Unes reflexions sobre els primers dies de confinament

Perdonau-me si avui les meves reflexions no us ajuden gaire, però aquests primers dies de vida tancada no puc evitar que la situació em sembli, per damunt de tot, trista.

És trist veure els carrers buits. Visc a s’Arraval i mai hauria pensat que enyoraria el pas dels cotxes, que els seu renou em despertés el matí, les seves llums m’enlluernessin de nit i els fums m’envaïssin només sortir al carrer.

És trist saber que tothom està tancat a casa, fent cadascú el que bonament pot per matar el temps.

És trist anar a comprar i evitar la gent que ve de cara; és trist caminar pel carrer amb la bossa de la compra i tenir mala consciència per no estar tancat a casa; és trist tenir l’angoixa d’haver d’explicar a un policia que venc de fer una compra; és trist que sortir al carrer més que un alleujament, sigui un motiu d’angoixa.

És trist envejar els que tenen cans, perquè els poden treure a passejar; és trist que passejar s’hagi convertit en una cosa clandestina, insolidària.

És trist pensar que dimarts hauria anat a la tertúlia en anglès, dimecres al taller d’escriptura, divendres a una conferència o la presentació d’un llibre i avui dissabte a un concert, i no haver pogut anar i no saber quant hi podrem tornar a fer-ho.

És trist saber que la gent mor cada dia per una malaltia de la qual fa poc ens burlàvem una mica, una altra cosa que, ara, em voldria fer perdonar.

Em sap greu, perquè les meves paraules haurien de servir per donar-vos ànims i, tanmateix, per a mi, aquests dies de final d’hivern, amb el seu aire fresc, el cel gris i la nit fosca, han estat, sobretot, tristos.

És trist com sortim a les vuit del vespre a aplaudir el personal sanitari. És trist que s’hagi convertit en una part de la nova rutina que estem creant cada dia. És trist com la gent se saluda quan acaba d’aplaudir. És trist i, a la vegada, és esperançador veure com, malgrat tot, anam trobant excuses per donar-nos coratge. Aplaudim els sanitaris i ens aplaudim a nosaltres mateixos per anar passant, per anar superant, aquests dies tan tristos.