La distribució de les vinyes des Mercadal, es Migjorn i Ferreries (1799-1818)

En els cinquanta anys que van passar entre el 1747 i el 1799 la vinya del terme des Mercadal només va créixer un 14%. Aquesta expansió es va concentrar as Mercadal i Ferreries, que van créixer el 23%, mentre que es Migjorn retrocedia el 16,5%. La dimensió mitjana de les vinyes es va mantenir, tot i que la situació va divergir entre es Mercadal, on va augmentar, i es Migjorn i Ferreries, on es va reduir.

Distribució territorial de la vinya des Mercadal (1799)
Districte	Núm.	Extensió	% s. total	Ext. Mitjana
Es Mercadal	102	34,11	54,5%	0,33
Es Migjorn	56	11,68	18,6%	0,21
Ferreries	80	16,83	26,9%	0,21
Suma	238	62,62	100,0%	0,26

Pel que fa a la distribució de les vinyes no hi ha grans canvis respecte al 1747: as Mercadal la gran majoria és a Bellamirada, Vilanova i Tirant; la resta és pràcticament tota a pocs quilòmetres del poble (la Ribera, camp roig, Binialmaia, Barbatxí, el Toro,...). As Migjorn els ceps són prop del poble, a Binicodrell i al canal de Binicodrell, altrament dit de les vinyes. A Ferreries, en canvi la vinya es seguia concentrant a Son Gras i Biniatrum, tot i que també es trobava als voltants del poble (Coll Llis, son Telm i sa rovellada).

Distribució de la vinya de Mercadal (1799)
Ubicació	Núm.	Extensió	%	Ext. Mitjana
Es Mercadal poble	12	3,35	5,9%	0,28
Llinàritx	9	3,84	6,8%	0,43
Prop des Mercadal	20	4,70	8,3%	0,23
Bellamirada i Vilanova	34	15,82	27,8%	0,47
Fornells i nord	9	2,13	3,7%	0,24
La Cucanya i est	3	1,14	2,0%	0,38
Biniatzem	4	0,99	1,7%	0,25
Binicodrell	18	4,15	7,3%	0,23
canal de les vinyes	17	1,74	3,1%	0,10
Binigaus	2	0,83	1,5%	0,42
Es Migjorn sense esp.	6	3,42	6,0%	0,57
Ferreries poble	13	3,00	5,3%	0,23
Biniatrum	20	3,58	6,3%	0,18
Son Gras	36	5,21	9,2%	0,14
Algendar	4	2,91	5,1%	0,73
Suma	207	56,82	100,0%	0,27
Sense determinar	31	5,80		0,19
Total	238	62,62		0,26

Les vinyes més grosses es situaven a Llinàritx i camp roig i Vilanova i alguns llocs, com Binigaus, Algendar i altres sense especificar, mentre que pel costat contrari al canal de Binicodrell i Son Gras les vinyes eren extraordinàriament petites.

El darrer punt de referència d’aquesta època ens el proporciona una font diferent: l’Estadística de Casanello del 1818 que, si bé possiblement també es devia fer amb les declaracions dels propietaris, proporciona una informació molt més completa que inclou l’extensió en quarteres, a més del nombre de ceps i el valor fiscal.

Extensió de vinya del terme des Mercadal (1818)
Districte	Núm.	Extensió	Ext. Mitjana
Es Mercadal	133	51,96	0,39
Es Migjorn	73	11,28	0,15
Ferreries	71	12,09	0,17
Suma	277	75,33	0,27

En conjunt als termes del centre de l’illa la vinya arribà a superar les 75 hectàrees. La superfície ocupada pels ceps va créixer un 52% as Mercadal, que és el terme que protagonitza el creixement vitícola, ja que es Migjorn quedà gairebé igual i a Ferreries retrocedí el 22%. La superfície mitjana de les vinyes va tornar a augmentar as Mercadal i a retrocedir als altres dos termes.

Distribució de la vinya de Mercadal (1818)
Ubicació	Núm.	Extensió	%	Ext. Mitjana
Es Mercadal poble	1	0,17	0,2%	0,17
Llinàritx i camp roig	9	2,50	3,3%	0,28
Prop des Mercadal	24	6,66	8,8%	0,28
Pinar de na Bou	25	12,67	16,8%	0,51
Bellamirada	50	19,36	25,7%	0,39
Fornells i nord	1	0,33	0,4%	0,33
La Cucanya i est	23	10,27	13,6%	0,45
Binicodrell	33	5,48	7,3%	0,17
canal de Binicodrell	40	5,80	7,7%	0,14
Ferreries poble	2	0,77	1,0%	0,38
Biniatrum	9	1,58	2,1%	0,18
Son Gras	54	7,99	10,6%	0,15
Algendar	6	1,75	2,3%	0,29
Suma	277	75,33	100,0%	0,27

En general, es va produir una major concentració de la vinya en paratges molt concrets. As Mercadal, continuava la concentració del nord a Bellamirada, Vilanova i Tirant, que no va créixer gaire. Se li havia afegit un conjunt de vinyes noves que es van plantar al pinar de na Bou, que no sabem on es situava i constitueix la segona agrupació vitícola del terme. La zona de La Cucanya també havia crescut molt, arribant a ser la tercera en extensió. El darrer canvi fou el trasllat de vinyes del poble a terrenys situats més exteriorment, com Binialmaia o el camí nou (segurament el camí d’en Kane). As Migjorn, les vinyes es van concentrar en la zona més propera al poble: Binicodrell, Binicodrellet, Mestai i Na Fratx, per un costat i el canal de Binicodrell per l’altre. Finalment a Ferreries també van retrocedir les vinyes que hi havia prop del poble i gairebé totes les vinyes eren a Son Gras i, en molta menor mesura, a Biniatrum i Algendar.

Tot i que la dimensió mitjana de les vinyes era la mateixa que vint anys abans, les més grans es situaven als paratges on la vinya havia crescut més: Pinar de na Bou i La Cucanya, mentre que a la resta d’indrets la dimensió mitjana havia tendit a disminuir.

Aquest creixement de la superfície ocupada pels ceps es donà a tota Menorca i segurament va tenir la seva causa en la relativa prosperitat que va viure l’illa entre el 1793 i el 1814, un període en què els menorquins es van beneficiar de l’estat de guerra quasi permanent que es va produir a Espanya. La viticultura es va veure afavorida també per la pràctica eliminació de l’aforació dels preus del vi, que va permetre que cresquessin considerablement, superant el llarg període de contenció de preus que havia marcar la segona part del segle XVIII. Tanmateix, la fi de les guerres i, a partir del 1820, la prohibició d’exportar grans, van condemnar a Menorca a una greu crisi econòmica. Els preus del vi van retrocedir fortament i a tota l’illa, i es Mercadal i Ferreries no foren cap excepció, el conreu mai més tornaria a recuperar les impressionants xifres d’inicis del segle XIX que acabam de veure.

Alfons Méndez Vidal