Històries del turisme de Menorca. Les urbanitzacions s’estenen per tot: cala Llonga, port d’Addaia i Son Vitamina

Ja vam veure com la societat Financiera y Constructora, SA, pertanyent al grup March, va impulsar la urbanització de cala Blanca. Aparentment, el financer mallorquí tenia un pla global a l’illa. El 1964 va presentar a l’Ajuntament de Maó els plànols per urbanitzar cala Llonga, situada a la vessant nord del port, al costat est del paratge ja edificat de Sant Antoni, prop de la boca de la rada, la qual cosa es volia aprofitar per muntar instal·lacions nàutiques. L’any següent es va encetar una campanya propagandística i de captació de clients. Com era habitual, s’imprimí un fullet i es confeccionà una maqueta que s’exposava a un comerç de Maó. Sembla que les vendes van funcionar bé des d’un primer moment.

 

Cala Llonga i darrera es Castell

Els apoderats de l’entitat, Lafuente i Piera, comentaven que l’arquitecte Pere Lluís Mercadal havia dissenyat un centre d’estiueig adequat a la personalitat del port de Maó, tot aprofitant els desnivells de la zona. Ocupava cent hectàrees, els carrers s’adaptarien al terreny i els xalets s’alçarien a llocs on no trenquessin el paisatge ni el falsejassin. A la part oriental de la cala es construiria un moll en forma de T. L’inici dels treballs estava a l’espera d’obtenir el vistiplau de l’Ajuntament.

Les obres van arrencar el mes de maig del 1966 i es va treure un nou prospecte informatiu per fomentar les compres de solars. També s’inseria propaganda a la premsa nacional. Les parcel·les es venien des de 220 ptes./m². El 1968 fou aprovat el pla general del sector; en aquell moment ja havia més d’onze quilòmetres de vials.

Tot i que hauria estat possible que es comencessin a aixecar edificis tot d’una, el cert és que no torna a aparèixer publicitat fins el 1972, mentre que l’empresa sí que en feia del port d’Addaia. Potser la raó era que fins els darrers mesos de l’any anterior no s’havia autoritzat el pla parcial (circumstància que es feia constar als anuncis). Així mateix, l’asfaltatge de la carretera de la colàrsega a l’entrada de la urbanització finalitzà el mes de juliol. En tot cas, aquell fou el moment del llançament del nucli: l’empresa promotora era un dels patrocinadors de la II Volta Ciclista a l’Illa de Menorca. L’estiu s’oferien xalets acabats i els terrenys, que comptaven amb aigua i electricitat, es venien des de 125.000 ptes. Els 1974 es va editar un altre fulletó publicitari, conjunt amb el port d’Addaia.

 

Port d'Addaia. Foto Pompilio Piris

Pel que fa a aquest darrer, quan el 1965 Financiera y Constructora, SA explicava els seus projectes, anuncià que tenia la idea de transformar el port d’Addaia en un dels centres de yachting més atractius i complets d’Europa. S’anaven a construir extensos molls i un club marítim per al subministrament de les embarcacions i amb serveis per a la comoditat dels clients. El 1966 es va elaborar el plànol de parcel·lació i les condicions d’urbanització dels terrenys del cap que s’estén entre cala Molí i el port d’Addaia. Hi havia uns tres-cents solars per fer xalets i apartaments, amb aigua potable, carrers asfaltats, xarxa elèctrica i enllumenat, a més de zones portuàries i esportives. Es publicà un prospecte on constava el plànol del sector. El gener de l’any següent els preus anaven de 325 ptes./m²  (els terrenys de 210 m²) a 480 ptes./m²  (els de 750  m²). El 1967 s’indicava que les parcel·les tindrien 1.000 m² i estarien dotades dels més moderns avenços, entre els quals hi hauria un complex esportiu marítim.

L’any 1969 el Ministeri d’Obres Públiques va projectar la via que comunica la zona on està enclavat el port d’Addaia amb la carretera de Fornells, les obres de la qual es van dur a terme els dos anys següents, i van finalitzar amb la seva pavimentació fins a l’entrada del nucli a finals d’agost del 1971. L’estiu del 1972 s’informava que el departament executaria la continuació fins a la mateixa urbanització. El mes de juny el centre turístic s’anunciava remarcant que el pla general havia estat aprovat el 1967 i el pla parcial el 1970. El preu dels solars era de 125.000 ptes; dos mesos més tard ja es venien xalets. El 1974, es va tornar a editar un fullet promocional, com ja hem dit. Els anys setanta només es van aixecar cases; els complexos d’apartaments (Pinimar, Puerto Luz) es construirien els anys vuitanta.

Cales Coves i Son Vitamina

Va arribar un punt en què la multiplicació d’iniciatives urbanístiques semblava fora de tot control, com va esdevenir a cales Coves, un indret molt accidentat i ple de coves prehistòriques, catalogades des de molt aviat, circumstàncies que dificultaven la creació d’un centre turístic extensiu. Potser aquest fou el motiu per què el desenvolupament de la zona es va circumscriure a la part alta, més planera, i situada a uns 1.500 metres de la mar, on entre el 1962 i 1965 es va traçar un vial paral·lel al camí d’accés a la cala, però al final només es van realitzar uns pocs xalets a l’entrada.

En canvi, a uns dos-cents metres cap a l’est va néixer un segon nucli, batejat amb el nom de Son Vitamina de Mar. L’octubre del 1968 una empresa britànica havia engegat la parcel·lació d’un centenar de solars, la majoria d’entre 375 m² i 700 m², dels quals ja hi havia set venuts i quatre reservats. Es va redactar el pla general d’ordenació, dissenyat per l’arquitecte Mateu Seguí. International Property Investment Company (subsidiària d’Euroland Properties) va elaborar una carpeta publicitària de grans dimensions. El seu representant a Menorca, Heller, s’encarregava de comercialitzar els terrenys.

Urbanitzacions de Cales Coves (dalt) i Son Vitamina (baix)

A finals del 1970 els carrers ja estaven asfaltats, però hi havia pocs edificis, de manera que la urbanització era qualificada d’“incipient”. S’estava construint el bar restaurant Nelson. El dirigia un ciutadà anglès que l’any anterior havia passat les seves vacances a l’illa; en tornar al seu país li fou oferta la direcció del local, per a la qual cosa aquell estiu s’havia establert amb la seva família. El bar estava ambientat com el vaixell Victory, de l’almirall britànic; estaven en marxa les obres del restaurant, una àmplia terrassa per organitzar balls amb orquestra, i una piscina, que havia d’estar llesta per l’estiu del 1971. De fet, en aquestes dates es van publicar anuncis en anglès de la urbanització. El pla general sectorial del nucli fou aprovat el mes d’octubre d’aquell any, però al final ha resultat un petit conjunt d’uns seixanta xalets, pocs més dels que es van fer a la zona veïna de cales Coves, però de forma una mica més extensiva.