Una oportunitat per recuperar la indústria menorquina

 Menorca compta amb una impressionant història industrial. Indústries grans i petites van recórrer un llarg camí que proporcionà prosperitat a l’illa. Des de fa temps, la nostra manufactura ha patit un important retrocés, comú a tots els països occidentals, però els darrers anys s’està capgirant la situació. 

Donald Trump reclama una recuperació industrial i la renacionalització d’activitats que s’havien traslladat a Àsia. La Covid va mostrar la debilitat de la nostra societat, excessivament depenent de productes estratègics fets per companyies estrangeres. La guerra d’Ucraïna ha posat en evidència la necessitat d’una política energètica i de defensa no subordinada a les grans potències, Rússia i els Estats Units.

D'aquesta manera, s’ha obert una finestra d’oportunitats per a la reactivació de la indústria manufacturera. Menorca, per la seva tradició i per l’existència d’importants indústries, està ben situada per aprofitar-la. Cal remarcar que la desindustrialització de les darreres dècades no ha menat a la desaparició de cap sector, sinó que més bé s’ha produït una concentració productiva, en què han subsistit poques empreses, però ben sòlides, alhora que s’enlairaven activitats que semblava que eren un record passat, com la nàutica, actualment potser la més dinàmica. Encara posseïm una potent estructura industrial, preparada per assumir nous reptes. També juguen al nostre favor una gran connectivitat aèria i les noves tecnologies online i “al núvol”, que permeten la descentralització de moltes tasques. La indústria actual té una important base tecnològica i Menorca està preparada per fer el salt.

Al mateix temps, s’ha constatat que, encara que el model balear de creixement ens ha fet créixer enormement al segle XXI, no genera riquesa. La nostra economia és de cada vegada més soviètica: socialitza la mediocritat. Les dades són clares: la renda per càpita de les Balears el 2000 era un 25,5% superior a la d’Espanya; el 2023 només un 11%. Una regió poc turística com Aragó ens ha superat, en passar d’excedir el 6% al 11,9%. La nostra trajectòria és calcada de la de les també turistificades Illes Canàries, que si el 2000 s’atracaven a la mitjana (93,8%), el 2023 s’han quedat prou allunyades: 78,6%, una pèrdua del 15,2%.

El turisme ens pot fer batre records de visitants, població i treballadors, però aquest fet amaga que els nostres ingressos no progressen al mateix ritme que altres regions amb una economia més diversificada. Aquesta expansió posa en tensió els nostres sistemes de Salut i Educació, les infraestructures i l’habitatge, el que implica un repte per a l’administració i, al capdavall, una pèrdua de benestar per als residents.

Menorca necessita un cop de timó i disposam d’empreses capaces de donar-lo. A la tertúlia organitzada per l’Institut Menorquí d’Estudis el passat 21 de juliol, van comparèixer alguns dels principals industrials de l’illa. La seva assistència fou un excel·lent senyal del seu interès per contribuir a donar una empenta a la manufactura menorquina. Les reflexions van coincidir a l’hora d’assenyalar les fortaleses i les debilitats del nostre teixit industrial. L’elevat volum d’exportacions demostra una sòlida posició en el mercat. No només som bons fabricants, sinó que hem après a vendre, el que avui és el més important.

Els reptes de futur són diversos, però la majoria tenen en comú la conveniència de recuperar els valors de l’esforç i el treball. Els empresaris es queixen que estan mal vistos, fins al punt de ser políticament correcte xerrar d’emprenedors. La veritat és que també està mal vist parlar d’obrers, quan en els dos casos la clau és el capital humà.

Ens manquen empresaris, obrers i professionals qualificats. Les empreses tenen dificultats en tots els àmbits relacionats amb les persones. El relleu generacional és complicat, perquè no tots els fills volen continuar amb les empreses i els oficis dels pares. Hi ha problemes per reclutar operaris, perquè alguns s’estimen més una feina de temporada complementada amb l’assegurança d’atur que la constància del treball de tot l’any. Cada cop hi ha menys professionals: fusters, mecànics, electricistes, etc., perquè els oficis manuals no són atractius i, encara que estan ben retribuïts, molts joves prefereixen feines menys qualificades al turisme.

També es va fer autocrítica. En ocasions, hi manca una sana ambició. Alguns empresaris es resisteixen a sortir de la zona de confort i guanyar dimensió. Les bones empreses han de créixer. En la indústria, l’escala és un puntal competitiu. Per guanyar mercats cal ser grans per optimitizar la fabricació, incorporar personal qualificat i ampliar la base tecnològica.

No és un problema exclusiu de Menorca, però aquí es veu agreujat per la pressió de les activitats turístiques i immobiliàries i la facilitat per fer feina sense tenir estudis. Si volem progressar cal un gran pacte entre la societat i l’administració per donar suport efectiu a la indústria, tenint en compte les seves necessitats d’infraestructures i capital humà. Hem de convertir la cultura de l’esforç en una palanca de futur. Les generacions nascudes la primera meitat del segle XX esperonaven els seus fills amb l’amenaça que si no estudiaven acabarien granant carrers; ara la maledicció hauria de ser que faran de cambrers. No és que netejar carrers o servir taules no siguin ocupacions dignes, però els joves haurien d’aspirar a metes més elevades.

L’administració té un paper cabdal. És la responsable del sistema educatiu i l’administració, que fins ara han donat l’esquena al món de l’empresa. És imprescindible encoratjar els joves perquè tenguin l’ambició de ser empresaris. Cal transmetre’ls la satisfacció de la bona feina, sigui muntar una instal·lació elèctrica o arranjar una barca. Finalment, cal anar més enllà de les subvencions i eliminar traves administratives buides de contingut, que no protegeixen cap valor i dificulten la creació i desenvolupament de l’empresa. 

Menorca té l’oportunitat de recuperar la indústria. El diagnòstic és clar, només falta que tots posem de la nostra part per aconseguir crear un clima que afavoreixi el dinamisme empresarial.