La convulsa arribada de la fil·loxera a Menorca (1885-1913)

A Espanya, la fil·loxera va ser una plaga cruel, perquè, com que primer va afectar França, estimulà les exportacions al país veí i va provocar l’increment dels preus i una etapa de prosperitat sense precedents, que portà a molts a ampliar els seus vinyets, de manera que l’extensió plantada assolí un màxim històric a la majoria de les regions. Aquest procés va ser molt marcat a Mallorca, especialment a la zona de Felanitx, que enviava els vins al port de Seta (al costat de Marsella), a través de Portocolom. La malaltia va tenir un fort impacte popular. La Revista de Menorca es referia el 1906 a la tuberculosi, llavors un greu problema sanitari, com “la fil·loxera de la humanitat.”

Menorca també va participar, en certa mesura, d’aquesta eufòria. Les extraccions de vins, després que els anys 1863-1872 assolissin una mitjana de 6.780 litres anuals, havien desaparegut. Es reprengueren el 1885, primer de forma modesta, però, quan la fil·loxera arribà a Mallorca, amb més força, ja que entre el 1892 i el 1900 es van exportar una mitjana de 9.046 litres anuals.

Els preus del vi van pujar un 52% els anys 1880-81 respecte al 1878-79, i, tot i que després es van moderar, fins el 1895-96 no van davallar fins els valors anteriors. La puja del vi va coincidir, a més, amb un període de baixa cotització del blat, cosa que va fer que l’augment es notés més. Aquesta situació és similar a la que s’experimentava a tota Espanya: aquests anys França es començava a recuperar, les exportacions es reduïren força i els preus van caure. Només tornarien a pujar quan la plaga arribés a l’illa.

La fil·loxera es va manifestar a Menorca el mes de juliol del 1899. La seva aparició a Espanya datava del 1878 i a Mallorca havia estat declarada el 1891. La tardana presència de la malaltia va permetre que l’illa es beneficiés de l’avenç del coneixement científic i del convenciment de la major part dels viticultors sobre la conveniència de repoblar amb ceps americans.

El 13 de juliol de 1899, el diari El Bien Público anunciava la invasió de la plaga. El dia 18, un altre diari, El Liberal, explicava que s’havia localitzat l’insecte que la causava, mitjançant el microscopi, a la finca “S’Artiga” del terme d’Alaior, al camí den Kane. El 27 de juliol, el governador civil va declarar oficialment l’aparició de la fil·loxera a Alaior i Ferreries. El 4 d’agost es va acordar la inspecció de les vinyes de tots els termes i la reconstrucció de les vinyes amb peus americans. L’arrabassament de la vinya afectada, i la de les tres situades dins de la distància de protecció de vint metres, es va realitzar el 24 d’agost. De les inspeccions efectuades als altres termes sabem que la malaltia no era present as Mercadal.

La progressió de la fil·loxera sembla que fou lenta i poc traumàtica. És significatiu que cap autor coetani ni cap font oficial li atribuís la decadència de la vinya: passarien molts anys fins que algú l’esmentés com un dels factors que van provocar el seu declivi. El diari El Vigia de Ciudadela comentava el mes de gener del 1900 que els vapors correus de la setmana anterior havien dut sarments i portaempelts de vinyes americanes que projectaven plantar alguns propietaris en vistes dels estralls que causava la fil·loxera a les vinyes.

 

El Liberal, 1900. Primers anuncis per repoblar amb ceps americans

El mes de maig del 1909 la Revista de Menorca explicava que, quan la fil·loxera va envair les vinyes menorquines, destruint, entre d’altres, l’extensa vinya que tenia Joan de Febrer i de Vidal al lloc de Son Belloc, a Ferreries (segons l’Arxiduc comptava amb 40.000 peus), va ser el primer que va estudiar amb gran zel la seva replantació amb ceps americans. Emprengué viatges a les principals comarques vitícoles de la Península, on va investigar les varietats americanes i els sistemes d’empelt que s’adaptaven millor a Menorca. Així va aconseguir que en pocs anys la seva vinya tornés a fructificar. A ell es devia referir el delegat del Govern el 1899 quan parlava de la vinya de Ferreries afectada i potser també eren seus uns empelts arribats el 1900.

El setembre del 1906, l’Ajuntament de Maó comunicava que la plaga encara no s’havia fet present al terme. Tanmateix, ja s’estava repoblant la vinya, ja que el setembre de l’any anterior s’havia elaborat una relació dels propietaris de Maó que tenien ceps americans. Eren més de setze, amb un total de 1.150 ceps, que ocupaven 1.800 m². Com a referència, el 1906 s’indicava que la vinya ocupava un total de 80 ha.

El 1909, el Servei Agronòmic de les Balears estimava que, a Menorca, sobre una superfície inicial de 321 ha, la fil·loxera n’havia destruït 87 ha, 41 ha estaven envaïdes i restaven lliures 193 ha. S’havien reconstruït 32 ha amb vinyes americanes, cinc en llocs on abans hi havia ceps i 27 en noves plantacions. Aquesta informació es devia elaborar alhora que el Mapa Geológico Vitícola de la Región Agronómica de Baleares.

 

Mapa del Servei Agronòmic de Balears amb la fil·loxera (detall)

En aquest, es pot comprovar que la zona repoblada és reduïda i ocupa dues àrees marginals: una al sud-oest de Ferreries (Son Bell-lloc) i l’altra al nord-est des Mercadal, propera a la zona d’Alaior on havia estat detectada la fil·loxera. La vinya no fil·loxerada que subsisteix està inclosa dins del perímetre de la vinya existent abans de la plaga i és un poc menor que aquesta.

La recuperació va ser lenta. A Mallorca, el 1901, durant la verema s’anotava que la collita era molt escassa a causa del mal que havia fet la fil·loxera (present des de feia una dècada). El setembre del 1904 s’informava que a Felanitx la collita era extremadament curta, perquè encara eren molt comptades les noves plantacions americanes que fructifiquessin amb abundància. De fet, la confluència d’unes grans inversions inicials, la necessitat d’un canvi radical en el sistema de conreu (de peus lliures a l’empelt sistemàtic amb peus americans) i uns preus del vi baixos van fer que a tota Espanya el ritme de recuperació de la vinya fos molt lent i s’allargués fins a la Guerra Civil.

A la premsa menorquina es van publicar anuncis de vinyes americanes de forma pràcticament continuada des del 1900 fins el 1913. Abans només havien aparegut de manera aïllada el 1891 (coincidint amb arribada de la malaltia a Mallorca) els anys 1896-97. El gener del 1909 s’anunciava que havien arribat vinyes americanes i garrofers que es venien a preus econòmics a l’estanc del port de Maó. Aquest mateix any, Pere Mir explicava a la Revista de Menorca que estaven “vencidos, por medio de la plantación de cepas americanas, los peligros de la filoxera.”

La Voz de Menorca, 1907. Venda de ceps americans

El magatzem de Luis Gimier i Darder, al carrer Infanta de Maó, era el representant de La Vitícola Catalana, que oferia vinyes americanes. Els anuncis en la premsa començaren el 1904, van augmentar molt l’any següent i es mantingueren amb un volum important fins el 1913, que devia ser el període màxim de repoblació, almenys a la part de Llevant de l’illa.