La Menorca del Ministeri d’Informació i Turisme (1965-1974)

El turisme de Menorca va iniciar el seu enlairament el 1965. A partir d’aquesta data el creixement del nombre visitants arribats a l’illa superarà el de les Balears, que també augmentava a un fort ritme. Joan Victory Manella, qui havia dirigit el Foment del Turisme des de la seva reconstitució, el 1946, deixa la presidència per concentrar-se en el seu grup hoteler (Port Mahon, Rei Carles III, Agamenon i Sant Tomàs). És el moment de la professionalització de l’entitat, que el 1966 contractava personal propi i el 1968 nomenava gerent Emili de Balanzó, qui ho seria fins a la seva dissolució.

 

Ministeri d'Informació i Turisme, cartell 1967

El 1966 es consolida aquest procés: el Foment aconseguia la declaració oficial de Menorca com “isla blanca y azul” (després de superar les reticències d’Eivissa, “la isla blanca”). El Ministeri d’Informació i Turisme va establir a l’illa una delegació encapçalada pel delegat insular, la qual cosa constituïa el reconeixement estatal de la importància del sector. Paral·lelament, s’instal·lava a Maó una extensió de l’Escola Oficial de Turisme de Balears.

La publicitat turística va experimentar un considerable increment: el volum anual de materials (cartells, fullets i guies) quasi es va doblar. El fet més rellevant fou la pràctica substitució del Foment del Turisme pel Ministeri, que s’estrenà el 1967. L’any anterior la premsa ja es feia ressò de les intencions de l’Estat d’imprimir el “tan ansiado y necesario” cartell. El Foment hi va col·laborar seleccionant “una fotografia de Dolfo d’ambient mariner”, en concret una vista de Macarella. Quan es va donar a conèixer el mes de maig va suscitar crítiques: “lástima que el nombre de Menorca quede muy en segundo término” i és que tots els articles del Ministeri duien imprès Espanya en grans lletres i Menorca – Balears amb uns tipus molt més petits. El fullet informatiu que el Foment edità aquest any recollia la mateixa imatge. No en tornaria a treure fins el 1974, amb una panoràmica de Trebalúger.

 

Foment del Turisme, fullet 1974

El Ministeri va produir un segon pòster el 1968, amb la llegenda “Fiestas ecuestres medievales. San Juan de la Ciudadela. Declaradas de interés turístico.” Mostrava un cavall encabritat i sembla que no tingué una difusió general. El 1971 es van desplaçar a l’illa tres fotògrafs per produir material per al cartell de la propera temporada. Tot i que es va comentar que presentaria el poblat de pescadors de Binibèquer, en realitat va acabar exhibint uns iots davant del Club Marítim de Maó; tingué una tirada de 60.000 exemplars. L’any següent aquest pòster fou utilitzat per fer publicitat de la primera setmana turística. Finalment, l’any 1974 el Ministeri en treia un altre amb una barca en un paratge voltat de roques i un fons d’aigües blau turquesa. En aquests tres cartells figuraven embarcacions nàutiques, una pauta que es repetirà quan es reprenguin les edicions de l’Estat.

Els fullets del Ministeri van tenir un contingut més variat: a la portada del primer, del 1967, es veu el port de Ciutadella, i a la contraportada una fotografia del poblat de pescadors de Binibèquer, un conjunt turístic que havia arrancat el 1965, quan apareix el primer fullet de propaganda dels promotors. També el 1967, el Ministeri va distribuir un prospecte de “dades informatives”, que donava continuïtat a la sèrie que fins llavors publicava el Foment del Turisme, i que recollia un dibuix de la taula de Trepucó; l’any següent mostraria uns estris de cuina i el 1969 la cova d’en Xuroi. El 1974 finalitzaria la col·lecció amb una instantània del poblat de pescadors, una de les icones del període. A banda, l’Estat elaborà dos fullets: el del 1969, que davant presentava el port d’Addaia i darrera cala Alcalfar i el del 1974, que és excepcional, perquè és l’únic cas que la publicitat de les illes Balears no inclou una imatge de Mallorca, sinó de Menorca, la del celebrat poblat de pescadors.

 

Ministeri Informació i Turisme, fullet 1967

El 1965 va veure un boom en l’edició de guies turístiques, amb dues de diferents, cosa que no havia passat mai i tardaria anys a repetir-se. Mascaró Pasarius va actualitzar la seva obra del 1955 amb una altra encapçalada per una perspectiva de la platja de cala Mesquida; Jim Maps, un actiu agent turístic, va treure la primera obra en anglès d’aquest tipus dedicada exclusivament a l’illa, que en la portada ensenya el dibuix d’una taula.

Els anys setanta arriben les guies de grups editorials especialitzats, que tindrien diverses edicions i reimpressions i que, per aquests motius, van gaudir d’una àmplia difusió. Puig-Ferrán i Campaña van obrir el foc amb una que a la coberta duia la fotografia de cala Rafalet. Els germans Casasnovas Marquès van imprimir a Ciutadella una guia amb una imatge ben primerenca del port de Fornells. Finalment, el poblat de pescadors, en el punt més alt de la seva fama, fou elegit pels equips de Savir (Tayá Pugés) i Everest (Menorca en Color).

Guia turística Tayá Pugés, 1972

En definitiva, comprovam com els paisatges del litoral de l’illa, que el Foment del Turisme havia escollit majoritàriament pels seus fullets, van ser reproduïts tant pel Ministeri com per les guies turístiques. Així mateix, la representació de les poblacions de l’illa continua, però els ports de Maó i Ciutadella són desplaçats per nous indrets, com el port de Fornells i, sobre tot, el poblat de pescadors de Binibèquer.