El turisme nàutic del port de Maó (1875-1936)

El port de Maó ha tingut en diversos moments històrics un tràfic important, per la qual cosa no és d’estranyar la presència de tot tipus d’embarcacions. Per aquesta motiu, l’arribada de vaixells en viatge de plaer, al principi coneguts com yatchs, fou bastant primerenca. Així, un cop superades les turbulències associades a la Revolució Gloriosa, la Primera República i la darrera guerra carlina, a partir del 1877 el seu pas augmenta ràpidament, fins al punt que el 1879 la premsa local ja n’era ben conscient i el 6 de juny advertia que en el que es duia d’any n’havien comptat sis.

Dauntless,  US. Atracà al port de Maó el 1883

L’entrada de iots va ser més intensa entre el 1875 i el 1902 (5,1 per any), que a partir d’aquesta data i fins el 1913, en què la mitjana cau a 1,5. De fet, el nombre real és més alt, perquè, la premsa no informava de forma sistemàtica i he descartat els mesos de menor moviment (el de major activitat era abril, i l’estiu gairebé no n’hi havia). D’altra banda, el predomini de les embarcacions angleses és aclaparador, ja que representen el 72% del total. A continuació, es troben americans i italians (8% cadascun), francesos (6%) i espanyols, amb el 4%. Finalment, els alemanys suposen el 2%, i en una data ben tardana.

Pel que fa a la seva procedència, destaca la Costa Blava (29,3%), principalment francesa, en especial Niça, però també Mònaco i Gènova. En segon lloc, es troben els ports de l’est: les illes, sobre tot Còrsega, i Sardenya, però també Sicília i Malta, i Nàpols, que en conjunt representen el 24,4% dels punts d’origen. Fora d’aquí, hi ha les ciutats espanyoles de Palma (17,1%) i Barcelona (9,8%) i, a la cua, el nord d’Àfrica, amb el 9,8% i Gibraltar i altres poblacions anglesos, amb el 7,3%. Els llocs de destí són similars, però disposam de moltes menys dades, segons les quals dominarien els mallorquins, amb el 33,3%, i la Costa Blava, amb el 26,7%, seguits del nord d’Àfrica, amb el 20% i, en darrer terme, les illes italianes (13,3%). Com es veu Menorca aprofitava la seva situació al centre de la Mediterrània occidental per atraure naus de les regions del voltant.

En aquesta època, quasi totes eren de vapor i hèlix. Tenien dimensions considerables: una mitjana de 219 tm, amb 22,7 tripulants i 5,6 passatgers; per tant, ens trobam davant de veritables iots de luxe. La tendència va ser augmentar la seva mida: si abans del 1897 comptaven al voltant de 162 tm, a partir d’aquest data aquesta s’incrementa fins les 340 tm; el nombre de tripulants va passar de 19,6 a 30. Els passatgers no van créixer en la mateixa proporció, ja que només van pujar dels 5,2 als 6,3, la qual cosa indica que el grau de confort va créixer de manera notable. No sempre sabem qui són els viatgers i, quan es dona aquesta informació, es tracta habitualment de dos grups socials: per un costat, personatges públics, la majoria pertanyents a la noblesa, però també algun polític (un exprimer ministre anglès), i, per l’altre, grans empresaris, com el fill del fabricant d’armes Colt, l’industrial de màquines de cosir Singer, el constructor de material bèl·lic alemany Krupp, l’instal·lador de cables telegràfics Eastern o el Marquès de Comillas.

Valhalla, UK. Vingué el 1902

Els iots no solien estar gaire dies a port, tot i que alguna vegada van arribar a fer deu dies i també hi ha estades de cinc; la mitjana era de 2,4 dies. A mesura que passa el temps, els diaris proporcionen més informació sobre les activitats d’aquests visitants. El principal punt d’atracció és l’orgue de Santa Maria, que s’esmenta el 73% de les ocasions. En una d’aquestes, el 1897, una turista americana declarava que havia sentit grans elogis de l’instrument, que ella, després d’haver-lo sentit, compartia. Normalment, els turistes s’acontenten a escoltar el programa de l’organista, però algun cop li porten partitures. Una vegada es dirigeixen a la premsa perquè publiqui els seus elogis; en una altra oportunitat, es convida l’organista a dinar a bord.

El segon element d’interès són les rodalies de Maó i els seus jaciments talaiòtics (45%). Fora d’açò, i al marge de quan es diu de forma genèrica que donen un tomb per la ciutat, hi ha una visita al museu particular de Cardona Orfila i a una altra a un taller de fotografia. El 1902 un vaixell transportava un automòbil, amb el qual els passatgers van fer un tour per l’illa. En alguns casos, es comenten les compres que fan els viatgers, entre les quals hi havia postals. Com es veu, els turistes freqüentaven els llocs que ja coneixem de les guies de viatge, sense allunyar-se gaire de Maó.

El Valhalla pintat per Antonio de Simone

La I Guerra Mundial va trastocar els fluxos turístics que passaven per Menorca, no gaire nombrosos, però que havien mantingut una certa continuïtat. Durant gairebé una dècada no hi ha pràcticament cap notícia sobre els turistes. Només es troben unes notes a la Revista de Menorca sobre l’interès turístic de la muntanya del Toro i d’un jaciment talaiòtic.

L’indicador més fidel d’aquest estancament, el tenim en les estades de iots. Després de la Gran Guerra, fins al 1923 (en què en vingueren dos), no tenim notícies de la presència d’aquest tipus d’embarcacions. Tanmateix, a partir d’aquest moment, es van superar amb facilitat les xifres prebèl·liques, (1,5 el 1903-1913). La recuperació fou progressiva: el 1924 i el 1925 n'arribaren tres, el 1926 i el 1927 quatre, els dos anys següents sis, i a partir del 1930 la mitjana és de tretze.

Hi ha dos elements rellevants: el 1924 ve a Menorca Alícia Davins, la primera autora d’un llibre de viatges posterior a la guerra europea (els anteriors eren del 1911);  els anys següents torna a aparèixer assíduament aquest tipus de literatura. En segon lloc, el mes d’agost del 1928 la premsa local publica un article sobre «El turismo», en el qual s’assenyala que aquell any han visitat el port més embarcacions d’esplai que els anys anteriors.

Queen of Scots, US. Atracà el 1931

El 1936, als mesos anteriors a l’esclat de la Guerra ja havien entrat al port de Maó nou iots i el dia 21 de juliol n’hi havia cinc, fet que va cridar l’atenció d’un periodista. Es va produir un canvi en la nacionalitat dels vaixells. Els britànics, a pesar de seguir sent els primers, han baixat del 72% al 37,5% i el seu buit es reparteix entre francesos (21%), nord-americans (18,4%) i espanyols (16%). Els d’altres nacionalitats sumen el 8% restant. En aquesta època, els primers menorquins, tots ells industrials, adquireixen vaixells d’aquesta mena: Femenias, Pons Menéndez, Codina i Fernando Rubió, català amb vincles familiars amb Menorca, que també es comprà una finca a l’illa.

L’increment quantitatiu de les estades de barques d’esbarjo ens mostra que els fluxos de visitants estaven assolint uns valors considerables, en particular a partir del 1930, cosa ben significativa si tenim en compte que són anys de crisi internacional i demostren que hi ha una tendència de fons que fa que el turisme sigui una activitat a l’abast de grups cada cop més nombrosos de persones. L’enlairament turístic fou un fenomen especialment marcat a les illes Balears. Cirer parla d’efervescència turística a l’Eivissa de la dècada del 1930, després d’un ràpid creixement en els anys anteriors. El mateix autor es refereix al “boom dels anys trenta” a Mallorca, amb una notable ampliació de la planta hotelera i un volum molt important de creuers i altres naus estrangeres.

Thalassa, US. Vingué a Maó el 1928 i el 1933.

Menorca, durant els anys vint, fora dels iots, sembla que el nombre de turistes també anà creixent, malgrat que no es va produir la preparació del gran salt endavant que suposarien els anys trenta a Mallorca i Eivissa.