divendres, 9 de maig del 2014

La Venècia clàssica

El Gran Canal

És la porta d'entrada a la ciutat i la seva millor targeta de visita. Res es pot comparar amb sortir de l'estació de tren i trobar-se davant d'aquell ample canal amb l'església de San Simeone Piccolo a l'altra banda, que si no és la més bella de la ciutat, és un aperitiu esplèndid. Si puges al vaporetto, t'encares amb el primer pont, el de la foto, un dels més airosos del canal. Acabes d'entrar en l'ambient de Venècia i la bella signora t'està abduint.


A partir d'aquí ve una successió de palaus que s'emirallen en les aigües. Els edificis ja cridarien l'atenció per ells sols, però amb els reflexos de l'aigua el seu encant és irresistible. Un dels meus favorits és el palau Donà della Madonnetta.


L'estampa més típica de Venècia són les gòndoles i els gondolers. Tanmateix, al gran canal fan una mica d'angúnia. Aquelles petites barquetes sembla que han de ser arrossegades pels vaporettos, taxis fluvials i tota la resta de barcotes que enfilen pel canalazzo, que és molt polit, però gens tranquil. Realment, avui en dia l'habitat natural de les gòndoles són els petits canals, però, ja se sap que han de complaure els turistes que volen anar pel gran canal, que té les millors vistes. A la foto una gòndola passa davant del palau Martinego-Tron.


Un dels elements que realça els atractius del gran canal són els seus revolts, que afegeixen emoció al trajecte. Després d'un d'aquestes colzes es troba l'elegant església de Santa Maria de la Salute, sobre la qual la llum cau amb la suavitat del vellut.


La plaça de Sant Marcos

La major recompensa del gran canal és arribar a la Plaça de Sant Marcos. La perspectiva des del canal és una de les visions més representada pels pintors, ja que és realment pintoresca. Hi destaca especialment el palau Ducal, exòtic i al mateix temps clàssic; subverteix l'ordre per crear-ne un de nou ben harmònic.


L'església de Sant Marcos està en obres, però encara hi ha alguns espais sense bastides on ens podem fer una idea de la riquesa d'aquesta esplèndida església bizantina.


Als venecians ens encantaven els rellotges solars. A Pàdua i altres llocs ja n'havien vist, però aquest que es troba a la plaça, molt a prop de l'església, és superb. El lleó és el símbol de Sant Marcos i, per extensió, de Venècia.



El més atractiu de la plaça és el Palau Ducal. L'interior i l'exterior harmonitzen perfectament. Aquí podem veure la gran escalinata.


He estat a molts palaus: a Versalles, Viena, Madrid, Anglaterra. L'interior d'aquest m'ha semblat el més elegant de tots. Els altres són recarregats. El palau Ducal és format per un seguit d'obres d'art; res hi sobra, no hi ha ornaments fútils. Aquí es pot veure un sostre. Preciós.


La fastuositat artística del palau es pot veure clarament a fora, amb magnífics detalls que fan que, per poc que es fixi, un es quedi fàcilment amb la boca oberta.


També hi ha racons delicats, com aquesta escultura d'Adam i Eva.


El palau té una galeria porticada que acaba abruptament en un canal. Evidentment, tot estava pensat per anar en barca.


La plaça de Sant Marcos té davant una illeta, on hi ha l'església de Sant Giorgio Maggiore. Aquestes gòndoles es bressolen damunt de la llacuna


Des del campanile de Sant Giorgio Maggiore, al sud de la plaça, la panoràmica és sensacional.


Cap a l'est es pot veure el barri de Dorsouro.


Des de San Giorgio Maggiore el vapporeto fa un viatget ben agradable cap a l'illa de la Giudecca, on es troba l'església de la Salute.


Queda per un altre dia la resta de Venècia.

Alfons Méndez Vidal


1 comentari: