És un fet conegut que el conreu de la vinya
va tenir una certa importància al terme de Maó, fins al punt de deixar una
forta empremta en la toponímia, del qual l’exemple més assenyalat potser és el
carrer de les vinyes de Maó, però, de fet, als voltants de la població són
moltes les propietats conegudes com “sa vinya”. Aquest correu és molt antic.
John Armstrong a la seva Historia de Menorca, quan descriu els diferents vins
que es feien a Menorca va escriure:
“El de Mahón es más estimado, siendo de un color amatista, suave al paladar
y de suficiente fuerza para conservarlo en el país por varios años, y poderse
enviar a Inglaterra.”
Tanmateix, no és fàcil per saber exactament
quanta vinya i quan de vi es feia a Maó. Armstrong ens dóna les dades del delme
de raïms, però, pel que fa al vi només es refereix al total de Menorca. Així i
tot, el fet que les Universitats de l’illa, i particularment la de Maó, fessin
un control de la venda i els preus del vi, les va portar a recollir el volum de
la producció. Part d’aquesta informació s’ha conservat en diversos expedients
de l’Arxiu Històric de Maó, gràcies als quals he pogut estimar quina era la collita del terme.
Cal fer l’advertiment de què llavors Sant Lluís formava part de Maó i per tant
les dades es refereixen a la suma d’ambdós.
Collita de vi de Maó
|
|
Anys
|
Litres
|
1724-1739
|
557.373
|
1740-1749
|
765.490
|
1750-1759
|
945.194
|
1760-1769
|
1.231.703
|
1770-1779
|
1.120.019
|
1780-1789
|
1.227.981
|
1790-1799
|
1.044.835
|
1760-1799
|
1.156.134
|
Com es veu, la producció de vi va
experimentar un vigorós creixement fins a la dècada del 1760, que va permetre
doblar la collita. A partir d’aquest moment, en canvi, el volum de vi elaborat
es va estabilitzar, o més bé va marcar una lleugera tendència a la baixa.
Aquests moviments devien tenir el seu origen en els preus. Aquests no eren
lliures i eren aprovats per les autoritats. Van créixer fins a la dècada del
1740 i a partir d’aquest moment els preus es van anar reduint, situació que es
va mantenir fins que a partir el 1793 es van iniciar una sèrie de guerres que
van conduir a una situació d’escassetat davant la qual es van rompre tots els
límits imposats al preu del vi, que va augmentar fortament.
Podem aconseguir perfilar millor el nostre
coneixement sobre aquest conreu a través de l’extensió de les vinyes. Per
fer-ho disposam dels Llibres de Manifest, que venien a ser com el cadastre de
rústica i a on els particulars declaraven quines eren les seves propietats. Les
Universitats (antics ajuntaments) valoraven aquests béns i els gravaven amb un
impost conegut com la talla, similar a
l’actual IBI.
He treballat sobre els llibres de Manifest
del 1723 i 1773, per poder copsar l’evolució al llarg del temps de la
superfície de vinya. El Manifest del 1773 ens dóna una informació més completa
que el del 1723, ja que a més del valor de les terres a efectes fiscals,
ofereix en molts casos el nombre de ceps. A partir d’aquest es pot obtenir
l’extensió sembrada de vinyes, ja que la forma de plantació emprada a Menorca
comportava que 12.000 ceps ocupessin una hectàrea.
Analitzant
la relació entre nombre de ceps i valor de les terres es pot comprovar
que els diferents tipus de vinya es valoraven de forma diversa: les vinyes
velles i els vinyots a raó de 1.000 ceps per 1 lliura; en canvi les vinyes
normals i les vinyes joves (malloles) eren valorades de forma variable als
diferents termes municipals de l’illa. A Maó i Sant Lluís s’obté una mitjana de
700 ceps de vinya per lliura i 625 ceps de mallola per lliura. El motiu
d’aquesta variació devia provenir de l’existència de diferents qualitats de les
terres amb vinyes, tal i com es fa fer constar de forma expressa en les
valoracions fetes el 1818 a Estadística de Casanello. Com s’observa, les vinyes
amb una valoració més alta són les més joves, després les normals i per últim,
les més velles i arruïnades. Utilitzant aquests valors podem es pot estimar
l’extensió que ocupava la vinya en els Manifests de 1723 i 1773.
La vinya de Maó el 1723 (hectàrees)
|
|||
Ubicació
|
Núm.
|
Extensió
|
Ext. Mitjana
|
Dragonera
|
3
|
1,52
|
0,51
|
Mercadalet
|
6
|
4,77
|
0,79
|
Gràcia
|
25
|
15,97
|
0,64
|
Bentalfa
|
9
|
5,89
|
0,65
|
Llucmaçanes
|
38
|
29,86
|
0,79
|
Malbúger
|
26
|
26,24
|
1,01
|
Alqueria Cremada
|
60
|
48,96
|
0,82
|
Mussuptà
|
2
|
1,15
|
0,57
|
Sense determinar
|
40
|
28,12
|
0,70
|
Suma
|
209
|
162,47
|
0,78
|
Així podem saber que el 1723 a l’actual
terme de Maó la superfície ocupada per la vinya ja era de poc més de 160
hectàrees. El conreu es concentrava en uns pocs indrets, especialment del sud
de la població: el paratge amb major quantitat de vinya era Alqueria Cremada
(30%) i els següents punts eren la veïna població de Llucmaçanes (18,4%) i
Malbúger (17%). A prop de la població de Maó únicament es trobava el vinyet de
Gràcia, amb el 10%. En conjunt, aquestes quatre zones suposaven el 74,6% dels
ceps del terme. El percentatge de vinyes noves (17%) superava en molt el de
vinyes velles (5%), la qual cosa pot ser un indici en favor de què aquest
conreu estava en expansió.
Aquesta extensió de vinya era propietat de
182 viticultors i la superfície mitjana era de 0,89 ha, la qual cosa, tot i que
actualment pugui semblar reduïda, a l’època i en el context de l’illa era
relativament elevada. La major part dels propietaris (56%) posseïen de mitja
hectàrea a una hectàrea de vinya i només hi havia quatre viticultors amb més de
dues hectàrees: Maria Mus Juanico, Francesc Saguí, Gabriel Sinallos i Joan
Villalonga, tots amb pràcticament la mateixa extensió: 2,36 ha.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada