Si bé és cert que des que Adam va ser obligat a abandonar
el paradís, el món és en canvi permanent, no hi ha dubte que la nostra època
experimenta transformacions accelerades que fan que sigui fàcil perdre el rumb.
Jaume Mascaró ha estat d’aquelles persones que han sabut adaptar-se a un entorn
variable i molt exigent, sense renunciar al seu projecte original.
Nascut en una família amb fortes arrels industrials, de
fabricants de sabates des de quatre generacions, es va mantenir fidel a la
manufactura del calçat, i no es va desviar ni es dispersà en altres inversions,
ja que s’adonava que aquesta pretesa diversificació només li restava força per
encarar els reptes que es plantegen en el seu sector.
Jaume Mascaró entenia que un empresari no ha de deixar
d’invertir mai en la seva pròpia empresa. A la seva joventut ja aconsellà el
seu pare de mecanitzar la fàbrica familiar per aprofitar la forta estirada de
la demanda de principis dels anys setanta. En aquella etapa a Menorca molts
eren els que construïen grans establiments fabrils, però pocs han tingut la
traça, el coratge i la perseverança per conservar-los fins l’actualitat.
Com molts altres empresaris, va fer les seves primeres
passes sortint de l’illa per vendre els productes de la companyia. Segur que és
una bona escola, perquè, maldament llavors tot es venia, a partir dels anys
vuitanta la dificultat ja no és saber fabricar sinó saber vendre. Per comercialitzar
és necessari oferir al client el que aquest vol i els gustos són canviants
segons els temps i les modes. Jaume Mascaró va deixar de banda la fabricació de
sabatilles que havia vist a ca seva per dedicar-se a la sabata de dona. Anys
més tard, va renunciar a la seguretat de l’empresa que compartia amb els seus
familiars per establir el seu propi negoci, al qual va tenir la gosadia de
posar-li el seu nom, fent bo el proverbi que diu que la sort somriu als
audaços.
L’empresari ha mantingut una doble lleialtat. No només
s’ha sostingut al dur mercat del calçat, sinó que s’ha afermat a Ferreries, la
seva vila, on conserva la major part de la seva activitat industrial. Així ha
demostrat que és possible afrontar les pressions competitives per reduir costos
en un petit poble d’una reduïda illa, en un país que no atorga excessius
avantatges a les indústries que l’habiten.
Per defensar una empresa cal treballar de valent. La
dedicació al seu negoci, però, no li va restar energies per fer de pare i engrescar
les seves filles a continuar el projecte que ell havia posat en marxa. De la mà
de la nova generació va aconseguir seguir progressant i internacionalitzar les
vendes, que és la millor manera d’adaptar-se a la globalització. Havia vist que
junt amb una pila d’amenaces, aquesta també ens porta un grapadet
d’oportunitats. Només amb aquesta altura de mires es poden conjugar adaptació i
fidelitat.
Alfons Méndez Vidal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada