Les setmanes anteriors hem anat donant una
visió pormenoritzada de l’evolució del sector vitícola durant el segle XVIII i
primeres dècades del XIX. La informació ha estat obtinguda d’una laboriosa
exploració dels Llibres de Manifest de Béns, on es recollia informació sobre
les parcel·les que tenia cada propietari. Per tractar les dades hem aprofitat
la idea original de Josep Sastre en el seu estudi pioner del Manifest de Béns
des Castell del 1723, i emprant tècniques estadístiques hem polit més les
xifres i hem ampliat el treball a tots els termes municipals de l’illa. En
l’article d’avui, donarem una mirada general a les dades per no perdre el
sentit general del procés de creixement que va experimentar Menorca durant
aquests anys.
Abans de l’arribada dels anglesos, la vinya
era un conreu destinat a l’autoconsum. Segons diverses fonts, els menorquins
feien i consumien poc vi, però en canvi menjaven bastant de raïm, el qual
conservaven per allargar el consum en el temps. Fins al segle XVII Menorca
tenia dificultats per autoabastir-se, però el creixement que experimentà al
vinya durant aquest segle va permetre eliminar la dependència de les compres
exteriors, sempre complicades en ser un producte de difícil conservació i
transport.
El 1708 es va iniciar de facto el domini
anglès que va alterar el precari equilibri anterior. L’ampliació del castell de
Sant Felip i les estades de la flota van incrementar el consum de vi i
aiguardent. El rei anglès va respectar les regles de l’Administració
menorquina, amb la qual cosa, cada Universitat va seguir impedint l’entrada de
vins de fora del seu terme, per la qual cosa l’impacte d’aquest augment de la
demanda, especialment al principi, es va concentrar en els terrenys més propers
als pobles des Castell i Maó.
El 1723 ja començaven a ser perceptibles
els efectes del nou estat de coses: la vinya des Castell suposava el 22,6% del
total insular, molt similar al de Maó i Ciutadella. Tanmateix, es Castell és un
terme petit i, atesa la necessitat de produir blat, les terres disponibles pels
ceps d’aquest districte gairebé s’havien exhaurit i d’ara endavant seria el
poble on la vinya menys creixeria. El 1773 el dinamisme s’havia traslladat a
les terres de Sant Lluís, on el conreu, que abans era molt poc rellevant, es va
multiplicar per sis. Altres indrets també van experimentar aquest creixement:
es Mercadal, on abans del 1721 no es produïa vi i el 1723 ja havia donat les
primeres passes en aquest sentit, el 1773 havia multiplicat l’extensió de les
vinyes per 1,5.
Evolució de
l’extensió de vinya de Menorca (ha)
|
|||
Districte
|
1723
|
1773
|
1818
|
Es
Castell
|
128,84
|
155,85
|
133,43
|
Maó
|
162,47
|
373,18
|
330,67
|
Sant
Lluís
|
20,80
|
130,59
|
190,95
|
Alaior
|
89,66
|
204,89
|
340,91
|
Mercadal
|
21,24
|
55,62
|
75,92
|
Ciutadella
|
146,22
|
221,23
|
215,85
|
Suma
|
569,23
|
1.141,37
|
1.287,73
|
D’altra banda, els termes de Maó i Alaior,
que a diferència dels anteriors el 1723 ja comptaven amb una extensió de vinya
no negligible, també van créixer vigorosament (129%), mentre que, pel costat
contrari, el terme de Ciutadella allà on el conreu s’expandia menys, en créixer
només el 51%, la qual cosa era una conseqüència del poc dinamisme d’aquest
terme al segle XVIII.
En el conjunt de Menorca els darrers
quaranta anys del segle devuit la producció de vi es va estancar. La demanda
interna estava coberta i les autoritats van deixar d’estimular la seva
producció i al contrari, van reduir els preus, per abaratir el consum intern.
Tanmateix, a partir del 1793 aquesta política va deixar de ser viable, perquè
la situació de guerres constants va fer arribar a l’illa contingents militars i
civils que van tornar a augmentar la demanda i dificultaven el control. A més,
les noves idees econòmiques liberals, van portar a l’eliminació de la majoria
de les regles que fins llavors havien imposat amb mà de ferro les Universitats
menorquines i els preus, tot i patir grans oscil·lacions, en general van
augmentar amb força.
Podem veure els efectes d’aquesta nova
situació en les dades del 1818. En conjunt l’extensió ocupada per la vinya
només va créixer un 13%, molt menor al 100% del període anterior, però el més
significatiu és el repartiment d’aquest creixement. La vinya des Castell ha
prosseguit el seu declivi i se li han afegit els termes de Maó i Ciutadella,
que tenien una important població i que fins llavors havien acaparat, impedint
les importacions de vi d’altres termes. En canvi, els districtes veïns d’Alaior
i Sant Lluís havien donat una altre salt cap endavant, en augmentar les seves
vinyes el 66% i 46%, respectivament. As Mercadal la superfície vitícola
augmentà el 36%.
Pel que fa als paratges amb més vinya de
l’illa, i prenent com a referència les dades del 1773, els principals 19
indrets acumulaven un total de 729 ha, el 64% del total. A més, la dimensió
mitjana a aquests indrets (0,45 ha)era més alta que en el conjunt de l’illa
(0,42 ha). La zona de Maó compresa entre Llucmaçanes i Alqueria Cremada era el
gran nucli vitícola de Menorca, ja que acumulava un total de 176 ha. Fora
d’aquí destacaven les vinyes de Trebalúger, amb quasi 60 ha i les dels camins
del nord de Ciutadella (Son Triay, Son Angladó, Son Salomó), amb 50 ha. Ja més
enfora hi trobaríem Binifadet i Pou nou de Sant Lluís, el vinyet de Gràcia de
Maó i els camins del Sud d’Alaior, tots ells amb unes 40 ha. En tots els casos,
es tracta de vinyes situades no gaire enfora de les principals poblacions de
l’illa i la seva extensió mitjana és relativament gran.
Els tretze paratges restants, escampats per
tota l’illa tenien entre 24 ha i 35 ha, llevat de Vilanova, el principal punt
amb ceps des Mercadal (16 ha). Aquest segon grup de vinyets en general estan
més en fora de la població, fet molt marcat en el cas de Ciutadella.
Els paratges amb més vinya de Menorca (1773)
|
|||
Ubicació
|
Núm.
|
Extensió
|
Ext. Mitjana
|
Biniatap i Rafal
|
85
|
29,84
|
0,35
|
Toràixer
|
69
|
34,64
|
0,50
|
Trebalúger
|
142
|
58,11
|
0,41
|
Binifadet i Pou nou
|
80
|
39,02
|
0,49
|
Biniparrell
|
57
|
26,81
|
0,47
|
Bentalfa i Trepucó
|
66
|
30,30
|
0,46
|
Vinyet de Gràcia
|
85
|
40,70
|
0,48
|
Mercadalet i Alfavara
|
52
|
23,89
|
0,46
|
Alqueria Cremada
|
151
|
82,83
|
0,55
|
Llucmaçanes
|
191
|
92,90
|
0,49
|
Camp Siquiat
|
72
|
26,82
|
0,37
|
Biniatzau i s'Artiga
|
76
|
28,07
|
0,37
|
poble Alaior
|
86
|
30,78
|
0,36
|
Sud d'Alaior
|
116
|
38,03
|
0,33
|
Vilanova (Mercadal)
|
34
|
15,82
|
0,47
|
Camí d’Algaiarens
|
60
|
31,42
|
0,52
|
Camins de Son Triay
|
86
|
50,15
|
0,58
|
Camí de Sant Joan
|
52
|
24,88
|
0,48
|
Son Xoriguer
|
48
|
23,94
|
0,50
|
Suma
|
1.608
|
728,95
|
0,45
|
Aquests paratges de molta vinya
coincideixen en gran part amb els que hi havia el 1818. Com és lògic van
créixer més els situats als termes més dinàmics. Així cal destacar el fort
augment de la vinya al nordoest d’Alaior (Camp Siquiat, Sant Miquel i Campàs) i
a la zona de la Cucanya des Mercadal, relativament propera a l’anterior. En
aquest darrer cas, convé assenyalar que en pogut comprovar que el paratge des
Mercadal conegut com pinar de na Bou, que quan vam escriure l’article sobre
aquest terme era d’ubicació incerta, està situat al costat de la Cucanya. En
canvi, a Alaior, les vinyes van minvar a les rodalies del poble. A Sant Lluís,
els dos punts més dinàmics van ser Torret i, especialment, Biniancóller, mentre
que la vinya va retrocedir per Binifadet i es Pou nou. El darrer creixement
significatiu es va produir al voltant de Son Xoriguer, a Ciutadella, mentre que
en aquest terme la vinya minvava als camins del nord i als llocs situats al
camí de Sant Joan. A Maó i es Castell la vinya va experimentar poques
variacions, únicament un petit retrocés per Biniatap i Rafal (es Castell) i al
vinyet de Gràcia, a Maó.
En general, podem veure com la
liberalització dels intercanvis va permetre que la vinya s’expandís a paratges
allunyats dels pobles a costa dels ceps plantats més a prop de les poblacions.
L’ampliació de la distància als nuclis de consum devia implicar una major
professionalització del conreu, que era practicat per vinyòvols enlloc de per
particulars que treballaven a temps parcial. El conreu de la vinya s’havia
adaptat a la nova situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada