El 1912, l’escriptor Josep Ma. Folch i
Torres editava una guia de Catalunya, que tenia un petit apartat de vuit
pàgines dedicat a les Illes Balears. Al principi, explica que la connexió de
les illes amb Barcelona fa que cada dia siguin més freqüentades pel turisme. Té
sis pàgines sobre Mallorca, a la qual es prodiguen grans elogis: “jardí de
flors sortint de la Mediterrània”, “costa exuberant de salvatge bellesa”. També
hi ha un anunci de la companyia mallorquina de vapors, que comunica Barcelona i
Palma.
Menorca és remarcable pel port de Maó i
la ciutat que li dóna nom, que encara conserva el segell especial que li va
imprimir la dominació britànica. Ciutadella té belles esglésies i a la rodalia hi
ha indrets interessants. A banda, sobresurten la muntanya del Toro, des de la
qual es divisa tota l’illa i, en especial, els monuments megalítics, que
atorguen a l’illa una importància arqueològica extraordinària. A Eivissa, a la
qual es destina un espai similar, destaca la capital, amb les seves muralles,
edificis curiosos i un important museu d’antiguitats. Pel que fa a la resta, hi
ha les salines i en general l’illa es presta a fer multitud d’”agradables i
encantadores excursions”, tant per l’interior com al litoral. Les seves costums
són “summament típiques i originals”. Com es veu, Eivissa apareix de forma més
atractiva que Menorca, tot i que lluny de l’encant que presenta Mallorca.
La I Guerra Mundial va tallar d’una
forma bastant brusca l’afluència de visitants, de manera que la segona guia feta
a Menorca va haver d’esperar dues dècades. L’octubre del 1928, en la sessió
d’obertura del curs, Antoni Victory, referint-se precisament a la propaganda en
favor del turisme, anunciava que prest es començaria a elaborar una nova publicació.
El projecte es va anar dilatant i no reeixí fins que, mort Antoni Victory, el
seu fill Joan s’associà amb el fotògraf Ramon Pons Menéndez, qui anys enrere
havia intentat editar sense èxit una revista il·lustrada. De la unió dels seus
esforços, i publicada a costa seva, sorgí la nova guia el juliol del 1932.
En aquesta ocasió també fou precedida
per l’aparició de la segona guia d’Eivissa, el 1929, editada per la Sociedad de
Atracción de forasteros de Barcelona, dins de la col·lecció “Biblioteca del
Turismo”. Aquesta comptava amb desset volums dedicats a Catalunya, un sobre
Mallorca, un altre de les Pitiüses i cap sobre Menorca.
Les guies de Menorca i Eivissa, tot i
que comparteixen la seva breu extensió (71 pàgines la segona i 92 la primera)
tenen un contingut diferent: la d’Eivissa recull informacions de tipus
històric, geogràfic i arqueològic, mentre que la de Menorca se centra en
recórrer els diferents indrets d’interès turístic de l’illa. És un llibre molt
més àgil i modern, ja que prima la part visual sobre el text. Els anuncis que
en l’edició del 1911 eren al final (com a les antigues guies angleses) aquí es
troben intercalats entre les pàgines i li donen un aire més dinàmic. Apareix
publicitat dels hotels Central i Bustamante de Maó, la fonda de Pablo Faner de
Ciutadella i l’”Antigua casa Burdó” de Fornells, on se serveix la “famosa
caldereta de langosta”.
Na Macaret |
La guia de l’Ateneu del 1911 recollia
de forma exhaustiva les excursions que havien proposat els autors del segle anterior
i moltes més, pel litoral i l’interior, però el seu enciclopedisme tendia a
desconcertar al lector. La nova guia fa una tria i selecciona una dotzena de
recorreguts molt meditats que arrepleguen els punts més característics de
l’illa, amb un especial èmfasi per la costa i els monuments prehistòrics, que
en diverses ocasions són combinats en un sol trajecte.
Les primeres paraules ja marquen el to
publicitari de l’obra: “Mediterráneo. Calma,...
Luz,... Y en medio de este mar tranquilo, una Isla blanca os ofrece sus
bellezas, sus dormidas calas, hermosos barrancos, expléndidos puertos,
monumentos prehistóricos.” Després d’una breu ressenya històrica
reprèn aquest fil: “Su apetecible y
templado clima, la blancura impecable de sus pueblos y el azul brillante de su
cielo y mar, deslumbran al forastero que por primera vez visita Menorca.”
Segons el llibre, el carrer del Doctor
Orfila és la via més polida de Maó; un altre passeig important és el d’August
Miranda, des d’on es contemplen belles vistes del port. Del garbuix
d’informacions que oferia la guia anterior, aquesta se centra únicament en
tres: les cases consistorials, l’Ateneu i l’església de Santa Maria, dins de la
qual destaca el seu orgue. El port, famós en tot el món per la seva bellesa i
grandiositat, és l’indret més notable de l’illa. El poble des Castell, per la
seva estratègica situació prop de Maó és una ideal estació d’estiueig.
Entre les excursions es recomana la de
Cala Mesquida, amb el seu antic castell de defensa, des del qual es domina una
bella platja de corall. Una altra proposta és anar a veure Trepucó, que després
de les excavacions del 1931, “presenta l’aspecte d’un veritable museu” i
després cala Alcalfar, on a l’estiu un gran nombre de casetes li donen
l’aspecte d’un pintoresc poblet. Seguint el mateix esquema se suggereix visitar
primer Talatí, que s’informa que ha rebut la visita dels reis Jordi
d’Anglaterra i Guillem II d’Alemanya, i Cales Coves, en els penyals de la qual
hi ha innumerables coves artificials, les quals s’explica que “son las viviendas de todo un pueblo troglodita”;
moltes poden ser visitades sense cap dificultat.
Ciutadella |
Altres excursions són bastant més
llargues. Entre aquestes l’anada a Cala en Porter, passant per Rafal Rubí,
Torralba i Torre d’en Galmés. Una és difícilment factible en un dia. Comença a
cala Pregonda, qualificat com un dels indrets més encantadors de l’illa,
continua amb el cap de Cavalleria, on s’atura per contemplar una gran extensió
de la costa nord. A continuació passa per Ferreries per endinsar-se al barranc
d’Algendar, informant que en arribar a “Ses Coves” s’ha de deixar el cotxe i
seguir a peu o en cavalleria. Al final del barranc s’arriba al port de cala Galdana,
deliciós paratge amb una magnífica platja semicircular voltada de pins, a la
qual també es pot anar directament des de Ferreries.
Sense oblidar les excursions a s’Albufera
des Grau i de Maó a Ciutadella, les dues descrites de forma similar a la guia
de l’Ateneu, apareix com a novetat la que passa per Fornells i el Toro. Abans
d’arribar a la primera, s’atura a Na Macaret per visitar el port d’Addaia en
barca i, seguint un caminet, s’Arenal d’en Castell, paratge encantador, que té
una cala amb una platja d’arena blanquíssima que és “una de las más expléndidas de lsla y aún del Mediterráneo”.
Reprenent el camí es pot visitar el pintoresc llogaret de Sant Joan de
Carbonell. A Fornells, a més de menjar la típica caldera de llagosta, és
interessant fer una excursió marítima. Al final, el cim de la muntanya del Toro
ofereix perspectives d’una bellesa extraordinària.
El conjunt de les cases de Ciutadella es
veu esquitxat pel color groc dels antics i airosos palaus i tot és presidit per
la superba catedral. Les excursions pels seus encontorns són les mateixes de la
guia del 1911, amb l’afegit de les coves de Parelleta. Les dues coves més atractives
són les des Caramells, amb estalactites i estalagmites i la de s’Aigua, al fons
de la qual es troba un fantàstic llac.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada