dimarts, 8 d’agost de 2017

Menorca, segons el Foment del Turisme (1948-1964)

Les dues guerres –espanyola i mundial– que van arrasar el món entre el 1936 i el 1945, van interrompre la puixant evolució del turisme. Tanmateix, la força que havia pres el moviment de persones a la recerca d’un paradís transitori, va fer que els fluxos turístics es reprenguessin en la primera postguerra. A Menorca, l’any després de la fi de les hostilitats, el 1946, es reconstruïa el Foment del Turisme, qui duria la veu cantant en la que Emili de Balanzó anomena l’“època heroica”, fins el 1964, quan el nombre de visitants era reduït.

Pel que fa a la propaganda, quinze de les vint-i-dues imatges creades en aquesta etapa van ser obra de l’entitat i, a més, el seu president fou l’autor de la primera de les guies turístiques, és a dir que més del 70% del material és atribuïble al Foment.


Segurament, els articles de més impacte eren els cartells. El 1950 se n’edità el primer, una vista estilitzada del port de Maó, ple de barques i amb les casetes de la zona de Sant Antoni (s’altra banda) al fons. Se’n van imprimir 2.000 exemplars en francès, anglès i castellà, recuperant la denominació de “La isla blanca y azul” dels anys trenta, pels quals s’abonaren 4.100 ptes a l’impremta Mirabet de València. Aquest disseny era obra de Serny, pseudònim del pintor gadità Ricardo Summers Isern, conegut il·lustrador d’historietes destinades al públic infantil, com ara Celia i Cuchifritín, i col·laborador habitual des del 1926 de les publicacions Blanco y Negro i Gente Menuda del diari ABC.

L’artista es va limitar a estilitzar el dibuix que havia fet Josep Quintana Juanico per a la portada de la guia del 1948. Aquest també va ser el model per a la fotografia que figura a l’anvers d’un fullet del Foment del 1956. Tot plegat, va fer que aquesta imatge fos una de les que defineix aquest període del turisme de l’illa.  De fet, el punt des d’on es pot veure aquest panorama correspon al Club Marítim de Maó i a l’Hotel Port Mahón i no gaire enfora s’alçaria l’Hotel Rocamar, el primer del port, el 1952.

Quan es va esgotar l’anterior, a finals del 1958, s’encarregà un segon pòster a l’impremta Seix Barral de Barcelona (antecessora de l’editorial). La qualitat és major, ja que està fet en offset a cinc tintes; el seu cost fou de 14.740 ptes. Es tracta d’una altra pintura, en aquest cas de Joan Vives Llull, (autor del que s’havia fet el 1933) i representa l’antic edifici del Club Marítim de Maó (sa Lliga), enderrocat a finals del segle XX i substituït per l’actual, on s’inaugurà el casino, l’agost del 1999.

Pel que fa a la portada de les guies, segueixen la tònica de recollir poblacions o entorns urbans: l’Itinerario turístico de Mascaró Pasarius (1955) mostra el port de Ciutadella, la guia de Lluís Ripoll (1961) el molí del poble de Sant Climent i la de Jacques Leonard, del 1964, un carrer de cases blanques de Maó.

Els fullets turístics aquests anys van viure un gran moment. El 1948 va aparèixer el primer i cada any s’editava un (dos el 1949). A partir del 1958, i fins el 1964, es fan dos anuals (tres el 1958). En ocasions, les fotografies es reaprofitaven i es tornaven a utilitzar els anys següents.


La major part es van centrar en les platges i constitueixen, per tant, la posta de llarg d’aquest atractiu turístic, tan característic de la nostra illa. L’estrella d’aquesta sèrie és la platja de cala Galdana, que surt en quatre il·lustracions diferents, repetides diversos cops. D’aquest paratge també és l’únic fullet que va imprimir la junta provincial del Ministeri d’Informació i Turisme, el 1961. Mostrava una fotografia en color, mentre que totes les del Foment eren a una sola tinta, de tons variats: blau, vermell, carmesí, marró, ocre o simplement en blanc i negre. Un altre punt de la costa que fou reproduït és cala Rafalet, visitada per unes barques.

D’altra banda, alguns fulls informatius recollien indrets d’interès turístic. De cala Alcalfar, que els anys cinquanta era la colònia d’estiueig més gran de l’illa, n’hi ha tres: de les casetes, de l’entrada de la cala, amb la torre, i un dibuix en color del conjunt, obra de Rafael Bataller, pintor català del grup Betepocs que, segons explica Adolf Sintes, es va instal·lar al nucli. Així mateix n’hi ha una d’unes barquetes passant per davant de l’illa del Rei, al port de Maó. També dins d’aquesta temàtica, el 1960 s’hi troba el port de Ciutadella, en una fotografia molt semblant a la portada de la guia de Mascaró Pasarius.


La resta mostren altres elements. Per un costat n’hi ha dos editats per promocionar la Setmana Santa a Maó, amb la imatge d’un pas. Ben diferent és la representació del lloc “sa costeta”, de Sant Lluís, amb una palmera davant, que ens remet al primer cartell del Foment, del 1933. Finalment, n’hi ha un d’un paisatge molt exòtic, amb un alt fasser voltat de vegetació, que presenta Menorca com un veritable paradís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada