Lanzarote, a l'arxipèlag de les Canàries és una illa una mica més gran que Menorca i, com ella, Reserva de la Biosfera. Els seus atractius naturals han estat modelat amb encert per la mà de l'home.
Teguise, l'antiga capital de l'illa és una vila amb molt d'encant. El campanar de l'església de Nostra Senyora de Guadalupe és l'emblema del poble.
El castell de Santa Bàrbara domina la població.
La ruta de César Manrique
El pintor César Manrique va dissenyar un conjunt d'espais aprofitant els espais naturals de l'illa i que li donen molt de caràcter. La majoria són al centre i al nord de l'illa.
La fundació César Manrique, siutada a Tahiche, a mig camí entre Arrecife i Taguise, és un espai singular ja des del seu jardí.
El jardí de cactus, també planificat per César Manrique a l'interior de la cratera d'un volcà, és un lloc màgic.
La combinació de plantes crasses i colades volcàniques crea uns efectes d'una harmonia sorprenent.
La cueva de los Verdes, a l'interior d'un tub volcànic, ens evoca els misteris del món subterrani.
El sud de Lanzarote
Al sud de l'illa, a la zona de los Araches, es troben unes de les millors platges de l'illa, com la dels Papagayos.
A l'oest, ja prop de Timanfaya, la costa es torna abrupta i es formen los Charcones, on el bany és més pràctic que a la vorera de la mar, sempre agitada per les onades.
No gaire lluny es troben les salines de Janubio, al voltant d'una petita badia, un lloc fantàstic.
Les salines velles, a l'entrada de la badia creen unes formes que semblen sortides del quadre d'un pintor.
El nord de Lanzarote
El nord de l'illa és molt abrupte. Alguns miradors, com aquest de l'ermita de les Neus, ofereixen unes perpectives abrumadores.
Haria és la principal població de la comarca. Rodejada d'antics volcants, on els pagesos van construir bancals i dominada per centenars de palmeres, és un lloc certament singular.
Al costat del poble, el mirador de Guinate ofereix unes vistes molt polides de l'illot de la Graciosa.
La perspectiva encara millora al mirador del Río. El Río és l'estret que separa Lanzarote de la Graciosa.
L'edifici també fou dissenyat per César Manrique i manté el seu to d'elegància onírica.
Prop d'allà, al poble de Ye, dominat pel volcà de la Corona, es poden contemplar uns vinyets protegits per les parets seques de l'illa, un paisatge que no s'oblida fàcilment.
Al costat del poble mariner d'Òrzola hi ha els caletones blancos, unes platgetes molt belles on nedar es converteix en un somni.
El parc de Timanfaya
El Parc Nacional de Timanfaya abraça la regió afectada per les darreres erupcions volcàniques que patí l'illa, els segles XVIII i XIX. És un paisatge desolador de volcans i colades volcàniques.
A la costa un lloc curiós són Los Hervideros, una sèrie d'oquedats que es van produir quan la lava va arribar a la costa.
A la platja del Golfo es localitza el Charco de los Clicos o Charco Verde, una suggeridora bassa envoltada d'un terreny volcànic fracturat.
Des del Golfo es pot fer el passeig de la costa fins a la platja del Paso, que continua fins a la platja del Cochino, un recorregut sobre terreny volcànic que fa estremir només de pensar en com devia córrer la lava quan el volcà va entrar en erupció.
Des de La Graciosa es poden veure altres illots, com el de la Montaña Clara
A La Graciosa hi ha bones platges com la de las Conchas, al peu de la montaña Bermeja.
No molt enfora s'hi troben los Arcos, estremidores arcades de lava...
A l'altre extrem de l'illa, hi ha una bona platja, la de la Francesa, dominada pel volcà de la Montaña Amarilla.
Els vinyets de La Geria
La Geria, a la vessant sud del parc de Timanfaya, és la principal zona vitícola de Lanzarote. S'hi pot accedir des del poble de Yaiza.
Els cellers, com el de la Geria, són oberts a les visites i fan recorreguts molt interessants.
Altres cellers més petits ofereixen grans sorpreses, com el de Guiguan, a la caldera d'un volcà i que serveix grans vins.
Aquest darrer és a Tinajo, on l'aixeca l'ermita de los Dolores, al mig d'un paisatge encantador.
Uns quilòmetres al sud, el celler del Grifo, el més antic de l'illa, té unes vinyes molt interessants.
La visita del seu museu i dels camps és molt recomanable.
De camí al proper poble de San Bartolomé s'aixeca el monument a la Fertilitat, al peu del qual hi ha el museu al pagès de Lanzarote, dissenyats per César Manrique.
