La pintura fou una eina important en
els inicis del moviment turístic. Els artistes tenien interès a oferir al
públic nous paisatges i les zones de costa o de muntanya els brindaven un tema
atractiu. A través de les seves obres s’aconseguia donar prestigi a una comarca
determinada, com ara Mallorca o Sitges, i gràcies a les noves revistes
il·lustrades, aquest impacte es multiplicava i arribava al públic turístic
potencial.
Almela Costa. Fornells |
L’Ateneu de Maó va ser la primera
institució menorquina que s’adonà del potencial turístic de l’art. La tardor
del 1926 la Revista de Menorca, en la
memòria del curs acadèmic, alhora que elogiava la tasca de la institució
d'encoratjar exposicions de pintura sobre paisatges de l’illa, assenyalava que
calia seguir l’exemple de Mallorca, que trenta anys enrere quasi no era
coneguda pels turistes estrangers, i havia bastat la paleta dels Rusiñol, Mir i
Anglada per orientar cap a ella una corrent intensa de turisme que «práctica i prosaicamente se convierte
en fuente jugosa de ingresos». Per finalitzar, feia notar que la
qüestió del turisme tal vegada era la que més havia preocupat i preocupava
l’Ateneu i prometia continuar amb els seus esforços.
Menorca, a pesar de no ser freqüentada
per pintors tan coneguts com l’illa major, també va atraure un grapat
d’artistes. Així mateix, alguns menorquins s’establiren fora de l’illa i des
del seu lloc d’acollida van exhibir quadres sobre Menorca. De fet, aquest és el
primer exemple: Gumersind Gomila s’havia presentat el 1924 a l’Ateneu de Maó,
però al cap de poc temps s’establí a Perpinyà, on va desenvolupar una important
carrera artística, essencialment com a poeta. Abans, el 1928 exposà al Saló de
Tardor d’aquella ciutat.
Almela Costa. Cales Coves |
El primer pintor forà devia de ser
Almela Costa (1900-1989), nascut a Múrcia, que vingué a l’illa a prestar el
servei militar i, favorablement impressionat pel que veia, va fer diverses
obres que presentà al Cercle de Belles Arts de Madrid el gener del 1924. La
mostra tingué bona acollida a la premsa (El Sol, ABC). L’artista va tornar a
Menorca en diverses ocasions (1924, 1927 i 1928) i participà a altres
exhibicions, tant a Menorca com fora de l’illa (1925 a Múrcia i 1930, al Museo
Nacional de Arte Moderno de Madrid). Les exposicions que realitzà a Madrid el
1924 i 1930 foren les principals mostres de l’illa fora de Catalunya. En elles
es donen a conèixer diferents ambients illencs: el castell de Sant Felip, cales
Fonts, cales Coves, el Barranc d’Algendar, etc. La russa Eugènia Loutchinsky,
al seu torn, visità Menorca l’estiu del 1925, però no hi ha constància que es
dediqués als paisatges de l’illa, prou allunyats de la seva temàtica habitual.
Un
destacat pintor local fou Francesc Hernández Monjo (1862-1937), qui es
traslladà a Barcelona el 1890, on completà la seva formació i es dedicà a
pintar olis de temàtica marítima. Va fer estades a Mallorca, on es relacionà
amb Tito Cittadini i Anglada-Camarassa. Fruit d’aquestes influències començà a
pintar teles sobre paisatges menorquins. El 1928 féu una exposició a les
Galeries Layetana, de Barcelona, espai en què repetiria els anys 1930, 1931 i
1933 (el 1931 també a Menorca), sempre amb vistes del litoral de l’illa. Joan
Vives Llull (1901-1982), pel seu costat, atret per l’Escola de Pollença, el
1925 marxà a Mallorca per formar-se durant un període de cinc anys. El 1926 féu
una exposició a l’Ateneu de Maó, on destacaven les teles de cales Coves i el
1931 en protagonitzà una altra. L’octubre del 1933 participà en la mostra
organitzada pel Foment del Turisme a Barcelona. El 1936 va realitzar una
exhibició d’olis a les Galerías Costa de Palma de Mallorca.
Vives Llull |
El
1927 s’instal·là a Menorca l’alemany Max Pretzfelder (1888), que va presentar a
l’Ateneu de Maó diversos quadres de Fornells i altres localitats de l’illa. Una
extensa ressenya, amb diverses il·lustracions, fou publicada al diari ABC. Al
cap d’uns mesos ensenyava la seva obra a les galeries Dalmau, on els quadres
menorquins van ser especialment lloats. La també alemanya baronessa von
Schmiedeberg (1876) visità Menorca el 1929. Els quadres que va realitzar
s’exposaren primer a l’illa i, uns mesos més tard, a les galeries Layetana i se
centraven sobretot en la costa, encara que havia uns pocs olis i aquarel·les de
Maó i Alaior. La pintora retornà a l’illa el 1931, on preparà una altra mostra
que l’any següent traslladà a la llibreria Ordinas de Palma de Mallorca, illa
que també quedà representada.
El menorquí Miquel Alejandre Monjo
(1902-1986) va tenir uns inicis similars a Vives Llull. El 1927 anà a Pollença
per contactar amb el grup de pintors allà establert. L’any següent feia una
àmplia exposició a l’Ateneu, on hi havia moltes imatges del litoral illenc (Son
Bou, Fornells, cala Mesquida, cales Coves), que repetí el 1931. El 1932
participà en una mostra col·lectiva a les Galeries Costa de Palma i l’any
següent a la que organitzà el Foment del Turisme a Barcelona. Alejandre, a més,
seria secretari del Foment de Turisme de Menorca. Bernat Benejam (1902-1986)
seguí un itinerari semblant; en la seva pintura es reflecteixen sobretot els
paisatges de la seva Ciutadella natal.
El belga Vergé-Sarrat passà el 1933 a Menorca i el resultat fou exposat
a la galeria Allard de París. Actualment, el Centre Georges-Pompidou conserva
una tela sobre Ciutadella.
Max Pretzfelder. Fornells (Mundo Iberico) |
Finalment, el pintor alemany Hans
Hartung (1904-1989), espantat per la gran quantitat de turistes que havia a
Mallorca, va venir a Menorca el 1932, on residí dos anys, fins al punt que es
va construir una casa d’estil Bahaus a cala Tirant. Malgrat que durant aquest
període va pintar, la seva filiació abstracta no permet identificar cap
paisatge de l’illa, que sí apareix en algunes fotografies. La seva dona Eva
Bergman va participar en una exposició col·lectiva de l’Ateneu amb una
caricatura i quatre olis. La parella fou expulsada el 1934, ja que les
autoritats militars no van veure bé la construcció de la seva casa a un racó
apartat de la costa i sospitaren que eren espies.
Els menorquins eren plenament
conscients del potencial propagandístic de la pintura. El 1929 la premsa local
es feia ressò de l’exposició del pintor eivissenc Narcís Puget a les galeries
Layetana de Barcelona, el qual, d’altra banda, també presentaria la seva obra a
Menorca el 1932. El periodista considerava que aquesta era una manera efectiva
i econòmica de difondre el coneixement de l’illa i, per aquest motiu, demanava
que els ajuntaments i altres entitats donessin suport a la realització de
mostres dels pintors locals i forasters sobre Menorca fora de l’illa. Alguns
anys més tard, el Foment del Turisme realitzaria aquest projecte amb una
exhibició a Barcelona.
Eva Bergman. Fornells |
Com es pot comprovar, Menorca va tenir
una certa capacitat d’atracció de pintors forans i els millors artistes locals
van presentar les seves obres afora, principalment a Barcelona. Tanmateix, no
es va aconseguir que cap artista de primera fila representés l’illa, per la
qual cosa el seu impacte, tot i que no pot ser negligit, ha de ser reduït a les
seves justes proporcions.