Els museus, punt feble del turisme cultural de Menorca

La cultura és una de les senyes d’identitat de Menorca. La nostra activitat cultural sempre ha estat notable, especialment per a una comunitat que no arriba a les cent mil ànimes: el teatre principal de Maó, aixecat el 1829, fou el primer escenari d’òpera d’Espanya; l’orgue de l’església de Santa Maria, inaugurat el 1810, és un dels millors del món.

El Foment del Turisme destinà nombrosos esforços perquè la cultura fos un focus d’interès per als visitants i avui en dia, el Consell Insular el situa com un dels quatre eixos principals del turisme de Menorca (natural, cultural, mediterrània i slow).

Tanmateix, els museus, un dels elements crucials del turisme cultural, són poc freqüentats pels turistes. No és estrany ja que, amb l’excepció del Museu de Menorca, les seves instal·lacions no tenen prou consistència per aixecar un interès que vagi més enllà del purament local. En quasi tots els casos no reuneixen les condicions per ser denominats amb propietat “museus”, sinó que són simples sales on ajuntaments i entitats privades exposen algunes peces, sense cap pla museístic ni un programa d’activitats adient.

L’orientació general d’aquests espais no sembla encertada. Abunden els etnològics, que no tenen gaire públic. El Consell Insular s’entesta a fer el centre interpretació de la reserva de la biosfera a s’Enclusa, un lloc pèssim: la seva ubicació natural és s’Albufera des Grau, el nucli de la reserva, on ja hi ha un equipament que caldria potenciar.

 

S'Enclusa

Si Menorca vol apostar pel turisme cultural hauria de crear autèntics museus moderns, organitzats per tècnics i dotats amb els mitjans suficients per mostrar les seves peces de forma convincent. Els atractius no hi manquen.

La nostra illa no ha estat aliena als corrents de l’art d’avantguarda. Els anys trenta hi visqueren Hans Hartung i Ana-Eva Bergman; els seixanta Arnulf Bjorndal i el grup Menorca. En l’actualitat Maties Quetglas és un autor cabdal al qual ens limitem a homenatjar periòdicament. Diversos autors, com Francesc Hernández o Pacífic Camps, han fet aportacions valuoses. Amb les obres d’aquests autors Menorca podria establir un interessant museu d’art contemporani, una infraestructura que cobegen totes les ciutats.

Costa balear - Arnulf Bjorndal

La indústria és un dels elements més característics de Menorca i que històricament ha abastat multitud de sectors (calçat, teixits, bosses de plata, maquinària, bijuteria i aliments). Pocs territoris disposen d’un patrimoni industrial com el nostre, que justifica la fundació d’un potent museu de la indústria que doni visibilitat a l’enorme quantitat d’elements que dormen en foscos magatzems.

L’intent de reconvertir la col·lecció Hernàndez Sanz-Hernàndez Mora en un centre d’interpretació de la Menorca britànica ha donat a llum un híbrid on no se sap si es vol mostrar un edifici (que no té relació amb el domini anglès) o una col·lecció familiar. Al final el que ha tingut més èxit és la sala d’exposicions temporals. Caldria condicionar algun dels nombrosos edificis construïts pel govern anglès (illa del Rei, fort Marlborough, quarters,...) com un veritable Museu de la Menorca britànica.

Antic hospital de l'illa del Rei

Els nostres avantpassats van excel·lir en l’elaboració d’articles molt preuats, com el formatge, el vi i l’oli, que avui en dia són una alternativa sòlida per al sector agrari, ben necessitat d’accions que donin valor a la seva producció. La creació d’un centre d’interpretació tindria la doble virtualitat de donar suport al camp i presentar la nostra idiosincràsia als visitants.

Menorca no es pot entendre sense la mar. Els locals que fins ara han conservat aquest patrimoni ensenyen una petita part de la relació dels menorquins amb l’oceà (llaüts i altres barques típiques). Un centre d’interpretació de les activitats marítimes hauria d’anar més enllà per incorporar el comerç en època romana i medieval, recordar l’Arsenal i els grans constructors navals dels segles XVIII i XIX, el comerç del blat, el corsarisme i els bucs de vapor. Aquest ampli ventall, presentat amb un programa museístic seriós, és capaç d’atreure turistes.

 

Falua de la reina Isabel II, construïda per Josep Tudurí de la Torre

L’arqueologia sempre serà la principal basa cultural de Menorca. El nucli de la col·lecció del museu de Menorca està centrat en aquest àmbit, que és tan potent que l’espai sempre queda curt. Les noves excavacions descobriran objectes que no sabrem on col·locar. Potser per aquest motiu, la part no arqueològica del museu perd visibilitat i prendria més relleu en centres autònoms, deixant lloc per un vistós museu de la Menorca talaiòtica.

El manteniment i gestió dels museus és costós. Es podrien racionalitzar els recursos si formessin una xarxa, com la que funciona en altres bandes. El museu de Menorca podria ser el seu nucli i centralitzar les funcions administratives i logístiques, mentre que els equipaments associats s’encarregarien de les qüestions tècniques i de difusió.

Construir un museu és car, però com es constata amb el centre d’interpretació de la reserva de la biosfera, a vegades els recursos es perden per no tenir una bona orientació estratègica. Si el mariner no sap a quin port va, cap vent li és favorable. Cada any es reparteixen els fons de l’ecotaxa, amb una línia d’inversions vaga. Un programa museístic atraient pot seduir mecenes privats.

La instauració d’un conjunt articulat i ambiciós de museus temàtics donaria consistència al nostre turisme cultural. Açò no es pot fer realitat de la nit al dia, però d’aquí a uns mesos hi haurà eleccions. Si les forces polítiques de l’illa es comprometessin a inaugurar un centre cada quatre anys, en una generació disposaríem d’una impressionant xarxa de museus.