Actualment la innovació és una paraula
d’ús comú per indicar la introducció de novetats. En el món contemporani té
tanta importància que ha esdevingut un fetitxe, un mantra que tothom aplica en
qualsevol àmbit, ja sigui econòmic, cultural, educatiu, artístic o social.
Aquesta moda és recent, ja que durant dècades va ser un concepte tècnic i
especialitzat i fou a partir dels anys vuitanta que passà al llenguatge comú.
Aquest fet ha tingut dues conseqüències
negatives. La primera és la creença que només existeix innovació des de fa poc
temps, quan, al contrari, és un fenomen arrelat a la naturalesa humana; l’home
sempre ha creat noves coses. La segona és que, enlluernats pels exemples més
paradigmàtics d’innovació, que són els més radicals, no es té en compte que la
majoria d’aquestes consisteixen en petits canvis en la forma diària de treballar.
Les dues idees estan relacionades,
perquè aquestes modestes variacions
repercuteixen de forma favorable en la vida de tothom. De fet, el
progrés de l’economia menorquina s’ha basat en la introducció de novetats, la
majoria, petits elements que, en acumular-se, han dotat a la nostra economia
d’un gran dinamisme.
L’inici de la modernitat econòmica de
l’illa comença amb dos fets esdevinguts devers 1850: la fabricació de calçat
per a Cuba i l’establiment d’una línia marítima regular amb Barcelona. En el
context internacional són dos esdeveniments intranscendents: no van transformar
la història de la tècnica ni de l’economia, però per a Menorca van ser dues
innovacions crucials. Abans es fabricaven sabates per al mercat local amb unes
primeres matèries i uns dissenys tradicionals. Jeroni Cabrisas, un emigrant ciutadallenc
a l’Havana, va aprendre a utilitzar noves pells i noves formes, i implantà
màquines de cosir modernes de fabricació americana. Aquests nous coneixements
van permetre als menorquins vendre al mercat antillà.
Per exportar cal un transport segur.
Aquest es va aconseguir substituint els velers pels vaixells de vapor. Jeroni
Tudurí de la Torre era el descendent d’una família de mestres d’aixa de Maó que
construïa embarcacions de vela des del segle XVIII. Després de visitar les
noves drassanes de Barcelona i Liorna va observar que el futur estava en aquest
tipus de vaixells i va convèncer altres empresaris per establir aquesta línia
marítima. La innovació només va ser la idea, ja que el buc es va comprar a
Glasgow, però es tractava de tenir el coratge de deixar de fer les coses com
s’havien fet sempre. Si no, tal vegada s’hagués tardat dècades en comptar amb
un mitjà de transport modern. Aplicat al present, diríem que si el Parc Bit és
necessari per Menorca, l’hauríem d’impulsar sense esperar que altres ens ho
facin. Tal vegada el Consell Insular podria avançar els doblers i més endavant
recuperar-los del Govern Balear.
La història econòmica de Menorca ens
mostra una successió d’innovacions. Un cas exemplar és el d’El Caserio. El seu naixement ja fou
rompedor: entost de vendre el formatge en fogasses, es creava un nou producte
industrial que l’emprava com a primera matèria. Pere Montañés, mentre
treballava d’enginyer industrial a França, va veure que allà es venia formatge
fus. Tornà a Menorca i es va rodejar de l’equip humà necessari per muntar una
empresa capaç d’afrontar l’immens repte que era elaborar i vendre el nou
producte. Aquesta forma d’actuar és similar a la de Carles Ruiz amb les
sumadores. Un dels trets dels innovadors moderns és que formen grups de
persones amb la formació necessària per poder trencar barreres. Així ho han fet
Steve Jobs o Bill Gates, que per treure tot el profit del seu talent han cercat
socis i col·laboradors.
La història d’El Caserio és alliçonador per un altre motiu. Els anys setanta i
vuitanta va anar llançant productes alternatius als clàssics formatgets: Bonsi,
un formatge baix en calories, Roqueta, tipus roquefort, filatto, formatge
rallat. Quan Kraft va adquirir l’empresa el 1992 va aportar nous articles, però
no en va crear cap més. Els primers anys la fortalesa de la multinacional li va
permetre seguir creixent, però al segle XXI va anar reculant en el mercat de
làctics fins que va vendre l’empresa. Els líders del mercat agroalimentari, com
Danone, tenen una estratègia d’innovació permanent que els porta a treure
constantment nous gèneres, noves marques i nous envasos. Aquesta és la línia
que havien encetat els Montañés; Kraft, en abandonar-la va afeblir l’empresa. A
Menorca podem fer les coses millor que ho fan les multinacionals.
La bijuteria també ens proporciona
exemples notables. El naixement del sector ja és un model d’innovació. La
fabricació de moneders de plata, un negoci amb dècades d’èxit, es va esfondrar
en pocs mesos. Llavors, els empresaris menorquins van fer de la necessitat
virtut i reconvertiren les màquines, que havien introduït feia molts pocs anys,
per confeccionar un conjunt de productes relacionats: objectes de regal i
ornament personal, la fabricació industrial dels quals tot just començava.
Diversos dels articles elaborats van
profunditzar en aquest esperit creatiu: el “toledín”, la imitació del
damasquinat o or de Toledo, la paternitat del qual es disputen diverses
empreses menorquines, fou un producte d’un gran èxit que devem als destres
fabricants de l’illa. Molts s’hi van dedicar; no feien res que no estigués a
l’abast tecnològic d’altres indústries espanyoles, però s’avançaren pel seu
tarannà renovador.
Per innovar no cal ni un gran capital
ni crear tecnologia punta. Només es precisa la valentia d’atrevir-se a fer les
coses d’una manera diferent. Quasi sempre es tracta de petites variacions en la
forma de treballar que poden sorgir a qualsevol àmbit, ja sigui la literatura,
l’urbanisme o l’economia; tant a la indústria, com al turisme o l’agricultura.
Per fer-ho és bo aprendre fora de Menorca i, en tornar, rodejar-se de
col·laboradors ben formats i potenciar el seu esperit creatiu. Així ens ho han
demostrat multitud d’empresaris i treballadors menorquins. Que el seu exemple
ens il·lumini.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada