Redescobrint la història del vi de Menorca

Menorca  conegué la producció de vi des de molt aviat; la vinya es cultivava durant l’Imperi Romà, i es va mantenir fins i tot entre els musulmans. La seva època d’esplendor arribà al segle XVIII, però en l’actualitat aquesta tradició vinícola quasi s’ha perdut. Només ens la recorden els nombrosos indrets coneguts com “vinya” escampats per tota l’illa. A continuació intentarem reconstruir el món de la gran vinya menorquina i les raons del seu declivi.

L’expansió vinícola del segle XVIII

Menorca va comptar amb una producció de vi molt important durant més d’un segle. A partir de la conquesta anglesa (1708), l’estímul d’una població en alça, que quasi es va doblar en cent anys, la presència de les tropes britàniques i les freqüents estades dels mariners de la Navy van estimular un creixement notable de la vinya. Un autor contemporani, Armstrong, apuntava el 1740:

“Pero es necesario que os informe en este lugar que los naturales cada año aumentan sus plantaciones de viñas y por lo tanto la cantidad de uvas en pocos años aumentará el doble de lo que yo he mencionado más arriba”

El mateix autor comenta les virtuts dels vins de l’illa, Així podem llegir que:

“El de Mahón es más estimado, siendo de un color amatista, suave al paladar y de suficiente fuerza para conservarlo en el país por varios años, y poderse enviar a Inglaterra.”

De fet, la producció de vi va créixer de forma important fins a la dècada del 1760, en què es va estabilitzar. Així hem pogut estimar que aquesta producció va passar d’1.900.000 litres entre els anys 1730-49 als 2.910.000 litres entre el 1760-1809, el que implica un augment del 54%.

 

Principals plantacions de vinya. 1862

El canvi de segle va ser molt turbulent: guerres amb França i Anglaterra, darrer domini anglès (1798-1802) i la Guerra de la independència (1808-14) van afectar al mercat del vi, que va patir una gran inestabilitat, tot i que, en general els preus foren alts i les compres elevades. Com a conseqüència, es van reemprendre les plantacions de vinyes, que van assolir el seu pic entre els anys 1810 i 1814. L’extensió cultivada de vinya arribava a les 1.300 hectàrees.

El crack vitícola del 1850

A la fi d’aquest període, i coincidint amb la greu crisi que patí Menorca durant els anys 1820-1850, en què la població va disminuir i es va reduir la presència de tropes a l’illa, els preus caigueren fortament (un 42%) i la producció també va declinar, un 28%, fins als 2.100.000 litres.

Aquest fou el moment decisiu de la viticultura de l’illa. Per pal·liar l’excés d’oferta i la contracció del consum intern no es va acudir al mercat exterior. Productors i comerciants no van col·laborar, de manera que quan el 1852 es va presentar l’oïdi, enlloc de causar una crisi puntual i suposar un revulsiu per la modernització vitícola, tal i com passava a Catalunya, Mallorca o Cariñena, fou el detonant d’una arrabassada massiva de vinyes. El 1862 només quedaven 651 hectàrees, que el 1883 van quedar reduïdes a 357. La producció de vi va disminuir en una quantia similar, fins als 385.000 litres, una quinta part de la del període 1760-1820.

 

La vinya de Menorca devers 1900

Aquests anys apareix un testimoni excepcional: l’Arxiduc Lluís Salvador, qui féu una acurada descripció de la situació de la viticultura menorquina i com a valoració general  anotava que ”El conreu de la vinya, que antigament estava bastant estès, s’ha reduït després d’haver-se escampat l’oídium i només recentment ha tornat a créixer una mica”.

Temps d’incertesa: de la fil·loxera a la Guerra civil

La producció de vi va seguir una tendència a la baixa fins a la dècada de 1890, quan l’elevació dels preus i la manca de vi que va ocasionar l’aparició de la fil·loxera a Catalunya, a partir del 1878, i a Mallorca, des del 1891, va fer despertar el fins aleshores aletargat mercat del vi illenc. Així, rellegint la premsa local  podem constatar com els anuncis de vi de l’illa van experimentar un boom entre el 1884 i el 1898, arribant a suposar el 56% del total. En aquesta època també sorgeixen anuncis de vins de marca, algun dels quals reproduïm en aquestes pàgines, i que demostren la vitalitat del sector.

Tanmateix el 1899 feia aparició la plaga a l’illa, tot i que aquesta avançà amb lentitud, ja que el 1906 encara no havia arribat a Maó. Així i tot, les malalties i la crisi vitícola van ocasionar una nova regressió de la vinya, que entre 1913-36 només ocupava 78 hectàrees i produïa 125.000 litres. Com que la població de l’illa creixia de forma constant, les importacions de vins van augmentar molt (un 272% entre el 1912 i el 1934).

 

Anunci de vi de Menorca 1908

La Guerra civil fou el darrer obstacle a què es van enfrontar els viticultors menorquins. La contesa va ocasionar l’abandonament dels conreus, que foren atacats per les malalties, mildiu i oídium, de manera que cap a l’any 1945 només quedaven 35 hectàrees de vinya. L’especialització ramadera de l’illa ocasionà un desinterès per la producció de vi, de manera que cap a l’any 1980 només quedaven unes poques famílies que mantenien vinya per l’autoconsum.

La represa de la vinya

El procés de desaparició de la vinya havia anat massa enllà, i era anòmal en una illa mediterrània. Per aquest motiu, a partir del 1980 van sorgir diverses iniciatives per recuperar el seu conreu. Unes es mouran dins dels paràmetres de la producció artesanal, aprofitant terres que havien quedat abandonades; altres seran noves plantacions que importaran de varietats franceses i espanyoles de vivers certificats i conduiran a la creació del primer celler modern cap a l’any 1995.

Aquesta evolució fou lenta fins el 2000, però a partir d’aquesta data ha experimentat una important revifalla. Així en vuit anys es van plantar 25 hectàrees de vinya, van aparèixer vuit noves explotacions vitícoles i cinc nous cellers. Es tracta de l’única activitat agrària de l’illa que els darrers anys ha augmentat la seva superfície, el nombre de treballadors i el valor afegit.

Alfons Méndez Vidal