Menorca: creixement econòmic o prosperitat?

Els mitjans de comunicació són esclaus de les notícies d’actualitat. No es pot informar del que no se sap, per açò cal ser-ne conscients i situar les coses en la perspectiva correcta. Cada tres o quatre mesos s’anuncien les dades del creixement econòmic de Menorca. El comentari més habitual durant els darrers vint anys és que, en comparació amb el de Mallorca i les Pitiüses, és l’illa que experimenta un increment menor –o una disminució major– del seu PIB.

Aquest és un fet que ningú discuteix. El que és preocupant és que es vulgui extreure la conseqüència que l’economia de Menorca va malament (o fins i tot que està estancada) i que no té model econòmic, el que no és cert.

La veritat és que qualsevol estudiant de segon d’econòmiques sap que el desenvolupament d’una economia no es mesura pel seu creixement. Els països del món que més augmenten el seu PIB –la Xina, l’Índia i algun altre país asiàtic– no són països amb una economia pròspera. El seu dinamisme amaga un nivell de vida molt baix, on milions de persones viuen en la misèria més absoluta.

La riquesa d’un territori s’avalua segons la seva renda per càpita (si volem afinar, ajustada pel poder de compra), mai pel seu creixement. El PIB de Suïssa, Noruega o els Estats Units no creix més que el d’Espanya, però sí ho fa la renda per habitant, de manera que el seu benestar és evident per a qualsevol que els visita. Aquest és el missatge que Guillem López, Miquel A. Casasnovas i Miquel Puig donen en el seu llibre sobre Menorca i Eivissa, i que alguns, en contra de tota evidència científica, s’entesten en voler rebatre.

El problema és que l’estimació que cada temporada el Govern Balear i altres entitats com CAEB fan de l’evolució del PIB de les illes Balears és una mera aproximació. De fet, no existeixen xifres oficials, perquè els  organismes que les proporcionen (l’Institut Nacional de Estadística o el Fons Monetari Internacional) només desagreguen les dades fins a l’àmbit regional o provincial.

Ni el Govern ni CAEB expliquen quina metodologia empren per mesurar el nostre creixement. La fórmula és un secret millor guardat que el de la Coca-Cola i alguns tenim dubtes que aquest fet no intenta protegir la propietat intel·lectual d’una sistemàtica excel·lent, sinó les misèries de quatre regles de tres poc fonamentades.

Per obtenir el creixement de Menorca cal un coneixement acurat de la seva estructura econòmica i de l’evolució de la productivitat de cadascun dels seus sectors productius. Aquest càlcul (anomenat taula inpunt-output) l’ha realitzat la Universitat de les Illes Balears dues vegades en els darrers vint anys i està pendent de publicar un tercer estudi. Per tant, és impossible avaluar de manera correcta l’evolució anual del PIB, perquè no hi ha base estadística.

Convid als periodistes a demanar els que publiquen les dades del PIB sobre la seva metodologia i que no es conformin amb la resposta habitual de “no es preocupi, som gent de fiar”, perquè oculta un castell de cartes que pot volar amb un sospir. Si tan segurs estan dels seus càlculs, els haurien d’acompanyar de la renda per càpita insular.

Fa uns anys vaig fer l’exercici d’intentar conciliar les dades del creixement del PIB de Mallorca, Menorca i Eivissa amb alguns valors de la renda per habitant publicats. El resultat va ser desastrós: les xifres no quadren. No pot ser que Menorca creixi tan poc si té la renda per càpita que se li atribueix (a Eivissa es dona la situació contrària). La impressió és que els nombres estan “planxats” i són massa similars als de Mallorca.

Des de fa més d’un segle, Menorca té una estructura econòmica i demogràfica diferent de la resta de les Balears i similar a la mitjana espanyola. Les que són estranyes són Mallorca i Eivissa; Menorca és normal. El creixement econòmic i de població de la nostra illa és semblant al d’Espanya; si el nostre model econòmic és dolent, també ho és l’espanyol. Menorca va bé quan Espanya va bé. El monoconreu turístic de Balears respon a un model anacrònic que no hauríem de voler copiar.

El creixement en brut no diu res, perquè s’ha de comparar amb el de la població. De molt poc li serveix a Malawi créixer el 3%, quan la seva població augmenta el 3,3%. D’aquesta manera, cada any té una economia més gran, però uns habitants més pobres.

A Balears fa vint anys que passa el mateix. Si el 1998 la renda per càpita de l’arxipèlag superava un 31% l’espanyola, el 2017 només excedeix la mitjana en un 3% i cada any baixem un esglaó en el rànquing. De res ens ha servit ser la Comunitat Autònoma amb un creixement econòmic més alt, perquè la nostra població ha estat la que més ha augmentat: un 47,2% envers el 16,7% d’Espanya. Balears és el Malawi espanyol.

Tal i com Miquel Puig assenyala, els darrers vint anys la província de Lleida ha passat de tenir una renda per càpita inferior a la de Balears a superar-la en un 17%. No tenen un turisme que cada poc bat les xifres de visitants, sinó una agricultura intensiva de pomes i peres que no surt als telediaris. El seu creixement és menor que el nostre, però la seva població només s’ha incrementat el 9,6%. La seva parsimònia és digna d’enveja: són més rics que els baleàrics i no pateixen massificació.