Des de la seva construcció, la plaça de l’Esplana va demostrar que, a més del seu ús ordinari com a lloc d’instrucció militar, tenia condicions per a la realització d’actes multitudinaris. De fet, l’exèrcit l’utilitzava cada vegada que, per celebrar alguna efemèride, desplegava una desfilada de tropes.
La
primera d’activitat documentada d’aquesta mena figura a una aquarel·la de
Chiesa, on es veu una desfilada militar que es diu que commemora la festa
d’aniversari del rei Jordi III, el 1765, tot i que és estrany perquè es veu la
plaça acabada quan sabem que les obres no van finalitzar fins a final de segle.
De nit, la població va gaudir d’una il·luminació general. Cridaven l'atenció el convent de Sant Francesc, la Casa Consistorial i, sobretot la caserna de Sòria, a l’Esplanada, on hi havia els retrats de la princesa i els seus pares, davall de tres elegants trons de color carmesí, així com una gran estrella amb multitud de llums que donaven voltes. Al peu del tro es va construir un jardí on s’aixecaven vuit fonts, les aigües de les quals saltaven deu palms d'altura, formant un alegre joc. A les onze de la nit es van llançar focs artificials, al final dels quals dos-cents homes van escometre un simulacre d'atac i defensa en el qual disparaven bales d'il·luminació que es creuaven al cel. A la ciutat hi va haver jocs, premis i música fins a les dues del vespre. L’espectacle es va repetir el dia 26.
Amb
la construcció del passeig d’Isabel II,
el 1849, moltes celebracions van passar a fer-se allà. Aquest fou el cas de la
commemoració del vint-i-novè aniversari de la reina i setzè del seu regnat, el
1859. Després de la recepció a l’Ajuntament, el general governador va revistar
les tropes de la guarnició (el regiment d’Infanteria de Burgos) en ordre de
parada. A continuació, el general es va situar al passeig i les tropes desfilaren
en columna d’honor. Després van tornar a l’Esplanada on executaren diversos
exercicis que van sorprendre la població per la seva exactitud, precisió i
rapidesa.
Un altre esdeveniment sonat va tenir lloc el desembre del 1874. El mes de gener el general Pavia havia donat el cop d’estat que clausurava la I República i faltaven pocs dies perquè Alfons XII restaurés la dinastia borbònica, iniciant un nou règim. En aquest context, l’arma d’Artilleria va voler celebrar la festa de la seva patrona, Santa Bàrbara, amb un complet programa d’actes que es va publicar en la premsa.
Tot va començar amb un concert de la banda del regiment. A continuació els soldats rivalitzaren per pujar a dues cucanyes col·locades davant del quarter, al capdamunt de les quals hi havia sengles banderes; guanyava el que la presentés abans al jurat. El segon espectacle va consistir en amollar a la plaça un vedell amb les banyes embolades, entre les quals penjava una bossa amb vint rals, que fou el premi del primer artiller que fou capaç de prendre-li a l’animal. Més tard es va disputar una cursa atlètica, amb guardons per als tres primers classificats. Finalment, en haver sopat es va llançar un castell de focs artificials de la pirotècnica Pascas de Barcelona, del qual la premsa informà per endavant sobre els grups de coets que farien explosió.
El
1879, per celebrar els desposoris del rei Alfons XII amb Maria d’Orleans, es
van disparar a l’Esplanada salves de 21 canonades tres dies seguits. El primer,
les tropes de la guarnició van ser revistades en ordre de gran parada pel
general governador i al dia següent es van plantar cucanyes amb banderes, amb
premis per als guanyadors i es van executar llocs d’esbarjo per a la tropa.
Els anys 1888 i 1889, immediatament anteriors a la instauració de les festes patronals per la Mare de Déu de Gràcia, el casino Consey, que tenia el seu local a la plaça, va programar un sèrie d’activitats lúdiques els dies 7 i 8 de setembre, amb cucanya vertical, amollada de globus, llançament de focs artificials, concert de banda i ball de societat. La façana del local estava profusament il·luminada amb fanals de colors, banderes i banderoles.
Jura de bandera (1914).Foto Maria Florit Barber
El
1890 ja va ser l’Ajuntament el que organitzà la diada, que substituïa de forma
oficial la de Sant Joan, que passà a tenir un rang menor. El programa incloïa
els actes habituals: qualcada, completes, missa i curses de cavalleries. El 6
de setembre es va fer explotar una traca a l’Esplanada i el dia de la festa es disparà
un castell de focs artificials a les nou del vespre, a càrrec de l’establiment
pirotècnic Tarruella i Berch de Barcelona, després del qual una orquestra va
actuar al passeig d’Isabel II. L’espectacle pirotècnic va atreure una gran
aglomeració de gent, que el diari El Bien
Público estimava en nou o deu mil persones. El periodista destacava que els
números que reberen més aplaudiments van ser la gran cascada del Niàgara, dos
de figura i moviment i el pomell final.
A partir d’aquest moment l’Esplanada va ser el lloc habitual on es llançaven els focs artificials, encara que en alguna ocasió, com el 1902, es van fer al port, davant de l’Albereda. A l’Esplanada es van poder veure durant dècades el dia de la Mare de Déu fins l’any 1991, en què van ser definitivament traslladats al port, on anteriorment ja es feia una jornada de focs aquàtics el dilluns de la festa. Per Gràcia, també era freqüent que es fes explotar la traca a la plaça i els cavalls s’arrepleguessin o passessin en algun moment.
Els espectacles pirotècnics anaven acompanyats del concert d’una banda militar o, entrat el segle XX, de la municipal de Maó. Algunes vegades s’introduïen novetats, com les actuacions del cor de l’Orfeó Maonès, que, fundat el 1890, ja va ser present el 1892 i el 1893. No era l’única coral. A la ciutat des del 1893 existia l’orfeó “Lo Progrés”, que durant les 1895 va cantar diverses peces.
Al
segle XX el ventall d’activitats que es feien a l’Esplanada per les festes de
Gràcia es va eixamplar, tot afegint pràctiques esportives. El 1907 van tenir
lloc les primeres carreres ciclistes, si bé no eren un esdeveniment corrent i només
es van poder veure alguns anys, com el 1916. En canvi, després que el 1909
s’organitzés per primer cop un partit de futbol, aquest esport va passar a ser
un punt fix del programa. Durant molt de temps els matxs es disputaven a
l’Esplanada, fins que, passats uns quinze anys, els clubs de la població van
comptar amb estadis propis.
Les activitats lúdiques no s’organitzaven només a les festes padronals, sinó també en altres diades, com per Sant Joan i Sant Pere. El 1894 es van presentar al passeig d’Isabel II, davant dels casinos Consey i Isleño, uns jocs gimnàstics i d'equilibri que van entretenir agradablement la nombrosa concurrència.