dimarts, 26 de maig de 2015

Els inicis de la vinya des Mercadal, es Migjorn i Ferreries (1721-1747)

Les terres del centre de Menorca, que al segle XVIII estaven agrupades en un sol terme municipal, no han destacat mai per la seva dedicació a la viticultura. Diversos factors han fet que des de l’antiguitat l’activitat ramadera i el conreu del blat fossin les activitats principals del sector agrari. Tanmateix, l’expansió que la vinya va experimentar al segle XVIII no va deixar indiferent els habitants des Mercadal, els quals també van plantar ceps fins a arribar a assolir uns valors notables.

Així ho dóna a entendre John Armstrong a la “Historia de Isla de Menorca” on indica que el 1740 la collita dels termes des Mercadal i Ferreries suposen el 28,6% del total de l’illa. Evidentment l’anglès va cometre un error, que potser va ser simplement afegir un zero a la collita d’aquest terme. Si corregim les seves dades d’aquesta manera, la producció de vi del centre de l’illa suposaria el 3,9% del total, un valor que, com veurem s’atraca molt a la realitat.

No és fàcil conèixer la producció de vi des Mercadal. Les dades disponibles procedeixen de l’arxiu de la Universitat de Maó que aquests anys va ser el centre dels interessos d’aquest producte. La producció dels pobles des Mercadal, Ferreries, es Migjorn i Fornells se sumava. No existeixen moltes dades i a vegades hi ha errors. Així i tot, un anàlisi d’aquestes informacions m’ha permès de calcular la producció de vi la segona part del segle XVIII, on es comprova que hi havia una tendència moderadament creixent i que la producció mitjana de 1760-1799 es pot estimar en uns 100.000 litres, la qual cosa suposa el 3,8% del total de vi elaborat a Menorca.

Com veiem es tracta d’una producció reduïda, però coherent amb les dades d’Armstrong. A més es tractava d’una activitat recent. De fet, sabem que el seu inici data de devers el 1721, ja que és el primer any en què es va recollir el delme de raïms del terme des Mercadal i Ferreries. Fins a aquesta data aquest s’integrava en el delme verd, que gravava les verdures i, per tant, el poc raïm sembrat es devia destinar al consum, sense transformar –se en vi.

Si les dades de vi són escasses, les d’extensió de la vinya són més abundants i fiables, perquè es recollien en els Llibres de Manifest, que venien a ser com el cadastre de rústica. Aquests s’elaboraven periòdicament amb les declaracions que havien de fer de forma obligatòria els particulars. A partir d’aquestes es calculava un impost directa conegut com la talla, similar a l’actual IBI.

Hem treballat sobre els llibres de Manifest del 1747 i 1799, que són els únics disponibles del terme, per poder copsar l’evolució al llarg del temps de la superfície de vinya. El Manifest del 1799 ens dóna una informació més completa que el del 1747, ja que a més del valor de les terres a efectes fiscals, en alguns casos ofereix el nombre de ceps. A partir del nombre de ceps es pot obtenir d’una forma bastant fiable l’extensió sembrada de vinyes, ja que a Menorca les vinyes es plantaven en la formació de “marc reial” en què hi havia cinc pams de separació entre les fileres de ceps, de manera que 12.000 plantes ocupaven una hectàrea.

Ara bé, quan s’examina la relació entre ceps i valor de les terres, resulta que aquesta és variable, ja que no totes les vinyes produeixen igual. Els Manifests de Béns introdueixen una distinció entre “vinya”, “mallola” (vinya jove), “vinya vella” i “vinyot”. (vinya petita i poc productiva). Les vinyes des Mercadal es valoren a raó de 219 per 1 lliura; les malloles per 195 per 1 lliura i les vinyes velles i els vinyots 310 ceps es valoraven per 1 lliura. Com s’observa, les vinyes amb una valoració més alta són les més joves, després les normals i per últim, les més velles i arruïnades. Aquests valors podem completar els valors del Manifest del 1799 i estimar les extensions del de 1747. Tot i que són uns valors bastant diferents dels de la resta de termes de l’illa, el fet que els haguem comprovat amb dos mètodes diferents fa que creguem que són bastant segurs.

D’aquesta manera es comprova com el 1747 la vinya del terme ocupava 53,7 hectàrees, però que es tractava d’una propietat molt petita, ja que la dimensió mitjana de les parcel·les no arribava a la quarta part d’una hectàrea, quan a la resta de l’illa era pràcticament el doble. L’actual terme des Mercadal tenia més de la meitat de les vinyes i la resta es distribuïa a parts quasi iguals entre es Migjorn i Ferreries.

Distribució territorial de la vinya des Mercadal (1747)
Districte
Núm.
Extensió
% s. total
Ext. Mitjana
Es Mercadal
110
27,47
53,4%
0,25
Es Migjorn
60
13,58
26,4%
0,23
Ferreries
53
12,68
24,6%
0,24
Suma
223
53,73
100,0%
0,24

En el Manifest del 1747 només trobam la ubicació concreta d’una quarta part de les parcel·les. Tanmateix, és significatiu que els paratges amb més vinyes siguin Vilanova as Mercadal (el punt amb més vinya del terme), el camí de Binicodrell as Migjorn i Son Gras a Ferreries, ja que són els indrets on trobarem més ceps cinquanta anys més tard. Altres punts amb plantacions de vinya eren:
  • As Mercadal: camí de Barbatxí, Binillobet, Fornells, Rafal dels frares, Rafalet i Santa Eulàlia
  • As Migjorn: Biniatzem i Binigaus
  • A Ferreries: canal de Biniatrum, el cós i la rovellada.

Pròximament descriurem l’evolució del conreu de la vinya durant la resta del segle XVIII i el començament del segle XIX.


Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada