dissabte, 18 d’octubre de 2014

Jaume Mascaró. Adaptació constant per mantenir-se fidel a una idea

Si bé és cert que des que Adam va ser obligat a abandonar el paradís, el món és en canvi permanent, no hi ha dubte que la nostra època experimenta transformacions accelerades que fan que sigui fàcil perdre el rumb. Jaume Mascaró ha estat d’aquelles persones que han sabut adaptar-se a un entorn variable i molt exigent, sense renunciar al seu projecte original.

Nascut en una família amb fortes arrels industrials, de fabricants de sabates des de quatre generacions, es va mantenir fidel a la manufactura del calçat, i no es va desviar ni es dispersà en altres inversions, ja que s’adonava que aquesta pretesa diversificació només li restava força per encarar els reptes que es plantegen en el seu sector.


Jaume Mascaró entenia que un empresari no ha de deixar d’invertir mai en la seva pròpia empresa. A la seva joventut ja aconsellà el seu pare de mecanitzar la fàbrica familiar per aprofitar la forta estirada de la demanda de principis dels anys setanta. En aquella etapa a Menorca molts eren els que construïen grans establiments fabrils, però pocs han tingut la traça, el coratge i la perseverança per conservar-los fins l’actualitat.

Com molts altres empresaris, va fer les seves primeres passes sortint de l’illa per vendre els productes de la companyia. Segur que és una bona escola, perquè, maldament llavors tot es venia, a partir dels anys vuitanta la dificultat ja no és saber fabricar sinó saber vendre. Per comercialitzar és necessari oferir al client el que aquest vol i els gustos són canviants segons els temps i les modes. Jaume Mascaró va deixar de banda la fabricació de sabatilles que havia vist a ca seva per dedicar-se a la sabata de dona. Anys més tard, va renunciar a la seguretat de l’empresa que compartia amb els seus familiars per establir el seu propi negoci, al qual va tenir la gosadia de posar-li el seu nom, fent bo el proverbi que diu que la sort somriu als audaços.

L’empresari ha mantingut una doble lleialtat. No només s’ha sostingut al dur mercat del calçat, sinó que s’ha afermat a Ferreries, la seva vila, on conserva la major part de la seva activitat industrial. Així ha demostrat que és possible afrontar les pressions competitives per reduir costos en un petit poble d’una reduïda illa, en un país que no atorga excessius avantatges a les indústries que l’habiten.


Per defensar una empresa cal treballar de valent. La dedicació al seu negoci, però, no li va restar energies per fer de pare i engrescar les seves filles a continuar el projecte que ell havia posat en marxa. De la mà de la nova generació va aconseguir seguir progressant i internacionalitzar les vendes, que és la millor manera d’adaptar-se a la globalització. Havia vist que junt amb una pila d’amenaces, aquesta també ens porta un grapadet d’oportunitats. Només amb aquesta altura de mires es poden conjugar adaptació i fidelitat.

Alfons Méndez Vidal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada