Històries del turisme de Menorca. L’ocupació d’una platja cobejada: Sant Jaume Mediterrani i Torre Solí

La platja de Son Bou va ser cobejada pel turisme des d’aviat, però fins el 1966 no es redactà el primer projecte, acompanyat de la maqueta, de la urbanització de Sant Jaume, ubicada al coster que queda darrera del prat, a uns centenars de metres de la costa. Els promotors eren un grup d’homes de negocis i arquitectes menorquins, que s’aixoplugaven darrera el constructor Simon Vidal Seguí, així com d’experts britànics. L’empresa Vidal Seguí, SA., que va fer tots els xalets, i l’agent comercial Gale Developments, Ltd. van estendre aquí la col·laboració que havien iniciat a cala en Porter. Com veurem, les vendes estaven molt orientades envers el client anglès. La tardor van començar les obres del vial, que donava accés a la zona per la carretera militar que mena a la bateria de Llucalari, executades per la urbanitzadora, i que van quedar finalitzades el mes de maig del 1968.

La superfície del nucli abastava 340.000 m². El 1967 encara no havien començat els treballs, però ho devien fer prest, ja que l’estiu del 1970 s’havien alçat vint-i-vuit vil·les. Cinc eren d’holandesos i la resta de britànics; quatre havien adquirit la casa per viure-hi tot l’any. El juliol es va inaugurar el bar restaurant Club San Jaime, el propietari del qual era un anglès, Albert Chandler, qui feia quatre anys que residia a Menorca.

A la part alta, el centre d’estiueig disposava d’un centenar de solars, d’entre 500 m² i 850 m², per edificar xalets. La idea era que fossin tots diferents, segons les necessitats del client, però d’estil menorquí. Es construirien de manera que cap interferís la vista d’un altre. Es tractava d’un producte de qualitat, no precisament econòmic, però tampoc de gran luxe. A la part baixa hi havia diverses zones hoteleres, per apartaments i comercials. En el prat estava previst de fer dues “marines” amb comunicació aquàtica a la platja. Els aparthotels que es pensaven aixecar al costat estarien especialment dirigits als aficionats a la navegació i els iots. El progrés de l’assentament va ser ràpid: el 1974 ja s’havien fet 80 cases, 26 apartaments i un supermercat. El representant anglès, havia passat a ser Burchell Edwards & Co.

L’amplitud de la platja de Son Bou no s’havia exhaurit amb el nucli anterior. La urbanització de Torre Solí Nou es desenvolupà en dues àrees en les proximitats de Sant Jaume. El primer sector que es va construir fou el situat immediatament a l’oest, mentre que la part nord, una mica més retirada, es va fer més endavant. A finals del 1972 es va constituir la societat “Menorca Swiss Investments, SL.”, que tenia com objecte social la promoció immobiliària. La companyia inicialment tenia la seu a la ciutat suïssa de Locarno, però la propietat i els agents de vendes eren ciutadans italians. Les obres d’adequació del sector es devien de realitzar immediatament, perquè el seu llançament comercial es va produir els primers dies de l’any 1974, a través d’una immobiliària que oferia solars en el que definia com un centre residencial exclusiu, amb carrers amples i asfaltats, aigua, electricitat i enllumenat. L’empresa venia parcel·les per fer cases, blocs d’apartaments i hotels. També s’oferia a gestionar projectes clau en mà: dissenyava i supervisava l’edificació de xalets.

L’assentament avançà ràpidament. L’any següent va continuar la campanya comercial, en la qual es presentava una urbanització amb vistes magnífiques i infraestructures excepcionals. Es venien solars per a vil·les i apartaments i una zona comercial amb restaurants. Com solia ser habitual, s’instava a aprofitar els preus especials de llançament. El 1976 s’anunciava als mercats alemany i italià, i a finals de l’any següent s’estaven aixecant cases. Els promotors van signar contractes de garantia del complex d’apartaments “Bienvenidos” pels anys 1977-1982 amb l’agència Airtour Suisse. A partir d’aquest moment, el centre de gravetat del projecte es desplaça a Itàlia, nacionalitat del coordinador de vendes i dels administradors.

La intensa activitat urbanística desplegada aquests anys es va realitzar malgrat el mes de juny del 1974 la Comissió Provincial d’Urbanisme havia declinat aprovar el pla parcial, si bé és cert que el motiu era que el municipi encara no comptava amb un Pla General d’Ordenació Urbana, l’autorització definitiva del qual no es va produir fins el mes de desembre del 1978.

Durant els anys setanta el ritme de construcció va ser relativament lent i tant es van fer xalets com apartaments. La segona part de la dècada del 1980 s’edificaria una gran quantitat de pisos i més endavant alguns hotels. L’any 1986 els promotors i l’Ajuntament van acordar la modificació puntual del pla parcial per reduir l’aprofitament d’una parcel·la hotelera, on es permetien alçar apartaments. L’oposició municipal i el Consell Insular es van oposar a l’operació, ja que estaven en contra de qualsevol desenvolupament en aquest espai, per estar situat dins del prat de Son Bou i cobert per un pam d’aigua, però fou autoritzada, així com el projecte d’urbanització.

El 1988 va entrar en funcionament un grup d’apartaments de vuitanta llits i la temporada següent va obrir les seves portes l’aparthotel San Valentín, amb prop de 700 places i quatre estrelles, propietat d’una cadena mallorquina. Aquest any l’Ajuntament va aprovar la modificació del Pla General d’Alaior, que incloïa la creació d’un segon polígon al nucli, el que puja el coster cap al nord, la qual no fou ferma fins el 1994. Aquest darrer any fou inaugurat l’aparthotel Jardín de Menorca, de 288 places, integrat en un grup hoteler català, i el 1996 el complex Club Mar Blau, amb 43 apartaments, propietat de l’empresa INSEGSA, de Barcelona. L’any 2000 entraria en funcionament un altre conjunt d’apartaments, de 225 places.