dimarts, 3 d’octubre de 2017

Menorca, la platja de la biosfera (1993-2006)

La declaració de Menorca com a reserva de la biosfera per la UNESCO, el 1993, va coincidir amb l’assentament del sector turístic, que arriba a la seva maduresa i de llavors ençà no ha experimentat gaire canvis. Des del punt de vista institucional, el predomini de la Comunitat Autònoma és incontestable.


Els cartells experimenten un apreciable declivi. El Ministeri l’any 2000 n’edita el darrer, dedicat a la cova d’en Xuroi, amb uns quants iots a la mar, seguint el costum. Dalt figura simplement “España” i en els crèdits, en una lletra que només es distingeix de prop, “Es Castell – Menorca – Illes Balears”, la qual cosa evidencia un cert desinterès sobre la ubicació real de l’indret.

Tanmateix, la majoria de pòsters són del Govern Balear. El 1994 mostra una imatge de cala Alcalfar, fins llavors absent de la publicitat. Poc després es fa ressò del nomenament de Menorca com a reserva de la biosfera, però les imatges escollides no formen part del patrimoni natural, sinó de l’arqueològic: una fotografia de la taula de Talatí i una altra de la de Trepucó a contrallum. A l’entrada del segle XXI s’imprimirà un de cala Mitjana, l’arena blanca de la qual, rodejada de pins, i amb l’aigua d’un blau ideal, de cada cop és més reproduïda. Pocs anys després, ja baix el paraigües de visitbalears, se’n treuen dos: una instantània de Macarella de Lluís Real i vaques pasturant en unes tanques verdes al costat de les cases d’un lloc. 

A banda, algunes entitats van dissenyar els seus cartells. L’Ajuntament de Maó en va fer un sota el lema, “un port de cinc estrelles”, en diversos idiomes. L’Associació Hotelera, a través del seu portal visitMenorca, va imprimir dos de  platges verges (un de Macarella), un concepte que arrela en aquests anys. Les agències de viatge s’estalonen en ell, i així una, representativa del conjunt, ensenya les roques properes a cala Mitjana, amb unes aigües tan transparents que els iots semblen volar.

A diferència dels anteriors, la producció de fullets anà en augment i, a més, les seves dimensions es van ampliar; de fet aquests anys desapareix el clàssic tríptic que, plegat, feia vint centímetres d’alt per deu d’ample. La Comunitat Autònoma fou la principal emissora d’aquest material i la meitat es refereixen a la natura de Menorca; excepte una fotografia de l’Albufera des Grau, que anunciava la reserva de la biosfera, la resta són platges. El 1993 s’impulsà la campanya “Menorca, un paradís pels sentits”, amb un llaüt a la mar, vist d’entre els pins. Cap a l’any 2000 s’edità “Menorca, joia del Mediterrani”, on es veu una platja d’arenes daurades. L’any següent l’eslògan turístic era “Menorca, cultura, paisatge i vida”, mostrant les platges de cala Mitjana i Macarelleta.


A banda, el Govern ha presentat indrets d’un aire típic, com cales Fonts, el port de Fornells i l’Aljub des Mercadal, en la campanya “Menorca, una invitació”, on el color blanc de les construccions destaca en un cel i una aigua ben blaus. Els monuments prehistòrics figuren en l’anomenada “audioguia de Menorca”, on surt la taula de Torralba. Els fullets també s’han emprat per promocionar nous productes, con el cicloturisme, amb una fotografia del port de Sanitja i el windsurf al port de Fornells, en l’únic material del Foment del Turisme.

El Consell Insular gairebé no ha fet publicitat de les platges. El 1993 la costa rocosa de cales Coves il·lustrava l’eslògan “Ets a Menorca”. Un mapa editat el 2001 té una platja a la contraportada, mentre a la part de davant es distingeixen els jardins de la costa de ses Voltes de Maó. Com és lògic, la reserva de la biosfera ha tingut major presència, amb la fotografia d’una barraca de pedra i una vista aèria de la platja del Pilar, precedida de la punta des Carregador. 

Però les grans protagonistes dels darrers temps són les guies turístiques, que han proliferat d’una forma astoradora: en catorze anys se n’han editat com a mínim trenta, tot i que algunes són noves impressions amb la coberta diferent. Es tracta d’un mercat força competitiu on la part del lleó se la duen les nacionals, però on les estrangeres, bàsicament angleses, tenen una apreciable quota de mercat. En ocasions aquestes darreres acudeixen a unes imatges ben allunyades de la realitat menorquina, com les sevillanes o un pagès qualcant damunt un ase. Com sempre, es manté alguna empresa local, ara Triangle.

La particularitat més clara de les guies és una menor atenció al paisatge de l’illa, que, en tot cas, es refereix a platges verges amb roques. Els elements que exhibeixen són més variats que als fullets i abunden els monuments arqueològics, sobre tot les taules, i la teulada i el fumeral de les cases blanques; el poblat de pescadors de Binibèquer segueix apareixent de manera reiterada. Les poblacions també són relativament més presents, sobre tot el port de Maó, acompanyat dels de Ciutadella i Fornells.


En definitiva, s’ha consolidat la Menorca natural lligada a les platges verges, amb el contrapunt de les cases blanques, les poblacions a peu de mar i les taules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada