Don Quixot, Hamlet, Tirant lo blanc:
les grans narracions de la literatura universal es mouen al voltant d’uns
personatges excepcionals que són el pilar sobre el qual l’autor va bastint tota
l’estructura narrativa. Per alguns crítics els personatges són l’element
fonamental de tot relat , ja que són el fil conductor de la narració.
Difícilment trobarem una gran història sense un gran protagonista, i molt
sovint un antagonista que li doni rèplica. Què seria la Ilíada sense Aquil·les
i Hèctor? Els personatges són un element primordial del relat, que trobam des
de l’antiguitat fins a l’actualitat. Obres modernes com Ulisses o La muntanya
màgica no serien les mateixes sense Leopold Bloom i Hans Castorp.
El Capitán Trueno va ser ideat per
Víctor Mora, un literat que després escriuria importants obres de la literatura
catalana. Potser per aquest motiu, el text hi té un paper molt important i
qualsevol lector que s’acosti a l’obra apreciarà la riquesa i pertinència del
llenguatge utilitzat. A més, l’estructura narrativa també està molt treballada,
de manera que se’l pot considerar com una autèntica novel·la gràfica, que és la
varietat del còmic que actualment ha adquirit un major prestigi. No és d’estranyar
que els personatges siguin un puntal de la narració.
El protagonista és el Capitán Trueno,
un cavaller que viu a l’Edat mitjana, però que està dotat d’una combinació de
trets clàssics i moderns. Així al costat d’una valentia èpica hi ha un il·lustrat
que s’enfronta a tots els enigmes i misteris amb un pensament racional; com a
contrapunt d’un enginy propi d’Ulisses, tenim una persona optimista i dotada de
bon humor que humanitza la història; finalment al costat d’un codi del honor
d’arrel cavalleresc, i per tant noble, es troba un revolucionari que encapçala
la lluita per la justícia i la llibertat contra els governants opressors del
poble.
Però Trueno és una novel·la coral,
poblada de gran quantitat de homes, tan ben caracteritzats que el lector arriba
a conèixer-los com si fossin reals. L’heroi és acompanyat en les seves
aventures per tres companys. Goliath és el
camarada inseparable del Capitán. És el seu millor amic, qui li dóna suport en
les seves lluites; se salven la vida mútuament en incomptables ocasions i
comparteixen perills i alegries. És un lluitador fortíssim, però també un
personatge tendre i amic de les bromes. També és un gran amant
de la cuina, que menja de forma tòpicament bèstia: cuixes de vaca, animals
quasi sencers, etc. Aquests dos trets l’atraquen a un personatge gal que
apareixeria uns anys més tard als nostres quioscs: Obèlix. Els fillets
admiràvem el Capitán Trueno, però, sense pensar-hi, ens estimàvem més Goliath.
Crispín, un patge que acompanya els dos personatges
adults en les seves aventures,
és el personatge amb qui els infants més es poden identificar. Tot i que sol
ajudar als seus majors, en ocasions pot prendre la iniciativa i vèncer els
enemics. És el deixeble del Capitán, però se sent més proper de Goliath; lluiten un al costat de l’altre i fan bromes.
Crispín intervé a l’acció des de les primeres històries, però el seu
protagonisme es farà més patent durant els darrers quadernets, coincidint amb
la intervenció de fillets i filletes en alguns episodis.
Sigrid
és la companya eterna del Trueno, però mai es casen. Tanmateix mai és
simplement una Dulcinea, un personatge passiu: des de les primeres aventures
pren part en l’acció de forma decisiva. Apareix en la segona història on,
després d’intentar apunyalar el Capità el salvà dels guerrers Kadori. De fet,
la seva posició com a reina i senyora de Thule li proporciona aquesta capacitat
d’actuació i elimina qualsevol posició subalterna en relació al Capitán, amb el
qual manté una relació d’igual a igual. En tota la sèrie, la dona apareix molt
freqüentment emancipada de l’home o almenys en una situació d’igualtat, un
altre exemple de la modernitat i les idees avançades de Víctor Mora.
A
les històries cavalleresques l’argument fonamental és la superació de les
proves per part de l’heroi i la lluita per un món millor, per la qual cosa els
personatges negatius són crucials ja que són la pedra de toc que han de superar
els protagonistes. Les històries d’El Capitán Trueno compten amb uns
antagonistes excepcionalment ben traçats. Especialment en els primers episodis,
però de fet en tota la saga, apareixen malvats èpics com Titlán, Krisna, El
Unicornio o El Pulpo, dotats d’uns antecedents i una profunditat psicològica
molt notable. Al costat d’aquests, n’hi ha d’altres amb característiques més
profanes: uns són tirans que esclavitzen el seu poble; altres són usurpadors;
hi ha tramposos que enganen als seus súbdits i fins i tot malvats grotescos que
mouen més al riure que a la por. Tota una galeria que dóna compte de tots els
personatges arquetípics de malvat de la literatura universal.
Al
voltant dels personatges principals hi ha un conjunt d’actors secundaris, que
en episodis concrets prenen una certa importància. Dins d’aquests els més
recurrents són els víkings que donen vida als episodis nòrdics de la saga.
Baldament Trueno sigui un guerrer de la Hispània medieval que comença la
història lluitant a la Creuada, en trobar-se amb la seva amada Sigrid, els
personatges es desplacen cap a Thule, d’on ella n’és la reina, i les terres
veïnes. Allà l’heroi fa moltes amistats i s’enfronta a diversos enemics;
tot d’una coneixerà
Gundar, el seu millor amic fora del nucli principal, amb qui compartirà
multitud d’aventures. Alguns dels grans enemics dels
protagonistes vénen del nord, entre els quals cal destacar els víkings
prehistòrics, que apareixeran en tres moments diferents, una reiteració
significativa.
Altres personatges provenen del món de
la creuada. Així no podria deixar d’aparèixer Ricard Cor de Lleó i altres
personatges semilllegendaris com Saladí. En aquest cas, és característic del
comportament de Trueno que es faci amic de tot dos, cosa que si en el primer
cas és lògic, és molt més compromès en el segon i és que el nostre heroi fa
amics allà per on va i per damunt de races i religions: és el primer heroi
multicultural, tot un avançat per a la seva època i que ens l’acosta al món
actual.
En
la història es troba una sabia dosificació d’elements de la realitat i de la
fantasia. El món sobrenatural té entrada freqüentment a través de bruixots i
altres ésser dotats de poders reals o creats a través de la suggestió. El
primer en aparèixer i que anirà sortint en tota la sèrie és Morgano el mag, tot
i que en aquest cas es tracta més d’un inventor que d’un alquimista. Ell serà
qui, avançant-se sis segles, construirà el globus aerostàtic que els permetrà
d’emprendre els seus fabulosos viatges. Els mags i bruixots apareixeran com a
col·laboradors de l’heroi o com a enemics seus, segons els episodis, com volent
fer entendre que la ciència i la tècnica poden tenir un ús constructiu o
destructiu i només la nostra voluntat ens permet situar-nos a favor o en contra
de la humanitat.
La
saga del Capitán Trueno no és unitària. Al costat d’episodis d’un gran
contingut èpic o històric, en tenim altres de més lleugers; són com a
divertiments que sembla que l’autor es va veure obligat a escriu forçat per les
circumstàncies, quan la censura va ordenar l’eliminació dels continguts
violents. En aquesta fase un mica crepuscular de la saga apareixen una deliciosa
sèrie de infants, que arriben a adquirir una gran rellevància, la qual cosa
permetia una major identificació amb el públic més infantil. Aquesta varietat
de les històries evidencia el mestratge de Mora en dominar tots els registres
de la narració.
En
aquest context, es van fer presents diversos personatges estrafolaris que si en
ocasions responien al tipus del personatge graciós i que reforçava la vessant
humorística de la sèrie, en d’altres remeten més tost al disbarat o al
surrealisme en què l’humor és una poderosa eina en introduir una subtil crítica
social. Així és especialment reveladora la història d’aquell malvat que
obligava als seus súbdits a representar un món al revés on els llops menjaven
verdura, els xais carn i els peixos pescaven homes.
Víctor Mora és un autor subtil, que
presenta les seves idees sota un embolcall que fa que ens les empassem sense
gairebé ser-ne conscients. Al llarg de la història va emergint un component
ecologista; d’amor a la naturalesa i als sers que l’habiten. En aquest sentit,
des de molt prest diversos
animals, generalment “salvatges” acompanyen els nostres herois, especialment
Crispín i Goliath. En els primers nombres destaquen “garritas”, el cadell de
puma, i Jujú, la mona, però prest s’hi afegirà un simpàtic zoològic: cacatues,
lloros, un elefant blanc, voltors, cabres, l’ase Nicasio, que acompanyarà
Goliath en diversos episodis, un yak, una foca, un rat penat i fins i tot un
cangur i un estruç, l’inoblidable “Zampalotodo”.
Hem passat revista a alguns dels habitants
del particular món del Capitán Trueno, gràcies als quals va poder transcendir
una simple història d’aventures ambientada a l’edat mitjana, per convertir-se
en una saga atemporal plena de valors literaris i humans.
Alfons Méndez Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada