Unes jornades per entendre la mobilitat del turisme

Una idea superficial considera les vacances com un parèntesi en què la nostra existència s’atura. Durant l’estiu, la gent faria una pausa en la seva atrafegada vida laboral i assaboriria els plaers de la vessa.

Tanmateix, una mirada ràpida al nostra voltant desmenteix aquesta concepció simplista: a l’estiu tots volem aprofitar al màxim. Uns van a la platja sempre que poden; altres assisteixen a concerts, mercats de nit, exposicions o conferències de tota mena. Una gernació assalta les festes padronals. Les berenetes i altres aplecs d’amics van a les totes. Qui té una barca, intenta treure’l el màxim profit possible. Les  carreteres s’omplen d’aficionats a la bicicleta, córrer o caminar. Ningú s’atura per res.

Els turistes no són diferents. Venen a Menorca i tenen tot el temps del mon per apamar l’illa, les seves platges, pobles, carrers i camins. Des que hi ha turisme, aquest és sinònim de persones que es mouen amunt i avall. El resultat de tanta gent fent vida a l’aire lliure és multiplicar la presència humana arreu.

Maldament sigui reconfortant rememorar els temps llunyans en què els estiuejants, per manca de vehicles adequats, quasi no es movien i passaven la calor a la caseta o a l’hotel, aquest passat ja no tornarà. Ens hem d’acostumar a la realitat d’una hipermobilitat, a la qual, en major o menor mesura, hi contribuïm tots, locals i forasters.

Per aquest motiu, el pròxim dia 31 de juliol l’Institut Menorquí d’Estudis organitza una jornada per estudiar els reptes que planteja aquesta bellugadissa de gent a Menorca, amb el convenciment que a cada època es manifesta de forma diferent. Avui dia, si per un costat els turistes tenen més mitjans que mai per arribar a qualsevol racó de l’illa (vehicles de lloguer, excursions en grup, transport públic, bicicletes), la forma que tenim de moure’ns també ha canviat.

Les platges sense urbanitzar del sud de Ciutadella que s’han tancat al transport privat segueixen igual de massificades que quan es podia aparcar al costat. Els turistes arriben en excursions marítimes o emprenen marxes de fins una hora d’anada i tornada i a ple sol des de les urbanitzacions més properes. És evident que les persones que fan aquestes caminades no tenen res a veure amb els turistes dels anys setanta, sedentaris i fumadors, que no eren capaços d’anar gaire enfora del para-sol i la gandula de l’hotel o de la platja que havia al costat de l’aparcament.

La revolució de l’exercici físic i la salut que va començar amb la crisi del petroli de 1973-1981 ens ha transformat. Devers 1979 em va impactar veure a la televisió el president nord-americà, Jimmy Carter, en calçons curts i samarreta, corrent una cursa popular a Nova York. A partir de llavors, la pràctica de l’esport ha anat en augment i és el que fa que avui dia els turistes puguin realitzar llargs trajectes per anar als llocs més apartats.

També han canviat les nostres expectatives. Quan va començar l’era de l’automòbil, no ens va importar de cedir-li l’espai dels nostres carrers i carreteres, que fins llavors havien ocupat en exclusiva els vianants. El cotxe era un signe de progrés i distinció social i tothom volia arribar fins al seu destí motoritzat. Encara record l’aglomeració de vehicles aparcats de forma caòtica davant les esglésies del Carme i Sant Francesc de Maó.

A mesura que més i més gent tenia cotxe, la necessitat d’aparcar davant va esdevenir irrealitzable i els ciutadans van recuperar l’espai que havien prestat als vehicles. Ja ningú aparca com aparcava els anys setanta i vuitanta: els cotxes es queden a casa o a aparcaments cada cop més allunyat del lloc a on ens dirigim. Amb les platges ha passat igual. Fins fa poc es podia estacionar literalment damunt l’arena a sa Mesquida o cales Coves, cosa avui dia del tot impossible.

Aquesta tendència també arriba al turisme. Els nostres visitants volen gaudir del paisatge sense el destorb dels cotxes, que els espenyen les fotografies que s’estan fent a cada moment amb el mòbil. L’experiència turística exigeix que els espais urbans i naturals estiguin nets i aclarits. A Formentera, s’ha limitat l’accés al cap de Barbaria habilitant un aparcament a quasi dos quilòmetres, que centenars de persones recorren per gaudir de la posta de sol o la simple visita. La majoria estan encantats d’aquell passeig i la sensació de llibertat que troben en arribar, sense els renous, fums i el destorb d’una munió de vehicles en moviment. A Menorca, segurament ha arribat l’hora de fer una cosa semblant al far de Cavalleria.

L’any passat vam celebrar el 25è aniversari de la declaració de Menorca com Reserva de Biosfera, la qual ens obliga a ser pioners en les pràctiques de la sostenibilitat. Una peça imprescindible hauria de ser una mobilitat més raonable, que permeti a tothom de gaudir en pau dels nostres carrers, monuments, carreteres, platges i paisatges i que contribueixi a la reducció de l’emissió de contaminants que malmeten l’equilibri del planeta i la nostra salut.

Carretera a cap de Barbaria. Formentera

La gestió de la mobilitat durant la temporada turística no és senzilla. El dimoni està en els detalls. Podem estar d’acord en els principis i discrepar en la seva aplicació. Per açò és bo discutir sobre els reptes que planteja acompanyats dels millors especialistes. Estan tots convidats a les jornades a la seu de l’IME.