El turisme: un risc intolerable per a Menorca

 

L’epidèmia de la Covid és un amarg recordatori que el temps posa a cadascú en el lloc que li correspon. Fa dècades que, des de diversos àmbits (l’economia, les ciències naturals, la cultura, l’activisme,...) s’adverteix dels errors de l’enfocament del turisme de Menorca. Aquestes recomanacions han estat ignorades per la majoria dels polítics, els empresaris i els mitjans de comunicació, que habitualment fan bandera de la fugida cap endavant. 

De resultes, s’ha creat un estat d'opinió que accepta que l’únic futur de la nostra illa és la massificació, i ha induït a molts autònoms i homes de negocis a invertir en activitats turístiques. Són els mateixos que ara es lamenten de les pèrdues que els provoquen les mesures de contenció sanitària i que, continuant amb la política de pilotes fora, voldrien que es relaxessin les restriccions de la restauració i el comerç. Aquestes demandes inconscients no volen entendre que baixar els braços només provocaria més caos sanitari, la qual cosa forçaria, a curt termini un nou confinament i uns mesos més tard la completa fallida de la temporada turística.

 Fa uns anys comentava les conclusions del llibre El Cisne Negro: El impacto de lo altamente improbable, de Nassim Taleb, on es remarca que la vida és plena d'esdeveniments imprevisibles que alteren el curs de la història. Tanmateix, la nostra percepció del món està assentada sobre la idea que tot seguirà més o menys igual, en una evolució bàsicament lineal. Taleb demostra que aquest plantejament és fals i amb freqüència les coses canvien de manera imprevisible. En definitiva, els humans infravaloram els riscos i emprenem actuacions temeràries de les quals al cap de poc ens hem de penedir. Els exemples podrien omplir milers de pàgines i abasten tots els àmbits: política, economia, tècnica, natura... el coronavirus n’és un exemple més. 

El turistes són covards, i per açò extremament sensibles a qualsevol entrebanc. Menorca en moltes ocasions s'ha beneficiat dels problemes dels altres. La darrera fou la primavera àrab, que va expulsar milions de turistes de les costes africanes, per caure com el mannà al nostre país. Així vam gaudir d’unes temporades excepcionals i els francesos, desenganyats de Tunísia, van descobrir la nostra illa. Aquesta nova clientela ha fet prosperar el negoci immobiliari i forneix un turisme de notable poder adquisitiu.

Si un dia l’atzar ens va somriure, ara ens gira l’esquena. Aquests cops de timó ja s’han produït abans i es tornaran a donar en el futur. Demà pot ser la fallida d'un operador turístic, una crisi política o les crítiques d’un influencer. El turisme és una indústria fràgil. El que n’inverteix ha de ser conscient que està acceptant risc a mans plenes i que si uns anys pot guanyar doblers, en una temporada es pot quedar arruïnat. Demanar ajuts a l'Estat no és més que socialitzar pèrdues, pràctica tradicionalment censurada per la dreta. 

A Menorca, des de fa quaranta anys, empresaris i particulars han invertit en actius turístics: negocis, solars i edificis. En general, han estat operacions amb un rendiment elevat. El principal obstacle han estat les restriccions urbanístiques, contra les quals ells i els mitjans de comunicació blasmen dia sí i dia també. Al principi, una part no menyspreable d’aquest capital tenia el seu origen en l’activitat industrial que primer fou desatesa (no es reinvertien els guanys) i després fou venuda o tancada.

El capital pensava fer un negoci segur, sense les penes i treballs que requereix la indústria. Ara es constata que eren operacions arriscades, on es podien perdre molts doblers. No pensem que després del coronavirus tot seguirà igual. Poden venir altres epidèmies o, el que és més probable, situacions catastròfiques que allunyin els turistes de les nostres platges. La inconsciència del risc engreixa les estadístiques de fallides. 

La  situació de Menorca és més perillosa que la d’altres indrets, perquè tenim una alta concentració en el mercat britànic, el qual es pot acabar veient més afectat pel Brexit del que ho ha estat per la plaga. No cal acudir als manuals d’economia per saber que la millor manera de conjurar la incertesa és diversificar els ingressos. La saviesa dels nostres avantpassats ja recomanava no posar tots els ous en el mateix paner. Els hotelers menorquins s'han obsessionat amb els anglesos i han girat l’esquena a altres països que tocaven a la porta; és hora de desfer el camí. Els polítics s’han deixat pressionar i han fet promoció turística en aquest país, enlloc de cercar-ne d’alternatius.

L’economia de Menorca precisa d'una reconversió. Com totes, serà dolorosa i causarà baixes, però els mals seran pitjors si no es fa. El sector turístic està sobredimensionat i s’ha de reduir. Les restriccions urbanístiques, tan criticades, s’haurien d’augmentar i complementar amb altres directament vinculades a l’activitat. No podem tenir confiança en els empresaris, que han demostrat miopia envers els riscos de les seves iniciatives i els hem de defensar d’ells mateixos, perquè la pròxima vegada que els turistes faltin, es tornaran a queixar i a demanar ajuts públics. 

S’han de desviar recursos públics per donar suport a altres sectors productius. No cal inventar res. Tots veiem quins són els negocis que prosperen: els que els consumidors demanen. Basta mirar dins ca nostra, en què ens gastam els doblers: tecnologia, moda, salut, determinats aliments,... La nostra illa està millor situada en uns que en altres i els fons de l’Estat haurien de potenciar els més promissoris. El turisme és una bona base, però no és sensat deixar que ho acapari tot, sinó volem que la pròxima capficada ens meni a la ruïna.