dimarts, 21 de febrer de 2017

Històries del turisme de Menorca. Les temptatives d’urbanitzar cala en Turqueta i Macarella


L’intent d’urbanització de cala en Turqueta, a Ciutadella, va comptar amb unes bases prou sòlides. El mes de juny del 1967 el Ministeri aprovava el pla de promoció turística de la zona, presentat per Francesc Vivó Amengual, senyor del lloc, primera fase per autoritzar un centre d’interès turístic nacional. Aquell any s’anunciava en el suplement turístic del diari Menorca que disposaria de carretera asfaltada, enllumenat públic, aigua corrent, clavegueram i electricitat. Es pensava construir una àrea esportiva, parc infantil, zona cívica, platja artificial i instal·lacions nàutiques per tirar barques a la mar, i s’adjuntava un croquis. El propietari va vendre els terrenys el 1969 a un grup d’inversors, majoritàriament catalans i mallorquins, la cara visible del qual era Joan Casals, qui va presentar aquest projecte, entre els diversos que encapçalava, a la fira Hogarotel.
 
Plànol de la urbanització 1967
Es va constituir la societat Cala Turqueta, SA, però la tramitació del centre d’interès turístic nacional va quedar paralitzada i no es reactivaria fins a finals del 1974, amb modificacions sobre el disseny original, de manera l’any següent  va obtenir la declaració pertinent.

L’assentament programat ocupava una superfície de 110 hectàrees i s’estenia al llarg d’un quilòmetre de costa, amb una població potencial de 6.000 persones. Tenia 180 parcel·les, la majoria de 1.100 m2, així com una àrea hotelera de 20.760 m2, zona comercial de 10.000 m2, espais verds i altres equipaments. El 1976 es definia com un centre de qualitat, dissenyat segons un model de petites agrupacions proveïdes de tots els serveis i una infraestructura adequada i racional. Es tenia molt en compte el paisatge, descartant formes destructives i només es preveia la construcció de dos hotels de tres plantes.

Cala en Turqueta, 1970
La crisi va tornar aturar la temptativa i l’Ajuntament no l’inclogué en el Pla General d’Ordenació Urbana. Quan la societat va presentar el pla parcial el 1978 s’aixecà la contestació ciutadana, avivada pel fet que al mateix temps es volia urbanitzar la platja de Macarella.  Es va promoure una recollida de firmes i es convocà una manifestació a Ciutadella pel dia 11 de novembre, a la qual acudiren unes 1.500 persones. Es va constituir la Coordinadora per a la Defensa del Territori, que entre 1980 i 1981 organitzà diversos actes a la població, com ara concentracions i concerts, per reclamar que no s’urbanitzessin les platges de la costa sud.

El 1980 el Ple del Consell Insular va acordar per unanimitat encarregar un estudi jurídic que analitzés la possibilitat de frenar el desenvolupament del centre, mentre es tramitava un nou PGOU de Ciutadella, afegint que aquesta iniciativa era “profundament polèmica” per amplis sectors de la població de l'illa, especialment ciutadellencs.

La promotora va reclamar a l’Ajuntament l’aprovació inicial del projecte el setembre del 1980 i l’abril de l’any següent, davant del silenci del consistori, va reclamar davant dels tribunals, que el mes d’abril del 1983 li donaren la raó. La corporació apel·là davant del Tribunal Suprem, però el Govern Balear li va concedir el permís d’explotació, sense esperar el veredicte definitiu, decisió que l’Ajuntament va recórrer. La sentència final fou favorable a les tesis municipals i determinà que el consistori tenia dret a denegar per silenci el pla especial i que, en cas de conflicte entre el CITN i el PGOU, prevalia la planificació local. La zona fou desclassificada definitivament amb la seva declaració com ANEI, el 1991.


Davant del tancament de les expectatives urbanitzadores, el mes d’abril del 1985 l’empresa va clausurar el vial d’accés. L’Ajuntament, disconforme, va ordenar la seva reobertura, però finalment només es va permetre el pas als vianants. Com acció de protesta, el sindicat Comissions Obreres va realitzar la celebració de l’1 de maig a la platja, mentre la UGT ho feia a Macarella, també objecte de litigi. La propietat va interposar un interdicte contra la decisió municipal i obtingué una resolució judicial favorable. Així i tot, el mes de juliol va restablir el trànsit de vehicles.

Macarella i Macarelleta

El 1978 es van presentar davant l’Ajuntament de Ciutadella els plans parcials dels terrenys del lloc d’Alpara que abracen les cales de Macarella i Macarelleta, una zona que el Pla General declarava urbanitzable. Com hem vist, la iniciativa, que coincidia amb la de cala en Turqueta, fou contestada de forma immediata amb la organització d’una manifestació a Ciutadella i diversos accions més els anys següents.
 
Macarella, 1959

El 1982 el propietari, Bernat de Olives, va ordenar l’àrea propera a la platja, on la proliferació de campaments estivals havia propiciat l’acumulació de residus i s’havien produït problemes d’ordre públic amb l’ús de les coves. Es va netejar el paratge i es col·locaren poals de fems; també es van podar els pins i es tallaren mates. Es va delimitar un aparcament per a vehicles i un espai per acampar, amb aigua potable i serveis sanitaris. Les coves es van clausurar, però la clau estava a disposició dels ciutadellencs que hi volguessin romandre. La propietat demanava a l’Ajuntament col·laboració per arranjar el camí d’accés. La platja era coneguda per la pràctica del nudisme. El delegat del Govern feia notar al respecte que els batles de l’illa s’havien manifestat en algunes ocasions de forma desfavorable a sol·licitar una platja per aquest ús.

El mes de gener del 1984 Menorca Mapesol, SA, titular dels terrenys, de capital local, demanà l’aprovació del pla parcial; tanmateix, els informes tècnics van determinar que contenia estipulacions discordants amb el Pla General. L’oposició municipal s’hi mostrà en contra de la decisió i acusà l’equip de govern d’obstaculitzar la creació de llocs de treball i empobrir la població. L’empresa va recórrer davant la Comissió Provincial d’Urbanisme perquè se subrogués la competència d’autoritzar el projecte, però aquesta va refusar-hi. El Consell Insular, en unió amb l’Ajuntament de Ciutadella, proposà declarar la zona compresa entre Macarella i cala en Turqueta àrea natural d’especial interès, exercitant la iniciativa legislativa al Parlament de les Illes Balears, el qual la va rebutjar.

La promotora impugnà els acords que denegaven les seves pretensions i va atènyer sentències favorables, tant a l’Audiència Territorial, el 1985, com al Tribunal Suprem, el 1987. Aquesta resolució va provocar un enfrontament a l’Ajuntament de Ciutadella entre la majoria d’esquerres, que aprovà inicialment el Pla, però sotmès a prescripcions, i l’oposició de dretes, que era partidària d’autoritzar-lo directament i permetre la urbanització del paratge. L’equip de govern va impulsar, amb el Consell Insular, la tramitació per segona vegada de la protecció de la zona, que aquesta vegada s’arribaria a materialitzar amb la seva declaració d’ANEI, la qual cosa determinà la no aprovació final del projecte. La polèmica continuaria amb la promulgació de la Llei d’espais naturals del 1991, en la qual es va desprotegir una part important del sector; malgrat tot, l’Ajuntament no modificà els límits. El 2003, el Pla Territorial Insular va preservar tot el paratge, a través de la nova figura d’una àrea natural d’interès territorial. El 1995 la societat Menorca Mapesol, havia venut els terrenys a una companyia austríaca.

Cap comentari:

Publica un comentari