La vinya de Ciutadella entre dos segles (1773-1818). Un conreu molt estès.

El 1773 a Ciutadella hi havia 410 propietaris de vinya, gairebé els mateixos que el 1723, però com que la recaptació del delme havia augmentat, la superfície ocupada per les vinyes ara devia ser major. La vinya ocupava una extensió de 221 ha, una quantitat poc superior a la que tenia Alaior (205 ha), un terme que tenia una collita de vi similar. Es tractava d’un conreu molt estabilitzat, ja que el percentatge de vinyes velles (12,2%) superava àmpliament el de les noves (7,7%). Hi havia un total de 410 parcel·les amb vinya, amb una superfície mitjana de 0,54 ha.

Distribució de la vinya de Ciutadella el 1773 (hectàrees)
Ubicació	Núm.	Extensió	%	Ext. Mitjana
Algaiarens	45	23,39	10,7%	0,52
Biniatremet	15	8,03	3,7%	0,54
Tramuntana	73	41,45	19,0%	0,57
Son Salomó	13	8,70	4,0%	0,67
Tres Alquerias	3	1,93	0,9%	0,64
Es Caragol	21	10,47	4,8%	0,50
Rafal des Morer	24	14,38	6,6%	0,60
camí vell	7	6,24	2,9%	0,89
Sant Joan	52	24,88	11,4%	0,48
Torre Calafat	23	11,18	5,1%	0,49
Lloc de Monges i Son Bou	3	3,25	1,5%	1,08
Santandria	30	14,71	6,7%	0,49
Son Xoriguer	23	12,28	5,6%	0,53
So Na Parets	25	11,66	5,3%	0,47
Altres	53	25,56	11,7%	0,48
Suma	410	218,10	100,0%	0,53

La vinya estava àmpliament repartida pel terme municipal, tot i que la major quantitat es concentrava una sèrie de paratges. La major concentració es donava als camins de la Tramuntana (Son Fe, Son Triay i Son Angladó), on hi havia el 19% del total, així com el camí de Son Salomó, també conegut en aquesta època com camí de les Torres. També hi destacava la vinya del camí d’Algariarens, amb la seva extensió cap a Biniatremet (l’actual Son Seu), que en total suposaven el 14,4% del total. Un altre indret amb una bona plantació de vinyes era el camí des Caragol i el veí rafal des Morer, inclós el camí de ses Quarterades; en conjunt representaven l’11,2% del total. Una quantitat similar es podia trobar al camí de Sant Joan. A l’extrem sudoccidental del terme, Son Xoriguer i So Na Parets agrupaven el 10,8% de les vinyes.  Com s’observa, la part més interior del terme era la que comptava amb menys vinyes, però com que eren les vinyes dels llocs, la seva extensió mitjana era molt més gran.

La vinya era un conreu molt popular. Dels 536 propietaris recollits en el manifest de béns, 328 declaren tenir vinyes, el 61,1%. A més, tenien vinyes tres propietaris residents a Maó. Predominaven els propietaris mitjans, els que tenien entre 0,25 ha i 1,50 ha, que suposaven el 78,8% de la superfície de les vinyes. Només 20 propietaris tenien més d’una hectàrea i mitja. El major propietari era el noble Bernat Josep Olives, amb 2,9 ha repartides entre quatre vinyes.

Estructura de la propietat vitícola de Ciutadella (1773)
Trams	Núm.	Extensió	% s. total	Ext. Mitjana
0-0,24	44	7,79	3,6%	0,18
0,25-0,49	113	41,66	19,1%	0,37
0,50-0,99	115	83,85	38,4%	0,73
1,00-1,49	39	46,43	21,3%	1,19
1,50-1,99	12	20,03	9,2%	1,67
>2,00	8	18,34	8,4%	2,29
Total	331	221,23	100,0%	0,67

Aquestes dades es poden comparar amb les de l’Estadística de Casanello (1818), elaborada d’una forma més sistemàtica i que, proporciona una informació molt més completa, ja que inclou l’extensió en quarteres, a més del nombre de ceps i el valor fiscal.

Distribució de la vinya de Ciutadella el 1818 (hectàrees)
Ubicació	Núm.	Extensió	%	Ext. Mitjana
Algaiarens	33	15,24	7,1%	0,46
Biniatremet	23	21,31	9,9%	0,93
Tramuntana	40	23,24	10,8%	0,58
Son Salomó	30	15,41	7,1%	0,51
Tres Alquerias	19	11,80	5,5%	0,62
Es Caragol	16	11,19	5,2%	0,70
Rafal des Morer	29	20,52	9,5%	0,71
camí vell	5	4,07	1,9%	0,81
Sant Joan	27	12,17	5,6%	0,45
Torre Calafat	14	3,57	1,7%	0,26
Lloc de Monges i Son Bou	7	6,54	3,0%	0,93
Santandria	27	15,07	7,0%	0,56
Son Xoriguer	40	25,17	11,7%	0,63
So Na Parets	44	20,11	9,3%	0,46
Altres	17	10,44	4,8%	0,61
Suma	371	215,85	100,0%	0,58

Segons aquestes dades el 1818 hi havia 216 ha. de vinya, és a dir que el conreu no havia variat gaire en aquests quaranta-cinc anys. Riudavets a la seva obra Historia de la Isla de Menorca, indica que el 1835 els ceps del terme ocupaven 290 ha, un valor no molt superior i que pot representar l’extensió màxima que ocupava la vinya en els moments de major expansió. Coneixem una mica aquests primers anys del segle XIX a través de les noves vinyes plantades. Aquestes no van assolir valors significatius fins el 1812, però llavors de forma sobtada van atènyer el màxim (0,86 ha anuals entre 1812-1818); els anys següents el ritme va caure (0,47 ha anuals entre 1819 i 1827) i a partir del 1828 les plantacions van tornar a ser testimonials.

Pel que fa a la distribució territorial, les principals agrupacions de vinya ara es trobaven a l’extrem sudoccidental del terme: Son Xoriguer i So Na Parets, on el conreu havia doblat la seva extensió, representen el 21% del total. La vinya seguia essent important als camins de Tramuntana (Son Triay, So n’Angladó i Son Fe) i Son Salomó, però aquí la vinya havia retrocedit un 23% respecte al 1773. La vinya del camí d’Algaiarens i Biniatzem s’havia mantingut pràcticament igual i suposava el 17% del total. A la part central, al camí des Caragol i rafal des Morer, en canvi la vinya s’havia expandit i ja ocupava el 14,7% del total. Finalment, al camí de Sant Joan, la vinya s’havia reduït a la meitat i era superada per la de Santandria, que romania més o menys igual.

Pel que fa al nombre de propietaris, aquest era de 333, pràcticament els mateixos que mig segle abans. La superfície de la propietat mitjana era per tant idèntica (0,65 ha). Tanmateix, s’havia ampliat el ventall de propietaris, ja que els que havien augmentat més eren els petits propietaris de menys de 0,5 ha i els de més de dues hectàrees. Ara els tres majors propietaris eren Gabriel Saura Carreras, amb quatre hectàrees, Francesc Quadrado, que tenia 3,8 ha i Joan Pomar amb 3,3 ha.

En conclusió, podem veure com Ciutadella no va ser aliena a l’expansió vitícola que va gaudir l’illa de Menorca les primeres dècades del segle XVIII. D’aquesta manera hem comprovat que la vinya de la Vall que descrivia Antoni Bonet tenia segles d’història. Tanmateix, a diferència d’altres termes on la vinya va seguir creixent en altres períodes, a Ciutadella, a partir de la dècada del 1750 la producció de vi es va estabilitzar, la qual cosa no exclou petits moviments a l’alça a la baixa segons les conjuntures climatològiques i econòmiques. Aquesta situació es va perllongar fins a finals de la dècada del 1820, quan s’inicia el declivi de la vinya. Aquesta va venir originada per la forta crisi que afectà Menorca aquests anys i que ocasionà una reorientació de l’economia de l’illa en què s’expandí la indústria i la ramaderia, mentre que la resta de sectors, i de forma destacada la producció de vi, no es recuperarien més.