Lady Sheppard és el pseudònim de
l’aristòcrata anglesa Margaret Kinloch Forbes (1880-1963), qui a partir del
1925 residia llargues temporades a Fornalutx, prop de Sóller. És l’autora de
dos llibres de viatges sobre Mallorca, un de Txecoslovàquia (1938) i un altre
de Suècia (1956). En “A Cottage in Majorca”, del 1936, explica el seu
recorregut per Menorca i les Pitiüses, quan encara no havia decidit establir-se
a Mallorca.
A diferència d’altres viatgers, el
trajecte marítim de l’escriptora de Barcelona a Menorca va ser plàcid. Quan es
va aixecar del llit, el vaixell entrava en el llarg port de Maó, “tan
meravellós i protegit que ben mereix els versets atribuïts a Andrea Doria”.
L’autora és extremadament sensible al llegat britànic; en passar pel poble des
Castell se’n recorda que els anglesos la van batejar com Georgetown.
La primera impressió de Maó, que Sheppard qualifica de
“petita i neta ciutat que s’alça abruptament de la vorera de la mar”, és un xoc
entre l’Est i l’Oest. Aquí hi conviuen el passatge cobert d’aparença sinistra
del pont des General, “que probablement sigui la construcció morisca millor
conservada i més autèntica de les Balears”, i el carrer del Doctor Orfila, que
amb les seves portes angleses, les ventalles georgianes i els boínders, es
podria trobar a qualsevol ciutat del segle XVIII de les illes britàniques.
L’hotel on s’allotjà tenia calefacció central i era net. El seu propietari
estava encantant davant la perspectiva que l’escriptora s’hi instal·lés uns
dies, ja que potser seria l’única estrangera que passaria en tota la temporada.
Sheppard fa una curosa selecció del que
hi ha a la població. El mercat, amb les seves parades al voltant del claustre
del Carme, és un dels més pintorescos que mai hagi vist. L’autora va gaudir
molt comprant aquí i a les botigues; els toffees i els pans, d’origens
anglesos, estaven exposats als aparadors. També hi havia vells llibres i
gravats francesos; a les botigues de records s’hi trobaven molts mobles
anglesos, però puntualitza que des d’aquella època els antiquaris han descobert
Maó i s’han endut totes les coses de valor.
Com que havia sentit parlar de les
restes prehistòriques de l’illa, va anar a veure el talaiot de Trepucó, bastant
prop de la ciutat. Es tracta d’una gran piràmide de marès amb una cambra
circular al centre. L’origen d’aquests edificis encara intriga als arqueòlegs i
segons una teoria són simples munts de pedres per netejar de roques les terres
de conreu. La taula, de les que hi ha catorze a Menorca, està emparentada amb
restes similars de Carnac i Stonehenge. Sheppard fou testimoni de com un peó
caminer trencava pedres amb inscripcions i ho comunicà a les autoritats, sense
cap resultat. A Mallorca, la majoria dels edificis prehistòrics han estat
demolits de forma similar.
La guia de viatges que emprava
assenyalava que Lord Nelson va tenir una casa aquí, on es podia veure el
mobiliari original, amb la biblioteca i les pintures, tal i com ell les havia
deixat. Per aquest motiu, Sheppard va prendre un bot per visitar les cases de
Sant Antoni, a l’altra banda del port, el qual s’alça damunt d’un turó que ho
domina tot i gaudeix d’una vista esplèndida, i que val la pena visitar pels
seus magnífics mobles antics.
Al llibre de visites hi havia molts
noms distingits, especialment anglesos que havien anat a veure la residència
del famós almirall. Tanmateix, l’escriptora no hi trobà cap prova del sojorn de
Nelson i molt menys que hi escrivís la seva autobiografia, com afirmaven els
autòctons. De fet, creu que si bé el marí va ser al port de Maó sis setmanes,
mai tingué una casa i només va baixar a terra una o dues vegades. El seu
secretari va escriure que “Sa Senyoria no és un home de terra i mai vol sortir
del seu vaixell”.
Al mateix trajecte va visitar el
cementiri dels anglesos. L’accés es veia difícultat per la invasió de plantes
trepadores i les làpides quasi havien desaparegut davall de la vegetació.
L’autora informa que quan escriu el llibre tot ha estat restaurat pel British
Council de Palma.
El fosquet anà a veure el Palau
Militar, que va ser la residència dels governadors britànics, la qual cosa li
fa somiar què passaria si Menorca tornés a ser anglesa. Més tard visita la
Biblioteca i Museu de Maó, probablement l’Ateneu, que troba una institució que,
de forma sorprenentment, està molt ben gestionada i al dia. A la sala de
lectura hi havia diaris anglesos i no era estrany que es donessin conferències
en anglès i francès.
L’escriptora va llogar un cotxe per
travessar l’illa. La carretera era bona i l’atribueix falsament al general
Kane, que considera que fou el més benèvol i estimat dels governadors anglesos.
Tot i que és cert que Kane s’interessà per l’agricultura illenca i que importà
bestiar, no té gaire base la seva afirmació que dugués lleteres per ensenyar
als habitants a fer mantega i formatge, fins al punt d’atribuir-li el motiu que
el queso de Mahón sigui el millor d’Espanya. Tampoc és gaire afortunada
quan indica que a l’illa només estan cultivats els barrancs, a no ser que es
refereixi únicament a fruites i verdures. Les cases de camp destaquen en el
camp rocós per la seva blancor.
Sheppard es va aturar a Fornells, on afirma erròniament
que els anglesos van construir el castell el 1707 per assegurar l’ampla badia.
En el moment que escriu era un poblet de pescadors que tenia una fonda
confortable amb la ben guanyada reputació de servir el millor plat de Menorca,
la caldereta de llagosta, amb un estil insuperable. L’autora s’entreté en donar
una pinzellada sobre els principals episodis militars dels dominis anglesos,
amb una parcialitat que potser explica el fet que el seu avi fos administrador
colonial a l’Índia. Es Mercadal li sembla un poble gris, de cases emblancades,
i que deu tenir el mateix aspecte que quan el 1798 hi passà el general Stuart.
Ciutadella presenta la trista visió
d’una ciutat antiga i pintoresca que està essent gradualment esclafada per
l’abraçada de l’ós de la indústria moderna. La manufactura del calçat té aquí
el seu quarter general; exporta sabates fins a Nova York i Viena, però
l’escriptora no pot evitar desitjar que hagués estat confinada a un suburbi
allunyat del centre i no espatllés tantes coses belles en el seu anhel de
progrés.
Els carrers amb arcades, l’antiga
catedral i les cases senyorials són perfectes i sembla que encara enyorin els
dies en què tenien l’honor de ser la capital de l’illa, abans que el Govern es
traslladés a Maó. El port, que només admet un petit tràfec de cabotatge, és
encantador; les murades que hi donen són ornades amb flors de taperera.
Sheppard s’estranya que una ciutat que en tants aspectes és tan pròspera només
disposi d’una fonda miserable per passar-hi la nit.
El dia següent va fer el viatge de
tornada en barca pel sud de l’illa. El gran nombre de belles platges que va
trobar la van convèncer que el futur de Menorca per atreure visitants residia
en la seva atracció com a punt d’estiueig, i no com a lloc de residència
d’hivern. Pel camí van pescar un gran peix amb el qual el patró va cuinar un
dels millors àpats de la seva vida.
La primera aturada va ser a cala
Galdana, una platja amb forma de mitja lluna perfecta, rodejada de pins. La
següent fou Cales Coves, un poble troglodita meravellós, amb dotzenes
d’habitacles excavats en la roca. L’autora va caminar entre les antigues coves,
tractant d’identificar l’Església, el Tribunal, la Fortalesa i la Pedra dels
Sacrificis, que la guia turística afirmava que es trobaven allà. Per tornar, si
no arriba a ser pels esforços sobrehumans dels mariners, no haguessin pogut
superar el perillós pas de l’illa de l’Aire.
L’escriptora va marxar el dia següent
amb el remordiment d’abandonar una terra que encara rendia tribut d’amistat i
afecte a Anglaterra, el país sota la bandera del qual havia passat gairebé un
segle d’història. També reflexiona sobre els motius del fracàs de l’illa per
atreure visitants. El propietari de l’hotel on s’allotjava no entenia perquè
anava un raig de turistes a Mallorca i deixaven de banda Menorca. Sheppard
també expressa la seva perplexitat, ja que l’animada i assolellada ciutat i els
baixos preus sembla que haurien de proporcionar allò que tanta gent cerca.
Més tard conclou que la causa s’ha de
cercar en la vegetació. Com que l’illa és fustigada per les tramuntanades, els
arbres estan atrofiats i doblegats; les seves branques creixen en un angle que
li recorda a una bruixa amb la capa volant per damunt del cap. Ningú que viatgi
al Sud cercant sol elegiria viure en un clima semblant. L’hoteler es queixava
que, malgrat les aparences, a Menorca quasi no feia fred i l’illa era molt
salubre. L’autora tampoc va trobar el que cercava a Eivissa; en canvi a
Mallorca afirma que ha descobert un veritable paradís per a qualsevol que
apreciï la joia de caminar per un paisatge encantador.
Alfons Méndez Vidal