divendres, 1 de maig de 2015

La renovació turística de Menorca, assignatura pendent

Aquests dies tothom que viu del turisme està preparant la nova temporada. Paral·lelament en pocs dies s’han celebrat dues activitats per reflexionar sobre el seu estat a la nostra illa: la presentació de l’anuari de turisme de Gadeso i una conferència a Innovem. En la primera, s’ha afinat el diagnòstic de les fortaleses i debilitats del sector i en la segona es van exposar les darreres tendències i s’oferiren propostes de futur. 

Des de fa un temps diverses veus del món turístic demanen un pla estratègic, és per açò que crida l’atenció que els principals actors del ram hagin estat absents en aquests actes. De fet, un dels punts que s’han destacat ha estat l’escàs coneixement del fet turístic que es té a Menorca, tant pel que fa a la societat en general com per l’empresariat. Segons la meva opinió, una de les principals fonts de desacord entre els diferents agents és la manca d’informació compartida.

Així mateix, hi ha un consens entre els experts sobre la insuficiència del turisme com a generador de riquesa econòmica i la necessitat de complementar-lo amb altres activitats productives de major capacitat de creació de valor afegit i llocs de treball qualificats. La indústria, en la qual Menorca encara és capdavantera a les Illes Balears, i els serveis de tecnologia punta, dels quals la fira Innovem ens ofereix anualment un panorama ben promissori, haurien de ser una prioritat per a la política econòmica de l’illa.

D’altra banda, s’ha remarcat la dificultat de Menorca per atreure visitants, la qual no és d’ara, tal i com demostra el fet que l’illa fou la darrera en desenvolupar aquest sector a les Illes Balears. De fet, el problema té un triple origen. Per començar, la major part de la nostra planta hotelera és propietat d’empresaris forans, els quals envien a l’illa el mateix tipus de turistes que els que van a Mallorca. Aquesta balearització de Menorca dificulta la diferenciació del nostre producte turístic.


Aquest fenomen es veu agreujat perquè la intervenció autòctona es va fer en gran part a través de la construcció d’apartaments i amb una oferta minifundista de serveis complementaris generalistes, que es limiten bàsicament a bars, restaurants i petits comerços. L’evolució de la demanda ha fet que aquestes activitats estiguin en retrocés. Açò explica les dificultats dels empresaris locals i demostra la necessitat d’adaptar-nos a les transformacions del mercat.

No es tracta d’una conjuntura específica de Menorca. A Mallorca i Eivissa també es van construir molts apartaments. Tanmateix, han tingut una major capacitat de resposta, ja que des del punt màxim de principi dels anys noranta, han reduït el seu nombre un trenta per cent, mentre que a la nostra illa seguim conservant les més de vint mil places que teníem el 1994.

Finalment, Menorca és l’illa amb la menor despesa per turista de les Balears. Com que aquí els preus hotelers són més alts, la diferència rau en els apartaments i en l’oferta complementària. Aquest fet desmunta el mite del turisme de qualitat de la nostra illa i ens enfronta amb la debilitat de la nostra oferta, incapaç de crear productes turístics d’un valor afegit comparable al de la resta de l’arxipèlag.


Al mateix temps, el turisme els darrers anys ha experimentat canvis profunds. La distribució està sotmesa a una important transformació, amb l’aparició dels portals globals per Internet (Booking, Tripadvisor i d’altres) i la irrupció de les companyies aèries de baix cost, la qual cosa està revolucionant la manera com la gent viatja (s’arriben a consultar dotze planes web abans de contractar). Ha entrat en crisi el segment de qualitat-preu mitjà, erosionat pels baixos preus i els productes de gamma alta.

Els turistes també han evolucionat. Presenciam la irrupció de nous països, com Rússia, Xina o la Índia, amb característiques diferents. Un bon exemple és la demanda xinesa de destins de platja; no és que es banyin, però els encanta fer-se fotos, amb la qual cosa trien els destins amb les platges més belles i glamuroses: una oportunitat per indrets com Menorca.

El viatger també ha modificat el seu comportament. Ja no busca la satisfacció de necessitats bàsiques com bon temps, allotjament i alimentació, sinó que cerca una experiència atractiva, tot un repte. Per fer-hi front, alguns elements s’han de reforçar. El factor humà esdevé essencial: el tracte del turista des de la seva arribada, el seu allotjament a la contractació de tot tipus de serveis pot capgirar la percepció de les vacances. Açò implica la necessitat de professionalitzar. L’experiència del viatge està íntimament lligada a l’expectativa sobre el lloc d’arribada. El turista cerca acomplir la idea que s’ha fet abans de venir, i que no es pot defraudar.


Segons Delfí Torns, director gerent de SERHS, una potent empresa turística catalana, Menorca hauria d’optar per una diferenciació clara i proposa que sigui el destí amb les platges més clares de la Mediterrània. Així mateix s’hauria d’optar per fomentar la qualitat i l’exclusivitat. La nostra illa no té condicions per competir en preus: hi ha desenes de destins propers més barats. La única alternativa viable és la qualitat, per la qual cosa s’ha de reconvertir part de l’oferta i crear productes turístics d’alt valor afegit. És evident que aquesta aposta s’hauria de complementar amb una oferta més convencional (que és la que ara tenim), però mantenint una línia. Aquest nou esquema implica una internacionalització amb sentit, per atreure els mercats amb major possibilitat per créixer dins del segment de l’excel·lència.

No esteim parlant d’un futur llunyà. En el món actual, es poden realitzar girs estratègics de forma ràpida. El secret és avançar units en el sentit de les noves corrents i treballar amb coherència.

Alfons Méndez Vidal 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada