Cinquanta anys més tard, el 1773, la vinya
des Castell no havia crescut gaire, només el 21%, una xifra molt modesta en el
context de l’expansió que experimentava aquest conreu a Menorca. Els punts amb
presència de vinya continuaven essent els mateixos, però mentre que a
Trebalúger i Biniatap-Rafal l’extensió ocupada pels ceps va disminuir
lleugerament, a Toràixer va créixer un 75%. La suma d’aquests tres indrets
representava el 78,8% del total, una mica menys que el 1723. Això es deu a què
als altres indrets la vinya va créixer més; va destacar l’increment
experimentat per Binimaimó, afavorit segurament per la proximitat a l’Arraval
del Castell, així com Trepucó, sense comptar l’augment del nombre de vinyes
d’ubicació desconeguda.
Distribució de la vinya des Castell (1773)
|
||||
Ubicació
|
Núm.
|
Extensió
|
%
|
Ext. Mitjana
|
Biniarroca
|
13
|
5,77
|
4,0%
|
0,44
|
Biniatap i Rafal
|
85
|
29,84
|
20,6%
|
0,35
|
Binimaimó
|
20
|
7,03
|
4,9%
|
0,35
|
Toràixer
|
69
|
34,64
|
23,9%
|
0,50
|
Trebalúger
|
142
|
58,11
|
40,1%
|
0,41
|
Trepucó
|
18
|
9,41
|
6,5%
|
0,52
|
Suma
|
347
|
144,80
|
100%
|
0,42
|
Sense determinar
|
35
|
11,06
|
|
0,32
|
Total
|
382
|
155,85
|
|
0,41
|
Un altre fet que evidencia l’escassa
entitat dels canvis és que el percentatge de vinyes joves es va mantenir
gairebé igual que el 1723 (10,9%), mentre que la vinya vella augmentava un poc
(7,8%). En canvi, la dimensió de les vinyes es va reduir un 49%, amb una
disminució especialment marcada a Trebalúger i més suau a Trepucó. La reducció
de la superfície de les parcel·les va venir acompanyada d’un increment del
nombre de propietaris, que arribaren als 274, amb la qual cosa la propietat
mitjana passà a ser de 0,57 ha. D’aquests, 234 tenien vinyes de menys d’una
hectàrea i només 16 posseïen més de dues hectàrees. El major propietari era
l’heretat d’Antoni Fàbregues Quebedo, qui tenia cinc vinyes a Trebalúger que
sumaven 3 ha.
El darrer punt de referència per conèixer
aquesta època ens el proporciona una font diferent: l’Estadística de Casanello
del 1818 que, si bé possiblement també es devia fer amb les declaracions dels
propietaris, proporciona una informació molt més completa, ja que inclou
l’extensió de les propietats en quarteres, a més del nombre de ceps i el valor
fiscal.
Distribució de la vinya des Castell (1818)
|
||||
Ubicació
|
Núm.
|
Extensió
|
%
|
Ext. Mitjana
|
Biniarroca
|
8
|
3,61
|
2,8%
|
0,45
|
Biniatap i Rafal
|
62
|
23,73
|
18,7%
|
0,38
|
Binimaimó
|
21
|
8,66
|
6,8%
|
0,41
|
Toràixer
|
82
|
35,27
|
27,7%
|
0,43
|
Trebalúger
|
115
|
54,17
|
42,6%
|
0,47
|
Trepucó
|
6
|
1,77
|
1,4%
|
0,29
|
Suma
|
294
|
127,20
|
100,0%
|
0,43
|
Sense determinar
|
8
|
6,23
|
|
0,78
|
Total
|
302
|
133,43
|
|
0,44
|
Segons aquestes dades, entre el 1773 i el
1818 la superfície vitícola des Castell va retrocedir un 14,4%, la qual cosa
contrasta amb el creixement que va experimentar Menorca durant aquest període.
El repartiment territorial de la vinya dins del districte no es va modificar
gaire, si bé ara el coneixem amb més detall perquè hi ha menys vinyes sense
situar. Només cal destacar que, dels tres paratges amb més vinya, Toràixer fou
l’únic que va augmentar la superfície de vinya, mentre, que a Biniatap i Rafal
el retrocés fou del 21% i a Trebalúger del 7%. Aquests tres paratges van
concentrar més vinya que mai, arribant al 89%. Un altre lloc on aparentment la
vinya va créixer fou Binimaimó, que es va tornar a beneficiar de la proximitat
al poble.
Com que el nombre de parcel·les va
disminuir, la superfície mitjana de les vinyes va créixer una mica, fet
especialment clar a Trebalúger i també a Binimaimó i a Biniatap i Rafal. Pel
costat contrari, a Toràixer i a Trepucó les vinyes eren més petites que abans.
El nombre de vinyaters es reduir fins a 240, amb la qual cosa la propietat
vitícola mitjana era de 0,55 ha, similar a la que havia el 1773. La gran
majoria dels propietaris, 211, tenien menys d’una hectàrea de vinya i només
cinc en tenien més de 2 ha. El 1818 el major propietari era Tomàs Villalonga
Pons, de Toràixer que sumava 3,9 ha de vinya a diversos indrets del terme.
Un cop exposada l’evolució de la vinya al
terme des Castell, es pot concloure que aquest fou el districte de Menorca que
més ràpidament es va beneficiar de l’estímul que suposà l’ampliació del castell
de Sant Felip i l’augment de les tropes que hi allotjava. Tanmateix, cap al
1723 el creixement vitícola ja donava signes d’esgotament i a la segona part
del segle XVIII es devia d’arribar a la màxima extensió de vinyes, la qual cosa
és coherent amb l’evolució de la producció de vi. La majoria dels ceps es situaven en els paratges de Trebalúger,
Toràixer, Biniatap i Rafal. És possible que a mesura que altres termes de
l’illa i, especialment les terres veïnes de Sant Lluís, introduïssin la vinya a
indrets més propicis per aquest conreu i, per tant més productius, la
competència d’aquests vins es deixés notar a l’Arraval de Sant Felip, i açò fos
la causa de què al segle XIX el conreu de la vinya comencés a disminuir, a
diferència del que es produïa a gairebé tots els altres indrets de l’illa, de
manera que la superfície plantada de vinya as Castell el 1818 era molt similar
a la que hi havia el 1723.
Alfons Méndez Vidal
Hola Alfons,
ResponEliminaNo se si coneixes aquest blog, però si no és així em permeto la llicència de recomanar-tel perquè se del teu interès en la història de la vinya a Menorca.
http://torcularium.blogspot.com.es/
Aquesta gent publica entrades sobre llocs en els quals es va treballar vi i oli a Catalunya.
Que gaudeixis d'un Bon Nadal,
Enrique Pons