La pintura i la difusió de la imatge turística de Menorca

          La pintura fou una eina important en els inicis del moviment turístic. Els artistes tenien interès a oferir al públic nous paisatges i les zones de costa o de muntanya els brindaven un tema atractiu. A través de les seves obres s’aconseguia donar prestigi a una comarca determinada, com ara Mallorca o Sitges, i gràcies a les noves revistes il·lustrades, aquest impacte es multiplicava i arribava al públic turístic potencial.

Almela Costa. Fornells

          L’Ateneu de Maó va ser la primera institució menorquina que s’adonà del potencial turístic de l’art. La tardor del 1926 la Revista de Menorca, en la memòria del curs acadèmic, alhora que elogiava la tasca de la institució d'encoratjar exposicions de pintura sobre paisatges de l’illa, assenyalava que calia seguir l’exemple de Mallorca, que trenta anys enrere quasi no era coneguda pels turistes estrangers, i havia bastat la paleta dels Rusiñol, Mir i Anglada per orientar cap a ella una corrent intensa de turisme que «práctica i prosaicamente se convierte en fuente jugosa de ingresos». Per finalitzar, feia notar que la qüestió del turisme tal vegada era la que més havia preocupat i preocupava l’Ateneu i prometia continuar amb els seus esforços.

          Menorca, a pesar de no ser freqüentada per pintors tan coneguts com l’illa major, també va atraure un grapat d’artistes. Així mateix, alguns menorquins s’establiren fora de l’illa i des del seu lloc d’acollida van exhibir quadres sobre Menorca. De fet, aquest és el primer exemple: Gumersind Gomila s’havia presentat el 1924 a l’Ateneu de Maó, però al cap de poc temps s’establí a Perpinyà, on va desenvolupar una important carrera artística, essencialment com a poeta. Abans, el 1928 exposà al Saló de Tardor d’aquella ciutat.

Almela Costa. Cales Coves

          El primer pintor forà devia de ser Almela Costa (1900-1989), nascut a Múrcia, que vingué a l’illa a prestar el servei militar i, favorablement impressionat pel que veia, va fer diverses obres que presentà al Cercle de Belles Arts de Madrid el gener del 1924. La mostra tingué bona acollida a la premsa (El Sol, ABC). L’artista va tornar a Menorca en diverses ocasions (1924, 1927 i 1928) i participà a altres exhibicions, tant a Menorca com fora de l’illa (1925 a Múrcia i 1930, al Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid). Les exposicions que realitzà a Madrid el 1924 i 1930 foren les principals mostres de l’illa fora de Catalunya. En elles es donen a conèixer diferents ambients illencs: el castell de Sant Felip, cales Fonts, cales Coves, el Barranc d’Algendar, etc. La russa Eugènia Loutchinsky, al seu torn, visità Menorca l’estiu del 1925, però no hi ha constància que es dediqués als paisatges de l’illa, prou allunyats de la seva temàtica habitual.

Un destacat pintor local fou Francesc Hernández Monjo (1862-1937), qui es traslladà a Barcelona el 1890, on completà la seva formació i es dedicà a pintar olis de temàtica marítima. Va fer estades a Mallorca, on es relacionà amb Tito Cittadini i Anglada-Camarassa. Fruit d’aquestes influències començà a pintar teles sobre paisatges menorquins. El 1928 féu una exposició a les Galeries Layetana, de Barcelona, espai en què repetiria els anys 1930, 1931 i 1933 (el 1931 també a Menorca), sempre amb vistes del litoral de l’illa. Joan Vives Llull (1901-1982), pel seu costat, atret per l’Escola de Pollença, el 1925 marxà a Mallorca per formar-se durant un període de cinc anys. El 1926 féu una exposició a l’Ateneu de Maó, on destacaven les teles de cales Coves i el 1931 en protagonitzà una altra. L’octubre del 1933 participà en la mostra organitzada pel Foment del Turisme a Barcelona. El 1936 va realitzar una exhibició d’olis a les Galerías Costa de Palma de Mallorca.

Vives Llull

El 1927 s’instal·là a Menorca l’alemany Max Pretzfelder (1888), que va presentar a l’Ateneu de Maó diversos quadres de Fornells i altres localitats de l’illa. Una extensa ressenya, amb diverses il·lustracions, fou publicada al diari ABC. Al cap d’uns mesos ensenyava la seva obra a les galeries Dalmau, on els quadres menorquins van ser especialment lloats. La també alemanya baronessa von Schmiedeberg (1876) visità Menorca el 1929. Els quadres que va realitzar s’exposaren primer a l’illa i, uns mesos més tard, a les galeries Layetana i se centraven sobretot en la costa, encara que havia uns pocs olis i aquarel·les de Maó i Alaior. La pintora retornà a l’illa el 1931, on preparà una altra mostra que l’any següent traslladà a la llibreria Ordinas de Palma de Mallorca, illa que també quedà representada.

          El menorquí Miquel Alejandre Monjo (1902-1986) va tenir uns inicis similars a Vives Llull. El 1927 anà a Pollença per contactar amb el grup de pintors allà establert. L’any següent feia una àmplia exposició a l’Ateneu, on hi havia moltes imatges del litoral illenc (Son Bou, Fornells, cala Mesquida, cales Coves), que repetí el 1931. El 1932 participà en una mostra col·lectiva a les Galeries Costa de Palma i l’any següent a la que organitzà el Foment del Turisme a Barcelona. Alejandre, a més, seria secretari del Foment de Turisme de Menorca. Bernat Benejam (1902-1986) seguí un itinerari semblant; en la seva pintura es reflecteixen sobretot els paisatges de la seva Ciutadella natal.  El belga Vergé-Sarrat passà el 1933 a Menorca i el resultat fou exposat a la galeria Allard de París. Actualment, el Centre Georges-Pompidou conserva una tela sobre Ciutadella.

Max Pretzfelder. Fornells (Mundo Iberico)

          Finalment, el pintor alemany Hans Hartung (1904-1989), espantat per la gran quantitat de turistes que havia a Mallorca, va venir a Menorca el 1932, on residí dos anys, fins al punt que es va construir una casa d’estil Bahaus a cala Tirant. Malgrat que durant aquest període va pintar, la seva filiació abstracta no permet identificar cap paisatge de l’illa, que sí apareix en algunes fotografies. La seva dona Eva Bergman va participar en una exposició col·lectiva de l’Ateneu amb una caricatura i quatre olis. La parella fou expulsada el 1934, ja que les autoritats militars no van veure bé la construcció de la seva casa a un racó apartat de la costa i sospitaren que eren espies.

          Els menorquins eren plenament conscients del potencial propagandístic de la pintura. El 1929 la premsa local es feia ressò de l’exposició del pintor eivissenc Narcís Puget a les galeries Layetana de Barcelona, el qual, d’altra banda, també presentaria la seva obra a Menorca el 1932. El periodista considerava que aquesta era una manera efectiva i econòmica de difondre el coneixement de l’illa i, per aquest motiu, demanava que els ajuntaments i altres entitats donessin suport a la realització de mostres dels pintors locals i forasters sobre Menorca fora de l’illa. Alguns anys més tard, el Foment del Turisme realitzaria aquest projecte amb una exhibició a Barcelona.

Eva Bergman. Fornells

          Com es pot comprovar, Menorca va tenir una certa capacitat d’atracció de pintors forans i els millors artistes locals van presentar les seves obres afora, principalment a Barcelona. Tanmateix, no es va aconseguir que cap artista de primera fila representés l’illa, per la qual cosa el seu impacte, tot i que no pot ser negligit, ha de ser reduït a les seves justes proporcions.