dimarts, 28 de juny de 2016

Històries del turisme de Menorca.
El gran error: l'hotel de cala Galdana

Immediatament després que la urbanització estigués enllestida, es van succeir els projectes d’hotels, que havien pres el protagonisme, malgrat l’edificació de xalets no era negligible. El 1968 se’n van presentar dos, que es van començar a alçar l’any següent i van obrir les seves portes la temporada estival del 1970: el Saronga Playa, de tres estrelles, 315 habitacions dobles i 42 individuals (672 places), propietat de la companyia anglesa Clarksons i l’Hotel Cala Galdana, de dues estrelles, de Promoción y Desarrollo Turístico de Menorca (PROTUMESA), constituïda per un grup d’empresaris mallorquins, catalans i menorquins, presidit per Joan Miret Rovira, i el cap visible del qual era Joan Casals, el conseller delegat. Es va presentar a la fira Hogarotel, celebrada a Barcelona el novembre del 1969. Tenia 204 habitacions dobles i 384 places, així com alguns xalets i diversos serveis: dues piscines, espai infantil, zona esportiva, botigues, bar restaurant, autoservei i una esplanada per a embarcacions. La majoria dels clients eren anglesos i alemanys.


 El 1969 es va dissenyar un hotel de quatre estrelles, que va anar canviant de nom fins adoptar el definitiu d’Audax, propietat de Palmar, SA, de Palma de Mallorca, amb 289 habitacions dobles i 42 individuals (620 places), iniciat a principis del 1971 i que s’estrenà el juny de l’any següent. Altres establiments, com el promogut per Hoteles Hawai o el San Diego, no van quallar.

La construcció de l’hotel Saronga, arran de la platja, va aixecar una gran polseguera. Ja un any abans de ser inaugurat, el 1969, la revista Editur comentava que potser els inversors que havien comprat parcel·les es veurien defraudats. Després de reconèixer que el sector hoteler estava previst al pla parcial, criticava que el planejament no hagués respectat l’entorn, limitant els volums. Poc després de l’obertura, el batle de Ferreries, interrogat sobre si s’havia destrossat la singularitat i el paisatge de la cala, declarava que no ho creia ja que “Lo que falta es ordenación y embellecimiento. La parte sur en vegetación es extraordinariamente prolífica, con atención se podría convertir aquello en un paraíso”. Es referia a la part del nucli reservada als xalets, amb una densitat més baixa.

Hotel Saronga
L’agost del 1970 el ministre d’Informació i Turisme, Sánchez Bella, visitava l’indret. Segons la premsa mirant des d’on es preveia bastir el parador “se entabla animado diálogo entre el Ministro, Gobernador, Autoridades y don Guillermo de Olives sobre las características de determinada construcción que constituye un ejemplo de lo que no se debe hacer en materia de construcción hotelera”, la qual cosa, a més de constituir una severa rectificació a les paraules del batle, constituïa un insòlit reconeixement que les coses no s’havien fet bé. A pesar que les obres del parador s’havien adjudicat a Huarte y Cía. el 1969, el ministre va anul·lar l’expedient, tot afegint que s’havia d’intentar salvar el que es pogués del que es considerava el paratge més polit de l’illa, però que la mà de l’home podia destrossar completament.


A inicis del 1971 els que serien dos reputats arquitectes, Vicenç Jordi i Enric Taltavull, qualificaven la ubicació de l’hotel com una “parida”. El mes de juny el president del Foment del Turisme, Miquel Coll, declarava que a Menorca només s’havia produït “un desaguisado”: cala Galdana. L’agost, la premsa comentava que la platja sempre havia estat el racó més admirat de l’illa, però que allò que era un lloc paradisíac s’havia convertit en un cosmopolita centre turístic en contínua expansió. Les opinions dels menorquins estaven dividides entre els qui clamaven per un crim d’aquesta naturalesa i els que donaven la més entusiasta benvinguda al “déu Turisme”. Es va entrevistar els directors dels hotels de la urbanització. El sots-director de l’hotel cala Galdana, que està fora de la zona de platja, afirmava que l’únic establiment que destruïa el paisatge era el Saronga. El representant de l’hotel Audax, una mica més retirat, deia que el seu no interferia per res en el panorama, mentre que el director del Saronga comentava que no creia que afectés, sinó que acompanyava l’entorn i, a més, “una playa sin hoteles no es ningún negocio”.
 
Hotel Audax
Després d’aquest actuació, sembla que alguna cosa va canviar. A l’hotel Audax se li va obligar a reduir una planta, per no ajustar-se al projecte i fins i tot es va decretar la paralització de les obres. Amb el pas del temps es va crear un ampli consens sobre l’error comès. El 1980 Victory Manella la considerava l’excepció que confirma la regla, l’únic cas en què s’havia trencat l’harmonia amb el paisatge; assenyalava que “todos estamos de acuerdo en que el hotel rompe [estéticamente] el acantilado”.

L’hotel cala Galdana té el conjunt Villas d’Aljandar, 76 apartaments de diferents categories, que es van anar alçant entre 1972 i 1973. Casals va intentar portar a l’establiment un tipus d’esdeveniments semblants als que havia preparat a Palma. Els anys 1973 i 1974 va organitzar campionats d’escacs i el 1975 l’elecció de Miss Menorca i Miss Turisme. El setembre de 1976 va allotjar el concurs de Miss Espanya, que fou retransmès per Radiotelevisió Espanyola, sota la direcció del popular presentador Luis del Olmo. Durant la Transició s’hi reunirien diverses personalitats polítiques.
Hotel Cala Galdana. Joan Bagur Truyol
Cala Galdana és una altra de les platges menorquines on conviuen més d’una urbanització, amb la particularitat que una, la situada a l’est del torrent, és de Ferreries i la de la part de ponent, Serpentona, pertany a Ciutadella. A la part més propera a la platja d’aquesta, entre el 1970 i el 1973 es van fer els hotels Audax i cala Galadana i els seus apartaments. Aquests anys es va iniciar la tramitació dels projectes urbanístics del nucli: el 1971 s’aprovava de manera condicionada el pla general i dos anys més tard es validà el pla parcial.

Durant la crisi dels anys setanta, el desenvolupament de Serpentona va ser molt reduït, fins que s’autoritzà el projecte d’urbanització, el 1985. Llavors es van començar a aixecar blocs d’apartaments i entre el 1987 i el 1991 en van obrir nou, amb un total de 350 places oficials, la majoria d’una clau. L’entitat de conservació es va crear el 1988 i el centre d’estiueig fou recepcionat per l’Ajuntament l’any següent. Aquesta expansió d’establiments de baixa categoria construïts de forma densa i sense zones verdes públiques contrastava amb la urbanització Cala Galdana de Ferreries, de xalets de qualitat, amplis espais lliures i millors equipaments. De fet, a partir del 1993 el sector fou notícia pels problemes de les seves infraestructures, especialment d’abastament d’aigua.

1 comentari: