El turisme de Menorca va iniciar el seu enlairament
el 1965. A partir d’aquesta data el creixement del nombre visitants arribats a
l’illa superarà el de les Balears, que també augmentava a un fort ritme. Joan Victory Manella, qui havia dirigit el Foment del Turisme des de la seva
reconstitució, el 1946, deixa la presidència per concentrar-se en el seu grup
hoteler (Port Mahon, Rei Carles III, Agamenon i Sant Tomàs). És el moment de la
professionalització de l’entitat, que el 1966 contractava personal propi i el
1968 nomenava gerent Emili de Balanzó, qui ho seria fins a la seva dissolució.
El 1966 es consolida aquest procés: el Foment
aconseguia la declaració oficial de Menorca com “isla blanca y azul” (després
de superar les reticències d’Eivissa, “la isla blanca”). El Ministeri
d’Informació i Turisme va establir a l’illa una delegació encapçalada pel
delegat insular, la qual cosa constituïa el reconeixement estatal de la
importància del sector. Paral·lelament, s’instal·lava a Maó una extensió de
l’Escola Oficial de Turisme de Balears.
La publicitat turística va experimentar un
considerable increment: el volum anual de materials (cartells, fullets i guies)
quasi es va doblar. El fet més rellevant fou la pràctica substitució del Foment
del Turisme pel Ministeri, que s’estrenà el 1967. L’any anterior la premsa ja
es feia ressò de les intencions de l’Estat d’imprimir el “tan ansiado y
necesario” cartell. El Foment hi va col·laborar seleccionant “una fotografia de
Dolfo d’ambient mariner”, en concret una vista de Macarella. Quan es va donar a
conèixer el mes de maig va suscitar crítiques: “lástima que el nombre de
Menorca quede muy en segundo término” i és que
tots els articles del Ministeri duien imprès Espanya en grans lletres i Menorca
– Balears amb uns tipus molt més petits. El fullet informatiu que el Foment
edità aquest any recollia la mateixa imatge. No en tornaria a treure fins el
1974, amb una panoràmica de Trebalúger.
El Ministeri va produir un segon pòster el 1968, amb
la llegenda “Fiestas ecuestres medievales. San Juan de la Ciudadela. Declaradas de
interés turístico.” Mostrava
un cavall encabritat i sembla que no tingué una difusió general. El 1971 es van
desplaçar a l’illa tres fotògrafs per produir material per al cartell de la
propera temporada. Tot i que es va comentar que presentaria el poblat de
pescadors de Binibèquer, en realitat va acabar exhibint uns iots davant del
Club Marítim de Maó; tingué una tirada de 60.000 exemplars. L’any següent aquest
pòster fou utilitzat per fer publicitat de la primera setmana turística.
Finalment, l’any 1974 el Ministeri en treia un altre amb una barca en un
paratge voltat de roques i un fons d’aigües blau turquesa. En aquests tres cartells
figuraven embarcacions nàutiques, una pauta que es repetirà quan es reprenguin
les edicions de l’Estat.
Els fullets del Ministeri van tenir un contingut més
variat: a la portada del primer, del 1967, es veu el port de Ciutadella, i a la
contraportada una fotografia del poblat de pescadors de Binibèquer, un conjunt
turístic que havia arrancat el 1965, quan apareix el primer fullet de
propaganda dels promotors. També el 1967, el Ministeri va distribuir un prospecte
de “dades informatives”, que donava continuïtat a la sèrie que fins llavors publicava
el Foment del Turisme, i que recollia un dibuix de la taula de Trepucó; l’any
següent mostraria uns estris de cuina i el 1969 la cova d’en Xuroi. El 1974
finalitzaria la col·lecció amb una instantània del poblat de pescadors, una de
les icones del període. A banda, l’Estat elaborà dos fullets: el del 1969, que davant
presentava el port d’Addaia i darrera cala Alcalfar i el del 1974, que és
excepcional, perquè és l’únic cas que la publicitat de les illes Balears no inclou
una imatge de Mallorca, sinó de Menorca, la del celebrat poblat de pescadors.
El 1965 va veure un boom en l’edició de guies
turístiques, amb dues de diferents, cosa que no havia passat mai i tardaria
anys a repetir-se. Mascaró Pasarius va actualitzar la seva obra del 1955 amb
una altra encapçalada per una perspectiva de la platja de cala Mesquida; Jim
Maps, un actiu agent turístic, va treure la primera obra en anglès d’aquest
tipus dedicada exclusivament a l’illa, que en la portada ensenya el dibuix
d’una taula.
Els anys setanta arriben les guies de grups
editorials especialitzats, que tindrien diverses edicions i reimpressions i
que, per aquests motius, van gaudir d’una àmplia difusió. Puig-Ferrán i Campaña
van obrir el foc amb una que a la coberta duia la fotografia de cala Rafalet.
Els germans Casasnovas Marquès van imprimir a Ciutadella una guia amb una
imatge ben primerenca del port de Fornells. Finalment, el poblat de pescadors,
en el punt més alt de la seva fama, fou elegit pels equips de Savir (Tayá
Pugés) i Everest (Menorca en Color).
Guia turística Tayá Pugés, 1972 |
En definitiva, comprovam com els paisatges del
litoral de l’illa, que el Foment del Turisme havia escollit majoritàriament
pels seus fullets, van ser reproduïts tant pel Ministeri com per les guies
turístiques. Així mateix, la representació de les poblacions de l’illa
continua, però els ports de Maó i Ciutadella són desplaçats per nous indrets,
com el port de Fornells i, sobre tot, el poblat de pescadors de Binibèquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada