La població activa de Menorca el remot any de 1833

 Amb el pas del temps, i a mesura que les possibilitats que ofereix l’economia s’han anat transformant, les ocupacions dels menorquins han canviat. En l’actualitat, moltes persones depenen de les activitats turístiques i el personal al servei de l’administració és prou nombrós. En canvi, dècades enrere a totes les poblacions la majoria de la gent que es dedicava a la confecció de calçat, la bijuteria i altres operaris industrials i retrocedint en temps el nombre de pagesos i hortolans era aclaparador. Ara que aquesta mena d’activitats van quedant arraconades pren interès saber com es guanyaven el pa els nostres avantpassats.

Taller. Pompilio Piris Seguí. Fotos Antiguas de Menorca

Tot i que ja durant el segle XVIII, els tallers artesanals es van anar modernitzant, la Revolució Industrial arribà a la nostra illa a mitjans segle XIX, quan es van instal·lar les primeres fàbriques propulsades a vapor. Ja feia alguns anys que els sabaters de Menorca enviaven calçat a l’exterior i s’anaven convertint en un puixant sector manufacturer.

Tanmateix, només al començament del segle XIX començam a disposar de fons per conèixer l’evolució econòmica des d’un punt de vista quantitatiu. En aquest sentit, els padrons d’habitants, on es recull la feina que fa cadascú, ofereixen un bon material per entendre l’economia d’en primer. Una instrucció del Govern del 1823 ordenava els municipis de formar cada any aquests registres, tot i que els primers documents eren bastant incomplets i no es troben padrons amb informació amb els oficis dels veïns fins a la dècada següent i no a tots els pobles.

Així mateix, cal tenir en compte les limitacions d’aquesta font de dades, que minusvalora de forma important el treball femení i els actius agraris, no disposa d’una nomenclatura uniforme i conté diversos errors, duplicitats i omissions. Així i tot, les seves mancances són similars a les dels censos de població de l’època, fins bastant més endavant i per tant els podem atorgar una validesa semblant, de manera que ens proporcionen una idea bastant aproximada de l’activitat econòmica real durant aquest període.

Sabaters

D’aquesta manera, al principi les úniques poblacions amb padrons d’habitants on s’especifica la professió o ofici dels registrats són Maó i Ciutadella, essent un dels primers el del 1833. Encara que incorpora la població rural, a Maó, els canvis de criteri al llarg del temps fan que la informació d’aquest sector sigui poc fiable.

En conjunt, és interessant destacar que, a les dues poblacions, aquest any la manufactura i els serveis ja tenien una importància bastant considerable, amb al voltant de 1.270 i 1.850 persones que s’hi dedicaven, respectivament. El seu pes relatiu era una mica més elevat a Maó que a Ciutadella, així com el dels operaris de la construcció. A la ciutat de Ponent, en canvi, els treballadors del camp tenien una presència relativament superior que a Llevant.

A banda, a les dues ciutats figura un petit contingent de persones que desenvolupen activitats no productives. Aquests consistien bàsicament en els senyors de lloc i els religiosos, ja que altres col·lectius, com els estudiants o els discapacitats, eren poc rellevants. Per aquest motiu, el seu volum relatiu era un mica superior a Ciutadella que a Maó.

Jornaler

Si intentam filar més prim, ens trobam amb dificultats a l’hora d’enquadrar algunes professions. En especial, els jornalers que, en algunes poblacions, com Ciutadella, es dedicaven clarament a feines agràries, mentre que a Maó el terme tenia un sentit ampli, com persones contractades a jornal, però que podien exercir qualsevol activitat, fins i tot de tipus manufacturer. Es tractava d’un grup amb un cert pes, superior a Ciutadella, on era el col·lectiu més nombrós, que a Maó, on ho eren altres oficis. D’altra banda, dins del sector primari, els treballadors agrícoles eren el grup més representat, molt més abundants que els pescadors i els dedicats a tasques forestals, els quals així i tot eren més nombrosos a Maó.

De fet, la diferència més significativa entre les dues poblacions és el major percentatge que assolia el sector agrari en sentit ampli (afegint-hi els jornalers) a Ciutadella: 38,5%, mentre a Maó només representaven el 22,8%. Per comptes, a la població de Llevant abundaven bastant més els que es dedicaven a activitats manufactureres i de serveis. Ciutadella presentava al visitant un aspecte més rural, mentre que Maó tenia un aire més urbà i modern.

Ocupats a les branques productives de Maó i Ciutadella (1833)
Branca productiva	Maó	Ciutadella	Suma	% s. total
Agrícola	292	160	452	9,9%
Pesquer i altres	63	15	78	1,7%
Suma Primari	355	175	530	11,6%
Jornalers	267	538	805	17,6%
Aliments i begudes	115	24	139	3,0%
Tèxtil i confecció	134	172	306	6,7%
Calçat i cuiro	220	112	332	7,2%
Fusta	237	74	311	6,8%
Ceràmica i pedra	16	36	52	1,1%
Metall	80	41	121	2,6%
Altres	12	1	13	0,3%
Suma Manufactura	814	460	1.274	27,8%
Construcció	100	25	125	2,7%
Comerciants	130	46	176	3,8%
Professions liberals	41	15	56	1,2%
Criats	420	172	592	12,9%
Marineria	366	100	466	10,2%
Matriculat	6	256	262	5,7%
Funcionaris	75	18	93	2,0%
Militars i forces seguretat	66	20	86	1,9%
Altres	89	26	115	2,5%
Suma Serveis	1.193	653	1.846	40,3%
Total	2.729	1.851	4.580	100,0%

 Com és lògic, quasi totes les activitats manufactureres tenien un volum relatiu superior a Maó. Les úniques dues excepcions eren el tèxtil i la confecció i la ceràmica i la pedra. A Ciutadella hi havia més teixidors i filadores, mentre que a Maó, segurament per mor de la competència dels teixits forans, aquestes professions no tenien gaire practicants. Els trencadors que extreien cantons de les pedreres i els gerrers de les teuleres i altres oficis d’aquest ram també eren més nombrosos a Ponent. Maó, que havia experimentat un boom de la construcció fins a la Guerra del Francès, patia una forta crisi d’aquest sector, com també s’observa en el padró, que arrossegava les feines accessòries com les que estem comentat. Els dos eren àmpliament superats pels treballadors de Ciutadella, malgrat la ciutat de Llevant estava més poblada.

Pel que fa a la resta de branques manufactureres, la major diferència es troba en els treballadors de la fusta, una ocupació tradicionalment més desenvolupada a Llevant, per la força d’atracció de les activitats marítimes, que havien estimulat altres especialitats, com la fabricació de mobles i, en general, les feines auxiliars de la construcció (portes, finestres, etc.). La desproporció també és apreciable en el calçat i el cuiro, tant pel major nombre de sabaters com d’adobadors de pell. Les desigualtats també eren manifestes en l’elaboració d’aliments i begudes. A Maó abundaven els moliners i els forners, així com els confiters i altres menestrals d’aquest ram, la qual cosa és fàcilment explicable pel major volum de població i la possibilitat de subministrar vitualles a les flotes estrangeres que, si el segle XVIII havien estat britàniques, al XIX eren majoritàriament americanes, sense perdre de vista els holandesos i d’altres nacionalitats.

Finalment, Maó el 1833 ja era una població netament de serveis, que era l’activitat principal, a la qual s’hi dedicava el 43,7% dels seus habitants, valor que es reduïda al 35,4% a Ciutadella. Per aquest motiu, totes les ocupacions d’aquest mena estaven més representades a la ciutat de Llevant. L’única excepció eren els matriculats, que eren els reservistes de la marina. La seva pràctica absència a Maó, on els oficis de la mar tenien un pes molt superior, només es pot deure una decisió administrativa, ja que al padró del 1849 el seu nombre era prou elevat. Si s’haguessin comptat, el percentatge assolit pel sector serveis encara seria superior.

Mariners al port de Maó. Museu de Menorca

Precisament, la marineria era la professió relativament més abundant a Maó, juntament amb els criats. La sobrerepresentació d’aquests és indicativa d’una vila més pròspera, on vivien més persones amb un nivell de vida prou alt per permetre’s de tenir assistents que es fessin càrrec de les tasques domèstiques. Evidentment, les diferències també eren prou marcades pel que fa als comerciants, en totes les seves especialitats, tant de venda de productes com encarregats de fondes, tavernes i altres establiments d’aquest tipus.