dimarts, 3 de desembre de 2013

Menorca en els llibres de viatges.
Josep Ma. Quadrado i Pere A. Peña

El 1888 el menorquí Josep. Ma. Quadrado va ampliar el volum de Pifarrer sobre les illes Balears, incloent una darrera part dedicada a Menorca i Eivissa. El llibre abunda en descripcions històriques que l’allarguen fins arribar a més de mil quatre-centes pàgines, de les quals un poc més de cent són de Menorca. La part geogràfic presenta algunes similituds amb la guia de Fulgosio, de la qual la distingeix un llenguatge més ampul·lós de tall romàntic.

En la introducció del capítol de Menorca l’autor es mostra poc apreciatiu amb la seva illa, que qualifica de “roca sembrada de tierra” i indica que “los desencadenados vientos [...] invaden campiñas rasas y pedregosas”. Comenta que el camp menorquí en comptes dels “risueños paisajes” de Mallorca, “ofrece por ventajas rebaños y vacadas”. També parla de forma ambigua dels monuments prehistòrics, ja que si bé informa que sorprèn el gran nombre de talaiots, que són repartits per tota l’illa, així com la presència d’altars, naus i coves artificials, diu que “son tan parecidos a la naturaleza por enormes y rudas, que puede darse que geografía y geología traspasen su lindero”.


La descripció dels paratges de l’illa s’inicia amb Ciutadella, de la qual parla en termes elogiosos, tot i que censura que s’hagin encalat els seus monuments –les muralles i la catedral– ja que açò els hi resta “pintoresca variedad”. Contraposa la magnificència dels palaus a la seva recent construcció a principis del seu segle; a les esglésies els hi manquen “artístiques condicions”. A la costa sobresurten les cales de Santandria i Parelleta, aquesta darrera amb una gruta subterrània amb estalactites i pilars. Així mateix assenyala les cases de lloc més interessants del terme, apuntant que entre Setmana Santa i Pentecosta són emprades com a residència temporal dels senyors.

De Ferreries diu que “no vale el trabajo de que se salga del camino”, ja que “tiene casi más de retrógrada que de estacionaria”. La fortalesa de Santa Àgueda és formada per ruïnes de diferents èpoques i a la seva capella es dirigien peregrinacions fins feia no gaire temps. Es Mercadal, en estar situat al mig de l’illa, fa funcions de parador. Els seus turons i costers amb arbres el converteixen en l’indret més pintoresc de Menorca. La muntanya del Toro reuneix les qualitats de ser la més alta de l’illa, la seva posició central i el seu caràcter sagrat. Per aquest motiu és comparada amb el puig de Randa, a Mallorca. Quadrado explica la història de l’expulsió dels frares del santuari, el 1835, la seva posterior ruïna i la recent restauració, el 1875. Fornells és un humil poble de pescadors que no ha crescut malgrat el seu grandiós port, que és poc mariner. En tot cas no s’està d’exclamar “¡qué sitio de veraneo para un pintor de marinas!”. Alaior destaca per la fertilitat de les seves terres i pels seus monuments megalítics, entre ells Cales Coves.


Maó s’asseu a la vorera meridional d’un esplèndid port, i es mira en les seves aigües impertorbables. Quadrado recorda els llegendaris orígens cartaginesos de la població i les dominacions britàniques. Opina que aquestes van originar una prosperitat transitòria que ha acabat en una decadència trista. És una ciutat sense passat, a la qual, en contra de quasi tots els autors, nega que els anglesos li donessin un caràcter especial i on l’abundància de zones sense urbanitzar crea un aire de solitud, sense animació; tampoc creu que tengui edificis que mereixin el nom de monuments. En canvi, el port és descrit de forma elogiosa: “No basta un cuadro, es menester un panorama para abarcar el sorprendente espectáculo”. El poble des Castell pateix encara més que Maó la desproporció entre la superfície edificada i la migradesa dels seus habitants. Quadrado finalitza el seu recorregut amb una ressenya dels edificis del port: illa del rei, llatzeret i castell de Sant Felip, “conjunto de dispersas ruinas, desoladas”.

El 1891 Pere d’Alcantara Peña publicava a Palma la Guia manual de les Illes Balears. Tot i que quasi el noranta per cent de l’obra era dedicada a l’illa de Mallorca, hi havia una trentena de pàgines sobre Menorca i deu d’Eivissa. El llibre conté una descripció de les principals poblacions, amb una breu menció dels seus principals edificis, així com una relació dels principals comerços, indústries i professionals de cada lloc. A continuació recomana excursions als indrets més característics del terme.

Des del principi l’autor declara la seva intenció de fer una “guía de las Baleares que llenase las aspiraciones de todo viajero [...] que se proponga visitar nuestro pequeño archipiélago”. Per animar els visitants es fa ressò dels elogis de la guia de Richard Ford; de fet, hi ha bàsicament de la mateixa informació, modernitzada i més sistematitzada.

Maó compta amb un gran nombre de cases còmodes, polides i aclarides. Hi ha dos passejos i l’església parroquial, ben decorada, té un orgue que passa per ser un dels millors d’Europa. La ciutat és notable pels miradors sobre el port, que és gran i té moltes cales que li proporcionen comoditat i seguretat. Peña descriu tots els punts d’interès del port, des del castell de Sant Felip a cala Figuera, on indica que hi ha una “bonita fàbrica de tejidos”. L’autor proposa de visitar el Llatzeret i la Mola, els pobles des Castell, Sant Lluís i Sant Climent, així com els jaciments de Trepucó, Cornia, Torelló i Talatí de dalt.


A Alaior, vila important i de clima saludable, suggereix de visitar Torralba, Cales coves, Torre den Gaumés i, seguint a Fulgosio, els horts de s’Alblegay i cala’n Porter. Des Mercadal recomana les clàssiques visites a la muntanya del Toro, Fornells i es Migjorn, amb els seus jaciments prehistòrics. Des de Ferreries, proposa anar a veure la muntanya de Santa Àgueda, la platja de cala Galdana, el jaciment prehistòric des Barrancó i la possessió d’Addaia. En aquest darrer cas es tracta d’un error, que prové del llibre d’Armstrong, ja que és al terme des Mercadal.

Finalment, Ciutadella, segons Peña, és una població antiquíssima que tingué un gran esplendor i comerç, però ha decaigut modernament a causa de la primacia civil de Maó. Hi destaca la catedral i el passeig del Born, on es troben les boniques cases de Vigo, Martorell i Torresaura i un modern obelisc. El millor passeig és el que va a la torre de Sant Nicolau i Cala Degollador. Al fons del port hi ha un barranc amb belles hortes i cases d’esplai, com la Vinyeta, Esquella i el jardí de Vigo. Les excursions projectades van a les coves de Parella, el Bufador del Diable, Son Saura i els jaciments megalítics de la naveta des Tudons, Torre Llafuda, Torre Trencada i s’Hostal.

Alfons Méndez Vidal 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada