dimarts, 17 de novembre de 2015

Històries del turisme de Menorca.
Santandria, caleta d’en Gorries i cala Blanca

A la platja de Santandria, a quatre quilòmetres de Ciutadella, abans de la Guerra Civil existia un conjunt d’edificacions d’estiueig, així com un xiringuito i es tractava d’un dels punts que arreplegava més ciutadellencs per prendre banys. A la caleta d’en Gorries, situada a l’entrada de la cala, hi ha una casa amb la data del 1879.


Després del 1939 el nucli degué seguir el seu avenç que, en tot cas, no fou prou notable perquè Josep Pla fes cap comentari a la seva guia del 1950. El 1954 s’hi va inaugurar el bar Restaurant Bahía, en un local situat a peu de platja. La publicitat destacava la seva esplèndida terrassa i el gran saló de festes. Es rebien encàrrecs en el Bar Imperi, possiblement de la mateixa propietat. L’any següent l’establiment fou adquirit per Antoni Juaneda Saurina, que el mes de juny el va reobrir com a Hotel. Aquest any Santandria era una de les colònies d’estiu més populoses de Ciutadella.

El mal estat del camí feia que l’accés per mar fos una opció per a molts banyistes. L’Ajuntament, després d’intentar que la Diputació reformés el vial i davant l’evidència que era insuficient per absorbir el volum de tràfic existent, entre el 1955 i el 1956 va executar la seva rectificació, començant pel primer tram, a la sortida de la població, que era el més problemàtica perquè havia de travessar el canal salat. La renovació de la carretera va permetre establir un servei públic de transport a finals de juny del 1956.

El 1960 la zona estava perfectament urbanitzada i hi havia un complex d’apartaments “adecuadamente dotados para familias de 4 o 6 personas”. Se la considerava una colònia d’estiueig de bells xalets amb una bona carretera, servei d’autobús i un gran ambient. Funcionava el bar restaurant Ses Set Voltes, on a més de servir refrescos i begudes, es podien degustar plats de la gastronomia menorquina i internacional a preus populars. El Bar Carrió estava instal·lat ran de mar i també hi havia una botiga de comestibles, de la qual s’abastaven els turistes allotjats als apartaments. La bellesa de l’indret i el fet que estigués ben resguardada atreia durant tot l’any, i principalment en l’estació d’estiu, molts iots nacionals i estrangers. El nombre de veïns era prou gros perquè constituïssin una associació amb l’objectiu d’arranjar-la i dotar-la dels serveis necessaris per convertir-la en un centre d’estiueig i turisme de primer ordre. La primera actuació fou la neteja de les algues que cobrien l’arenal, en col·laboració amb l’ajuntament.
  

La guia de Ripoll del 1961 comenta que l’estiu, per la seva proximitat a Ciutadella, la platja estava molt concorreguda. Aquest any es va estendre un pont sobre el canal Salat que va millorar les comunicacions amb el paratge, de manera que era una de les escasses platges de l’illa a la qual es podia accedir per una carretera asfaltada. Els turistes anaven al petit hotel i alguns ciutadellencs als seus xalets de Santandria i la caleta d’en Gorries, i tornaven a la població el mes de setembre. En aquest darrer indret a les fotografies es veuen no menys de vuit edificacions.

El 1961 un grup de metges catalans van adquirir solars per edificar “una colònia de xalets”, que possiblement consistí en el conjunt de vuit bungalows que es va començar a construir la tardor i es preveia que estiguessin acabats l’estiu de l’any següent. Els primers mesos del 1962 s’aixecaven nombrosos xalets i bungalows i l’Hotel Bahía fou ampliat, fins arribar a les 24 places. El 1962 el bar restaurant Ses Set Voltes fou engrandit amb un ampli menjador circular amb finestrals que donaven a la mar. Aquest any obria les seves portes el bar Acapulco en la costa d’accés a la platja.

L’any 1963 es va suscitar la demanda d’eixamplar la carretera, perquè l’alta densitat de vehicles la feien perillosa, cosa que es va fer el 1965. S’estava edificant un hotel a la caleta d’en Gorries; a Santandria, el restaurant fou convertit en l’hostal Ses Set Voltes, amb 32 places, a la inauguració de la qual assistí Miss Espanya. L’entorn es veia atestat de restaurants i bars i es comentava que hi anava més gent que a Punta Prima, especialment els diumenges i festius.


La propera cala Blanca el 1960 només era coneguda per les seves coves. Era un lloc ple d’encant, molt visitada i admirada per tothom per la seva bellesa. Aquesta situació començà a canviar quan el 1961 els propietaris van cedir els terrenys perquè l’Ajuntament prolongués la carretera, de forma que l’estiu els taxis podien accedir-hi. Al mateix temps es va instal·lar un quiosc de platja. Tot plegat va fer que aquest estiu s’omplís. L’hivern del 1962 es va continuar redreçant el camí, i així l’estiu l’autobús de Santandria ja arribava a la cala, en la qual s’havia ampliat la terrassa del xiringuito. Les comunicacions van facilitar el turisme i nombrosos visitants van plantar tendes de campanya en el pinar.

El 1963 uns inversors forans van comprar les terres al voltant de la cala i projectaren un gran centre turístic. Es van emprar els mecanismes publicitaris habituals a l’època: exposar la maqueta del nucli en el comerç d’un carrer cèntric i imprimir fullets en color. El juny del 1964 començava l’execució dels vials. L’empresa promotora era Financiera y Constructora, SA. (FYCOSA), de Madrid, que pertanyia a la família March, el representant de la qual a Menorca era Lorenzo Lafuente. Seixanta comerciants, hotelers i industrials catalans (la majoria de Sitges) van adquirir un nombre similar de parcel·les, que van edificar aviat. La platja encara estava en un estat molt més natural que Santandria, però el 1965 es procedia a finalitzar la part sud de la urbanització, amb l’asfaltat dels carrers.

El sector estava dividit en tres zones o polígons. De forma paral·lela als treballs, es tramitava el pla parcial del polígon B, que fou aprovat el mes de gener del 1966, i els següents anys es van anar aprovant els dels altres dos, mentre prosseguien les obres. El polígon A era comercialitzat per la societat Menorquina Inmobiliaria, SA. radicada a Ciutadella, que el 1966 va editar un follet turístic i venia solars com a mínim fins el 1976. El 1967 s’havien construït els vials de tota l’àrea compresa entre Santandria i cala Blanca i encara més al sud, i també s’havia instal·lat electricitat, aigua corrent i enllumenat elèctric. El nucli connectava pel nord-est amb les urbanitzacions de Santandria i Son Carrió. Es va disposar que la part nord de la platja fos una zona verda, només interrompuda per un restaurant, per no obstaculitzar les vistes. Aquell any va iniciar la seva activitat l’hotel cala Bona i Mar Blava, d’una estrella i 65 places.


Al costat de Santandria va ser concebuda la urbanització de Son Carrió per un propietari de Ciutadella. El febrer del 1966 l’Ajuntament aprovava provisionalment el Pla General, però fou rebutjat per la Comissió Provincial d’Urbanisme, cosa que no impedí que continuessin les obres; el 1967 el sector estava completament desenvolupat, amb tots els carrers asfaltats i els serveis disponibles. El 1968 la immobiliària Oliver Mateu comercialitzava xalets i el 1970 i el 1971 es van planificar dos hotels, que no van arribar a quallar.

El 1968 es va obrir un picador de cavalls a Santandria i el 1969 es va inaugurar el bar Sa Quadra. Entre el 1969 i el 1972 es van projectar cinc hotels a cala Blanca i Santandria, alguns dels quals comptaven amb crèdits hotelers, però només es va realitzar l’Hotel Cala Blanca. Dissenyat per l’arquitecte Víctor Morales el 1969, els treballs van ser executats en nou mesos i obrí les seves portes el juny del 1970; el mes de setembre allotjà una desfilada de moda de Calzados Roseta. Era de categoria 1ª B (tres estrelles) i tenia 167 habitacions distribuïdes en tres altures en un edifici en forma d’Y. L’origen del capital és estranger; el promotor fou l’agència de viatges Ultramar Express, del grup alemany TUI. Actualment és gestionat per una cadena de Thomas Cook. La crisi del petroli provocà l’aturada en la construcció dels hotels fins a l’obertura de l’hotel Playa Santandria el 1980 però, probablement dissenyat una dècada abans. Tenia 41 habitacions dobles i és de capital local.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada