Un recorregut fotogràfic per Venècia. El Véneto

Venècia és única, però no per açò la regió que l'envolta no deixa de tenir els seus encants. Abans d'arribar al destí del nostre viatge, vam estar tres dies per les ciutats de Vicenza, Verona i Pàdua i el resultat va valer la pena. En aquesta entrada publicaré les fotos que més m'han agradat. Segurament aquests llocs ofereixen millors vistes. Bona sort pel qui les aconsegueixi fotografiar ! Aquestes són, simplement, les meves.

Vicenza

Segurament la més desconeguda de les tres; de forma injusta perquè té tants o més mèrits que les altres dues. Petita població al costat d'un riu que ofereix vistes tan encantadores com la que segueix

Però a Vicenza no anam a veure l'entorn, sinó la riquíssima arquitectura que va deixa Palladio, un humil picapedrer renaixentista que de forma autodidacta es va forjar un estil inconfusible i que ha estat font d'inspiració de molts artistes durant la història. Aquí veim un curiós teatre, a l'estil dels teatres grecs, però instal·lat dins d'un edifici; el resultat és encantador.

Segurament l'obra més espectacular de les moltes que va deixar a la ciutat de Verona és la Basílica, a la plaça dei Signori. No és una església, sinó un edifici públic multiusos.

Dins de la plaça hi ha aquesta columna que ens recorda que Venècia va dominar aquestes terres durant segles i va deixar el lleó de Sant Marcos dominant olímpicament la ciutat.

Verona

Verona és més gran que Vicenza i té una major varietat d'atractius. A la seva Plaça dei Signori s'alça aquest magnífic edifici i davant el monument a Dant.

Al costat hi ha la plaça Erbe. Molt animada; aquest dia hi havia mercat.

Verona també té el seu riu, al costat del qual s'alça CastellVercchio, una construcció regular, però que ofereix una excel·lent panoràmica.

Una mica decantat del centre es troba la Basília de Sant Zeno, amb els meravellosos frescos que es poden veure.

Pàdua

En aquesta ciutat el que destaca és la capella dels Scrovegni, pintada per Giotto, però allà dins no s'hi poden fer fotos. En canvi, al baptisteri del Duomo hi ha aquests meravellosos frescos, no tan imporants com els del mestre Giotto, però també molt bells.

Un detall dels frescos.

Un altre element singular de la ciutat és Prato della Valle. És un esplèndid parc que conté un canal ovalat, tot voltat d'estàtues i ponts. Les seves dimensions fan que fotos no puguin fer justícia (a no ser que puguis prendre una foto aèria, que segur que quedaria brutal).

La següent etapa va ser Venècia.

Alfons Méndez Vidal