dimecres, 3 de febrer del 2016

Llum d’agost, de William Faulkner: literatura i vida

Amb Llum d’agost, William Faulkner troba un equilibri brillant entre fons i forma, alhora que dóna una volta de rosca a la concepció d’aquests dos elements d’un text narratiu. En aquesta obra aconsegueix tractar temes grans i greus de forma grandiosa.

En altres textos de l’escriptor la forma arriba a ofegar el fons i, malgrat puguin ser molt gratificants pels erudits amants dels elevats reptes literaris, presenten dificultats de consideració pel lector, fins i tot pel lector empedreït. No és el cas de Llum d’agost, la gran novel·la sobre la negritud i la marginació dels negres al sud dels Estats Units, i sobre la qual també sobrevola la condició –amarga– de la dona en aquest mateix territori.


Aquestes dues qüestions juguen de forma diferent dins de la novel·la: el primer és el tema principal: és l’entorn o context cultural que l’autor s’ha proposat de dibuixar, tot analitzant les seves diferents arestes. En canvi, el segon, serveix per bastir la trama i fer avançar el curs del text. La narració comença amb Lena, una jove a punt de donar a llum que abandona ca seva –on el seu estat no ha estat gaire ben rebut– a la recerca de l’home que la va deixar en estat. Un inici contundent, per a una història que s’anirà desenvolupant de manera bastant lineal al llarg del llibre i que conclourà, això sí de manera oberta, en el darrer capítol. Faulkner reprendria el motiu de la dona a Les Palmeres Salvatges.

El centre de la novel·la el conforma la història de Christmas, un mestís amb aparença de blanc que s’enfronta als seus propis prejudicis contra els negres, que comparteix amb la societat que l’envolta. Així mateix existeix un tercer relat: el del reverend Hightower, pres pels records del seu avi, mort a la Guerra de Successió i que penja els hàbits per mor del suïcidi escandalós de la seva dona quan estava amb un altre home. Aquest assumpte actua de pont entre les dues anteriors, ja que la família del capellà és antiesclavista i el cas de la seva dona es refereix als conflictes de sexe.

En el pla formal, Faulkner maneja amb summa habilitat el temps i la construcció dels personatges. De fet, els personatges constitueixen l’element essencial del llibre, ja que són els que fan avançar la narració. En els vint-i-un capítols apareixen un gran nombre de caràcters. Cada capítol està explicat segons l’òptica particular de cadascun d’ells, que l’omplen. Per fer-ho va alternant la primera persona, en monòlegs lliures, amb la veu d’un narrador que segueix al personatge, com la càmera del cinema segueix a un actor. No serà la darrera tècnica cinematogràfica utilitzada. Aquesta diversitat d’actors i punts de vista permeten a l’autor oferir una visió panoràmica dels temes que tracta.


Les històries no transcorren de forma lineal, sinó que la narració és plena de flash-backs a través de les quals coneixem el perquè del successos que ja se’ns han explicat. Aquesta tècnica s’aplica tant al sentit general de la història com als diferents episodis que la composen. És notable com s’explica la vida de Christmas, un nen criat en un orfenat i adoptat per una rígida família de grangers blancs. Només al final coneixerem la seva mare i especialment els seus avis, que són dues noves figures que enriqueixen l’elenc humà de la novel·la. Els capítols que rememoren la seva infància i joventut tenen com a punt de partida la visió del protagonista d’un fet determinat, qui en un moment determinat retrocedeix en el temps i reprèn el fil on s’havia deixat en el capítol anterior, estructurant així un moviment dinàmic que accentua el sentit de moviment.

També està descrita de forma fragmentària el darrer episodi de la seva vida: la seva fugida i captura. Aquí cobra relleu una altra dona, Mrs. Burden. Al començament de la novel·la només sabem que Christmas viu en una cabana de negres ubicada en la seva propietat. L’assassinat de la senyora i l’incendi de la casa, de les relacions sexuals i humanes i dels diferents episodis de la fugida, captura i mort del mestís són narrats amb marcats avanços i retrocessos, que ens recorden el ritme sincopat del blues.

Aquestes anades i vingudes en l’acció permeten la introducció de nombroses reiteracions, que normalment serveixen per afegir elements nous al que ja sabíem, i per tant són variacions sobre el tema ja exposat, les quals donen un aspecte musical a l’obra. Així mateix, l’aparició de nous personatges van donant un aire coral a la història. Tot plegat crea un efecte musical, que és un fons permanent del llibre.


Aquesta novel·la funciona per joc d’oposicions. La contrapart del protagonista és Brown, un blanc que s’associa amb ell en el tràfic d’alcohol, un alcohòlic que acabarà traint Chrismas de forma patètica per intentar cobrar la recompensa que s’ha ofert per capturar-lo, de la mateixa forma que abandona en dues ocasions a Lena. Un altre contrast es suscita en considerar les figures de Lena i Mrs. Burden, la jove s’enamora de Brown, mentre que l’adulta ho fa de Christmas i les dues surten mal parades: abandonada Lena, assassinada Mrs. Burden. Maldament les motivacions siguin ben diferents, el final és amarg en els dos casos. El darrer contrapunt el presenten Hightower i Byron. L’ancià viu turmentat pels seus ancestres, per la seva dona, per la seva incapacitat per ser capellà, la qual cosa el fa una figura terriblement complexa; en canvi Byron és un ànima pura, que durant molts anys es consagra a la seva feina i, quan Lena travessa la seva vida, queda fascinat i fa tots els possibles per viure al seu costat, és a dir que és un cor simple.

La diversitat de les tècniques literàries que Faulkner posa en funcionament per armar el seu llibre li atorga una densitat i una forta càrrega èpica i simbòlica, s’ha dit que de ressonàncies shakesperianes. Hi contribueix l’apropiació d’una regió del sud dels Estats Units, a l’entorn de la ciutat que anomena Jefferson, a l’Estat de Mississipi, al voltant de la qual s’estén un territori que, en reanomenar-lo, fa propi. El fet d’emprar noms ja existents n’incrementa la versemblança.

L’ombra de la influència de Faulker és llarga i fructífera. La recreació d’un espai geogràfic ha produït països com Macondo o Región. A casa nostra s’hi nota a l’Andratx de Porcel, la Favinyana de Villatoro o el Semblancat de Joan Pons. La relectura de Vargas Llosa dels trencaments temporals i altres elements estructurals és prou coneguda. La musicalitat de Chirbes, aconseguida a base de reiteracions i repeticions, així com el tortuós pas del temps, també en són deutors.


Però, per damunt de les meravelles de la composició de la novel·la, com a lectors ens hem quedar amb unes històries dotades d’una narrativa potent i amb les seves lluminoses metàfores, com el carrer de Christmas, que travessa una bona part del seu país alhora que és l’espai on discorre la major part de l’atribolada vida del protagonista.

1 comentari:

  1. Un llibre genial en tots els sentits, un clàssic que no ens podem perdre. Faulkner és tot un Nòbel de Literatura. Bona crítica, Alfons.

    ResponElimina