És un fet ben conegut que Sant Lluís és el
lloc de Menorca on el conreu tradicional de la vinya s’ha mantingut amb més
vitalitat. Quan a la resta de l’illa els ceps ja eren història de la qual quedava
poca cosa més que les nombroses propietats conegudes com “vinyes” (que, de fet,
no tenien ceps des de feia molts anys), a Sant Lluís encara hi havia unes
quantes vinyes vives i qualcuna en actiu. A més, multitud de tanques de
dimensions molt reduïdes feien evident que el seu origen provenia d’aquest
conreu, que d’aquesta manera els santlluïsers acceptaven que en primer havia
tingut un cert pes en el camp del terme.
Tanmateix, no era fàcil per ningú saber
exactament quanta vinya havia hagut a Sant Lluís. Ja se sap que a Espanya les
estadístiques són un invent nou i, a més, les poques que hi ha no són fàcilment
accessibles a la gent. Quan vaig fer la meva tesi doctoral, vaig aconseguir
elaborar les estadístiques de la vinya de Sant Lluís, i els altres termes de
l’illa, durant els segles XIX i XX, cosa que ha fet que el meu estudi hagi
estat rebut amb un cert interès a la facultat de Geografia de la UIB, perquè no
abunden els estudis amb un enfocament territorial a les Illes Balears.
Posteriorment he realitzat una nova recerca que m’ha permès d’esbrinar quina
era la situació de la vinya menorquina al segle XVIII.
Abans de tot, s’ha d’advertir que no és
possible conèixer de forma directa la producció de vi de Sant Lluís, perquè en
aquells temps, el territori que avui forma part d’aquesta població estava
integrat en el terme de Maó i, de fet, fins el 1761 el poble no existia i els
seus habitants es disseminaven entre els llocs i els llogarets existents. Per
aquest motiu, en les estadístiques el vi de Sant Lluís sempre se sumava al de
Maó. En canvi, sí que podem saber quina és l’extensió de la vinya a través dels
Llibres de Manifest, que venien a ser com el cadastre de rústica, i elaboraven
periòdicament els antic ajuntaments de Menorca (les Universitats) amb les
declaracions que feien de forma obligatòria els particulars. A partir
d’aquestes es calculava un impost directe conegut com la talla, similar a
l’actual IBI. Guillem Sintes i Miquel A. Marquès ja havien estudiat aquesta
documentació en relació a la vinya, en el llibre del primer El procés de
formació del poble de Sant Lluís (2000), però sense arribar a fer una
estadística completa.
La vinya de Sant Lluís el 1723
|
||||||||
|
Total
|
vinya
|
mallola
|
vinya vella
|
||||
Ubicació
|
Núm.
|
Extensió
|
Núm.
|
Extensió
|
Núm.
|
Extensió
|
Núm.
|
Extensió
|
Binifadet
|
7
|
3,23
|
4
|
2,39
|
3
|
0,83
|
|
|
Biniparrell
|
9
|
6,16
|
3
|
2,36
|
6
|
3,80
|
|
|
Pou nou
|
4
|
1,46
|
4
|
1,46
|
|
|
|
|
S’Ullastrar
|
1
|
1,34
|
1
|
1,34
|
|
|
|
|
Biniancóller
|
1
|
0,58
|
1
|
0,58
|
|
|
|
|
Rafalet
|
6
|
4,85
|
2
|
1,98
|
4
|
2,86
|
|
|
Sense determinar
|
9
|
3,19
|
6
|
2,45
|
1
|
0,57
|
2
|
0,17
|
Suma
|
37
|
20,80
|
21
|
12,57
|
14
|
8,07
|
2
|
0,17
|
He treballat sobre els llibres de Manifest
del 1723 i 1773, per poder copsar l’evolució al llarg del temps de la
superfície de vinya. El Manifest del 1773 ens dóna una informació més completa
que el del 1723, ja que a més del valor de les terres a efectes fiscals, en
molts casos ofereix el nombre de ceps. A partir del nombre de ceps es pot
obtenir d’una forma bastant fiable l’extensió sembrada de vinyes, ja que a
Menorca les vinyes es plantaven en la formació de “marc reial” en què hi havia
cinc pams de separació entre les fileres de ceps, de manera que 12.000 ceps
ocupaven una hectàrea.
Ara bé quan s’examina la relació entre ceps
i valor de les terres, resulta que aquesta és variable, ja que no totes les
vinyes produeixen igual. Els Manifests de Béns distingeixen entre “vinya”,
“mallola” (vinya jove), “vinya vella” i “vinyot” (vinya petita i poc
productiva). En les vinyes velles i els vinyots hem comprovat que 1.000 ceps es
valoraven per 1 lliura. En canvi les vinyes i les malloles resulten valorades
de forma diferent segons els diferents termes municipals de l’illa. Això deu
ser perquè hi havia diferents qualitats de terres amb vinyes, cosa que
s’observa en les valoracions que es van fer el 1818 (Estadística de Casanello).
Per tant, cal fer una valoració diferent per cada terme municipal i resulta que
a Maó i Sant Lluís (que formaven part del mateix terme) s’obté una mitjana de 710
ceps de vinya per lliura i 625 ceps de mallola per lliura. Com s’observa, les
vinyes amb una valoració més alta són les més joves, després les normals i per
últim, les més velles i arruïnades. Aquests valors podem completar els valors
del Manifest del 1773 i estimar les extensions del de 1723.
D’aquesta manera es comprova com el 1723 a
Sant Lluís només hi havia trenta-set propietaris de vinya, la qual ocupava una
extensió molt reduïda, ja que no arribava a 21 hectàrees. Tot i que la vinya
normal suposava el 62%, la vinya jove tenia un pes relativament important
(37%), ja que la quantitat declarada de vinyes velles eren insignificant. Això
fa suposar que la plantació de vinyes no datava de molts anys. Des del punt de
vista geogràfic, la vinya es concentrava en pocs indrets: la major part era a
Biniparrell, Rafalet i Binifadet, que en conjunt suposava el 80% del total.
En la propera entrega explicarem com va
evolucionar la vinya en els anys següents.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada