L’any 2014 van venir a les Illes
Balears mig milió llarg de turistes més que l’any anterior (un 4 % més). Pel
president Bauzà es tracta d’una notícia magnífica, però, perquè ens ha
d’alegrar el nombre de visitants?
El turisme es pot considerar des de
diversos angles. Socialment, si pensam que és gent que ve a gaudir dels encants
de la nostra terra, podem estar contents. D’altra banda, des d’un enfocament
ecològic, un increment de la pressió humana genera més residus, obliga a
augmentar l’explotació dels aqüífers, amplia la contaminació i l’erosió de les
platges. Finalment, des d’un punt de vista econòmic, més turistes és bo perquè
són més ingressos.
La darrera afirmació és la que està davall
de la política turística espanyola: atreure quantitats creixents de visitants
per estimular l’economia, augmentar l’arribada de divises i millorar la balança
comercial. Tanmateix, identificar un increment dels viatgers amb el creixement
de la seva despesa no és exacte. És com si un restaurant cada dia comptés els
comensals en comptes de mirar la caixa.
De fet, a les Balears la despesa total
dels turistes estrangers es va reduir un 2,4%. Per tant, en termes econòmics el
que hem fet és treballar més (per atendre més visitants) per guanyar menys. Si
açò fos un restaurant, estaríem deprimits. Per tant, en aquests moments en què
el debat públic ha posat en el centre la recuperació econòmica, és mal
d’entendre el triunfalisme dels nostres consellers de turisme.
Realment, si ho comparam amb Espanya,
encara és pitjor, perquè el nombre de turistes va créixer un 7% i la despesa
total va augmentar el 6,5% (la despesa diària dels visitants, 110 €, va quedar
pràcticament igual). És natural que el Ministre responsable del turisme estigui
feliç: el país ha tingut més clients, que han gastat més que mai.
En canvi, a les Balears la temporada va
ser pitjor que l’any anterior, perquè vam estar més saturats per ingressar menys:
la despesa diària dels turistes va disminuir un 2,9%, fins als 108 € i, per primera vegada és inferior a la
mitjana espanyola. Popularment, a açò li diuen morir d’èxit: aquest és el
turisme de borratxera i desgavell de Punta Balena.
A Menorca, la situació és semblant a la
de Balears: la quantitat de visitants creix menys (1,9%), però com que la
despesa total també retrocedeix (3,6%), la despesa diària dels turistes cau el
6,3% i es redueix a uns esquifits 94 €. Pel club de fans d’Eivissa, indicar que
el retrocés d’aquella illa és pràcticament igual que el de Menorca (6 %). Com
quasi sempre, els únics que han salvat mitjanament la temporada són els
mallorquins, on la despesa diària només ha baixat un 1,8%.
Les dades econòmiques certifiquen la
sensació que els empresaris i els residents de Menorca teníem: la temporada del
2014 va venir més gent, però van gastar menys. No hi ha motius per l’eufòria,
sinó per preocupar-se. A més el declivi turístic no és un fet propi de la
nostra illa, sinó de l’arxipèlag, que des de fa dues dècades es queda enrere
davant de l’empenta d’altres territoris, a Espanya i fora d’Espanya, la qual
cosa ha fet recular la nostra renda per càpita en relació a la mitjana
nacional.
Un territori amb la tradició i els
recursos naturals de les Illes de Balears, s’hauria d’esforçar en seduir visitants
amb un poder adquisitiu creixent; en termes econòmics açò es diu “descremar el
mercat”: treure-li la part més bona, més rendible. A Menorca, paradís natural,
amb un patrimoni arqueològic de primera divisió, no ens hem de preocupar per si
vénen uns milers més o menys de turistes, sinó de com és possible que siguem
l’illa amb la despesa per turista diària més baixa (94 €), amb diferència
respecte a Eivissa (115,4 €) i Mallorca (107,7 €).
La política turística de Menorca hauria
de reconèixer que estam a la coa de les Balears i abandonar aquesta via de
visitants de baix poder adquisitiu en el qual ens hem instal·lat. Fa anys que
el debat turístic es realitza en relació a uns conceptes, com
desestacionalització, camps de gof o el paper de l’oferta complementària
(reduïda a bars, restaurants i comerços) que no tenen res a veure amb la
realitat.
Els turistes, com la societat, han
canviat, i la seva demanda s’ha fet més selectiva. Els doblers es gasten en
activitats de natura (turisme actiu), de salut, culturals, gastronòmiques i
d’entreteniment (festivals de música). Basta sortir fora per veure el tipus de
productes turístics als quals els visitants destinen els seus estalvis. Són
activitats més sofisticades que la majoria del que s’ofereix a Menorca, tant
les privades com les públiques. Només amb nous productes, presentats per
professionals, avançarem en el turisme de qualitat.
A la nostra illa hi ha iniciatives de
primera línia, però no tenen el suficient reconeixement institucional i social.
De fet, el comentari més freqüent dins del sector turístic és que “no tothom
pot fer açò” o “els turistes que vénen no poden gastar tant”. D’aquesta manera,
no fan més que cavar més avall en el pou que han construït: el turisme arruïnat
que ni gasta a l’hotel ni fora de l’hotel.
Desgraciadament, aquest és el segment de
mercat que s’ha quedat obsolet i tremola pel dia en què destins competidors com
Tunísia, Egipte o Grècia es recuperin. El Consell Insular hauria de demanar al
Govern Balear que declarés Menorca “zona turística d’urgent reconversió”. És
necessari impulsar el reciclatge d’aquesta oferta hotelera i d’apartaments,
construïts per a turistes low cost,
perquè el nostre mercat natural és un altre.
Menorca no pot resignar-se a ser l’illa
pobra de les Balears.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada