dimarts, 16 d’agost del 2016

El nostre veí del nord: el Llenguadoc i la Provença: entre vins, natura i història

El Llenguadoc i la Provença, amb els quals Menorca ha tingut relacions intenses (un temps havia una línia marítima Maó-Marsella), són quasi a la mateixa distància que Barcelona.

Prop de Montpeller, l'Abadia de Valmagna fou reconvertida en celler després de la desamortització. Encara s'hi poden veure les grans bótes de vi a totes les capelles de l'església.


Per açò a aquest monestir cistercenc li diuen "El celler heretge". Encara fan vi, que és ben bo.


El seu claustre, és d'una austeritat molt romàntica:


Montpeller, pel seu costat, és una agradable ciutat amb amples passejos, grans jardins i un toc de la grandeur francesa.


Al segle XVIII i principis del XIX, a Montpeller venien els menorquins que es volien procurar un ensenyament universitari. Entre ells, Mateu Orfila, que estudià a la seva famosa Facultat de Medecina:


Al nord de Montpeller hi ha el Parc Natural de les Cevennes, una contrada plena de paisatges espectaculars, com el Circ de Navacelles.


A les valls hi ha encantadors poblets. Meyrueis, en un creuer de camins és un d'aquests.


Es tracta d'una de les portes que ens menen a les gorges de la Jonte, a les quals el viatger Vuiller comparà el barranc d'Algendar. Realment, va tirar un poc amunt, perquè l'escala és molt superior i el paisatge corpren:


El nostre destí eren les gorges del Tarn, encara més majestuoses i esquitxades de bells poblets, com la Malena:


Des del mirador del punt Súblim es pot veure un tram de les gorges: el circ de les Baumes. Realment la vista tallà l'alè.


Tant en una visió panoràmica, com en els detalls que presenten aquí i allà les seves formacions rocoses


Sainte-Enimie és un altre d'aquests poblets encaixats al fons del barranc, al costat del riu.


És una encantadora vila medieval, on val la pena fer una aturada:


El recorregut del riu encaixat és una experiència irrepetible.


S'hi passat per indrets que posen la pell de gallina


Un lloc per gaudir


Sortint de les Cevennes es troba el pont del Gard, una gegatesca obra d'enginyeria romana que servia per a l'abastament d'aigua de Nimes, situada a 25 quilòmetres.


Un poc més enllà comença la Provença, La històrica ciutat d'Avinyó s'estèn, dominada pel Palau dels papes, al costat del riu Roine (Ródano)


A Avinyó els papes van emplaçar la seva seu, al segle XV. Com a cults renaixentistes, van aixecar un palau sumptuós.


El palau sembla un castell. En un dels seus patis es fa el famós festival de teatre de la població.


El palau està ple de racons d'una arquitectura fastuosa


Aquesta escena cortesana de caça ens mostra que la forma de vida dels papes era equiparable a la de qualsevol rei i estava ben allunyada de l'austeritat evangèlica


La raó de ser d'Avinyó és el control del comerç del Roine; amb els tributs que cobraven la ciutat es va fer rica. Els ponts eren clau pel control del tràfic fluvial. Des del més antic es veu un bon panorama del palau.


Just al nord d'Avinyó s'estén una de les zones vitícoles més glorioses de França. El seu epicentre és el poble de Chateneuf-du-Pape, amb una prestigiosa denominació d'origen.


La vila, rodejada d'esplèndides vinyes, acull uns cellers on es fan uns vins excepcionals.


Uns pocs quilòmetre més enllà hi ha la ciutat d'Orange, amb dos vestigis romans ben conservats. Aquest és el teatre


L'arc de triomf és una irònica mostra de la transitòrietat de les glòries humanes


Un poc més retirats cap a una zona de mitja muntanya es troben uns pobles vitícoles sota l'espectacular formació de les Dentelles de Montmirail. El vi que s'hi fa em va fer pensar en el Ribera de Duero.


El Luberon és una altra petita zona muntanyosa amb uns pobles plens d'encant i glamour. El millor és Gordes


Els seus carrerons són bells i tot es troba molt aclarit.


Al costat hi ha Roussillon, entre les canteres de tint d'ocre, que creen una paisatge espectacular


i donen color al poble


i a les seves cases


Arlès és una agradable ciutat provençal també banyada pel Roine. Aquí Van Gogh va viure una de les seves etapes més productives


La seva catedral és un bell exemple del romànic provençal. La seva portalada és especialment remarcable.


Amb els seus enimàgtics detalls,...


L'emprenta romana hi és ben present. L'amfiteatre romà és el vestigi més ben conservat.


Posteriorment, es va reacondicionar per fer espectacles tauromàquics on, a diferència dels espanyols, no es mata el brau


Saint Rémy és un petit poble situat uns quilòmetres al nord d'Arlès, i que mostra una arquitectura típicament provençal.


Van Gogh es va retirar a un sanatori de la vila per intentar curar-se les seves neures. En els seus moments més lúcids va fer unes pintures al·lucinants.


Aix-en-Provence és la vila natal de Cezanne. És una vella ciutat provençal, amb moltes fonts, ja que la població és una estació termal coneguda des de temps dels romans.


Cezanne va passar quasi tota la seva vida aquí, en un entorn idíl·lic, tot i que el dia que la vam visitar feia bastanta calor


És una ciutat principal, amb bells palaus


Que li donen un aire senyorial


El delta del Roine forma la comarca de la Camarga, plena de llacunes. Prop de la mar es formen aquests al·lucinants paisatges de sal


Però, en general és un paradís natural on, entre altres animals, s'hi poden veure flamencs


Els canals sempre són un element amable que ens fa sospirar


Els contrastos de color creen imatges d'una bellesa etèrea


La llum provençal té un encant especial, aquí sembla que acaba de passar una fada.


A l'extrem occidental de la Camarga s'hi troba la vila emmurallada d'Aigües Mortes


Les muralles estan un excel·lent estat i cobreixen tot el perímetre de la ciutat.


La seva muralla realment és una cosa magnífica, que un no es cansa de recórrer.


Té uns detalls sorprenents


Les vistes sobre les salines del costat són realment espectaculars


La vila està voltada de canals.


A tota la Camarga són característics els jocs de destresa de cavalls i braus



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada