La crisi dels anys
setanta va amplificar les veus favorables a la planificació. L’aprovació de la
Llei del sòl del 1975 i el nou marc institucional decidí el Foment del Turisme
de Menorca a abandonar la iniciativa de la zona d’interès turístic i cercar
altres instruments urbanístics. El setembre del 1977 va aconseguir que el
secretari d’Estat de Turisme instés al Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme
(MOPU) a redactar el pla director territorial de l’illa, remarcant que era un
element vital per al turisme. A finals d’octubre va venir a Menorca el
subsecretari general d’Ordenació Turística del Territori qui, malgrat
reconèixer que el seu departament només era competent en l’ordenació turística,
declarava que el pla territorial era absolutament imprescindible.
 |
| Cala en Bosc |
El Foment del
Turisme va enviar al Ministeri alguns escrits sobre el tema, adjuntant notícies
aparegudes a la premsa sobre irregularitats urbanístiques. El mes de gener del
1978 remetia una carta al MOPU on explicava les gestions efectuades davant de
la Secretaria d’Estat de Turisme, feia notar que l’ordenació turística no es
podia desvincular d’una ordenació territorial completa de l’illa i demanava
coordinació entre els dos ministeris. En la resposta, es confirmava de
l’existència de contactes entre els departaments. La premsa comentava que era
un sentit cada vegada més generalitzat entre la població menorquina que
s’havien de deixar enrere els anys del desordre i posar en peu “estructures que
garantissin el bé de la comunitat”, opinió compartida pel president del Foment,
Joan A. Seguí.
El mes de març, el
secretari general de l’entitat, Emili de Balanzó, va discutir amb el secretari
d’Estat de Turisme sobre la necessitat del pla d’ordenació del territori.
Tanmateix, quan el maig el president del Foment es va entrevistar a Palma amb
el ministre de Comerç i Turisme, aquest li comunicà que el departament engegava
estudi sobre l’ordenació de l’oferta turística. El mes de juny es va realitzar
una reunió amb els representants dels partits polítics, el Col·legi
d’Arquitectes i grups ecologistes per debatre la tema. El Foment s’adreçà al
Ministeri per demanar la participació de Menorca en la realització del treball
i al cap de pocs dies es reuní amb
l’empresa redactora, Maver Consult, per oferir-li ajut i consell.
El mes de juliol,
un equip tècnic de l’empresa organitzà una exposició pública del projecte a
Menorca, presentada pel president del Foment del Turisme, a la qual hi van
assistir cinquanta persones representants de la majoria de partits polítics,
associacions de veïns, hotelers, promotors urbanístics i tècnics en
arquitectura. El treball constaria d’un inventari de l’oferta (infraestructures,
situació urbanística, allotjaments i entorn socioeconòmic) i de l’anàlisi del
sector empresarial, els visitants i els canals d’intermediació, a partir dels
quals es faria una proposta d’ordenació. Els dos punts més destacats del debat
van ser la demanda que es tingués en compte l’opinió dels menorquins en el
disseny final, i la impossibilitat de planificar l’oferta turística sense una
ordenació territorial integral de l’illa.
Tot i que el pla
seria presentat el juny del 1979, el tema va quedar aparcat fins que el 1981
Ministeri va cedir al Consell General Interinsular la direcció dels treballs.
L’ens preautonòmic el mes de març va realitzar una jornada de treball amb els
municipis i el Foment del Turisme, en el qual presentà l’estudi, degudament
actualitzat i demanà que l’informessin sobre les seves deficiències i
inexactituds, però el pla quedà definitivament en via morta.
Però l’ordenació territorial havia fet el seu camí.
L’octubre del 1978 el conseller d’Ordenació del Territori de l’ens preautonòmic
es reuní amb els ajuntaments de l’illa per anunciar que proposava al Ministeri
que cada illa elaborés el seu propi pla director territorial. Va declarar que,
excepte algun fet puntual, Menorca era un exemple de desenvolupament harmònic i
respecte al paisatge. L’ecologia no era una moda passatgera i les agressions
contra la naturalesa de les dècades anteriors forçaven a la comunitat a adoptar
una política de protecció absoluta del medi ambient. Al cap d’uns dies el
director general de la Conselleria informava sobre els decrets que posarien en
marxa el procés.
El mes de juny del
1979 es va realitzar un acte públic, amb l’assistència del president del
Consell de Menorca i el conseller d’Urbanisme del Consell General Interinsular.
La previsió era que la tramitació del pla d’ordenació territorial culminés en
tres o quatre anys. Les seves disposicions consistirien en infraestructures
genèriques i tindria un caràcter més econòmic que físic. El protagonisme hauria
de recaure en els municipis, superant la inèrcia anterior d’anar a remolc de la iniciativa privada. El conseller també es va mostrar disposat a col·laborar amb
els ajuntaments, especialment aquells que, com es Mercadal, encara no havien
redactat el seu pla general. Prest s’anava a transferir a Menorca la
competència, amb la conseqüent descentralització de la Comissió Provincial
d’Urbanisme.
Aquest intent de
redactar un pla director territorial quedà en el calaix dels bons propòsits,
fins que el 1982 la Secretaria General de Turisme el va recuperar, però fou
suspès l’any següent pel nou Govern sortit de les eleccions, per la sospita que
estigués manipulat. El Foment va plantejar sense èxit al ministre de Transport,
Turisme i Comunicacions, de visita a l’illa, la conveniència de reprendre’l.
En la Junta
General del Foment del Turisme de maig 1979 el punt que va suscitar més interès
van ser les gestions efectuades en relació a la planificació urbanística. Es va
enviar a la premsa el capítol relatiu a urbanisme de la memòria anual, on es
defensava que el pla d’ordenació de l’oferta turística hauria de ser continuat
per un pla director territorial, “que supere el actual Plan Provincial de
Ordenación y controle y regule el crecimiento turístico de la isla”. La promoció del turisme no es podia fer a costa de la
destrucció del paisatge ni del desequilibri econòmic. A l’objecte, s’havia
remès un guió preparat per un grup d’economistes i sociòlegs per analitzar la
incidència del turisme en l’economia i la societat illenques.
El 1980, el
Consell Insular va aprovar de forma unànime un programa d’actuació en el qual
es recollia la necessitat d’adoptar mesures urgents per ordenar el territori,
no només per interès turístic, sinó també per l’interès general, per a la qual
cosa es va encarregar un estudi sobre l’estat de les zones naturals amb la
voluntat de la garantir la seva preservació.
 |
| Sant Tomàs |
Poc després, el
Consell General Interinsular publicava el llibre El urbanismo y el medio ambiente en las Baleares, que pretenia ser un document preparatori del futur pla
director territorial. En ell, s’optava per la comarcalització de la
planificació, dividint Menorca en dues zones: Maó i Ciutadella. El treball
recollia l’extensió sòl urbanitzable i per desenvolupar de cada municipi i
incloïa els espais naturals a protegir.
El 1984 el Consell
Insular i tots els municipis de l’illa van aconseguir que la Secretaria General
de Turisme reprengués l’elaboració d’un pla director territorial de Turisme. Es
tractaria d’un document de caràcter no vinculant, amb l’objectiu der racionalitzar
i coordinar els equipaments turístics de l’illa, que inclouria un estudi de la
costa en relació a les instal·lacions nàutiques d’esplai. El Ministeri abandonà
el projecte quan el Govern Balear li va comunicar que tenia previst de
realitzar dos estudis similars: un pla de desenvolupament regional i un pla
d’ordenació del litoral. La renúncia fou censurada pel Consell Insular, que
opinava que el Govern Balear no faria res (com va ser) i l’illa es quedaria
sense aquest instrument d’ordenació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada