El parc natural dels ports, a cavall de Tarragona, Castelló i Terol és una serralada amb uns paisatges fascinants que captiven al viatger pels seus boscos, muntanyes i pobles.
1a. etapa Beseit - Penaroja de tastavins
Beseit, a la província de Terol, és una bona porta d'entrada. El seu pont sobre el Matarranya (un afluent de l'Ebre) atorga personalitat a aquesta petita vila, que té alguns carrers monumentals.
De Beseit ens dirigim cap als pujols que dominen l'embassament de Pena, una visió ben polida.
Continuam pels camins de muntanya i a la llunyania podem veure Fontespalda al fons d'una suggestiva vall.
Després de coronar el cim de la Picossa (1.100 m) baixam al riu dels Prats, rodejat de pollancres i altres arbres de ribera.
A la vorera del riu hi ha les restes de les antigues papereres que antany aprofitaven l'energia hidràulica per fer paper.
Caminam al costat del riu trobam uns paratges d'una bellesa subjugadora.
Arribam a l'antic santuari de la Mare de Déu de la Font; avui en dia el claustre s'ha reconvertit en un encantador allotjament.
2a. etapa Pena-roja de tastavins - Coratxà
De l'hostatgeria anam a Pena-roja. Un cop passat el poble, des de la llunyania encara ens ofereix la seva elegant estampa al peu de les roques del Masmut
Les imponents roques del Masmut, que vorejam, fan el camí ben entretingut.
Pel camí hi ha dues cases de gel. La segona és circular. Un arbre alça les seves branques com un gegant demanant aigua...
Seguim pels camins muntanyencs i per damunt de la carena dominam un mas voltat d'arbres.
El paisatge és impressionant, corprenedor.
Arribam fins a Coratxà, ja a la província de Castelló, un poble assentat a un altiplà, a 1.248, i a pocs metres d'un penya-segat fabulós.
Al poble hi ha dos carrers, donimats per l'església. Només quatre persones hi viuen tot l'any.
3a. etapa Coratxà - Refugi de Font Ferrera
Som al cort de la Tinença de Benifassà. A curta distància de Coratxà es troba El Boixar, una població més important, amb un nucli habitat ben agradable.
El camí transcorre per paratges ben agrestes. Des d'un altre mas abandonat, el de Pixón, tenim bones vistes.
Arribam a l'espectacular portell de l'Infern, l'entrada al barranc del Salt
Hem de travessar el barranc. La pujada no és menys espectacular que la baixada.
Un cop dalt encara ens queda coronar el Negrell, a 1.345 m. Després un curt descens ens mena al refugi de Font Ferrera, ja a Tarragona.
4a. etapa. Refugi de Font Ferrera - Refugi del Caro
Emprenem una suau ascensió per aquestes muntanyes. De tant en tant, se'ns apareixen els esquelets de vells arbres, que posen una nota dramàtica al paisatge.
El camí avança lentament; les parets rocoses són una muralla que sembla inexpugnable.
La tardor ens regala l'esclat de colors dels arbres de la contrada. El símbol del parc és l'auró, les fulles del qual tornen vermelles com la sang.
Una variant del camí ens mena al puig del Caro que amb 1.441 m. és la major altura de la serralada. Hi arribam sota una pluja persistent. De baixada, escampa i podem contemplar les vistes al delta de l'Ebre.
5a. etapa. Refugi del Caro - Paüls
Des del refugi del Caro, emprenem una nova pujada per certa la carena que domina la comarca.
Per la part de terra, els pobles s'estenen en la distància al llarg de la vall
Algunes moles aixequen el cap per damunt de denses pinedes.
Un nou descens ens condueix a Paüls, una vila notable, amb un nucli històric ben preservat.
6a. etapa. Paüls - Arnes
Tornam a guanyar altura per crestejar per la serralada dels Ports. Des del coll de la Gilaberta hi ha unes vistes superbes.
Un nou descens ens permet entrar als estrets d'Arnes, un riuet encaixat amb unes aigües transparents.
Hem arribat al paradís de les fades. El curs fluvial és ple de racons de somni. El camí va de meravella en meravella. És un dels llocs on em voldria a quedar a viure.
Altes penyes ens despedeixen dels Estrets d'Arnes. El record no es pot esborrar.
Bons camps de conreu, amb frondoses oliveres, ens acosten a Arnes, que ofereix una vista excel·lent.
7a. etapa. Arnes - Beceit
Arnes és una població senyorial de la Terra Alta. Bon lloc per fer una aturada i passejar pels seus carrers.
Després de sortir d'Arnes, el camí ens deu al riu d'Arbrars, on la tranquil·litat ens permet recobrar-nos de les emocions fortes dels dies anteriors.
Pujam cap al puig de la Penyagalera (1.036 m), des d'on tenim vistes magnífiques del riu.
El descens ens deixa a la plana, on ens comtemplen els gegants rocosos, orgullosos de la seva força.
Només ens queda travessar la serra de les Escales per arribar a Beseit.
A Beseit celebram com cal el final d'aquesta nova aventura. Els paisatges han estat espectaculars i la gent que hem trobat en aquestes comarques molt amable. Un viatge per recordar.
