La producció de vi de Ciutadella durant el segle XVIII

La vinya va ser durant molt de temps un conreu molt present en el camp de Ciutadella. En donen testimoni la gran quantitat de paratges coneguts com “vinya”, entre els que es troben vinya Saura, sa vinya gran i sa vinyeta. Antoni Bonet va fer una esplèndida descripció de la Vall en un article que després fou recollit al seu llibre “Menorca pagesa”. Alguns llocs tenen grans espais que eren els cellers de l’explotació; a la població molts soterranis van ser emprats per guardar i vendre vi. Al segle XVIII John Armstrong al  seu llibre Historia de Menorca, quan descriu els diferents vins que es feien a l’illa escrivia:

“El vino tinto de Menorca no es del mismo aspecto y gusto en toda la isla. El de Ciudadela es buen vino, de un rojo más subido que el resto, y de más fuerza.”

Tanmateix, no era fàcil per ningú saber exactament quanta vinya havia a Ciutadella. Si actualment disponsam d’estadístiques sobre les més variades matèries, fa només trenta anys la situació era ben diferent. La recopilació de dades amb fins estadístiques a Espanya va començar tímidament a inicis del segle XX, i quasi sempre eren per l’ús intern de l’Administració. Abans d’aquest segle ens trobam amb un silenci quasi absolut. Quan vaig fer la meva tesi doctoral, vaig aconseguir elaborar les estadístiques de la vinya de Ciutadella, i els altres termes de l’illa, durant els segles XIX i XX. Els darrers temps he continuat la recerca per conèixer amb més certesa la situació de la vinya menorquina al segle XVIII.

Pel que fa a la producció de vi, John Armstrong atribuïa a Ciutadella una producció de raïms d’uns 910.000 kg pels voltants del 1740, una quantitat igual que la d’Alaior. Podem saber la producció de vi de Ciutadella gràcies als recomptes que feia la Universitat per controlar els preus del vi, que cada any eren fixat per les autoritats locals. Segons aquests dades, sembla que entre en la segona part del segle XVIII estava estabilitzada, amb un valor mitjà de 510.000 litres, similar a la d’Alaior, i que suposava el 19,4% del total de Menorca. Les collites més grans es van obtenir la dècada del 1760 (570.000 l) i del 1780 (545.000 l) i les més esquifides foren les de la dècada del 1750 (450.000 l) i 1790 (480.000 l). Aquestes variacions tan poden ser degudes a factors climatològics com a la resposta dels viticultors davant de les condicions del mercat.

Per conèixer la producció de vi de les primeres dècades del segle hem d’acudir a una font indirecta: la recaptació del delme de raïms, que era l’impost que gravava el vi. Com que està relacionat amb la facturació del vi, podem utilitzar la sèrie dels preus de vi de Maó, que no diferien de forma important dels de Ciutadella, i així obtenim un índex de producció. Lògicament es tracta d’una aproximació, si bé en les dècades finals, en què sabem amb més exactitud el volum de les collites, l’evolució de la collita de vi és similar als valors estimats.

Evolució de la recaptació del delme de raïms de Ciutadella (sous)
Anys	Delme	Preu quarter vi	Índex producció
1711-20	3.678	4,50	100,0
1721-30	4.458	5,12	106,6
1731-40	4.594	5,50	102,2
1741-50	10.086	6,20	199,0
1751-60	11.442	5,88	238,0
1761-70	9.674	5,43	217,8
1771-80	7.886	6,23	154,8
1781-90	7.852	5,74	167,3
1791-00	10.880	7,29	182,7
1711-40	4.243	5,04	103,0
1741-00	9.667	6,13	193,0

El resultat és que la producció de vi de Ciutadella va experimentar un creixement molt important en la dècada del 1740 i assolí el seu màxim la dècada següent, i anar disminuir una mica les dècades següents, sempre amb uns valors netament superiors als de les primeres tres dècades del segle. D’aquesta manera, la collita dels anys 1741-1800 era un 87% superior a la del 1711-1730. Aquest creixement està en línia amb el que es va donar a la resta de l’illa en les mateixes dates.

Respecte a la superfície que ocupaven les vinyes, es poden utilitzar els Llibres de Manifest, on es recollien les declaracions dels propietaris del terme sobre tots els seus béns, amb el seu valor fiscal. Els manifests de Ciutadella només proporcionen l’extensió que ocupen les vinyes en uns pocs casos, per açò hem utilitzat aquests per calcular quin era la valoració que es feia de les vinyes, el qual variava segons el tipus de plantació. El resultat obtingut és que en les vinyes normals 660 ceps es valoraven en 1 lliura, mentre que les vinyes noves, amb menys informació, 860 ceps valien 1 lliura. Lògicament es tracta de valors mitjans. Per les vinyes velles, hem utilitzat el valor que s’obté a la resta de l’illa que és donar el valor d’una lliura a 1.000 ceps. Com que s’acceptava que 8.000 ceps ocupaven 1 quartera (que són dos terços d’hectàrea), podem saber l’extensió que ocupaven les vinyes.

Un enòleg que produeix vi a una finca de Ciutadella m’ha comentat que troba que la distància entre ceps és molt petita, ja que en aquestes condicions s’afavoriria la propagació de malalties, hi hauria una excessiva competència entre les arrels i no permetria el conreu amb arada. Com que les xifres que he indicat estan contrastades per diverses fonts, això només ens informa que al segle XVIII i la primera meitat del XIX les condicions de conreu eren molt diferent de les actuals. Hi havia moltes menys malalties que ara, ja que la seva expansió es va produir a la segona part del XIX, i els vins tenien menys qualitat. Cal tenir en compte que en aquella època el que importava era produir la major quantitat en la menor quantitat de terra, perquè la terra era un bé molt escàs (la productivitat era molt baixa). Els jornals eren baixos i les feines es feien a mà amb càvec. Els vins no milloraran de qualitat fins molt més endavant amb la introducció dels sistemes de producció francesos. El món del vi d’abans i després del 1850 no té res a veure: abans es bevia vi com ara bevem aigua o llimonada, ja que als pobles en ocasions hi havia problemes per obtenir aigua potable.

Hem treballat amb els Manifests de béns de Ciutadella del 1723 i 1773, per poder conèixer l’evolució en el temps d’aquest conreu. Tanmateix, així com el manifest del 1773 proporciona dades amb el suficient detall, el del 1723 a Ciutadella només indica els propietaris que tenien vinyes, sense donar cap detall que puguem emprar per calcular l’extensió. Un cop fet els càlculs, el 1723 hi hauria 406 propietaris de vinya, gairebé els mateixos que tindrà el 1773 (en què la vinya ocupava una extensió de 221 ha), si bé com hem vist a les dades del delme, l’extensió ocupada pels ceps devia ser bastant inferior, el que vol dir que les propietats eren més petites. La setmana vinent veurem l’evolució del conreu en les dècades següents.

Alfons Méndez Vidal