munts de pedres per netejar de roques les terres de conreu. La taula, de les que hi ha catorze a Menorca, està emparentada amb restes similars de Carnac i Stonehenge. Sheppard fou testimoni de com un peó caminer trencava pedres amb inscripcions i ho comunicà a les autoritats, sense cap resultat. A Mallorca, la majoria dels edificis prehistòrics han estat demolits de forma similar.

La guia de viatges que emprava assenyalava que Lord Nelson va tenir una casa aquí, on es podia veure el mobiliari original, amb la biblioteca i les pintures, tal i com ell les havia deixat. Per aquest motiu, Sheppard va prendre un bot per visitar les cases de Sant Antoni, a l’altra banda del port, el qual s’alça damunt d’un turó que ho domina tot i gaudeix d’una vista esplèndida, i que val la pena visitar pels seus magnífics mobles antics.

Al llibre de visites hi havia molts noms distingits, especialment anglesos que havien anat a veure la residència del famós almirall. Tanmateix, l’escriptora no hi trobà cap prova del sojorn de Nelson i molt menys que hi escrivís la seva autobiografia, com afirmaven els autòctons. De fet, creu que si bé el marí va ser al port de Maó sis setmanes, mai tingué una casa i només va baixar a terra una o dues vegades. El seu secretari va escriure que “Sa Senyoria no és un home de terra i mai vol sortir del seu vaixell”.

Al mateix trajecte va visitar el cementiri dels anglesos. L’accés es veia difícultat per la invasió de plantes trepadores i les làpides quasi havien desaparegut davall de la vegetació. L’autora informa que quan escriu el llibre tot ha estat restaurat pel British Council de Palma.

El fosquet anà a veure el Palau Militar, que va ser la residència dels governadors britànics, la qual cosa li fa somiar què passaria si Menorca tornés a ser anglesa. Més tard visita la Biblioteca i Museu de Maó, probablement l’Ateneu, que troba una institució que, de forma sorprenentment, està molt ben gestionada i al dia. A la sala de lectura hi havia diaris anglesos i no era estrany que es donessin conferències en anglès i francès.

L’escriptora va llogar un cotxe per travessar l’illa. La carretera era bona i l’atribueix falsament al general Kane, que considera que fou el més benèvol i estimat dels governadors anglesos. Tot i que és cert que Kane s’interessà per l’agricultura illenca i que importà bestiar, no té gaire base la seva afirmació que dugués lleteres per ensenyar als habitants a fer mantega i formatge, fins al punt d’atribuir-li el motiu que el queso de Mahón sigui el millor d’Espanya. Tampoc és gaire afortunada quan indica que a l’illa només estan cultivats els barrancs, a no ser que es refereixi únicament a fruites i verdures. Les cases de camp destaquen en el camp rocós per la seva blancor.

Sheppard es va aturar a Fornells, on afirma erròniament que els anglesos van construir el castell el 1707 per assegurar l’ampla badia. En el moment que escriu era un poblet de pescadors que tenia una fonda confortable amb la ben guanyada reputació de servir el millor plat de Menorca, la caldereta de llagosta, amb un estil insuperable. L’autora s’entreté en donar una pinzellada sobre els principals episodis militars dels dominis anglesos, amb una parcialitat que potser explica el fet que el seu avi fos administrador colonial a l’Índia. Es Mercadal li sembla un poble gris, de cases emblancades, i que deu tenir el mateix aspecte que quan el 1798 hi passà el general Stuart.

Ciutadella presenta la trista visió d’una ciutat antiga i pintoresca que està essent gradualment esclafada per l’abraçada de l’ós de la indústria moderna. La manufactura del calçat té aquí el seu quarter general; exporta sabates fins a Nova York i Viena, però l’escriptora no pot evitar desitjar que hagués estat confinada a un suburbi allunyat del centre i no espatllés tantes coses belles en el seu anhel de progrés.

Els carrers amb arcades, l’antiga catedral i les cases senyorials són perfectes i sembla que encara enyorin els dies en què tenien l’honor de ser la capital de l’illa, abans que el Govern es traslladés a Maó. El port, que només admet un petit tràfec de cabotatge, és encantador; les murades que hi donen són ornades amb flors de taperera. Sheppard s’estranya que una ciutat que en tants aspectes és tan pròspera només disposi d’una fonda miserable per passar-hi la nit.

El dia següent va fer el viatge de tornada en barca pel sud de l’illa. El gran nombre de belles platges que va trobar la van convèncer que el futur de Menorca per atreure visitants residia en la seva atracció com a punt d’estiueig, i no com a lloc de residència d’hivern. Pel camí van pescar un gran peix amb el qual el patró va cuinar un dels millors àpats de la seva vida.

La primera aturada va ser a cala Galdana, una platja amb forma de mitja lluna perfecta, rodejada de pins. La següent fou Cales Coves, un poble troglodita meravellós, amb dotzenes d’habitacles excavats en la roca. L’autora va caminar entre les antigues coves, tractant d’identificar l’Església, el Tribunal, la Fortalesa i la Pedra dels Sacrificis, que la guia turística afirmava que es trobaven allà. Per tornar, si no arriba a ser pels esforços sobrehumans dels mariners, no haguessin pogut superar el perillós pas de l’illa de l’Aire.

L’escriptora va marxar el dia següent amb el remordiment d’abandonar una terra que encara rendia tribut d’amistat i afecte a Anglaterra, el país sota la bandera del qual havia passat gairebé un segle d’història. També reflexiona sobre els motius del fracàs de l’illa per atreure visitants. El propietari de l’hotel on s’allotjava no entenia perquè anava un raig de turistes a Mallorca i deixaven de banda Menorca. Sheppard també expressa la seva perplexitat, ja que l’animada i assolellada ciutat i els baixos preus sembla que haurien de proporcionar allò que tanta gent cerca.

Més tard conclou que la causa s’ha de cercar en la vegetació. Com que l’illa és fustigada per les tramuntanades, els arbres estan atrofiats i doblegats; les seves branques creixen en un angle que li recorda a una bruixa amb la capa volant per damunt del cap. Ningú que viatgi al Sud cercant sol elegiria viure en un clima semblant. L’hoteler es queixava que, malgrat les aparences, a Menorca quasi no feia fred i l’illa era molt salubre. L’autora tampoc va trobar el que cercava a Eivissa; en canvi a Mallorca afirma que ha descobert un veritable paradís per a qualsevol que apreciï la joia de caminar per un paisatge encantador.

Alfons Méndez Vidal